30 de setembre 2007

(Maragall dimissió) El "Rei d´Espanya" crema fotografies

Ara que s´estén la crema simbòlica de simples fotografies de la reialesa, i la reacció virulenta de la caverna mediàtica per por a que s´estengui encara més, com els actes d´ahir a Manresa i a Lleida, el vídeo del "rei d´espanya cremant fotografies" fet al Polònia, es prou sublim i humorístic per treure ferro a un fet que s´hauria d´entendre dintre el lliure exercici de la llibertat d´expressió, més enllà que alguns personalment, no ens cal cremar fotografies i preferim defensar arguments per una república catalana independent, cal respectar qui vulgui exercir el dret a fer-ho, com de ben segur els 293 blocaires de la Xarxa Republicana, crec que comparteixen plenament, alguns amb imputacions, d´altres opinant, però de ben segur a favor d´una llibertat nacional que s´acosta amb l´ajut de les diverses expressions de lé squerra independentista, que no s´ha de caure en l´error de competir sinó de sumar per obrir espais nacionals de llibertat amb la mateixa proporció que creix la por a l´establishment espanyol, quan es comença a qüestionar els fonaments institucionals d´un estat en molts aspectes predemocràtic en la seva concepció d´entendre es llibertats i de la separació de poders . Un xic d´humor made in Polònia:

29 de setembre 2007

(Maragall dimissió) Els empresaris catalans donen suport a que la CEOE sigui lleials al rei i continuar mantenint la corona espanyola?Ho dubto

Segurament a molts no ens sobtarà que la patronal espanyola, CEOE, en una linia ultraespanyolista de lo més caspós, en que hagin tret un comunicat inaudit defensant la lleialtat i la unitat de l´estat que garanteix el rei espanyol i en contra dels atemptats "con tra nuestra bandera", diuen la CEOE. Però , em pregunto, els empresaris catalans, que estan associats a la CEOE a través de Foment del treball, ells, que saben de gestió i eficàcia i sobretot d´ajustar costos, estan d´acord a mantenir una institució com la corona espanyola, que costa anualment com recull els pressupostos de Solbes de 8,66 milions d´euros que li atorga el PSOE. Jo en sé d´uns quants empresaris, i no de pocs treballadors contractats, que si pugessin, privatitzarien la monarquia espanyola a una d´aquestes multinacionals que ha fet ús dels "serveis" del monarca per privatitzar a serveis públics o absorvir empreses regionals llatinoamericanes. Com sento dir-los , i això uneix tant a mpresaris com a treballadors, "uns quants menys a mantenir" com a expressió popular.
Ara em pregunto, no hi haurà ni tan sols una resposta per part de la CECOT,PIMEC,FOMENT DEL TREBALL o empresaris catalans concrets que no trenquin la lleialtat que diuen els de la CEOE a la corona per part de tots els empresaris? Aquí, també cal veure si el que diuen forces en privat tenen tanta valentia de dir-ho amb la mateixa motivació que demanen un aeroport intercontinental, plantegen un tancament de caixes o un millor finançament per infraestructures. Si no és així, es perpetuarà la imatge que les classes populars treballadores són qui més desacomplexadament per principis democràtics i no només per costos són els abanderats de la democràcia representativa, l´emancipació nacional i el republicanisme.

28 de setembre 2007

(Maragall dimissió) Un rei no refrendat, pot dirigir les forces armades com pretén "Ley de la Carrera Militar"? Pels militaristes d´IC,PSC,PP,PSOE si

Si el fonament d´una democràcia consolidada és la separació de poders, de legislatiu, judicial i executiu, per un cantó, el pas d´un estat en una democràcia consolidada és que l´exèrcit, si és que en té, com per sort no pasa a Costa Rica, o a qualsevol dels 25 estats del món sense forces armades, cal que qui representa el cap de les forces armades, no sigui en mans d´algú no refrendat pel poble, com podem comprovar en el cas actual de Birmània una junta militar sotmet a un poble, per molt que es revolti, reprimeix a manifestants i assassina periodistes perquè no hi hagi proves, i aquest estat caduc, l´estat espanyol, encara avui funciona que un cap de l´estat, representa el cap de les forces armades el qual té atribucions per utilitzar si entén que la unitat territorial, per exemple és en perill, malgrat que sigui decisió de nacions que aspiren a la seva llibertat, sigui via consulta popular, a Euskadi, Catalunya o Galícia.
Doncs resulta que ara que es reforma "Ley de la Carrera Militar", es monta un pollastre perquè ERC demana que el cap del govern sigui el cap de les forces armades., al senat.
Reacció: IC i PSC es desmarquen de l´Entesa i votaran amb PP,PSOE en les esmenes, i fent que continui com fins ara sense defensar aquesta esmena per democratitzar l´exèrcit a nivell d´ordenament jurídic i de representació democràtica, que continui com l´herència franquista.Escandalós. Defensen les mateixes tesis que els militars retirats designats pel franquisme que estan a la reserva.
Hem d´entendre que aquests partits són pre-democràtics i encara segueixen els designis de la transició del soroll de sabres. Un exemple més de que cal superar la pseudodemocràcia espanyola i un exemple més de la subordinació submissa a la monarquia espanyola que encarna Joan Carles, que és hereu directe del franquisme, del qual va jurar els principis del "movimiento", i ara siguin suposats progressistes catalans o espanyols o cavernàris amb pedigrí que retin pleitesia, en una ocasió d´esmenar errors del passat i homologar amb democràcies consolidades.

(Maragall dimissió) L´aposta per la innovació també ha d´arribar al Pirineu i pre-pirineu

A voltes, es parla que la tecnificació i l´accés a les fonts del coneixment tan sols és patrimoni en la inversió pública a l´entorn de l´àrea metropolitana. I això és accentuar també una fractura social per no poder aspirar a empreses de valor afegit que aportin salaris i llocs de treball amb valor afegit.
En aquesta linia, la notícia que les associacions d’empresaris del Berguedà, l’Alt Urgell, el Ripollès, el Solsonès, la Cerdanya i Cardona faran al conseller d’Innovació iniciativa de col.laboració, però crec que planificant que actuacions com el polígon comarcal d´Olvan, hi tinguin lloc, amb agents econòmics i les administracions locals. La fractura territorial cal que també es superi en les fonts del coneixement, que són la aposta empresarial i de creació de llocs de treball del futur, que la catalunya interior i pirinenca no es pot quedar enrere, com si fos acotat simplement al turisme, i aquí el conseller Huguet té una excel.lent oportunitat de fer una aposta també, territorial, que no sigui tan sols l´aposta del Centre Teconològic de Manresa que es vol crear que inclourà Microsoft, sinó que arribi més amunt , fet que no treu que es puguin coordinar inèrcies de treball.El polígon de Ferrers a Olvan, és una oportunitat, que la innovació no ha de deixar-hi de tenir presència, a part de desenvolupar iniciativa empresarial comarcal.

27 de setembre 2007

(Maragall dimissió) El repte de la immigració que s´implica amb el català, hauria de fer reaccionar a catalanoparlants que hi renuncien a fer-ne ús

Després d´un cert debat a partir d´una resposta de Pedro Morón , president de Catalunya Acord, responia a article de l´Hector López Bofill, sobre article seu sobre suposat ghetto espanyol del Baix Llobregat per afavorir la presidència de Montilla, quan qui més qui menys coneix independentistes d´aquesta comarca, per citar exemple,crec com Morón en un país cohesionat i acollidor i l´immigració no s´ailla, si no la deixem aillar, altra cosa és que hi ha qui l´interesa electoralment o cintnuin sent, sense conectar amb el país d´acollida. Simplement qui ve d´arreu s´agrupa amb qui té de referent , els compatriotes del país d´acollida, i aquí hi hauria molt a reflexionar. Ara hi ha una nova iniciativa molt interesant. Adreçat a aquest 70% de catalanoparlants que renuncien al ctalà, i el tracten de segona quan sel´s dirigeix un immigrant, amb independència si el coneix o no, tractant el ctalà com a llengua de segona, per activa o per passiva. I la iniciativa ve dels acollits al nostre pais demanant simplement que se´ls parli amb la nostra llengua catalana.

Ahir es va presentar al Col·legi de Periodistes de Catalunya, la campanya "Jo encara no parlo català, parla-m'hi!" promoguda pel col·lectiu d'immigrants Immi.Cat. La campanya té com a objectiu conscienciar a la població catalana que s'adreci als nouvinguts en català, per tal d'ajudar-los a aprendre la llengua i integrar-se millor al país. També inclou activitats de sensibilització arreu de la nació així com la difusió d'un vídeo a les televisions públiques.

A la presentació van parlar, Diego Arcos, coordinador campanya; Najat el Hachmi, escriptora catalana d'origen Amazi; Bernat Joan, nou Secretari de política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

El col·lectiu immi.cat va presentar la setmana passada la campanya a la seu d'Obra Cultural Balear de Palma

26 de setembre 2007

(Maragall dimissió) El programa d´Antena3, 360 grados, amb tema ¿se rompe españa?, un escàndol.Frases d´alliberament nacional per aliviar malestar

Per atzar vaig trobar fent zapping el programa en qüestió de la cadena espanyolista Antena3, ja cap al tard a la nit. Si un ja té reserves amb Antena3, només veient el tractament dels seus informatius que sol ser la versió "El caso", més alarmisme generalitzat,amb tlepromocions informatives del PP, lo del debat amb el titol ¿se rompe españa? , és el clàssic exemple que es juga amb les baixes passions per aconseguir audiència a qualsevol preu.
La gent que l´ha vist, està indignada, i no falten motius. L´aquelarre espanyolista, començant pel presentador tendenciós, barrejant el tema de Lizartza, amb la crema de fotografies i amb cirereta d´un resultat via sms de 86% a favor de que Espanya es trenca, i només un 14% que no, és el darrer l´únic positiu, de un pseudodebat fastigós. El Ramon Rovira a l´àgora es queda curt al costat d´aquests d´Antena3. Treuen imatge de l´Ibarretxe i del Carod demanant el respecte a la voluntat de les societats basques i catalanes i el seu dret a la llibertat, i ho fan tal com si fossin un radicals endemoniats, i ja surt que si algun dia es vota no ho votarem nosaltres sinó tot l´estat espanyol, la majoria de tertulians espamnyolistes, i es queden tan amples.
A les nacionalitats històriques de l´esta, aquests debats per la gent no independentista, més de quatre s´afegiran a la causa de la sobirania, perquè l´estil destraler no deixa ningú indiferent, i més quan falten a la veritat, com si a Catalunya no hi hagués connivència i ple ús de les llengües, quan la llengua minoritzada és el català, que perd ús social dia a dia, malauradament.
Un debat hi ha un equilibri d´opinions diverses i no s´afirma d´entrada del problema de la discriminació del castellà o de l´independència amb la caverna espanyolista més tronada amb l´Albert Rivera, Rosa Díez, Paco Caja(CCC), fent passar per representant d´associació de comerciants discriminats per retolació en català, faltaria més, que almenys hi sigui.Com a contrapès, Pilar Rahola, i un voluntariós regidor de mataró de la CUP que va veure´s superat, potser per inexperiència o pel desequilibri de l´entorn, que almenys en frase final afirmant que els espanyols més tard o més haurien d´acceptar la independència de Catalunya, es va lluir.
Però voldria centrar-me en els sms enviats i publicats tipus:

"España una, y no 51!"
"Cataluña es una dictadura"
"que se vayan de españa, no les queremos"
"solo traen que problemas"
"mañana voy a quemar una sellera (?) ejerciendo mi derecho a la libertad de expresión"
"A partir de ahora los militares sólo vamos a defender a los españoles, no a los catalanes"
"Y si se quieren independizar, por qué les dan tanto dinero?"

"Cuando va ir el ejército a restablecer el orden y la democracia en Vascongadas y Cataluña? Arriba España"

"Yo pondría un muro en Cataluña y otro en Barcelona como el de Berlín"

"Al del pendiente, te gustaría que quemaran una foto de tu p... madre?"

Ens ho podem agafar rient, o no, però l´efecte dels mitjans espanyols envers a la manipulació de la realitat catalana és devastador i és la llavor de l´odi.
Quan Espanya no tingui nacions oprimides, a qui criticaran, o hauran d´afrontar realitat pròpia, que és el que els fa por la "brunete".
I el franquisme sociològic, és ben present a l´estat espanyol, malgrat minories com canaris, asturians,lleonesos, apart de bascos, gallecs i catalans que tene la qüestió de la seva realitat nacional clara. Hi que consti que conec espanyols progresistes que tampoc tenen un reflex en l´univers mediàtic espanyol. Diuen que el nou diari El público (bloc) omplirà aquest espai,perquè entorn de la Moncloa desconfia d´un espanyolista pseudoprogre El país. Però l´encaix ja fa temps que no és possible. Els tancs actuals són els mitjans de comunicació, ja ho va dir fa temps encertadament Arzallus. És la fi de l´autonomisme i la societat catalana cada cop més aposta pel sobiranisme com a solució dels problemes reals, amb independència de la llengua familiar i d´origens a diverses parts de lé stt espanyol.El drama que l´esquerra espanyola per activa o per passiva sigui PSOE o IU,majoritàriament pensa igual que el PP en temes identitaris , són unionistes, perquè són els primers nacionalistes...espanyols. Per tant el trencament sentimental, social i territorial entre Catalunya i Espanya, és inevitable. Espanya és un invent que arriba a la seva fi. Ells ja cada cop més , no ens volen per cansament, i nosaltre cada cop més volem tornar a ésser sobirans per voluntat i per posar fi a l´espoli fiscal, d´infraestructures i de dèficits d´ajudes socials i territorials evodents.
Antena 3, segur que ha contribuit a augmentar el share del seu programa, però la manipulació duta a terme hauria de sublevar a que professionals del periodisme instin a organismes internacionals al no tenir Espanya un CAC, a posar limits a la manipulació que genera odi interesat.
La cirereta fou quan va sortir l´ex cap de la casa reial, invocant article 8è de la constitució espanyola per defensar unitat territorial de l´estat, mitjançant exèrcit i es queda tan ample,que diu:
Article 8
1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Exèrcit de Terra, l'Armada i l'Exèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensar-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional.

O sigui, si algú se li acudeix exercir el dret a la lliure determinació, Espanya "legalment" pot usar un exèrcit per impedir-ho. I tu passen per un mitjà de comunicació i es queden tant amples.
Tenen por. La crema simbòlica de fotografies a Girona i d´altres indrets ho veuen com l´inici d´un camí sense retorn i usen a l´amenaça que en el marc de la Unió Europea és impensable.
Ja no tenen arguments. Per moltes editorials de mitjans espanyolitzats com La Vanguardia amb editorials no pararan la voluntat d´un poble que vulgui exercir la seva sobirania. I en el fons , ho saben.
Escalfen les baixes passions per adobar el terreny al PP de cara a les eleccions generals, invocant els atacs a la "Unidad del estado" i l´atac a la constitució espanyola, com apareix avui a El mundo, que fou un pacte de sabres i renuncies borbòniques que dit per qui va negociar, amb una reunió els ponents, i al costat, els militars. La segona transició espanyola, és la descolonització de Catalunya, Euskadi i Galícia.
El context de Bèlgica amb Flandes, el d Escòcia envers Anglaterra, i l ´oficialització de Kosovo per la via pacifica, són exemples propers que marquen el camí a seguir.
Com més desobediència civil, més por té l´estat, i això els fa actuar com més ens convé.
Com recordo al bloc frases històriques, segons deia un llibertari francès, Proudhon:
"Ser governat significa ser vigilat, inspeccionat, espiat, dirigit, legislat, reglamentat, encasellat, adoctrinat, serminejat, fiscalitzat, estimat, apreciat, censurat, manat, per éssers que no tenen titols, ciència i virtut per a ferho... ser fovernat significa ser anotat, registrat, empadronat, arancelat, segellat, mesurat, evaluat, cotitzat, patentat, llicenciat, autoritzat, apostillat, amonestat, contingut, reformat, esmenat, corretgit, al realitzat qualsevol operació, qualsevol transacció, qualsevol moviment, significa, sota pretexte d´utilitat pública i en nom de l´interès general, veure´s obligat a pagar contribucions, ser inspeccionat, saquejat, explotat, monopolitzat, depredat, presionat, embaucat, robat; llavors a la menor resistència, a la primera paraula de queixa: reprimit, multat, vilipendiat, vexat, acusat, maltractat, apallisat, desarmat, agarrotat, empresonat, fusilat, ametrallat, jutjat, condemnat, deportat, sacrificat, venut, traicionat i, pel "colmo", burlat, ridiculitzat, ultratjat, deshonrat. Això és el govern, aquesta és la seva justícia, aquesta és la seva moral!".
I l´estat espanyol, ens té l´anteriorment exposats en la seva pitjor essència, la colonització social, econòmica, cultural i legislativa, que afecta especialment les classes populars.Fins quan?

Per aquells que no vulguin estar colonitzats mentalment, en el bloc frases històriques , aquí us adjunto les d´alliberament nacional, per aliviar i reflexionar:

- "A nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans al contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics que m´escolteu, que si algun dia es parlés seriosament d´independenditzar Catalunya de l´Estat espanyol, els primers, i potser els únics, que s´oposarien a la llibertat nacional de Catalunya foren els capitalistes de la lliga regionalista del Fomento del Trabajo Nacional" (Salvador Seguí any 1919)

- " Els drets no s´agafen, no es demanen, s´arrenquen, no es pidolen" (José Martí)

- "Els obrers de Barcelona es van convencent i es convenceran tots ells que no hi ha possibilitat de llibertat individual sense aconseguir la llibertat col.lectiva; el dia que estiguin convençuts d´això, lluitarem units per aconseguir-ne una i una altra a Catalunya" (Francesc Macià, 21 de febrer de 1919 a les corts espanyoles)

- "Lluitar per la llibertat és ésser ja lliure" (Pierre Fougeyrollar)

- "El progrés consisteix en el camí" (Miguel de Unamuno)

- "La desobediència és la base veritable de la llibertat, els obedients són per força esclaus" (H.D.Thoreau)

- "La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

- "Si un país no es deixa caure en la servitud, el tirà s´ensorraria per si mateix, sense que s´hagi de lluitar amb ell. La qüestió no es treure-li res, sinó tan sols no donar-li res" (Etienne de la Boétie)

- "Descobrir-se oprimit només comença a ésser procés d´alliberament quan descobrir-se oprimit es transforma en compromís històric" (Paulo Freire)

- "Les condicions per a la conquesta són senzilles. Només hem de treballar un temps, suportar un temps, creure-hi sempre, i no retrocedir mai" (Séneca)

- "I no oblidem que tota coacció, tota explotació nacional, ha estat exercida en el nom d´Espanya, el mite sagrat. Per això, no pot haver-hi a Espanya una revolució que mereixi el nom de tal, sense fer esclatar prèviament el mite". (Josep Armengou, escriptor català)

- "La llibertat, primer cal acceptar-la, després planificar-la , i finalment disfrutar-la". (Paco Rabanne, modista castellà)

- "El fet innegable que a Catalunya, com altres països ibèrics, siguin una colònia d´Espanya, ocasiona una conseqüència gravíssima: no és l´explotació d´una classe social per una altra classe. És l´explotació d´un poble per un altre poble". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Quan les persones tenen llibertat per fer el que volen, pel general comencen a imitar-se mútuament". (Françoise Sagan, escriptora francesa)

- "L´idioma d´una selecció cada dia més nombrosa de castellans clarividents i patriotes que tenen pit per sentir-se més verament castellans que falsament espanyols, i que saben que no ressuscitaran la vella Espanya, sense ressuscitar prèviament la Castella, l´Euskadi, la Galícia, l´Andalusia autèntiques. Que intueixen, si més no, que ésser espanyol i prou, no serveix per a res, ni a Espanya ni enlloc". (Josep Armengou, escriptor català).

- "Un dels pilars de la llibertat tracta de poder fer mal ús d´ella". (Luis Antonio de Villena, escriptor castellà)

- "..creiem que la sinceritat és l´única via cap a la comprensió mútua". (Josep Armengou, escriptor català)

- "L´acte de desobediència, com a acte de llibertat, és el principi de la raó". (Erich Fromm, psicoanalista EUA, d´origen alemany)

- "La unitat espanyola té un vici d´origen: no és espontània, és una imposició". (Josep Armengou, escriptor català)

- "El millor plaer de la vida és fer el que la gent et diu que no pots fer". (Walter Bagehot, economista i jurista anglès)

- "Quan la gent de seny ens diu que Catalunya, entitat nacional molt anterior a l´Espanya una no està preparada per a la independència, els preguntem, sense cap mala intenció, si han considerat si Espanya ha estat mai preparada per a la independència". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Casi tots els crims que castiga la llei, es deuen a la gana". (F.R.Chateaubriand, escriptor francès)

- "El cas de Catalunya és una injustícia social col.lectiva. No és l´explotació classe social per una altra classe: és l´explotació d´un poble per un altre poble. L´obre català és doblement explotat: ho és per l´amo d´ací i ho és per l´amo d´allà, l´estat espanyol que , a Catalunya, explota conjuntament obrers i amos. Així com hi ha classes explotadores i classes explotades, també hi ha pobles explotadors i pobles explotats, pobles capitalistes i pobles proletaris ". (Josep Armengou, escriptor català)

- "On hi ha poca justícia és greu tenir la raó". (Francisco de Quevedo, escriptor i poeta gallec)

- "La situació colonial de Catalunya respecte a Espanya fa que tot moviment d´emancipació nacional català sigui igualment un moviment d´emancipació social ". (Josep Armengou, escriptor català)

- "L´esclavitut més greu, és la d´ésser esclau d´un mateix". (Lucius Annaeus Séneca, escriptor, filòsof i polític andalús)

- " A Espanya no pot haver-hi llibertat perquè la llibertat porta a la disgregació...aquest problema del separatisme es mostra a la superfície de totes les crisis polítiques d´Espanya". (Josep Armengou, escriptor català)

- "La llibertat és incompatible amb l´amor. Un amant és sempre un esclau". (Anne Luise G. de Staël, novelista i literata francesa)

- "Cal insistir entre nació i estat,perquè a la pràctica generalment és passa per alt. L´estat és, doncs, una forma jurídica, arbitrària, un concepte político-administratiu, i la Nació és una realitat natural en els seus elements bàsics". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Allà on es cremen llibres també s´acabarà, a sobre, cremant a éssers humans". (Heinrich Heine, poeta alemany)

- " El concepte de pàtria és una realitat natural en els seus elements bàsics". (Josep Armengou, escriptor català)

- "El grau de civilització d´una societat es medeix pel grau de llibertat de la dona". (Charles Fourier, filòsof i economista francès)

- " El concepte de pàtria és únic i indivisible, i no es mesura per al grandària geogràfica o demogràfica, ni per la fortuna històrica d´un poble. El qualificatiu, catalans, és el que ens distingeix com a homes, el que ens dóna una personalitat diferenciada, el que ens situa en la geografia i en la història. Nosaltres som catalans o no som res". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Sigues just abans de ser generós, sigues humà abans de ser just". (Cecil Böhl de Faver-Fernan Caballero, escriptora d´origen suís)

- "La nacionalitat catalana no ens cal inventar-la, sinó reconquerir-la. I no immediatament en el sentit politic -això serà una conseqüència-, sinó en el sentit de l´ésser nacional, de consciència-voluntat, que dèiem anteriorment". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Un cop acabat el joc, el rei i el peó tornen a la mateixa caixa". (Proverbi italià)

- "Qui faci catalanisme ha d´ésser catalanista i, encara més, català conseqüent. No diem català de naixement. Coneixem més d´un català no natiu que per la seva catalanitat sincerament adoptada fa caure la cara de vergonya a més d´un català de naixença. Viure a Catalunya, ésser pare de catalans i sentir-se català no és cap injúria a la pàtria d´origen. La injúria és, per part d´un foraster de venir ací com a invasor, i per part d´un natiu, de viure-hi com a català renegat". (Josep Armengou, escriptor català)

- "L´ambiciòs és un esclau de lo molt que ho desitja: l´home lliure és el que res desitja". (Edward young, poeta i critic literari anglès)

- "Matar un idioma és un crim de les humanitat. És matar una ànima col.lectiva, la manera d´ésser i de pensar d´una comunitat humana que aporta la seva personalitat individual al tresor variat de la cultura universal". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Som esclaus de la llei per poder ser lliures". (Ciceró, orador, escriptor, polític i filòsof llatí)

- "Segurament que una de les causes del fracàs politic del catalanisme va ésser de no definir-nos d´antuvi davant de´Espanya. La primera condició perquè puguin entendre´ns és que ens manifestem tal com som; quan ens comprendran podrem parlar-ne". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Qui és esclau del seu cos, no és veritablement lliure". (Séneca, filòsof i polític llatí)

- "Decidir-nos sincerament per la democràcia". (Josep Armengou, escriptor català)

- "Tota colonització és en el fons idèntica: un procés de despersonalització de la voluntat interna d´una comunitat -tingui o no aquesta comunitat consciència de la seva existència diferenciada- per imperatius externs". (Ahmed Ben Salah)-(Llibre "significations et perspectives de la colonisation")

- "Cada nacionalitat ha de tenir el seu Estat".(Prat de la Riba)

- "Abans de 1714 cap espanyol, de qualsevol regió que fos, no tenia el menor dubte que Catalunya era una nació, fins al punt que els naturals de les diferents corones que formaven l´Espanya o les Espanyes dels segles XVI i XVII es deien estrangers ells amb ells". (Carles Cardó)- (Llibre "mediació catalana")

- "Catalunya és un poble que no resiteix: retorna. Retornà del domini de França i del poder de Castella. Ha retornat sempre". (Waldo Franc)

- "La cohesió interior és més fàcil en els Estats petits que en els grans, on de vegades esdevé irrealitzable. Exemple: Espanya, que no coneix altra coheisó que la de la imposició brutal. Els estats grans són una mentida".(R. Arrufat)-(Llibre "Catalunya, poble dissortat)

- "Atenes amb el territori d´una tribu va crear una cultura que encara avui nodreix les generacions modernes". (Prat de la Riba)-(Llibre "La nacionalitat catalana)




(Maragall dimissió) Escola valenciana denuncia que menys de la meitat dels col.legis ofereixen ensenyament en valencià i a sobre ara van a per ACPV

La situació lingüística al País Valencià, cada cop és més dramàtica. I més ara que la Generalitat Valenciana ha instat a ACPV a que en el termini de deu dies hàbils"complisca de mode voluntari l´ordre de cessament "de les emissions de la CCRTV. Un atac a la normalització de la llengua catalana comuna.
Segons la resposta en nota de premsa els responen des de ACPV:
,
Us informem que la via que té ara la Generalitat per a “l’execució forçosa” és tornar a demanar permís d’accés a les instal·lacions reemissores als jutjats del contenciós administratiu de València, Alacant i Castelló.
En aquest pols permanent de la Generalitat Valenciana a ACPV, la nostra entitat no es troba sola. A les mocions a favor d’ACPV i TV3 aprovades per centenars d’ajuntaments de tot l’àmbit lingüístic s’han d’afegir les mostres de suport de desenes d’entitats, personalitats i ciutadans del nostre país rebudes en les darreres setmanes.
La resolució del govern autonòmic valencià significa una conculcació dels més elementals drets democràtics, un atac a llibertat d’expressió i a la pluralitat informativa sense precedents a l’Europa occidental, i una agressió a la llengua, davant la gravetat de la qual ACPV farem públic en pocs dies les iniciatives que pensem impulsar.
I hem d´afegir que Escola Valenciana ha criticat avui que "menys de la meitat els col·legis d'Infantil, Primària i Secundària de la Comunitat oferixen ensenyament en valencià" i ha assenyalat que "només" el 24,9 dels alumnes tindran l'oportunitat d'estudiar en llengua vernacla, una xifra que l'entitat cívica considera "molt baixa, i més tenint en compte que el pròxim mes de novembre al Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) complirà 25 anys".

Escola Valenciana ha realitzat hui un balanç de l'inici del curs 2007-2008, que "ve marcat un any més per la manca d'interés per part de l'Administració valenciana de promoure l'ensenyament en valencià", han assegurat. Així, han informat que este curs el 24,9 per cent dels alumnes d'Infantil, Primària i Secundària tenen l'oportunitat d'estudiar en valencià. En concret, en els nivells d'Infantil i Primària el nombre de matriculats en valencià és d'un 30 per cent i en Secundària un 17,7 per cent de l'alumnat podrà estudiar en eixa llengua, han afirmat.

Respecte d'això, el president d'Escola Valenciana, Diego Gómez, ha manifestat que "les dades són baixes si es té en compte que al novembre la LUEV farà 25 anys i que respecte al curs passat només ha augmentat en un punt el nombre de matriculats en línies en valencià". A més, ha considerat que "una de les claus per a potenciar l'ensenyament en valencià és promoure activament des de l'administració la creació de més línies d'ensenyament en esta llengua".

En este sentit, ha dit que dels prop de 2.000 col·legis públics i privats d'Infantil i de Primària que hi ha, 774 oferixen línies d'ensenyament en valencià, és a dir, menys de la meitat. Pel que fa a a Secundària "l'oferta encara és més baixa, ja que dels quasi 800 centres, només 295 donen l'oportunitat de matricular-se en valencià".

Gómez ha apuntat que "dels centres que oferixen l'ensenyament en la nostra llengua, una majoria indiscutible són públics, ja que l'ensenyament privat i concertat no mostra cap interés i la Conselleria d'Educació no pren tampoc cap iniciativa perquè s'impliquen".

Escola Valenciana ha recordat que ha realitzat fa uns mesos la campanya "Matricula en futur, matricula en valencià", que va tindre una "àmplia difusió a través dels mitjans de comunicació i que va comptar amb la col·laboració de Núria Roca per a informar els pares sobre els avantatges de matricular els fills en valencià i sobre els passos que cal seguir, ja que des de la Conselleria d'Educació no s'ha fet cap tipus de promoció en este sentit de forma seriosa", han lamentat.

ASSESSORAMENT JURÍDIC

Des del col·lectiu han assegurat que molts pares es queixen que han matriculat els seus fills en valencià en Infantil i "després els diuen que no pot ser". Per este motiu, Escola Valenciana "està posant a disposició dels pares que ho sol·liciten assessorament jurídic perquè s'estan donant casos de sol·licituds de matriculació en valencià que no s'han complit", han afirmat.

Han posat com a exemple el col·legi públic Villar Palasí de Sagunt, on "15 alumnes que
havien sol·licitat l'ensenyament en valencià es van quedar fora i gràcies a la pressió dels pares i mares assessorats per l'advocat de l'organització han aconseguit que es cree una nova línia d'ensenyament en valencià", s'han felicitat.

D'altra banda, Escola Valenciana denuncia que "la Conselleria s'ha negat a obrir una altra línia d'ensenyament en valencià en el Col·legi 9 d'octubre d'Alcàsser i, com a conseqüència, de les famílies que havien triat la matriculació en valencià, 15 s'han quedat fora i obligatòriament els seus fills han hagut d'incorporar-se a una línia en castellà on només hi havia set alumnes que ho havien sol·licitat".

Per a esta entitat, en Secundària s'afig "una altra problemàtica pel fet que l'Administració valenciana no exigix la capacitació en valencià al professorat". En conseqüència, han agregat, "molts alumnes matriculats en línies en valencià patixes irregularitats de professors que es neguen a fer la classe en valencià i, inclús, a seguir llibres de text escrits en llengua pròpia". Este és l'exemple que es va donar el curs passat a l'IES Comarcal de Burjassot-Godella-Rocafort, i que s'ha abordat en termes jurídics, han recordat.

Gómez ha recalcat que "són necessaris molts més esforços per a la generalització de l'ensenyament en valencià i per a la normalització del valencià en tots els àmbits de l'ús social". Escola Valenciana "té molt clar que el valencià és futur i en els últims anys ha mantingut la seua trajectòria de lluita i de treball per a cridar a la nostra societat, que el valencià és qüestió de tots i de totes, també dels polítics, també dels nostres representants", ha rematat.
Cal reaccionar ja que al PP popular no perdona la dissidència lingüística a les tesis secessionistes, tot i que en privat no pensin el mateix. Des de Catalunya també ens hem de solidaritzar a uns fets que són greus i que tant ACPV com Escola Valenciana, tenen tot el nostre suport, de gent que malgrat estar en situació dificil, necessiten el nostre recolzament i que es divulgui aquestes agressions i greuges creixents.

25 de setembre 2007

(Maragall dimissió) La fi dels privilegis del cap de l´estat, és l´inici de la fi de l´estat espanyol. Com més repressió, més antimonàrquics

Fa uns dies, sortia publicat una informació al suplement berguedà setmanal del diari regio7 de dissabte, relatiu a que a la meitat dels municipis del Berguedà hi havia penjada la imatge del rei, on tenim municipis on no ha estat mai el quadre del rei, com Sant Jaume de Frontanyà amb alcalde d´ERC, o a Borredà, amb bandera espanyola i quadre monàrquic no falten, a diferència de la majoria de pobles de la comarca.
Tot venia del debat portat a Berga per moció de la CUP de treure la imatge del rei que presideix la sala , que en fa comentari, la blocaire i regidora Anna Maria Guijarro, i avui he sabut que a berga tot i ser moció aprovada amb suport de CIU, ja s´ha incomplet acord de ple, per la visita de la fira de santa tecla durant visita del conseller d´agricultura Joaquim Llena, que ni tan sols fou tapat. I si afegim que tenen penjat el crucifix catòlic, que no respecta la aconfesionalitat que ha de tenir un representant del poble com és l´ajuntament, més enllà de l´opció religiosa de cadascú, doncs hi ha molta feina a fer, encara.
Bé, tornant a ajuntaments de la comarca doncs,es pot dir que l´altra meitat, al Berguedà no hi tenen el rei "penjat" i ben pocs la bandera espanyola. Legalment la llei espanyola obliga a situar en lloc visible, però no diu la mida del quadre de qui va jurar "los principios del movimiento".
I em pregunto, si no es retiren,i es reduís a la seva representativitat social real, o sigui a tamany milimètric, en un lloc visible penjat al sostre dels ajuntaments, que passaria?

A Girona, la cosa està que crema i es va estenent les manifestacions de suport arreu, i així també la "brunete mediàtica espanyola" comença la seva "jihab" habitual:






Hi ha un fet tant o més greu, l´article 56.3 de la Constitució espanyola, que declara que "no está sujeta a responsabilidad" la persona del Rei, això vol dir que legalment, que "el Rey pot matar, violar o robar sense que per aquests fets sigui possible obrir diligències penals contra ell", quelcom que "amb prou feines té semblança en el Dret comparat actual", i de fet l´estat espanyol ha firmat l´Estatut de la Cort Penal Internacional, que elimina expressament aquest privilegi, encara que, això sí, sense suprimir aquest article de la Constitució espanyola, com defensa un Enrique Gimbernat, catedràtic de Dret Penal a la Universitat Complutense de Madrid, lliure de sosptita d´esdevenir independentista.
A més, des d´ERC al Congrés les diputades de les JERC Laia Cañigueral i Georgina Oliva per presentar una proposició de llei, en la qual demana que es deroguin els articles del Codi Penal que fan referència als delictes d'injúries i calúmnies a la corona i ultratges a l'Estat espanyol.
Perquè no s´amplia a la derogació via codi penal d´aquest fet desigual amb la resta de la població i es posa fi a aquests privilegis juridics, també?
No serà que això obligaria a modificar la sacrosanta constitució espanyola i suposaria el principi de la fi de la monarquia ?
Postser s´ha engegat la cursa cap a una tercera república espanyola o en el millor dels casos cap a una república catalana independent.

La fi dels privilegis del cap de l´estat, és la fi de l´estat espanyol.
Si algú té algun dubte, que repasi a continuació les seves atribucions a la constitució espanyola:

TÍTOL II
De la corona

Article 56
1. El Rei és el Cap de l'Estat, símbol de la seva unitat i permanència, arbitra i modera el funcionament regular de les institucions, assumeix la més alta representació de l'Estat Espanyol en les relacions internacionals, especialment amb les nacions de la seva comunitat històrica, i exerceix les funcions que li atribueixen expressament la Constitució i les lleis.

2. El seu títol és el de Rei d'Espanya, i podrà utilitzar els altres que corresponguin a la Corona.

3. La persona del Rei és inviolable i no està subjecta a responsabilitat. Els seus actes seran sempre subjectes a referendament en la forma establerta en l'article 64, sense la qual no tindran validesa, llevat del que disposa l'article 65.2.

Article 57
1. La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S. M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la Dinastia històrica. La successió al tron seguirà l'ordre regular de primogenitura i de representació, i serà preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe la persona major a la menor.

2. El Príncep hereu, des del naixement o des que s'esdevingui el fet que origini l'evocació, tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els altres títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona d'Espanya.

3. Havent-se extingit totes les línies cridades a dret, les Corts Generals proveiran a la successió a la Corona en la forma que més convingui als interessos d'Espanya.

4. Les persones que, tenint dret a la successió al tron, contraguessin matrimoni contra la prohibició expressa del Rei i de les Corts Generals, restaran excloses de la successió a la Corona elles mateixes i els seus descendents.

5. Les abdicacions i les renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que s'esdevingui en l'ordre de successió a la Corona es resoldran amb una Llei Orgànica.

Article 58
La Reina consort o el consort de la Reina no podran assumir funcions constitucionals, llevat del que es disposa per a la Regència.

Article 59
1. Si el Rei fos menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, per manca d'aquests, el parent major d'edat més pròxim en la successió a la corona segons l'ordre establert en la Constitució, entrarà a exercir immediatament la Regència, i l'exercirà durant el temps de la minoria d'edat del Rei.

2. Si el Rei resultava inhabilitat per a l'exercici de la seva autoritat, i la impossibilitat fos reconeguda per les Corts Generals, entrarà immediatament a exercir la Regència el Príncep hereu de la Corona, si era major d'edat. Si no ho era, caldrà procedir de la manera que preveu l'apartat anterior fins que el Príncep hereu aconsegueixi la majoria d'edat.

3. Si no hi hagués cap persona a qui correspongués la Regència, aquesta serà nomenada per les Corts Generals, i es compondrà d'una, tres, o cinc persones.

4. Per a exercir la Regència caldrà ser espanyol i major d'edat.

5. La Regència serà exercida per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.

Article 60
1. Serà tutor del Rei menor la persona que el Rei difunt hagi nomenat en el seu testament, sempre que sigui major d'edat i espanyol de naixement; si no n'hagués nomenat, en serà tutor el pare o la mare mentre restin vidus. Mancant aquests, el nomenaran les Corts Generals, però només podran acumular els càrrecs de regent i de tutor el pare, la mare o els ascendents directes del Rei.

2. L'exercici de la tutela és incompatible també amb el de qualsevol càrrec o representació política.

Article 61
1. El Rei, en ser proclamat davant les Corts Generals, prestarà el jurament d'exercir fidelment les seves funcions, guardar i fer guardar la Constitució i les lleis i respectar els drets dels ciutadans i de les Comunitats Autònomes.

2. El Príncep hereu, en aconseguir la majoria d'edat, i el Regent o els Regents en fer-se càrrec de les seves funcions, prestaran el mateix jurament i el de fidelitat al Rei.

Article 62
Correspon al Rei:

a) Sancionar i promulgar les lleis.

b) Convocar i dissoldre les Corts Generals i convocar eleccions en els termes prevists a la Constitució.

c) Convocar a referèndum en els casos prevists a la Constitució.

d) Proposar el candidat a President de Govern i, en el seu cas, nomenar-lo, i també posar fi a les seves funcions en els termes previstos en la Constitució.

e) Nomenar i remoure els membres del Govern a proposició del President d'aquest.

f) Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d'acord amb les lleis.

g) Ser informat dels afers d'Estat i presidir, a aquest efecte, les sessions del Consell de Ministres quan ho cregui oportú, a petició del President del Govern.

h) El comandament suprem de les Forces Armades.

i) Exercir el dret de gràcia d'acord amb la llei, la qual no podrà autoritzar indults generals.

j) L'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies.

Article 63
1. El Rei acredita els ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els representants estrangers a Espanya són acreditats davant ell.

2. Al Rei correspon de manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats, de conformitat amb la Constitució i amb les lleis.

3. Al Rei correspon, prèvia autorització de les Corts Generals, de declarar la guerra i de fer la pau.

Article 64
1. Els actes del Rei seran referendats pel President del Govern i, en el seu cas, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern i la dissolució prevista en l'article 99 seran referendats pel President del Congrés.

2. Dels actes del Rei seran responsables les persones que els referendin.

Article 65
1. El Rei percep dels Pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa, i la distribueix lliurement.

2. El Rei nomena i relleva lliurement els membres civils i militars de la seva Casa.


Vist l´anterior, com pot ser compatible amb:

CAPÍTOL SEGON
Drets i llibertats

Article 14
Els "espanyols" són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

I en aquest capítol segon a sobre i diu:

Article 20
1. Es reconeixen i es protegeixen els drets:

a) A expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l'escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció.

b) A la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica.

c) A la llibertat de càtedra.

d) A comunicar o a rebre lliurement informació veraç per qualsevol mitjà de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'exercici d'aquestes llibertats.

2. L'exercici d'aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus de censura prèvia.

Dit això, algú dubta encara de qui té privilegis i qui se limita la llibertat d´expressió?
A continuació teniu informació de la campanya a partir dels fets de Girona que es du a terme, en protesta de la visita de l´hereu de Franco, en un acte de vasallatge del qual es parla poc de determinada classe empresarial gironina, delerosa de mostrar-se súbdits a una de les principals fortunes d´europa amb 1700 milions, la tercera monarquia més rica d´europa.
Fet apart, recordar com recordava el blocaire Jordi Martí, que hi ha un setmanari, La directa, que a distribuit un poster amb la reialesa espanyola, com a "material altament inflamable".

Campanya de suport amb les persones i entitats convocants de la manifestació contra la monarquia
Alerta Solidària fa una crida a la solidaritat per tal de donar suport a un legítim acte de protesta que només es pot considerar delictiu en Estats de dubtosa naturalesa democràtica i demana un ampli suport social a les persones i entitats que van participar en la manifestació contra la monarquia de Girona. La intenció és que aquestes persones puguin estar el màxim de recolsades en cas que la (in)justícia espanyola decidís actuar contra elles.

TOTES I TOTS SOM ANTIMONÀRQUICS!

Solidaritza't:

envia un correu de suport amb nom, cognoms i població a: relacions_politiques@alertasolidaria.org

24 de setembre 2007

(Maragall dimissió)77 milions de nens sense escolaritzar.Els diners que gasten en armes i cosmètics donaria educació a tots els menors del món al 2015

L'últim de la fila, l'últim de la classe?
77 milions de nens estan sense escolaritzar, segons Save the Children. Els diners que gasten els països enriquits en armes i cosmètics serviria per estendre l'educació primària gratuïta a tots els menors del món al 2015.

Al marge de la fi de la violència, Save the Children exigeix el suport internacional al dret a l'educació perquè a L'Iraq, com a la resta dels 21 països que mantenen obert un conflicte armat en l'actualitat, 39 milions de nens no poden anar a escola. “Aquesta xifra suposa més de la meitat del gruix de menors (77 milions) que estan sense escolaritzar al món, no obstant això, només el 23 per cent de l'ajuda mundial a l'educació bàsica està dirigida a les àrees en guerra”, expliquen des de l'organització.

L'entitat afirma que l'actual tendència de l'estat mundial de la infància ha empitjorat. A l'última dècada, 2 milions de nens van morir com a conseqüència de conflictes armats, 6 milions van resultar ferits i altres 20 milions van haver de deixar les seves llars, convertint-se en desplaçats o refugiats per anys o per a tota la seva vida, tal com expliquen des de l'organització.

L'ONG internacional assenyala en el seu recent informe ‘L'últim de la fila, l'últim de la classe’ que es necessita una inversió de 9.000 milions de dòlars anuals per a complir el segon Objectiu del Mil·lenni (ODM) d'estendre l'educació primària de forma universal, gratuïta i obligatòria als nens de tot el món el 2015. “L'import equival al que gasta el món enriquit en armament en només tres dies, al que es gasten els europeus en gelats en un any i al que destinen els nord-americans en cosmètics anualment”, afegeixen responsables de Save the Children.

“Els adults poden fer les guerres que vulguin, però que deixin als nens menjar, jugar i estar amb les seves famílies”
En la presentació de la campanya ‘Reescriguem el futur’, Save the Children va reclamar una inversió de 7.000 milions més del que realment es va destinar el 2004 (2.051 milions de dòlars) o el doble del compromès per a aquest any (4.500 milions) perquè, “d'altra forma, el 2015, 30 milions de nens no hauran estat escolaritzats”.

L'organització humanitària va denunciar, així, que l'actual tendència de donar accés a l'educació a 4 milions de nens cada any no és suficient per a arribar al citat ODM, com prova que progressivament, la xifra de menors escolaritzats disminueix per ser cada vegada més difícil arribar els qui no poden anar a escola perquè viuen immersos en una guerra.

L'informe també explica que al Sudan del Sud existeix la major proporció de nens sense escolaritzar de tot el món. Mentre que al voltant del 20% de la infància comença l'escola, tan sols un 2% assoleix completar l'educació primària. I quant a mortalitat infantil, l'estudi assenyala que més de 10 milions de nens menors de 5 anys moren cada any al món, gairebé 28.000 al dia. “9 de cada 10 mares a l'Àfrica subsahariana perdran a un fill al llarg de la seva vida. Mesures simples, com vacunes, rehidratació oral o mosquiteres no són cares i salvarien moltes vides, però, desgraciadament, moltes mares i nens no tenen accés a elles”, comenten els responsables de l'ONG.

Amics dels nens

Graça Machel, exministra d'Educació de Moçambic, va resultar premiada en la presentació al costat de Jane Fonda i José Saramago amb el guardó ‘Amic dels nens’. La Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional i presidenta de la Fundació pel desenvolupament de la Infància, va incidir que "el nombre de nens afectats per la guerra no ha descendit en els últims anys, sinó que ha augmentat i quan es parla de nens soldat, entre 250.000 i 300.000 en tot el món, la xifra no ha variat des dels anys vuitanta".

"Això significa que la humanitat no ha sabut protegir i mantenir allunyats als nens de l'escenari de la guerra", va afirmar la moçambiquenya, per a qui l'objectiu prioritari de la comunitat internacional ha de ser "reconquerir la infància d'aquests nens per a reescriure amb ells el seu futur. Els adults poden fer les guerres que vulguin, però que deixin als nens menjar, jugar i estar amb les seves famílies".

De la seva banda, Fonda va incidir en la falta de veu dels nens i dones que viuen a L'Iraq, per a afirmar que en el cas d'aquest conflicte no transcendeixen a l'opinió pública qüestions més enllà de les xifres de víctimes mortals. "Ningú parla de leucèmia, per exemple, i no obstant això els casos s'han multiplicat perquè Estats Units ha estat utilitzant caps de míssil amb urani enriquit des del principi del conflicte", va afirmar.

Comparant la invasió de L'Iraq amb la guerra de Vietnam, l'actriu va asseverar que la primera "és fins i tot pitjor" que la segona ja que "el seu llegat serà pitjor. El desastre de L'Iraq projectarà una ombra que es perllongarà sobre Estats Units durant generacions", va vaticinar Fonda, qui va afirmar que "resa" perquè el pròxim president d'EEUU treballi per "tancar la ferida".

Què PuC Fer Jo?


Uneix-te a la campanya 'Reescriguem el futur' de Save the Children.

Més informació:

Pàgina web de Save the Children
Campanya Reescriguem el futur de Save the Children.

Llegeix altres notícies sobre accés a l'educació publicades a Canal Solidari.

Més informació a Canal Solidari-OneWorld, 2007

(Maragall dimissió) Geografia de la contaminació: Els punts més negres del planeta

Un informe de l'Institut Blacksmith dissenya un llistat dels indrets més afectats per la pol·lució del món. Els experts alerten: el mapa de la contaminació mundial coincideix amb el de la pobresa.

L'Institut Blacksmith, entitat especialitzada en trobar vies per combatre els perills de la contaminació al món en desenvolupament, acaba de publicar un mapa basat en la geografia de la contaminació, que marca els llocs més pol·lucionats del planeta.

Al rànquing de punts negres es troben dues zones industrials de Rússia, dues de la Xina, dues de l'Índia, una d'Ucraïna, una altra d'Acerbaian, una més de Zàmbia i una altra del Perú. Àsia figura com el continent més perillós per a la salut.

L'estudi de Blacksmith assenyala punts especialment perillosos, com la zona ocupada per les multinacionals de plom i carbó de Tianying i de Linfen, a la Xina, els abocaments de les quals afecten més de tres milions de persones.

Segons explica la Viquipèdia, Linfen té 'l'honor' de ser la primera ciutat del món amb més índexs de contaminació, a causa de les fàbriques, i sobretot a la indústria minera. L'esperança de vida de la població de Linfen és tan sols de 60 anys, comparada amb els 70 que té la resta de la Xina i un elevat tant per cent de la població pateix de problemes respiratoris importants.

Mapa dels indrets més contaminats del món. Els globus que apareixen en color taronja corresponen a les àrees que es troben en els 10 primers llocs del rànquing .


ONG i moviments ecologistes afirmen que la contaminació a Linfen es molt més gran que a Chernobyl, i que el sol només es veu aproximadament unos 20 dies a l'any, ja que la qüantitat de pols és tal que no es distingeixen els edificis amb més 100 metres de llunyania. Els rius també estan contaminats amb un tipus de llot flotant, segons explica la popular enciclopèdia.

Una situació similar es viu a la zona en què opera la petroquímica de Sumgayit, a Acerbaian. L'Institut alerta que els abocaments de productes químics, orgànics i metalls pesats, com el mercuri, d'aquest complex industrial afecten prop de 275.000 persones. Els investigadors que han realitzat l'informe han constatat, per exemple, que els habitants d'aquesta zona pateixen alts índexs de càncer, mortalitat infantil i malformacions.

Als territoris de l'antiga URSS els experts detecten dos nuclis “altament” contaminants: les àrees dels complexos industrials d'armament químic de Dzerzinsk i de l'extracció i processat de níquel de Norilsk, al nord del cercle polar. L'informe de l'Institut Blacksmith també afirma que cinc milions i mig de persones segueixen patint les conseqüències de l'accident nuclear de Chernobyl, a Ucraïna.

Les mines de crom de Sukinda, que perjudiquen la salut de 2.600.000 persones, i el corredor industrial de Vapi, que deixa sense aigua no potable més de 70.000 habitants de la zona, són, segons l'estudi de Blacksmith els dos focus més importants de contaminació al subcontinent indi.

L'Àfrica també apareix al rànquing de punts negres. La república de Zàmbia figura a l'estudi com el país africà més contaminat a causa de les seves mines de cadmi i de plom. A la regió de Kabwe, per exemple, l'enverinament per metalls pesats s'ha convertit, segons l'informe, en un mal endèmic de la zona, que afecta 255.000 persones.

L'únic punt contaminat del llistat a Amèrica es troba a La Oroya, al Perú, on l'Institut Blacksmith ha detectat amb una zona minera i industrial amb alts nivells de pluja àcida.

Cap dels països més desenvolupats es troba a la llista Blacksmith dels trenta principals focus de pol·lució del món, fet que ve a corroborar els informes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), que el passat mes de juliol afirmaven que la contaminació segueix creixent com a causa de morts als països empobrits.

L'organització internacional va assegurar que "amb un entorn natural més segur, cada any es podrien evitar més de 13 milions de morts" a països com Angola, Burkina Faso, Mali o Afganistan.

Tant l'OMS com l'Institut Blacksmith afegeixen als seus informes possibles solucions als problemes sanitaris provocats per la contaminació a cadascun dels punts negres del planeta. La majoria d'elles passen per millorar l'entorn natural, la qualitat de l'aigua i estendre l'ús de vacunes contra la transmissió de malalties com la malària.

Què PuC FeR jo?


Pots enviar els teus comentaris o solucions a aquest tipus de problemes medi ambientals. També pots denunciar focus de contaminació de cara a l'informe dels punts més contaminats del planeta el 2008, que els investigadors del Blacksmith Institute estan preparant.

Més informació:

Consulta l'informe complet (en anglès).
Web de l'Institut Blacksmith
Web de l'Organització Mundial de la Salut (OMS)

Llegeix altres notícies sobre medi ambient publicades a Canal Solidari.

Més informació a Canal Solidari-OneWorld 2007

(Maragall dimissió) Tots els mòbils que parlen català, a ElTeumobil.cat


Ara que s´ha fet públic el nomenament de l´eivissenc republicà, Bernat Joan , com a secretari de política lingüística, sens dubte és una persona preparada per encarar el repte de la normalització social i alhora coneixedor de les traves europees i les seves institucions per aconseguir la plena oficialitat, així com contribuirà com mai a les relacions entre el govern balear de progrés i el català en la normalització del català coordinadament, en un moment òptim politicament. Ara, la Generalitat de Catalunya ha posat en marxa la web http://www.elteumobil.cat/mobils/
on hi ha un catàleg amb els models de mòbil amb el programari en català i de quines operadores els ofereixen. La pàgina, de moment, mostra nou models i n'indica les característiques principals. A més, també disposa d'una secció de descàrregues on podeu trobar jocs, fons de pantalla i cançons per al mòbil i una altra amb recursos en català per al mòbil.
De moment, els fabricants que han fet mòbils en català són Motorola, Nokia, Alcatel i Sony-Ericsson i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo. Amb aquesta web la Generalitat compleix el conveni que va firmar el 13 de febrer amb els fabricants i les operadores. D'una banda, les empreses es van comprometre a introduir el català als models nous de telèfon mòbil i de l'altra, la Generalitat va dir que els oferiria assessorament i suport lingüístic i que faria promoció dels mòbils en català.

Com que sembla una quimera la normalitat, no està de més que coneguem els models que ho permeten de les companyies hegemòniques dins el seu catàleg:
Catàleg de mòbils en català
Movistar
Orange Vodafone

Sony Ericsson J120i

Nokia 6085

Motorola L6 i-mode

Alcatel OT C825

Nokia 6086

Alcatel OT C707

Alcatel OT 701

Nokia 5200

Alcatel OT E221

21 de setembre 2007

(Maragall dimissió) L´altra versió de la propera vaga a RENFE . CCOO,UGT,SEMAF i Magdalena Álvarez volen aigualir traspàs?

Des de l´àmbit sindical, a voltes per desconeixement, a voltes per voluntarisme, no acaba d´esclarir-se determinats posicionaments, com el traspàs de RENFE al Govern català.
S´insisteix en la por generalitzada dels sindicats al traspàs, per la millora de la gestió necessària, que qui més a afectat per la desinversió de PP i PSOE són els propis treballadors, que en aquesta històrica empresa estatal, tenen una coordinació estatal, davant d´intents de privatització que sovint no es parlen, i que és també una de les pors que assenyalen els sindicats, com que Álvarez Cascos va pactar en el seu moment va elaborar avantprojecte de Llei ferroviària amb UGT,CCOO i SEMAF a esquenes de CGT, per permetre´s la possibilitat de privatització posterior, que ha aprovat amb els mateixos l´actual ministra magdalena álvarez, com assenyalen en aquest comunicat estatal CGT, fet que afectaria tant a treballadors com a usuaris, i ja sabem els efectes que això va ocasionar amb accidents a Anglaterra, per estalvis en seguretat, quan es lliberalitzi a nivell estatal el transport de mercaderies ferroviàries, per directives europees.
La convocatòria de vaga que fan pels dies 25 i 26 de setembre, 1,2 11,15 d´octubre té la següent convocatòria i motius aquí detallats, també és per aquests fets.
Em quedo amb el comunicat que assenyala CGT estatal que reconeix que des de la proximitat es gestiona millor. I no oblidem l´intent obscur d´exclourel´s per , potser pactar retallada al traspassos entre CCOO,UGT,SEMAF i Magdalena Alvarez, potser intentant quedar-se algun tipus de coordinació de la gestió estatal, i no fer efectiu el traspàs complet.
O els darrers indicis, el proper 21 de setembre es confirmaran, segons aquest comunicat? .Si els germans Nadal i el govern català, des de PTOP asseguren els drets socials i la creació d´empresa pública que amb segregació de serveis i plantilla evita la aplicació de la Llei ferroviària estatal que permet privatitzacions, en la CGT catalana, i la seva coordinadora de material ferroviari a Catalunya, sens dubte hi pot trobar aliats, davant maniobres poc clares.
Per cert, voluntarista nota de premsa de la Intersindical-CSC més en criteris politics que sindicals, que en aquesta ocasió no comparteixo que acceptin privatització i maniobres de sindicats majoritaris , i repeteixo, defenso ple traspàs integre, però amb garanties, que no semblen clares. Caldrà estar alerta pel bé d´usuaris, treballadors/es i traspàs sense trampes.
Recordem representació estatal a comitè empresa segons eleccions 2007 que varen votar 23434 treballadors amb dades del S.F., 3000 dels quals a Catalunya:

CGT:125 ; S.ferroviario: 80; CCOO: 338; UGT: 312 ; SEMAF:150; SCF: 83

I el Comitè General d´Empresa (CGE) a RENFE decisori que es convoca en casos com actual :

CGT:1 ; S.ferroviario: 1; CCOO: 4; UGT: 3 ; SEMAF: 4; SCF: 0

Cal dir que ADIF ja és empresa disgregada, i per tant empresa pública catalana depenent del Govern català no hauria de suposar major problema amb plenes garanties i sense privatitzacions que ens subordinés a Llei estatal ferroviària.

20 de setembre 2007

(Maragall dimissió) Bolets al Berguedà: per triar i degustar festivament

Quan arriben aquestes dates als Berguedans , a qui més qui menys, com si fos un manà això dels bolets se´ns demana si ha plogut, si se´n fan, a on se´n fan... etc. Una veritable icona nacional això de la cerca de bolets. I tal com deixen alguns els boscos una veritable deshonra nacional, també cal dir.
Però bé, una majoria és civilitzada i aquest esport no homologat, que obre la gana i el repte de la cistella més formosa amb la major varietat, ni que sigui de mercat, a més d´un metropolità tempta.
Per això la comarca referent dels bolets, al Berguedà, per la seva qualitat, que se´n cerca arreu floreixen multituds d´actes que us detallo per el vostre interès:

BERGA:

BERGA BOLET. MOSTRA DE TARDOR. El 6 i 7 d´octubre. Programa provisional

CAL ROSAL (OLVAN):

MERCAT DEL BOLET OBERT DEL SETEMBRE FINS EL 8 DE DESEMBRE

GUARDIOLA DE BERGUEDÀ:

MERCAT DEL BOLET

  • Els mesos de setembre i octubre, als terrenys de l'antiga estació






LA POBLA DE LILLET:

FESTA DEL BOLET 2007 - Del 29 al 30 de setembre de 2007
Festa del bolet CAPGROSSOS.jpg. Click per veure imatge original Lloc: Als carrers del casc antic
Duració: Durant tot el cap de setmana, hi hauran diferents actes

Organitza: L'Excm. Ajuntament de la Pobla de Lillet i els Veïns del Poble




Documents:

I amb l´informació del gremi d´hostaleria del Berguedà, ha preparat web interactiva en format llibre sobre la cuina del bolet 2007, amb menús, preus i restaurants per degustar uns bons plats de bolets, hi podeu triar entre els restaurants adherits. A més, aquí, teniu la relació dels restaurants associats, per si encara no els coneixeu:

RESTAURANTS
AVIÀ
Rest. Cal Garretà (Graugès)
Rest. Espais
BAGÀ
Rest. Hotel ca l'amagat
Cal Batista
Ca l'Escribà
Rest. Hotel la Pineda
Rest. Niu Nou
BERGA
Rest. Absis - H. Ciutat de Berga
Ateneu
Rest. La Terrassa - H. Berga Park
Rest. Badem-Badem
Rest. La Cabana
Rest. Duran
Rest. Estel
Bar-Rest. Mediterráneo
Rest. Pizzeria La Notta
Rest. Pizzeria Fonda de la Bruixa
Rest. Fonda Núria
Rest. El Kaliu
Rest. Sant Marc
Rest. Paco
Rest. Queralt
Rest. Sala
Rest. Ski
Bar-Rest. Ton
Rest. Trave
BORREDÀ
Rest. Cobert De Puigcercós
Rest. El Revolt
CASSERRES
Fonda Alsina
Rest. La Nau
Rest. Sant Pau De Casserres
CASTELL DE L'ARENY
Rest. Castell De L'areny
CASTELLAR DE N'HUG
Rest. Molí de les Fonts
CASTELLAR DEL RIU
Rest. Els Roures
CERCS
Cal Maco
Bar-Rest. La Baells
Ca La Bòrnia
Rest. Santa Bàrbara (St. Corneli)
GIRONELLA
Rest. Carmona
Rest. Gironella
Rest. El Racó
Rest. Cal Pajares
Rest. Cal Peret
GÓSOL
Rest. El Forn
GUARDIOLA DE BERGUEDÀ
Bar-Rest. Cadí
Rest. El Jou
Rest. Reco De L'avi
LA NOU DE BERGUEDÀ
Rest. Cal Camprubí
Rest. Cal Marginet
L'ESPUNYOLA
Rest. Cal Marsalet
PRATS DE LLUÇANÈS
Rest. Lluçanès
PUIG-REIG
Rest. Baixador
Rest. Celler De Ca La Quica
Rest. Cal Marçal
MONTMAJOR
El Café de Dalt
SAGÀS
Rest. Els Casals
SALDES
Cal General
Rest. Susèn
Rest. Repòs del Pedraforca
SANT FELIU SASSERRA (LLUÇANÈS)
Rest. Perot Rocaguinarda
SANT JAUME DE FRONTANYÀ
Rest. Fonda Cal Marxandó
Rest. Cal Eloi
SANTA MARIA DE MERLÈS
Hostal Sant Cristòfol
VILADA
Rest. Cal Candi - Camps De Vilarrasa
Rest. Comellas
VIVER I SERRATEIX
Rest. Cal Fuster

I com aconsella el Govern català, com a consells de salut alimentària per si de cas algú cull al bosc algun bolet que no toca, enlloc de degustar els plats a restaurants anteriors, aquí teniu uns consells:








INTRODUCCIÓ
1. ELS BOLETS
2. ELS BOLETS TÒXICS
3. PRECAUCIONS EN LA RECOL·LECCIÓ I EL CONSUM DE BOLETS
4. COM ACTUAR EN CAS D'INTOXICACIÓ?
5. ESQUEMA DE LES PARTS D'UN BOLET
6. BOLETS TÒXICS MES FREQÜENTS A CATALUNYA