Imaz, diu que plega i no es presentarà a reeleció al PNB. Ell, que mantenia bones relacions per evitar la via sobiranista del PNB, la via de l´encaix, d´entendre´s amb Espanya, la politica difunta que alguns encara no volen abandonar, la del peix al cove, la d´anr fent i ja en parlarem el 2014, i de passada que em reelegeixin les dues properes comtesses electorals, va a la via morta, pel poder de les bases que no volen submissions socials i nacionals.
Tant de bo que Pasqual Maragall es fusioni amb un perdedor Mas, tot i que em temo que ho fa per emprenyar Montilla, però seria la visualització de la unió de l´establishment politic català, que s´agrupin els subordinats a l´estat, UDC,CDC,maragallistes, si no ho impedeixen les bases respectives, serà positiu i a l altra cantó, hi quedaran els sobiranistes, i auqesta és la oportunitat d´ERC. El PSC, perdrà cada cop més suport fins que no fixi grup propi a Madrid, perquè els veuen com uns messells del PSOE, i el cas Castells que no s´imposa a Solbes, quan no tenim finançament per els 981.000 immigrants a Catalunya és el darrer cas d´una bomba de rellotgeria social que cal finançament sense excuses, davant l´incompliment de la llei orgànica de lé sttutet que fixa el 18,8. Ara que el PNB gira full, Zapatero té un aliat menys i es podrà forçar una galeusca de partits sobiranistes estatals, per forçar el PSOE espanyolitzar que nega partits amistosos com Catalunya-EUA o proposa obliga posar l´"estanquera", malgrat la no voluntat de la societat catalana i basca, almenys.
Però això passa perquè a ERC, els col.locats a l´administració, alliberats, i a sou del partit, tinguin una visió autònoma com poden fer les bases per una regeneració interna com el PNB. Carod, ha fet una jugada encertada de visualitzar un objectiu: 2014, referèndum d´autodeterminació. Però les bases ho interpreten més enllà del seu cercle pròxim dúna estratègia de tacticisme per ésser reelegit i continuar amb el pragmatisme nacional al govern dos legislatures més, i ja es veurà el 2014. Però això ha estat positiu per situar el debat de l´autodeterminació al centre del debat i obliga a cadascú a posicionar-se, i el me´s important, el 2014, per fer-ho afectiu cal un full de ruta, que no sigui el 2014 una quartada per anar fent la viu-viu i superar "el tràngul" congressual. I de passada els pocs sobiranistes que queden a CIU, tenen darrera ocasió abans que CIU es sucursalitzi i s´espanyolitzi entronant Duran Lleida ministres espanyol , sigui amb PP o amb PSOE, que del que es tracta es remenar les cireres.
Aquí Esquerra independentista i Reagrupament ja afinen posicions per posar negre sobre blanc el full de ruta. Caldrà veure el Puigcercocisme & vendrell juguen a la ambigüitat, tot per tal de tenir les mans lliures per pactar futur govern.
I interpreto que les bases no alliberades d´Esquerra, és que qualsevol govern nou sigui sobre unes condicions socials i nacionals mínimes, que incloguin un referèndum d´autodeterminació, però no obviem que no cal enganyar ningú, l´ordenament legal, l´estatut no deixa d´ésser una simple llei orgànica espanyola i la generalitat és l´administració representant de l´estat a Catalunya. Per tant si es va cap a la sobirania el 2014 o abans, caldrà fets nacionals constituients, iadduint drets forals, o drets anteriors al decret de nova planta del 1714 encara no abolit, per no despenjar-nos de la llibertat que encamina ara Euskadi i Escòcia, entre d´altres. Les bases ideològiques d´Esquerra sabran distingir de l´actual direcció d´Esquerra i de la futura els elegits per encarrilar aquest país cap a la llibertat de forma sincera, sense només voler fer bullir l´olla. La fi de l´autonomisme s´ha iniciat cap a la sobirania. La lliçó del PNB, salvant distàncies ideològiques, alguns dirigents d´Esquerra actuals, els hauria de fer reflexionar. Les bases, d´esquerres i independentistes majoritariament tenen pes, i la conferència nacional, és un primer pas cap a estratègia clara cap a la llibertat i a tornar al discurs nacional desacomplexat sense abandonar l´actual discurs social.
Tant de bo que Pasqual Maragall es fusioni amb un perdedor Mas, tot i que em temo que ho fa per emprenyar Montilla, però seria la visualització de la unió de l´establishment politic català, que s´agrupin els subordinats a l´estat, UDC,CDC,maragallistes, si no ho impedeixen les bases respectives, serà positiu i a l altra cantó, hi quedaran els sobiranistes, i auqesta és la oportunitat d´ERC. El PSC, perdrà cada cop més suport fins que no fixi grup propi a Madrid, perquè els veuen com uns messells del PSOE, i el cas Castells que no s´imposa a Solbes, quan no tenim finançament per els 981.000 immigrants a Catalunya és el darrer cas d´una bomba de rellotgeria social que cal finançament sense excuses, davant l´incompliment de la llei orgànica de lé sttutet que fixa el 18,8. Ara que el PNB gira full, Zapatero té un aliat menys i es podrà forçar una galeusca de partits sobiranistes estatals, per forçar el PSOE espanyolitzar que nega partits amistosos com Catalunya-EUA o proposa obliga posar l´"estanquera", malgrat la no voluntat de la societat catalana i basca, almenys.
Però això passa perquè a ERC, els col.locats a l´administració, alliberats, i a sou del partit, tinguin una visió autònoma com poden fer les bases per una regeneració interna com el PNB. Carod, ha fet una jugada encertada de visualitzar un objectiu: 2014, referèndum d´autodeterminació. Però les bases ho interpreten més enllà del seu cercle pròxim dúna estratègia de tacticisme per ésser reelegit i continuar amb el pragmatisme nacional al govern dos legislatures més, i ja es veurà el 2014. Però això ha estat positiu per situar el debat de l´autodeterminació al centre del debat i obliga a cadascú a posicionar-se, i el me´s important, el 2014, per fer-ho afectiu cal un full de ruta, que no sigui el 2014 una quartada per anar fent la viu-viu i superar "el tràngul" congressual. I de passada els pocs sobiranistes que queden a CIU, tenen darrera ocasió abans que CIU es sucursalitzi i s´espanyolitzi entronant Duran Lleida ministres espanyol , sigui amb PP o amb PSOE, que del que es tracta es remenar les cireres.
Aquí Esquerra independentista i Reagrupament ja afinen posicions per posar negre sobre blanc el full de ruta. Caldrà veure el Puigcercocisme & vendrell juguen a la ambigüitat, tot per tal de tenir les mans lliures per pactar futur govern.
I interpreto que les bases no alliberades d´Esquerra, és que qualsevol govern nou sigui sobre unes condicions socials i nacionals mínimes, que incloguin un referèndum d´autodeterminació, però no obviem que no cal enganyar ningú, l´ordenament legal, l´estatut no deixa d´ésser una simple llei orgànica espanyola i la generalitat és l´administració representant de l´estat a Catalunya. Per tant si es va cap a la sobirania el 2014 o abans, caldrà fets nacionals constituients, iadduint drets forals, o drets anteriors al decret de nova planta del 1714 encara no abolit, per no despenjar-nos de la llibertat que encamina ara Euskadi i Escòcia, entre d´altres. Les bases ideològiques d´Esquerra sabran distingir de l´actual direcció d´Esquerra i de la futura els elegits per encarrilar aquest país cap a la llibertat de forma sincera, sense només voler fer bullir l´olla. La fi de l´autonomisme s´ha iniciat cap a la sobirania. La lliçó del PNB, salvant distàncies ideològiques, alguns dirigents d´Esquerra actuals, els hauria de fer reflexionar. Les bases, d´esquerres i independentistes majoritariament tenen pes, i la conferència nacional, és un primer pas cap a estratègia clara cap a la llibertat i a tornar al discurs nacional desacomplexat sense abandonar l´actual discurs social.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada