(Maragall dimissió) Hector López Bofill, parla sobre possible sentència Tribunal Constitucional

(Maragall dimissió) Marçal Orri, de la Plataforma Osona Decideix

(Maragall dimissió) Puig-reig, dóna suport a consulta per la independència

Aquest 24 de setembre, ha tingut lloc ple municipal ordinari, on a proposta d´ERC es posava a debat en la linia del primer municipi que va impulsar consulta per la independència, Arenys de Munt, seguir els mateixos passos per fer-la possible amb el suport del consistori de Puig-reig.

I el Ple municipal, composat per 11 regidors va tenir-hi 2 absències, Laura Perramona, del PSC(per la mort del seu pare el amteix dia) i Didac Flores(CIU). 

Després de l´exposició el regidor d´ERC, Josep Clotet, favorable a la independència, va prendre la paraula el portaveu de CIU,Antoni Clement, recordant que la legalitat espanyola, tan sols permetia fer-ho ,donant suport, quan l´ideal seria poder convocar-lo a nivell de país un referèndum directament. A continuació, l´alcalde de Puig-reig, d´EPM, va dir que donaven llibertat de vot als seus 5 regidors en aquesta qüestió, dividint-se en 3 blocs: Saturnino Dominguez, Pere Xavier, Pere Picado, a favor; J.Vargas es va abstenir i Manuel Paz, va votar en contra, tot i dir que estava a favor del dret a decidir. 

A titol personal, en nom de molts veïns i veïnes, i en nom del Fòrum Faustí Llaverias, vaig agrair al torn de pregunte del Ple municipal el suport dels regidors que hi varen votar favorablement, i emplaçar a veïns del poble i els mateixos regidors , tant els que hi van votar a favor, com el que es van abstenir, com el que va votar en contra, que tots plegats, ben aviat a Puig-reig, també podran exercir el dret de decidir sobre la independència del nostre país.

Puig-reig es suma a molts d´altres municipis , que en l´àmbit proper tenim Berga al Berguedà i Navàs al Bages, entre d´altres de uns 20 municipis del país, d´entrada, i que ben aviat se´n sumaran molts més per poder dur a terme el dret de decidir.

A continuació teniu l´opinió de l´alcalde Saturnino Dominguez, alcalde de Puig-reig i portaveu d´EPM:


I la valoració d´Antoni Clement, portaveu de CIU:



I la valoració de Josep Clotet , portaveu d´ERC:

(Maragall dimissió) ERC Puig-reig entra moció per dijous vota sobre consulta sobre la independència a Puig-reig

 ERC Puig-reig presenta moció per donar suport a Consulta per la independència a Puig-reig

Esquerra Republicana, entra aquest dilluns al registre moció, per posar-se a votació del Ple ordinari del proper dijous 24 de setembre, per donar suport a les consultes populars municipals municipals, i alhora dóna suport a l´impuls de les entitats locals a consulta per posar-se a votació la independència del país, en línia a l´exitosa consulta d´Arenys de Munt, també tingui lloc al municipi de Puig-reig, des de la societat civil.
Esperem, tenint en compte la correlació de forces catalanistes del municipi que hi hagi un ampli suport a la moció de totes les forces polítiques al consistori(IndP-EPM,CIU,ERC,PSC) que alhora tenen representació a entitat municipal transversal DECIDIM.CAT, impulsora de consultes populars com la d´arenys de Munt.
És una moció proposada des de la voluntat de consens, que neix de la voluntat de molts veïns i veïnes del municipi que volen poder fer ús d´un lliure exercici de la llibertat d´expressió, en respecte de l´autonomia local, en suport del clam de la societat civil local(exemple n´és de l´impuls del grup al Facebook de vora 300 persones a causa "Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a PUIG-REIG" (http://www.facebook.com/group.php?gid=131210911579), on diverses persones,entitats i col.lectius locals hi donen suport), i que és un acte de justícia universal respectar el dret a la lliure determinació dels pobles, reconeguda per la declaració dels Drets Humans i que emplacem a persones i entitats del municipi i d´arreu que hi donin suport, per què un dia no gaire llunyà poguem exercir el dret a l´autodeterminació, a nivell de país i que ens doni pas a la independència.
La moció que s´entra a registre per posar-se a votació el proper dijous en Ple ordinari a les 21h., per coneixement general es detalla a continuació:

MOCIÓ DE SUPORT A LES CONSULTES POPULARS MUNICIPALS PER LA INDEPENDÈNCIA

El passat dia 13 de setembre els ciutadans d'Arenys de Munt (Maresme) van poder participar en una consulta popular per la independència, fet que es produïa per primera vegada en un municipi dels Països Catalans.

Aquesta consulta, fet habitual en alguns estats però no a l'espanyol, es va convertir en una cursa d'obstacles imposats per l'Estat espanyol, a través de les seves institucions, d'una banda prohibint la col·laboració del govern municipal amb l'entitat convocant, i d'altra banda amb l'autorització d'una manifestació falangista.

Malgrat tot això, la consulta es va celebrar en un clima festiu i sense cap tipus d'incidència, demostrant així el grau de maduresa de la societat catalana i fent bons els postulats que alguns defensem que la ciutadania de Catalunya té assumit el dret a decidir i que el seu exercici no ha de comportar cap tipus de conflictivitat social, malgrat el que pregonen els partits estatalistes.

Vista doncs que aquesta experiència ha estat reeixida bàsicament per dos factors molt importants, primer, la implicació de les entitats cíviques i socials i segon, la complicitat i la unitat de la majoria de les forces polítiques presents al consistori arenyenc, pensem que cal continuar aquest procés de consultes populars en altres municipis catalans.

Malgrat que els governs locals no podem convocar consultes populars sobre matèries que sobrepassin l'àmbit de les competències municipals, és evident que no podem restar sense actuar davant de temes que són d'interès general per a la població, igualment com hem fet els ajuntaments durant molts anys en moltes matèries que no eren de competència municipal.

Entenem també que mentre el Parlament està tramitant la Llei de consultes populars per via del referèndum el mecanisme de les consultes populars convocades per entitats cíviques i socials amb el suport dels ajuntaments és el camí a seguir.

Atès tot l'exposat anteriorment, el ple de l'Ajuntament de Puig-reig, acorda el següent:

Primer.- Felicitar a la gent i als representants municipals d'Arenys de Munt per la demostració de civisme i democràcia participativa que han dut a terme, convertint una consulta popular en una festa i demostrant que exercir el dret a decidir és possible.

Segon.- Donar suport, quan es donin les condicions necessàries i hi hagi suficient consens social i polític dels partits amb representació a l'ajuntament, a les iniciatives que sorgeixin des de les entitats cíviques locals per a la celebració de consultes populars per la independència.

Tercer.- Instar a l'associació de càrrecs electes Decidim.cat establir una estratègia conjunta i coordinada, juntament amb entitats de la societat civil, que permeti una acció o accions simultànies a diferents municipis dels Països Catalans.

Quart.- Fer arribar aquest acord al president del Parlament de Catalunya, al de les Illes Balears i del País Valencià, a l'ajuntament d'Arenys de Munt, als portaveus dels diferents grups amb representació a la cambra i a l'entitat Decidim.cat.

21 de setembre del 2009 Puig-reig

FONT: ERC PUIG-REIG

(Maragall dimissió) Arenys de Munt, la primera consulta per l´AUTODETERMINACIÓ

El proper 13 de setembre tindrà lloc la primera consulta sobre l´AUTODETERMINACIÓ al municipi d´Arenys de Munt.

A Facebook , hi ha el grup Volem REFERÈNDUM AUTODETERMINACIÓ a TOTS els municipis del país, que clicant t´hi pots adherir-t´hi ifer estensiva la voluntat de que al teu municipi d´arreu dels Països Catalans, es faci possible.

Hi ha comissió organitzadora i es fa de forma escrupulosa i estrictament democràtica. Ja haurà observadors de 70 municipis per exportar-la al seu respectiu municipi, havent notari , que donarà fe del procés amb totes les garanties, amb interventors, com en qualsevol elecció normalitzada.

Us deixo un vídeo que ha promogut la Comissió per promoure-la arreu del país:

(Maragall dimissió) Reptes capitalisme informacional i compliment estatuts d´Esquerra Republicana versus TC

Davant dels diferents posicionaments dins de la direcció d´ERC, m´he adreçat al mandat Congressual,norma sobirana , que han d´acomplir l´actual direcció fins el proper Congrés, que va rebre l´aval del 90% de la militància del 25è congrès a Barcelona, i he fet un estracte, per refrescar la memòria a la militància d´Esquerra, a l´opinió pública , del que és d´obligat incompliment d´aquí a proper Congrés i que sotmet l´acció política del Govern català i als pactes i a les institucions on ERC és present,davant dels objectius a complir al si del Govern, davant la sentència del2 12 membres del Tribunal Constitucional espanyol al que va refrendar després de l´"afilador carpintero"del Congreso(Alfonso Guerra dixit) a l´estatut retallat-de l´acord del 90% del Parlament Català el 30 de setembre del 2005, que caldrà com a mínim restituir en cas de la més mínima vulneració de la sobirania popular representativa(que és en el darrer terme democràtic representant de la sobirania popular del poble català, amb tota la legitimitat que ens dóna els furs històrics i la voluntat d´esdevenir nació).

No ens ha de preocupar el que faci el TC espanyol. Hi perdem masses esforços a ésser perdonats i absolts del que diguin i facin. En definitiva, el que ells prometin, tard o d´hora, s´acaba incomplint. I això esdevé un síndrome d´estocolm mental a superar.

El que hem de tenir clar,és el que volem la ciutadania de Catalunya en l´horitzó social i nacional postautonomista proper, i no cal donar més voltes que la fallida de la deuta externa espanyola que arriba al 14% de la l´emissió de deute públic mundial(Joan Tugores dixit), més el forat de l´endeutament ordinari públic i la fi dels fons estructurals europeus, més la rebaixa de recaptació d´hisenda d´impostos per efectes de destrucció de teixit econòmic i de cotitzacions socials de treballadors/es, posaran en escac i mat, i afegit a les crisis de sobreproducció capitalista que aguditzen l´actual reforma postcapitalista informacional/tecnològica(semblant als efectes inicis segle XX, a la tecnificació i nova maquinària que va desembocar en el ludisme) ,que aboca a la societat a viure sota el paradigma de l´incertesa i la precarietat social, laboral, major aïllament social malgrat major virtualitat digital,ens aboca a un enfonsament de les estructures parasitàries de dependència i poder estatals amb la realitat que ens ve.

I ens porta a independentistes i sobretot no independentistes socials de diferent origen i condició social a una única via: l´autodeterminació, coma  eina d´emancipació i enceta un futur, no menys incert, però de ben segur autogestionat i més esperançador que la dependència social, laboral,cultural,econòmica,lingüística,mediàtica i política actual de les estructures de l´estat espanyol.

Recordem, en el que ens és més a l´abast políticament, i en concret al si d´ERC,més enllà del programa marc que s´aprovi de cara les properes eleccions nacionals catalanes, què vàrem aprovar i ha de complir escrupulosament els actuals dirigents, per si algú té amnèsia Congressual temporal, aquí teniu alguns punts aprovats i a desenvolupar:

DOCUMENT( ponència estratègica aprovada en el 25è Congrés Nacional d´ERC):

http://www.esquerra.cat/25congresnacional/25cgn-ponencia_aprov.pdf

Resum d´alguns punts de la ponència

DEMOCRÀCIA INTERNA:

2b.11.bis Una feblesa bàsica d’Esquerra és la inconsistència del seus sistemes de presa de
decisions: el model de democràcia participativa és irrenunciable i urgeix intensificar i perfeccionar-
ne l’aplicació pràctica. L’enfortiment del caràcter republicà del partit i la confiança en la capacitat
de cooperació i de crítica de la militància recomanen avançar cap a fórmules de participació
ampliades —l’adopció de mitjans de democràcia electrònica, l’exigència de quòrums qualificats,
etc.— i, sobretot, cap a la creació d’espais oberts de deliberació que permetin l’emergència del
coneixement col·lectiu.
2b.11.bis.bis L’Assemblearisme i la democràcia participativa com a elements distintius d’Esquerra.
Esquerra Republicana potenciarà i concretarà el caràcter assembleari del seu funcionament,
element distintiu del partit. Aprofundirà en els mecanismes republicans de democràcia participativa
i en la radicalitat democràtica en la presa de decisions, impulsant primàries per escollir els/
les caps de llista electorals, limitant mandats i utilitzant la convocatòria de referèndums interns
en les grans decisions de país (política de pactes, posició política sobre referèndums...).

SEPARACIÓ CÀRRECS DE PARTIT I DE GOVERN:

2.b.13. Separació dels càrrecs de partit dels càrrecs de govern.
Esquerra Republicana de Catalunya és un partit de lluita i de govern, un partit d’alliberament nacional
i social. Per actuar coherentment, i perquè aquesta coherència es mostri de forma nítida i
a través de companyes i companys que no entrin en contradiccions ni duplicitats, ens cal separar
estrictament els lideratges de partit dels càrrecs de govern.

PARTIT COMPLEMENTARI O PARTIT SOBIRÀ:

2c.1. Esquerra té, des de la seva fundació, vocació de partit majoritari i representant dels sectors populars, mai de partit frontissa o complementari.

2c.2. Mentrestant, la millor possibilitat d’assolir parcialment els canvis que garanteixin avenços
en els drets i les llibertats, en la prosperitat i desenvolupament sostenible del territori i en l’autogovern
i la identitat nacional, passa per participar en governs de coalició amb programes de canvi
a curt termini.

2c.7.La tria dels representants d’Esquerra, electes
o nomenats, en llocs de comandament de l’Administració pública, s’ha de regir per criteris
d’excel·lència, competència professional, coneixement, capacitat de gestió i de lideratge d’equips
humans i d’institucions, prescindint que siguin militants o no.

PARTIT ÈTIC I TRANSPARENT:

2e.3.i Establiment estricte de la compatibilitat/incompatibilitat entre els càrrecs orgànics i els
càrrecs de govern en les diferents administracions; amb limitació ordinària dels mandats
en els diversos càrrecs per facilitar-ne la renovació.
2e.3.j Garantir que els nostres càrrecs institucionals es regeixin pels valors republicans d’austeritat,
proximitat, transparència i eficiència amb l’aprovació d’un Codi de Drets i Deures.
En el marc de la propera reforma d’Estatuts es crearà un Comitè Ètic que vetllarà pel
compliment d’aquest codi i les bones pràctiques dels nostres càrrecs institucionals.

CONSULTA POPULAR ABANS FI DE MANDAT I CONCERT ECONÒMIC:

2e.9.a Al Principat, Esquerra posarà el rellotge a zero i proposa un acord de govern amb les forces
amb què sigui més fàcil desenvolupar aquest programa, on s’inclourà la negociació
del Concert econòmic quan s’acabi el cicle dels primers cinc anys del model de finançament
vigent; la convocatòria de la primera consulta popular sobre qüestions que són
competència de la Generalitat;

3b. Calen dari per al propers 4 an ys
3b.1. Prioritats per a la segona part de la legislatura
La presència d’Esquerra als governs del Principat i les Illes Balears ha de comportar un clar avenç
nacional i social del nostre país. En el cas del Principat, cal que Esquerra fixi uns avenços legislatius
que seran clau per al futur proper del país.
Llei de consultes populars: Cal que el país es doti d’una eina que aprofundeixi en un model de
democràcia participativa que permeti acostar la presa de decisions a la ciutadania, tant des dels
ajuntaments com des del Govern. La Llei de consultes populars ha de permetre l’exercici del dret
a decidir per part del poble català.
Llei electoral: Després de tants anys de retard cal que per fi sigui realitat la confecció d’una Llei
electoral catalana. Aquesta ha de garantir i combinar la representativitat dels territoris amb criteris
de proporcionalitat del conjunt de la ciutadania, reconeixent la vegueria com a circumscripció
electoral.
Llei de governs local: Cal dotar-se d’un instrument legislatiu que permeti construir un sistema de
govern local propi, basat en la modernització de l’administració local, el principis d’autonomia
local, diferenciació, equilibri territorial i suficiència financera. Cal redefinir el paper de les administracions
supralocals amb la desaparició de les diputacions i el reconeixement de les vegueries
com a part integrant del sistema institucional propi.
Llei d’educació: Aquesta llei ha de basar-se en el Pacte Nacional per l’Educació i representar un
salt endavant que prioritzi una escola pública i de qualitat, la millora de la gestió dels centres i
un sistema d’educació que combini l’equitat amb els valors de l’esforç i l’excel·lència. En aquest
sentit, cal blindar la immersió lingüística i garantir que la llengua catalana sigui la vehicular de
l’educació.
Llei d’acollida i Pacte Nacional per a la Immigració: Aquesta llei ha de garantir la cohesió social, la
integració de la immigració als valors, la cultura i la llengua del país, així com l’establiment d’un
sistema de drets i deures.
Llei de política lingüística: Cal desplegar tot el potencial de l’actual llei i impulsar-ne una nova perquè
aquesta sigui una eina útil per garantir la llengua catalana com a llengua oficial.
35
També cal impulsar les línies de treball següents:
— Endegar mesures basades en la transparència, la regeneració democràtica i el comportament
ètic dels nostres representants a les institucions. Mesures com la posada en funcionament
de l’oficina antifrau, un acord del Govern amb les entitats municipalistes fixant els barems de
les retribucions dels càrrecs electes locals i les mesures normatives necessàries encaminades
a dotar de major transparència les nostres institucions.
— Mantenir una postura inequívoca de defensa dels nostres símbols nacionals a les institucions
i de defensa d’aquelles persones i institucions que tenen una actitud conseqüent amb la defensa
dels nostres símbols nacionals.
— Internacionalització del conflicte dels Països Catalans amb l’Estat espanyol. Per això cal potenciar
les delegacions catalanes de la Generalitat de Catalunya a l’exterior i obrir-ne de noves,
aprofitant la seva capacitat per desenvolupar una política internacional pròpia clau per guanyar
complicitats, especialment amb altres estats. També cal crear grups de pressió a favor
de la independència de la nostra nació. Aquesta xarxa s’ha de construir en tres nivells:
— Presència de les institucions catalanes a l’exterior.
— Participació de la societat catalana a les xarxes internacionals a través de la presència econòmica
i comercial, participant en el xarxa mundial de coneixement i la participació d’organitzacions
catalanes en els seus referents internacionals.
— Acció política internacional d’Esquerra amb cultura d’estat.
— Un altre element fonamental és continuar prioritzant la tasca per fer efectiu el reconeixement
internacional de les seleccions esportives catalanes.
— Universalització dels serveis socials mitjançant el desplegament efectiu de la Llei de serveis
socials, la qual suposa la construcció del quart pilar de l’estat català del benestar.
— Aconseguir el traspàs de les principals infraestructures del país i assegurar-ne un millor funcionament.
En aquest sentit, cal treballar per assolir el traspàs dels trens regionals i de rodalies
amb un pla de desenvolupament i creixement de la mobilitat en transport públic ferroviari. De
la mateixa manera, cal exigir el traspàs dels aeroports i ports catalans. D’altra banda, cal fer
passos ferms i perceptibles per la ciutadania, cap a la supressió dels peatges.
— Incentivar un Pacte Nacional per la recerca per fer més competitiva la nostra economia i centrar-
la en les activitats de coneixement.
— Establiment d’una política energètica catalana que es basi en la interconnectivitat interna a
Catalunya. A més a més cal incrementar de manera significativa l’ús de les energies renovablesi
i elaborar una pla de mobilitat sostenible que tingui en compte el pacte mediambiental.
— Finalment, cal garantir que tot el territori del Principat gaudeixi d’una cobertura eficient d’infraestructures
de telecomunicacions.
3b.2. Resposta davant d’una possible sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut vigent
Si el Tribunal Constitucional dicta una sentència adversa a l’Estatut vigent, retallant-ne el contingut
i limitant-lo a través d’una interpretació restrictiva, cal reclamar la unitat de les forces catalanistes
per plantar cara i rebutjar aquesta sentència a través de la mobilització i d’una nova
consulta popular.
Esquerra Republicana de Catalunya instarà (si és possible també amb altres partits polítics) el
Parlament de Catalunya a rebutjar la sentència del Tribunal Constitucional i a convocar una consulta
popular coincidint amb les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta consulta
popular preguntarà a la ciutadania si s’autoritza el Govern de la Generalitat a negociar amb l’Estat
espanyol el reconeixement del dret a decidir dels catalans sobre l’estatus polític que desitgi Catalunya
per la via del referèndum, perquè mai més es torni a vulnerar la voluntat del poble català.
Per fer efectiva aquesta consulta popular s’acceleraran els tràmits per a l’aprovació de la Llei de
consultes populars.
Si la consulta donés un resultat positiu i l’Estat espanyol es negués a negociar amb el Govern de
la Generalitat el reconeixement del dret de decidir, la consulta servirà per habilitar el Parlament
36
a exercir el dret a l’autodeterminació per la via de referèndum quan una majoria parlamentària
ho decideixi.
Així mateix, Esquerra convocarà o s’adherirà (amb altres forces polítiques i socials) a una gran
manifestació de rebuig a la sentència del TC que exigeixi el dret de decidir de Catalunya.
3b.3. Nou acord de finançament
1r. Correspon principalment a les forces que van donar suport al vigent Estatut d’extreure’n al
màxim pel que fa al finançament. Esquerra va defensar el no a l’Estatut precisament perquè implicava
la liquidació del model de Concert econòmic cooperatiu que hi contenia. A més, segons
la majoria de persones expertes, amb el model de finançament que conté l’actual Estatut es pot
aspirar com a màxim a reduir una quarta part l’actual dèficit, en cas d’aprovar-se una LOFCA molt
favorable als nostres interessos. En aquest sentit, no cal oblidar que, segons un recent estudi
de la Fundació Josep Irla, aquest dèficit s’eleva per als Països Catalans a més de 24.500 milions
d’euros.
És, doncs, dins de les limitacions de l’actual model, que caldrà valorar el resultat obtingut, tot
denunciant-ne la insuficiència i la necessitat d’assolir a partir de 2010 un model de Concert econòmic.
En aquest marc, Esquerra ha de disposar d’una proposta i de criteri propi, d’acord amb el
model compromès amb els nostres electors el 2006 per tal que sigui incorporada pel Govern en
les seves negociacions amb el Govern de l’Estat.
2n. A l’hora de concretar els termes de la reducció del dèficit cal tenir en compte, però, que l’actual
model de règim comú vigent des de l’any 2002 es fonamenta, a grans trets, en dos aspectes
essencials: el càlcul de les necessitats de recursos i l’assignació a les comunitats autònomes
d’aquests recursos. Primer es calculen les necessitats que té cada comunitat autònoma per
desenvolupar les seves activitats, distingint entre les que corresponen als serveis comuns, als
serveis sanitaris de la Seguretat Social i als serveis assistencials de la Seguretat Social. I, una
vegada determinada aquesta xifra, es decideix com rebran les comunitats autònomes els diners
via recursos tributaris o assignacions procedents dels pressupostos de l’Estat. El fons de suficiència
és la principal assignació que prové dels pressupostos, i es calcula com la diferència entre
la valoració de les necessitats de cada comunitat i els recursos obtinguts amb els ingressos
tributaris i la resta de transferències dels pressupostos de l’Estat. D’aquesta manera, el més
important no és com es rebran els diners (impostos o transferències de l’Estat), sinó quants se’n
rebran, i en cap cas es renunciarà a reclamar el rescabalament del deute històric de finançament
segons els càlculs realitzats i actualitzats per la Fundació Josep Irla.
3r. Per l’any 2008, segons els pressupostos de la Generalitat, el Principat ha de disposar d’un
total de 5.229,6 milions d’euros addicionals, cosa que significaria reduir el dèficit fiscal —situat
l’any 2005 (segons les estimacions de la Fundació Josep Irla) en el 10,2% del PIB— en aproximadament
2,4 punts percentuals. No obstant això, no queda clar què passarà amb els 3.962,8 milions
d’euros que provenen dels pressupostos generals de l’Estat i, en especial, amb els 2.944,2
milions d’euros del fons de suficiència. Cal dir que la lògica del sistema pactat per Zapatero i
Mas podria implicar que junt a l’augment dels recursos tributaris es reduïssin en la mateixa xifra
les transferències procedents dels pressupostos generals de l’Estat. És a dir, en el cas que no
augmentin els recursos del model per cobrir les necessitats de despesa, podria succeir que Catalunya,
en lloc de rebre diners del fons de suficiència, hagués d’aportar-n’hi. I cal recordar que
l’article 206.3 de l’Estatut diu que els nivells de solidaritat i anivellament els determina l’Estat
unilateralment. Precisament aquest va ser un dels factors que va provocar el rebuig d’Esquerra
al text finalment aprovat en referèndum.

3b.6. Condicions per a eventuals pactes durant la legislatura 2010–2014
Esquerra ha de centrar el debat de les properes eleccions al Parlament de Catalunya als voltant
del concert econòmic. Els posicionaments adoptats per la majoria de partits polítics ens situen
en una situació òptima per atreure’ls a posicions que fins fa poc consideraven insolidàries o inassolibles.
La política d’aliances que, en el seu cas, seguirà Esquerra per a la configuració d’un nou govern al
Principat de Catalunya durant la legislatura 2010–2014, es basarà en les següents condicions:
Concert econòmic. Esquerra proposarà negociacions amb l’Estat Espanyol per tal d’assolir el
concert econòmic, coincidint amb la revisió quinquenal de l’actual model. En cas de negativa
del Govern espanyol, caldrà convocar una consulta popular de suport a la demanda del concert
econòmic.
38
Nova Llei de política lingüística. Caldrà aprovar una nova llei que desenvolupi les previsions contingudes
en el règim de drets i deures lingüístics contingut en l’Estatut d’Autonomia del 2006.
Traspàs de les grans infraestructures de transport i mobilitat del país a la Generalitat de Catalunya:
aeroports, ports, ferrocarril i vies ràpides.
Pla de xoc de la sanitat i serveis socials. Caldrà adoptar un pla de xoc de la sanitat pública, amb
les inversions necessàries en equipaments, recursos humans, formació i investigació. Aquest pla
de xoc s’estendrà als serveis socials, en virtut de l’aplicació de la Llei de serveis socials.
Aprovació de la Llei de consultes populars, en cas de no haver pogut fer-ho en la present legislatura.

3c. L’horitzó: llibertat 2014
L’any 2014 farà 300 anys que Catalunya va perdre l’Estat. Seran més de 300 anys patint l’intent
d’assimiliació i d’uniformització per part del nacionalisme espanyol. El 2008 és un bon any per
fixar el 2014 com a data perquè Catalunya comenci a decidir si el vol recuperar i plantejar-se una
altra forma d’organitzar-se políticament. Una data en què, a més, farà gairebé 40 anys de la represa
democràtica, amb un recorregut estatutari definitivament exhaurit. Aquesta fita pot arribar
a ser un gran element mobilitzador de la societat catalana. L’estratègia política d’Esquerra ha
d’avançar cap a l’assoliment de les condicions socials, polítiques i econòmiques que han de fer
possible la celebració d’una consulta popular al Principat, l’11 de setembre de 2014, basada en
39
el dret a decidir. I per tal que l’estratègia tingui èxit, cal iniciar un procés d’obertura a la societat
amb l’objectiu d’aconseguir el màxim històric d’afiliació de nous militants al partit.
Tanmateix, no es tracta de posar data a la independència, sinó de fixar un probable horitzó en què
el poble de Catalunya pugui decidir el seu futur democràticament i, al mateix temps, que aquest
referent emblemàtic actuï com a estímul per tal que en dues legislatures es preparin les condicions
per aconseguir la majoria social que faci possible que el Principat esdevingui un Estat propi.
El simple fet de poder realitzar aquesta consulta popular pel dret a decidir seria una victòria, ja
que demostraria una maduresa democràtica sense precedents i actuaria com a un instrument de
pressió eficaç davant del Govern espanyol.
El cas d’Escòcia, especialment, és una bona referència, ja que existeixen certs paral·lelismes
amb el cas català. 300 anys després que Anglaterra i Escòcia decidissin crear el regne de Gran
Bretanya, el 2010 es presenta com un escenari propici per què aquell acord es congeli o definitivament
es trenqui i Escòcia es converteixi en un país independent.
Amb el desenllaç del procés estatutari, el Principat s’ha d’encaminar cap a una nova etapa política.
A la societat catalana se li han negat els mínims instruments polítics per fer front a la mundialització
que plantejava en l’Estatut del 30 de setembre. Però Catalunya no pot continuar perdent
capacitats i oportunitats, frustrada en una autonomia de règim comú, mentre l’Estat afavoreix la
centralització i concentració econòmica cap a Madrid. És en aquest marc que pren tot el sentit la
voluntat de plantejar una proposta articulada pel dret a decidir, per tal que pugui ser sotmesa a
consulta amb el poble del Principat de Catalunya l’any 2014.
És per això que Esquerra convida la societat catalana a iniciar un procés de recuperació de la
facultat que té el poble català per decidir el seu estatus polític nacional.
En un context de fermesa política en el qual, previsiblement, haurem constatat l’actitud contrària
de l’Estat en els àmbits democràtic (Llei de referèndums), econòmic (concert econòmic) i jurídic
(legitimitat de la sentència del Tribunal Constitucional), s’han d’analitzar i aprofitar les condicions
de conscienciació política entorn del dret a decidir per tal d’estudiar la possibilitat de convocar
un referèndum d’independència l’any 2014.
A més, haurem obtingut el marc legal, amb la Llei de consultes populars, necessari per plantejar
l’horitzó independentista en la següent legislatura. La pressió democràtica podrà forçar la superació
de les cotilles constitucionals sobre l’autorització del Govern de l’Estat en matèria de referèndums
i projectar el conflicte democràtic davant dels actors internacionals tot seguint les regles
ja acceptades per la Unió Europea i pel Consell d’Europa en matèria de secessió d’estats.
Així mateix, una eventual participació d’Esquerra en els governs d’aquest període haurà de compaginar-se amb la creació i l’aprofundiment d’estructures d’Estat en el marc econòmic, social,
cultural, mediàtic i acció exterior que adobi el terreny per exercir el gest sobiranista.

 

Maragall dimissió) Històries de la Guita Grossa, per Jordi Royo

En el marc ce trobada anyal de membres de la comparsa de la Guita Grossa de la Patum, es fa retrospectiva pedagògica de la festa, i enguany, de la mà de Jordi Royo, dedicat a la Guita Grossa:

(Maragall dimissió) Vídeos de la Diada del Pi de les tres branques 2009

Entorn del Pi amb gent i parades:

Arribada de Cercavila al Pi de gegants i grallers:

Lectura del poema:


Ofrena floral:


Parlament de Toni Reig, d´Òmnium cultural:



Parlament Tomeu Martí, de l´Obra Cultural Balear:



Parlament d Antoni Lluís Trobat de Acció Cultural del País Valencià (ACPV):


Parlament de Francesc Ribera "titot":


Cant dels segadors en cobla:



Videos parlaments al Pi jove:





Parlament de Tomàs Sayes:


Cant dels segadors al Pi jove:



Música sota el Pi vell, amb versió del tema Maragall:



I versió d´un tema de Cesk Freixas:

(Maragall dimissió) Webloc i Grup al Facebook del PI DE LES TRES BRANQUES

Aquest any, la Diada del Pi ve marcada pel nou pas del ribot estatutari, via finançament, com apunta la degana d´econòmiques de la UB Elisenda Paluzie, perpetuant l´espoli fiscal, ni ordinalitat(mantenir 3er posició en pagar i rebre impostos), ni tenir en compte el sobrecost de la vida, ni el creixement d´1,7 milions de persones, suposa amb prou feines la pujada d´un 2,5% anual, en cas de complir-se i supeditat del govern de torn.  I enguany torna el Rebrot a Berga, i reforçarà presència de gent d´arreu al Pi, com de la mateixa manera els intrèpids que vinguin de l´acampada jove , a Montblanc, que tots plegats empenyin a un posicionament clar que visualitzi a la societat catalana, per sobre de sigles que cal rebutjar l´acord de finançament, uqe li convé per supervivència política al PSOE i al PSC, i per molta demagògia, també li convé a petit comitè al PP, perquè els Països Catalans, pagarem impostos igualment , i que el conjunt del periode d´acord no es recupera ni els 22.000 d espoli fiscal català, per molta publicitat institucional i mediàtica que llencin i que les enquestes virtuals, deixen clar, que la gent no s´ho empassa, i tan sols portem una setmana. Però bé, aquí teniu un índex dels actes del Pi :

La Diada, com cada any s´organitza el tercer diumenge de juliol, i per tant el proper 19 de juliol , al Pla de Campllong(Castellar del Riu), tindrà lloc.

S´organitza pujada des de Berga a les 8 del matí, amb autocars gratuïts.

A les 10 ballada de gegants de Castellar del Riu.

A les 12, acte al Pi vell.

A continuació,acte al Pi Jove.

A les 13h. Ballada de sardanes al peu del Pi vell, per la Cobla Pirineu.

Dinar popular.

A les 15h, concert vora el Pi vell.

Autocars organitzats d´arreu al Pi:

- AUTOCAR ORGANITZAT PEL CAOC, DES DE BARCELONA

- AUTOCAR ORGANITZAT PER LA PENYA BON ROTLLO, DES D´IGUALADA

Per saber-ne quelcom més, m´he decidit ha fer un webloc dedicat al PI DE LES TRES BRANQUES, per més informació i el corresponent Grup al Facebook, el PI DE LES TRES BRANQUES.

Ens hi veiem.

(Maragall dimissió) Actes REBROT 2009, a Berga, previ al Pi de les tres branques 2009

A continuació podeu consultar aquesta trobada de jovent d´arreu dels Països Catalans, el REBROT,del 16 al 19 de juliol, que coincideix amb l´acampadajove enguany a Montblanc. El Rebrot, però es fa a Berga de nou, coincidint enguany amb la Diada del Pi de les tres branques a Berga,i que tants uns com altres espero i desitjo que hi prenguin part, es digui ERC,CUP,Maulets,JERC o qualsevol organització o persona a titol individual que cregui en la unitat dels Països Catalans i el seu alliberament social i nacional. A continuació us poso el programa per àrees temàtiques, que podeu consultar a web del REBROT: Dijous 16 21h. Sopar de carmanyola i Rom Cremat 22h. Combat obert de Glossa, amb participants de la Lliga Nacional Divendres 17 13 a 14h. Espectacle teatral 17h. Torneig de futbol. Lectura de textos del I Certamen Jove de Literatura Social dels Països Catalans. 18h. Presentació del Setmanari Directa Dissabte 18 13 a 14h. Espectacle teatral: Els Monòlegs de la Vagina 21h. Cercavila fins l'espai dels concerts amb cultura popular. 23h. Acte polític. durant tot el dia Fira de Productes dels Països Catalans. Aplec de cultura popular dels Països Catalans. Diumenge 19 8h. Pujada al Pi de les Tres Branques 12h. Acte polític. Divendres 17 10h a 12:30h. Activisme. Hacktivisme i seguretat informàtica. Artivisme. Autodefensa. 16h a 17h. Bricolatge sexual. Dissabte 18 15h a 16:30h. Allibera't, degenera't Debatem i plantegem alternatives al sistema capitalista! Dissabte 18 10h a 12:30h. Crisi alimentària a debat, amb Esther Vivas Crisi financera a debat, amb Enric Duran i el Col·lectiu Crisi Crisi productiva a debat, amb Ferran Aguiló, cooperativista i soci de Món Verd Crisi energètica a debat, amb la Xarxa pel Decreixement 17h a 18:30h. Experiències internacionals de resistència al capitalisme. Dijous 16 21h. Sopar de carmanyola i, després, rom cremat. Divendres 17 8h. Despertada i esmorzar. 14h. Dinar popular a càrrec de Maulets. 21h. Sopar popular. Dissabte 18 8h. Despertada i esmorzar 14h. Dinar popular a càrrec d'Alerta Solidària. 21h. Sopar popular. Diumenge 19 14h. Dinar popular a càrrec de la CUP de Berga i el Casal Panxo. Dijous 16 22h. Cant participatiu de Glossa, amb participants de la Lliga Nacional. 24h. Concert amb Marta Rius i les noves dones de la Bella Cançó. Divendres 17 15h. Cant improvisat amb Cor de Carxofa. 23h. Concert de nit (2n classificat Esclat, Eskac i Mat, Odi, PD Fot-li Foc). Dissabte 18 23h. Concert de nit (1r classificat Esclat, Les Absentes, At Versaris, Pepet i marieta, Ze Esatek, PD Txus) Diumenge 19 15h. Actuació de la Brigada Avel·lina.

Actes rebrot 2009

(Maragall dimissió) Fem memòria davant acord de finançament: Ara toca, referèndum a ERC

En aquests moments on s´ha acabat la teatralització del no acord, per acabar claudicant en l´espoli fiscal de vora 22.000 milions d´euros, un acord que beneficia la dependència econòmica i social a l´estat espanyol, no compleix l´estatut retallat i ni tan sols no compleix principi d´ordinalitat, de manera que la nació catalana és la 3a que més ingresa impostos l´estat, no continui essent l´11a en ingressos i resti la 3a en ingressos efectius( i no com sempre pendents d´executar partides) transferits fons de solidaritat, que actualment esdevenen d´espoli fiscal; no recull fons pel sobrecost d´immigració que rep pressió serveis socials bàsics(sanitat,educació,serveis socials...), no reconeix factor diferencial de poder adquisitiu que amb el mateix cal finançament molt més, és una desastrosa notícia per les classes treballadores i la gent més necesitada d´aquest país, perquè ens hipoteca uns anys més a un estat que incompleix tots els terminis i ens vol mantenir en la dependència. Avui hi haurà després d´una executiva dividida amb un 35% de membres que no varen estar-hi d´acord, aquest vespre hi haurà consell nacional d´ERC i l alta concentració de càrrecs al govern, pot presagiar el resultat de la votació, però aquí cadascú haurà de reflexionar si el més important és la dignitat com a país i defensar els valors i deològics d´ERC o dilapilar-los políticament, en pro a la institucionalització d´interès personal, i que no reprodueixin els pitjors esquemes de la dependència del peix al cove de CIU, a un partit independentista. Hi ha una nova oportunitat de plantar-se. Si no és així, caldrà, com en l´esttut, que la militància de base, posi les coses al seu lloc, perquè no hem de ser còmplices de la dependència del pacte MAS-ZP, entre PSC-PSOE-CIU, en l´element clau del finançament, tal com defensa Esquerra Independentista (EI).

Fem memòria i exigim el referendum intern de la militància d´ERC, i que es difon via facebook, bo i recordant l´entrega física i declaracions d´Uriel Bertran, després de l´entrega de signatures:

(Maragall dimissió) EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern

EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern

El diputat d'ERC al Parlament i líder del corrent crític Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran, ha demanat avui a la direcció del partit que rebutgi aquest diumenge a la reunió de la seva Executiva el model de finançament que ofereix el Govern espanyol per insuficient, i que convoqui un referèndum intern per consultar la militància el dissabte 18 de juliol.
"Estem assistint a l'enèsim engany del Govern Zapatero al poble de Catalunya", ha advertit Bertran en declaracions a Europa Press, i ha recordat que EI ja va entregar 1.014 firmes, més del 10% de la

militància, per poder convocar un referèndum intern. La corrent presentarà avui mateix una pregunta perquè l'Executiva de demà atengui la seva petició per al pròxim cap de setmana.

EI ha considerat avui que les xifres que l'Estat ofereix per al primer i segon any d'aplicació són del tot inacceptables, però a més ha remarcat que les dels anys posteriors no són fiables, perquè dependran de la disponibilitat pressupostària i del Govern de torn. Així ho ha explicat Elisenda Paluzie, acompanyant a Bertran i a Hèctor López Bofill.

Bertran ha indicat que ERC no pot utilitzar de barem per acceptar l'acord una xifra per al tercer o quart any, sinó que ha de ser la del primer o segon, quantitats que ara són absolutament insuficients, i a les quals sumen les anomenades 'caixes b', que EI rebutja per no estar incloses en el model.

Ha assenyalat que EI no dóna per fet que la direcció republicana vagi a acceptar l'última proposta del Govern espanyol, però sí que veu possibilitats després d'haver escoltat les declaracions del secretari general republicà, Joan Ridao.

"És fonamental que llancem un missatge clar a l'opinió pública, perquè ja s'està consolidant que tot això és una farsa i un teatre", ha assenyalat el diputat, que ha recordat que ERC és un partit independentista que aposta pel concert, i s'ha preguntat quina credibilitat tindria per a reclamar-lo si ara accepta aquest model.
Per aquesta raó, ha defensat que ERC abandoni el Govern si els socialistes catalans imposen el vistiplau a un acord que "condemna els catalans a molts més anys d'espoliació fiscal, una condemna que ERC no pot avalar".
"Que ho facin els autonomistes, que ho facin els unionistes, però no ho poden fer els independentistes", ha continuat el diputat, que ha dit preferir una ERC que faci oposició al PSC, un partit que "ha preferit ser lleial a Espanya i al PSOE i deslleial a Catalunya" en apostar per un model inassumible.

EI també rebutja les anomenades 'caixes b', i les defineix com a "mecanismes de maquillatge i martingales totalment inacceptables", ha dit Paluzie, que ha indicat que aquests fons no estan fixats per la llei i depenen de les decisions del Govern espanyol. També ha criticat la trampa que suposa, ha dit, incloure els ingressos derivats de la pujada.

Paluzie ha censurat que l'aplicació del model es dilati fins als quatre anys, i ha subratllat que els 3.800 milions que reclamava la Cambra de Comerç de Barcelona no seran els mateixos milions el 2012.
També ha subratllat que la proposta del Govern no inclou diversos principis que sí es recullen a l'Estatut, com el d'ordinalitat d'anivellament parcial i el fet que la població es ponderi per la immigració

Font: Europa Press

(Maragall dimissió) Puigcercós tria

EDITORIAL ESQUERRA INDEPENDENTISTA(EI)

Un any després del Congrés d’Esquerra el President, Joan Puigcercós, té davant seu diverses cruïlles que l’obliguen a triar camins a seguir en diferents àmbits. Com a màxim responsable d’Esquerra Republicana de la tria que faci en depèn no només el seu futur polític, sinó sobretot el futur del nostre Partit.

A nivell de País la situació està cada cop més enrocada pel que fa a la anomenada “Carpeta

Catalana”. Un finançament que no es tanca, sumant incompliments per part del Govern Espanyol, i una sentència del Tribunal Constitucional que amenaça la integritat d’un ja retalladíssim Estatut de Catalunya.
Davant d’aquest panorama Puigcercós haurà de triar quan les xifres i la sentència apareguin. Pot denunciar la burla que representa per Catalunya tot aquest teatre rebutjant l’acord de finançament i l’autoritat del TC sobre les decisions preses pel poble de Catalunya.
Però també pot donar per bones ambdues coses i vendre fum a la militància i als conciutadans per no trencar amb el ”Status Quo” actual tant de Govern com de País.

A nivell intern la tria ja a estat feta.
Joan Puigcercós Podria haver optat per escoltar els plantejaments polítics i estratègics que Esquerra Independentista ha anat explicant, plasmats en el document polític aprovat el dia 20 de juny en Assemblea: Torna l’Independentisme, Torna Esquerra Republicana.
En canvi ha triat tancar un acord amb el sector Carod que li garanteix ser el candidat del Partit per encapçalar les llistes al Parlament de Catalunya. En canvi es fa lloc a l’executiva a gent d’aquest sector i s’abraça la seva filosofia de “la pluja fina” i del “Govern, Govern”.

Si agafem com a punt de partida aquesta primera tria, des de Esquerra Independentista no som massa optimistes respecte la segona. Tot i que esperem no tenir raó creiem que el nostre President Joan Puigcercós ja ha triat… i s’ha equivocat.

Esquerra Independentista

(Maragall dimissió) Primeres Jornades de Programari Lliure del Berguedà

El divendres 3 i dissabte 4 de juliol, el Telecentre realitzarà unes jornades obertes a tothom per donar a conèixer els grans avantatges que ofereix el programari lliure. Les activitats que és realitzaran es mostren a continuació:

DIVENDRES 3 (OBERT A TOTHOM)

MATÍ: (al Telecentre)
-Portes obertes al Telecentre on es duran a terme activitats lúdiques.

TARDA: (al Pavelló de Suècia)

16.00: Inauguració a càrrec de Jordi Bosch, secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació

16.30: Xerrada sobre el programari lliure

17.30: Pausa cafè

18.00: Taula rodona sobre experiències amb programari lliure

19.00: Torn de preguntes

DISSABTE 4 (INSCRIPCIONS AL TELECENTRE FINS AL DIA 1) *

MATÍ: (al Telecentre)

9.30 a 13.30 - Linux Party

14.00 – Dinar

TARDA: (al Telecentre)

16.30-18.00 - Taller sobre com fer una pàgina web des de zero amb programari lliure

18.00-19.30 - Taller sobre Open Office comparat amb Microsoft Office

*Places limitades. Si es vol venir a dinar, s’haurà de dir en el moment d’apuntar-se.

*Cadascú s’haurà de pagar el dinar (Preu aproximat: 15 a 20 €)

Més informació: http://www.tcberga.cat/

(Maragall dimissió) El Papa Benet XVI (toni albà) inaugura el Voilà!, a Manresa

El nou local Voilà! de Manresa, dut per la mateixa parella que duïa el Casino de Berga( Xavier Tristany i Emma) , va inaugurar amb convidat de luxe, ni més ni menys que el Papa Benet XVI (TONI ALBÀ), que tant feia de Papa com feia de Joan Carles de Borbó,i va fer xalar la concurrència:







Ja acabada actuació, a la sortida vaig mantenir breus paraules amb Toni Albà, que recordava l´infantesa a Berga , amb record del Josep Tristany i el casino de Berga.

(Maragall dimissió) Videos Patum Lluïment, Patum completa i Patum dels pobres 2009

A Berga, per corpus,Patum de Lluïment, diumenge amb nans nous i nans vells:





Patum completa, diumenge des dins i sobre l´ateneu Ball de l´àliga i Salt de Plens:





I la incombustible Patum dels pobres de dilluns a la matinada, cada any més nombrosa:

(Maragall dimissió) Videos castell de focs festa major de Puig-reig 2009

Com és tradició el diumenge de la festa major,al vespre, castell de focs:

(Maragall dimissió) Pla de Dinamització societat informació Berguedà i xerrada Vicent Partal

Aprofitant la presentació del Pla de dinamització de la societat de la informació al Berguedà,va prendre paraula el President del consell Comarcal,Sergi Roca, del representant de Localred i per cloure el director de Vilaweb, el valencià, Vicent Partal,a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga, dirigint preguntes a interlocutors sobre mancances de fibra òptica,dèficits telefònics, etc, que podeu recordar en els videos següents:

(Maragall dimissió) Sobirania i Progrés, amb l´enquesta de majoria independentista, a Manresa

Fa setmanes enrere, va tenir lloc xerrada de presentació a Manresa , per part de l´entitat Sobirania i Progrés, de la que en formo part, presentant interesant estudi de l´UOC,de la mà de Miquel Strubell, en relació a la voluntat d´exercir l´autodeterminació amb resultats positius sorprenents. A continuació teniu els diferents videos de la xerrada i l´enriquidor debat posterior, amb diferents estratègies per bastir una majoria social autodeterminista ferma:

(Maragall dimissió) Efectes del buidatge del pantà de la Baells pel pas a Cal Pons

A Puig-reig, no fa tantes setmanes, al pas per Cal Pons, es va poder observar la crescuda del riu Llobregat, pels efectes del buidatge del Pantà de la Baells: