Tot venia del debat portat a Berga per moció de la CUP de treure la imatge del rei que presideix la sala , que en fa comentari, la blocaire i regidora Anna Maria Guijarro, i avui he sabut que a berga tot i ser moció aprovada amb suport de CIU, ja s´ha incomplet acord de ple, per la visita de la fira de santa tecla durant visita del conseller d´agricultura Joaquim Llena, que ni tan sols fou tapat. I si afegim que tenen penjat el crucifix catòlic, que no respecta la aconfesionalitat que ha de tenir un representant del poble com és l´ajuntament, més enllà de l´opció religiosa de cadascú, doncs hi ha molta feina a fer, encara.
Bé, tornant a ajuntaments de la comarca doncs,es pot dir que l´altra meitat, al Berguedà no hi tenen el rei "penjat" i ben pocs la bandera espanyola. Legalment la llei espanyola obliga a situar en lloc visible, però no diu la mida del quadre de qui va jurar "los principios del movimiento".
I em pregunto, si no es retiren,i es reduís a la seva representativitat social real, o sigui a tamany milimètric, en un lloc visible penjat al sostre dels ajuntaments, que passaria?
A Girona, la cosa està que crema i es va estenent les manifestacions de suport arreu, i així també la "brunete mediàtica espanyola" comença la seva "jihab" habitual:
Hi ha un fet tant o més greu, l´article 56.3 de la Constitució espanyola, que declara que "no está sujeta a responsabilidad" la persona del Rei, això vol dir que legalment, que "el Rey pot matar, violar o robar sense que per aquests fets sigui possible obrir diligències penals contra ell", quelcom que "amb prou feines té semblança en el Dret comparat actual", i de fet l´estat espanyol ha firmat l´Estatut de la Cort Penal Internacional, que elimina expressament aquest privilegi, encara que, això sí, sense suprimir aquest article de la Constitució espanyola, com defensa un Enrique Gimbernat, catedràtic de Dret Penal a la Universitat Complutense de Madrid, lliure de sosptita d´esdevenir independentista.
A més, des d´ERC al Congrés les diputades de les JERC Laia Cañigueral i Georgina Oliva per presentar una proposició de llei, en la qual demana que es deroguin els articles del Codi Penal que fan referència als delictes d'injúries i calúmnies a la corona i ultratges a l'Estat espanyol.
Perquè no s´amplia a la derogació via codi penal d´aquest fet desigual amb la resta de la població i es posa fi a aquests privilegis juridics, també?
No serà que això obligaria a modificar la sacrosanta constitució espanyola i suposaria el principi de la fi de la monarquia ?
Postser s´ha engegat la cursa cap a una tercera república espanyola o en el millor dels casos cap a una república catalana independent.
La fi dels privilegis del cap de l´estat, és la fi de l´estat espanyol.
Si algú té algun dubte, que repasi a continuació les seves atribucions a la constitució espanyola:
TÍTOL II
De la corona
Article 56
1. El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat Espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.
2. El seu títol és el de Rei d'Espanya, i podrà utilitzar els altres que corresponguin a la Corona.
3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l'article 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa l'article 65.2.
Article 57
1. La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la Dinastia històrica. La successió al tron seguirà l'ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor.
2. El Príncep hereu, des del naixement o des que s'esdevingui el fet que origini l'evocació, tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.
3. Havent-se extingit totes les línies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la successió a la Corona en la forma que més convingui als interessos d'Espanya.
4. Les persones que, tenint dret a la successió al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Corona elles mateixes i els seus descendents.
5. Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una Llei Orgànica.
Article 58
La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat del que es disposa per a la Regència.
Article 59
1. Si el Rei fos menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, per manca d'aquests, el parent major d'edat més pròxim en la successió a la corona segons l'ordre establert en la Constitució, entrarà a exercir immediatament la Regència, i l'exercirà durant el temps de la minoria d'edat del Rei.
2. Si el Rei resultava inhabilitat per a l'exercici de la seva autoritat, i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrarà immediatament a exercir la Regència el Príncep hereu de la Corona, si era major d'edat. Si no ho era, caldrà procedir de la manera que preveu l'apartat anterior fins que el Príncep hereu aconsegueixi la majoria d'edat.
3. Si no hi hagués cap persona a qui correspongués la Regència, aquesta serà nomenada per les Corts Generals, i es compondrà d'una, tres, o cinc persones.
4. Per a exercir la Regència caldrà ser espanyol i major d'edat.
5. La Regència serà exercida per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.
Article 60
1. Serà tutor del Rei menor la persona que el Rei difunt hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major d'edat i espanyol de naixement; si no n'hagués nomenat, en serà tutor el pare o la mare mentre restin vidus. Mancant aquests, el nomenaran les Corts Generals, però només podran acumular els càrrecs de regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del Rei.
2. L'exercici de la tutela és incompatible també amb el de qualsevol càrrec o representació política.
Article 61
1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà el jurament d'exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.
2. El Príncep hereu, en aconseguir la majoria d'edat, i el Regent o els Regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al Rei.
Article 62
Correspon al Rei:
a) Sancionar i promulgar les lleis.
b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes prevists a la Constitució.
c) Convocar a referèndum en els casos prevists a la Constitució.
d) Proposar el candidat a President de Govern i, en el seu cas, nomenar-lo, i també posar fi a les seves funcions en els termes previstos en la Constitució.
e) Nomenar i remoure els membres del Govern a proposició del President d'aquest.
f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les lleis.
g) Ser informat dels afers d'Estat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres quan ho cregui oportú, a petició del President del Govern.
h) El comandament suprem de les Forces Armades.
i) Exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, la qual no podrà autoritzar indults generals.
j) L'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies.
Article 63
1. El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els representants estrangers a Espanya són acreditats davant ell.
2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats, de conformitat amb la Constitució i amb les lleis.
3. Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau.
Article 64
1. Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern i la dissolució prevista en l'article 99 seran referendats pel President del Congrés.
2. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin.
Article 65
1. El Rei percep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement.
2. El Rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa.
Vist l´anterior, com pot ser compatible amb:
CAPÍTOL SEGON
Drets i llibertats
Article 14
Els "espanyols" són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.
Article 20
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:
a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.
b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.
c) A la llibertat de càtedra.
d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'exercici d'aquestes llibertats.
2. L'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.
Dit això, algú dubta encara de qui té privilegis i qui se limita la llibertat d´expressió?A continuació teniu informació de la campanya a partir dels fets de Girona que es du a terme, en protesta de la visita de l´hereu de Franco, en un acte de vasallatge del qual es parla poc de determinada classe empresarial gironina, delerosa de mostrar-se súbdits a una de les principals fortunes d´europa amb 1700 milions, la tercera monarquia més rica d´europa.
Fet apart, recordar com recordava el blocaire Jordi Martí, que hi ha un setmanari, La directa, que a distribuit un poster amb la reialesa espanyola, com a "material altament inflamable".
Campanya de suport amb les persones i entitats convocants de la manifestació contra la monarquia
Alerta Solidària fa una crida a la solidaritat per tal de donar suport a un legítim acte de protesta que només es pot considerar delictiu en Estats de dubtosa naturalesa democràtica i demana un ampli suport social a les persones i entitats que van participar en la manifestació contra la monarquia de Girona. La intenció és que aquestes persones puguin estar el màxim de recolsades en cas que la (in)justícia espanyola decidís actuar contra elles.
TOTES I TOTS SOM ANTIMONÀRQUICS!
Solidaritza't:
envia un correu de suport amb nom, cognoms i població a: relacions_politiques@alertasoli
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada