28 de setembre 2007

(Maragall dimissió) Un rei no refrendat, pot dirigir les forces armades com pretén "Ley de la Carrera Militar"? Pels militaristes d´IC,PSC,PP,PSOE si

Si el fonament d´una democràcia consolidada és la separació de poders, de legislatiu, judicial i executiu, per un cantó, el pas d´un estat en una democràcia consolidada és que l´exèrcit, si és que en té, com per sort no pasa a Costa Rica, o a qualsevol dels 25 estats del món sense forces armades, cal que qui representa el cap de les forces armades, no sigui en mans d´algú no refrendat pel poble, com podem comprovar en el cas actual de Birmània una junta militar sotmet a un poble, per molt que es revolti, reprimeix a manifestants i assassina periodistes perquè no hi hagi proves, i aquest estat caduc, l´estat espanyol, encara avui funciona que un cap de l´estat, representa el cap de les forces armades el qual té atribucions per utilitzar si entén que la unitat territorial, per exemple és en perill, malgrat que sigui decisió de nacions que aspiren a la seva llibertat, sigui via consulta popular, a Euskadi, Catalunya o Galícia.
Doncs resulta que ara que es reforma "Ley de la Carrera Militar", es monta un pollastre perquè ERC demana que el cap del govern sigui el cap de les forces armades., al senat.
Reacció: IC i PSC es desmarquen de l´Entesa i votaran amb PP,PSOE en les esmenes, i fent que continui com fins ara sense defensar aquesta esmena per democratitzar l´exèrcit a nivell d´ordenament jurídic i de representació democràtica, que continui com l´herència franquista.Escandalós. Defensen les mateixes tesis que els militars retirats designats pel franquisme que estan a la reserva.
Hem d´entendre que aquests partits són pre-democràtics i encara segueixen els designis de la transició del soroll de sabres. Un exemple més de que cal superar la pseudodemocràcia espanyola i un exemple més de la subordinació submissa a la monarquia espanyola que encarna Joan Carles, que és hereu directe del franquisme, del qual va jurar els principis del "movimiento", i ara siguin suposats progressistes catalans o espanyols o cavernàris amb pedigrí que retin pleitesia, en una ocasió d´esmenar errors del passat i homologar amb democràcies consolidades.