30 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Sindicalistes per la Sobirania s´adhereixen a la Manifestació de dissabte reclamant unes millors infraestructures

Després de la incomprensió de determinades cúpules sindicals, en contra del sentir dels treballadors/es que reben els coneseqüències de la desinversió de l´estat, les dependències del finançament públic i les subvencions per fer cursos a treballadors que reforça l´espanyolisme sindical, malgrat el sentir de quadres intermitjos i afiliats de base, no pot fer-se ulls clucs de l´abandó de línies ferroviàrie com la de Puigcerdà a Vic o la Lleida- Manresa, o no finançar comarques que encara no tenbim ferrocarril com el Berguedà, entre d´altres a ple S.XXI, i el caos ferroviari de RENFE a àrea metropolitana per inaugurar un 21 de desembre el TGV per part d´un president espanyol , perquè sinó fos aquesta data seria fora de la llei que no permet inauguracions a tres mesos d´eleccions convocades i que eseran previsiblement a inicis de març, es talla rodalies i passa el que passa, la gent ha de dir PROU!.
Us passo el manifest que impulsem els impulsors de Sindicalistes x la Sobirania, des de la transversalitat sindical, que pretén anar impulsant el sindicalisme sobiranista davant les dependències de determinades cúpules sindicals:

Sindicalistes per la Sobirania, plataforma que agrupa sindicalistes dels diversos sindicats catalans (CCOO, CGT, IAC, Intersindical-CSC, UGT de Catalunya, USTEC) s´adhereix a la manifestació convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir, demà dissabte reclamant unes "infraestructures dignes" per Catalunya.
La manifestació del dia 1 de desembre no ha d´èsser una simple escenificació de la justa indignació dels ciutadans de Catalunya, també hauria de ser una expressió ferma i decidida de la nostra voluntat de fer-nos grans, d'exigir la llibertat de poder prendre les decisions, per poder exigir als nostres governants responsabilitat en la gestió d'aquesta voluntat popular.

Els sindicats catalans no es poden quedar en la defensa passiva i discreta de la sostenibilitat i el transport públic. Ara més que mai cal que liderem conjuntament amb d''altres organitzacions de la societat civil la defensa del transport públic i d'una mobilitat sostenible planificada i coordinada des de la proximitat.

Ara més que mai, hem d´exigir uns transports públics dignes per les treballadores i treballadors catalans.

Representants de Sindicalistes x la Sobirania, (amb destacats sindicalistes i dirigents de la I-CSC, CCOO i de la UGT), aniran a la capçalera de la manifestació formada per membres de la societat civil.

Recordar-vos el bloc de Sindicalistes per la Sobirania, que funciona mentre està en reparació després d´estar hackejada la Pàgina oficial de Sindicalistes per la Sobirania.

És possible que el vostre navegador no pugui visualitzar aquesta imatge.

28 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Neix Bescanvi, una xarxa ciutadana online de reciclatge i intercanvi


Aprofitar internet per reciclar i intercanviar objectes en desús. És l’objectiu de Bescanvi.net, una iniciativa de la Xarxa Ciutadana de Bescanvi que comença a funcionar a Catalunya i que poden aprofitar les entitats socials.

La Xarxa Ciutadana de Bescanvi acaba de posar en marxa el projecte online www.bescanvi.net, un portal des del qual tothom qui vulgui pot oferir objectes que es conservin en bon estat i encara es puguin aprofitar i entrar per trobar oportunitats.

La idea és aprofitar les noves tecnologies per posar en contacte gent que vol apostar pel reciclatge i l’intercanvi d’objectes en desús, fent transaccions de manera participativa i sense que intervinguin els diners. Per participar només cal entrar a la pàgina web de la iniciativa i registrar-se per començar a oferir objectes o demanar.

Segons la Xarxa Ciutadana de Bescanvi, es tracta d’un projecte “senzill i sostenible”, en el qual les úniques restriccions per utilitzar la xarxa són que no intervinguin els diners en els bescanvis i que no s’ofereixin objectes il·legals o perillosos.

Aquesta iniciativa se suma a altres similars a la Xarxa com Red-BdT.org, una xarxa per facilitar la gestió dels bancs del temps, i Freecycle, un portal que a nivell internacional posa en contacte persones que tenen coses que no necessiten i les volen reutilitzar.

Més informació:
Bescanvi.net

Canal Solidari-OneWorld 2007

26 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Condons a 10 cèntims per promoure el sexe segur

Condons a 10 cèntims per promoure el sexe segur


Una fundació holandesa denuncia que els preservatius són massa cars i els ven a tan sols 10 cèntims el condó, a preu de cost real.

Ja no hi ha excusa per no practicar sexe segur. La fundació holandesa Jippy ha llançat una campanya europea que consisteix, bàsicament, a distribuir entre els més joves preservatius a preu de cost: 10 cèntims. Jippy ha assegurat que hi ha molts nois i noies que no fan servir protecció per l’elevat cost dels condons i ha alertat que els casos de sida i malalties venèries continua creixent a Europa. Els preservatius de Jippy, que evidentment compleixen totes les normes de seguretat i qualitat, es poden comprar a través d’Internet i a diferents establiments.
Jippy ha explicat que fabricar un preservatiu costa uns deu cèntims però que, després, els establiments els vénen a entre 30 i 90 cèntims. La fundació considera que és un preu excessiu i impedeix que molts joves facin sexe segur. “malauradament l’ús del condó entre els joves ha tornat a caure i, segurament, el fet que els condons sigui força cars té molt a veure”, ha assegurat Jippy.

Davant aquest fet, Jippy ha decidit llançar una campanya europea per fomentar el sexe segur entre els joves i que posar-se el condó “torni a ser una pràctica habitual”. Jippy distribuirà preservatius a preu de cost (10 cèntims) per tal que els joves no tinguin excusa per protegir-se. Es vendran a centres per a joves, escoles, supermercats, farmàcies i màquines expenedores i, a més, també es poden adquirir a través d’Internet.

A banda de conscienciar els joves sobre la importància de mantenir relacions sexuals segures, amb aquesta campanya Jippy vol demostrar que és possible vendre preservatius més barats. Vol donar, així, un toc d’atenció als governs perquè engeguin campanyes i iniciatives per facilitar l’accés als adolescent a aquest producte.

La investigació demostra que el número de casos de SIDA i enfermedades venèries (EV) a Europa segueix augmentant, quelcom alarmant pel Comitè Europeu. Un 10% de les 25.000 persones que anualment s´infecten de VIH a Europa Central i Occidental tenen edats compreses entre els 15 i els 24 anys, i un 35% són dones.

Pel mercat europeu, Jippy ha disenyat un lloc web especial a Internet, en anglès, alemà, francès,castellà i turc, on les persones poden sol.licitar condons a baix preu. Després, són subministrats a través d´un operador especial a tot el continent.

Jippy està fundada per persones que treballen amb joves i mares d´adolescents que experimentaren per si mateixos que els alts preus dels condons poden portar a pràctiques sexuals arriscades, SIDA o EV. Fabricant i distribuint els seus propis condons certificats per la UE, Jippy demostra que els preus poden reduir-se molt a Europa i en tot el món.

- WEB Jippy

24 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Lidia Heredia, la cara amable dels matins de Josep Cuní i Josep Maria Farràs,al Forum10 de Ràdio Puig-reig

Com cada any el Forum10 de Ràdio Puig-reig porta personalitats de relleu dels mitjans de comunicació nacionals, si no tinc entès malament l´únic que es fa any rere any, de Fòrums de comunicació ,que es fa fora de l´àmbit metropolità. El curriculum de la Lidia Heredia, la convidada d´ahir al vespre certament, a ella mateix li fa vertig, havent passat per Ona Rambla, Telecinco, Ràdio Badalona, presentadora del TN de TV3...i arar veure-se-les amb un programa en directe de 5 hores, aviat es dit , els Matins amb Josep cuní. El to de les jornades sempre agrada als periodistes convidats per la posibilitat d´interactuar amb els seus oients o televidents, i el públic assistim agraint la naturalitat fora de pantalla, que no li impedeix comentar el marcat caracter del Cun´i i la seva exigència, el fet de treballar sense guió fix i pràcticament sense teleprompter, que també curteix, segons ella. Ara, en preguntar-li sobre si el cas El Diario de Patrícia, quins eren els seus limits ètics, va comentar quelcom que em va preocupar, que ella, potser perquè ve d informatius era la més conservadora a l hora de posar a graella del prograa depèn de quina entrevista o convidat.
Què vol dir, que hi ha qui apreta per audiències per permetre carnassa sobre temes escabrosos , policials o judicials? Crec que els mitjans si no compleixen codis d´autoregulació, hauran de trobar via el CAC , i la creació d´un CAC espanyol també, criteris perquè el cas d´Antena3 que va morir dona assassinada posteriorment per el seu ex-marit després de retrobar-los en directe, quan la dona tenia ordre d allunyament i havia estat victima de maltractaments, hauria de fer reflexionar que ens ofereixen, i més en determinats horaris infantils. També va haver preguntes com que els semblen a la Rahola i al Cuní les imitacions, i certament, no els desagrada, com el fet de que en treguin ja talls del Polònia, altra cosa es el que sentin interiorment. I es que Josep Cuní li ha agradat està envoltat de dones, i el que poca gent sap és que té un ajudant dona des de fa 15 anys, tot i que no surt a la televisió. El que és la cara amable és la claretat ha diferència d´altres comunicadors que han passat pel Forum10 que la seva prioritat primera son els seves filles i la seva familia, i ho té clar en el temps d´oci, tot iq ue costa desconectar perquè es veu obligada a seguir actualitat. I altra afirmació contundent: davant pregunta si tornaria a mitjà espanyol com Telecinco, no sap mai que pot passar respont, però diu que el seu univers és aquí i no renunciaria a familia per anar a viure a Madrid, i es una mica com el que li va passar al Francino a Canal+, parlar i estar al dia sobre Ciudad Real, per dir quelcom, no es quelcom que un facilment s´hagi de sentir identificat, al ternir una realitat pròpia. Un exemple de tenir clar el marc nacional en l´àmbit professional, estnat bé fent el que fa. I es que la família ,lliga i tiba. I encara li fa respecte deixar-se anar com fa la Mònica López i mostrar-se més ella mateixa, segons em va comentar.
En el Fòrum de fa dos setmanes, el del Josep Maria Farràs, cap dé sports de TV3, conegut per programa el nadal a tres bandes, desconeixia que era fill de Bagà, i és interesant saber que no tots els pavellons són vàlids per fer transmissions, i que quan es fan, no es tenen en compte el factor espectacle, com que les TV europees exigeixen que hi hagi public a altra cantó de les càmeres, cosa que molts pabellons no compleixen, i que qualsevol transmissió li costa a CCRTV uns 8.000 euros , sigui a Puig-reig o a on sigui, i el que ven és l´espectacle i les audiències marquen molt en esports. Interesant fou explicacions del cas de Mediapro i Sogecable, que té TV3 emmig, i el cas que plataforma digital de grup prisa, se n´anirà a l´aigua, i per això força pacte amb MEdiapro, però el motiu rau en que Jaume Roures té a dos anys vista ja els drets televisius de 39 dels 42 equips de primera divisió! una aposta arriscada, però que probablement farà que amb aquests drets a dos anys vista Mediapro enfonsi Prisa, i faci plataforma digital de pagament pròpia, qua ajuda a entendre el què, i que el perill és que passi com a Itàlia, que s´acabin sortejant els partits de primera una a un, i el públic es torni boig buscant el seu equip en els diferents canals de pagament, i que TV3 lluita per mantenir partits en obert. No hi ha l´interès general o es que el PSOE vol afavorir empreses de comunicació afins? Què hi fa l´insuperable ministre pel PSOE Joan Clos?.
I a nivell anecdòtic l´èxit aconseguit amb els gossos de tura i la icona de la Coloma al concurs de gossos d´atura de Castellar de N´hug, que va fer ell primera transmissió ja que ho porten els d´esports , exemple com un servei de país i d espectacle que agrada televisivament, entroncant amb les transmissions televisives.
En torn de preguntes al Josep Maria Farràs li vaig preguntar sobre la possiblitat de creació d´un canal com el 3/24 però d´esports, i i ja es va plantejar en el seu moment, però el cost i la voluntat de la corporació marquen estratègia, aviam si es possible i així valoritzar esport ctalà, com les seleccions nacionals que ja competeixen oficialment.
En Sanuy no hi vaig poder ser-hi, però el seu estil punyent segur que no va deixar indiferent.

(Maragall dimissió) Ja hi ha sentència del cas Isanta



isanta_99.jpegDesprés de tot plegat, no es retornarà en vida aquest Berguedà, però no quedarà impunement,ja que hi ha sentència, a l´espera que sigui molt probablement recorreguda per la defensa dels condemnats, i sobretot que ni a Berga ni enlloc torni a succeir quelcom semblant. A tall anecdòtic, em molesta que en mitjans barcelonins parlin de l´assassinat de la Patum, quan, si que és cert que fou en els dies concrets, però no explicitament en un acte patumaire pròpiament dit, associant injustament a la festa i expressió cultural de referència amb un fet concret, per molt condemnable, i que ara ja té resolució judicial, i que va combulsionar la societat berguedana, en part també per les coses mal fetes des d´àmbits policials, declaracions politiques irresponsables per part d´Artur Mas i declaracions impresentables de Montserrat Tura, entre d´altres com ja vaig denunciar en el seu moment, que per sort, de moment, dos anys més tard, s´ha pogut reconduir malgrat els fets i la tranquilitat s´ha aconseguir, en bona part per la tasca de la Plataforma per la convivència al Berguedà i la responsabilitat de la gent, abocant-se en causes solidàries per ajudar a finançar acusació particular que impulsava, que ha donat els seus fruits en la linia de almenys fer justicia a una mort que no s´hauria d´haver produït mai, i que des d´una visió personal va ser un exemple de reacció col.lectiva i solidària que només es possible en comarques com la nostra amb una identitat i cohesió manifesta, que si hagués succeit en altres indrets quedaria com un breu en algun mitjà a nivell anecdòtic.
En definitiva, l'Audiència de Barcelona ha fet pública avui la sentència final sobre la mort del jove Josep Maria Isanta , l'any 2005. Fa alguns mesos la justícia ja va condemnar els autors dels fets que eren menors d'edat en aquell moment. Ara l'Audència jutjava els majors d'edat que van participar a l'assassinat, i finalment ha condemnat a set dels nou joves acusats a 43 anys de presó cadascún, per un delicte d'assasinat i homicidi en grau de temptativa. Els altres 2 joves han estat condemnats a 25 anys de presó, ja que han comptat amb l'atenuant d' "alteració psíquica".

El tribunal ha rebutjat els arguments de la defensa, que afirmava que els acusats s'havien trobat de cop i volta en una baralla que no s'havia previst d'antuvi, i considera provat que tots ells van dur a terme una agressió planificada "concertada". Segons el jutge, el grup va preparar l'acció, que es va desenvolupar amb un "mecanisme grupal", agredint a la víctima i aconseguint que caigués a terra. Segons la sentència, els agressors van formar aleshors dos cercles al voltant del jove, per a que mentre uns l'apunyalaven els altres impedissin que se l'auxiliés. Per tot això, el tribunal considera l'acció un assassinat i no un homicidi, ja que els fets van ser planificats, no de resultes d'una situació imprevista. Així mateix hi afegeix l'agreujant de traïdoria, ja que els acusats es van assegurar que la víctima no es pugués defensar.
Informacions sobre la sentència:

22 de novembre 2007

(Maragall dimissió) “No li pegueu més, aquí hi ha càmeres”

Amnistia Internacional presenta el seu informe estatal del regne d Espanya, que inclou Catalunya ‘Espanya: Sal en la ferida' i sentència: “els actes de tortura a l'Estat espanyol no són casos aïllats”. L'ONG arrenca una campanya de pressió al govern per frenar aquesta xacra.


Lucian va ser detingut el mes de juliol a Barcelona per cinc mossos d’Esquadra que el van confondre amb una altra persona. Lucian afirma que el van copejar al carrer, al cotxe de Policia i a la comissaria fins que va arribar a unes dependències amb videovigilància on algú va pronunciar la frase que el va salvar: “No li pegueu més, aquí hi ha càmeres”.

Similars són els casos denunciats el 2006 i 2007 per Sandra, Jordi, Sergio, Daniel, Juan o Javier. La tortura policial sembla estendre's per tot l'Estat espanyol i a les denúncies de les víctimes apareixen amenaces de mort dels agents amb pistoles, ganivets, flagells a les plantes dels peus amb fuets, cops en el cap, puntades, cops de puny i insults, fins i tot estant emmanillades.

ONG nacionals i internacionals i diversos òrgans de drets humans de l'ONU i el Consell d'Europa fa anys que expressen una gran preocupació pels casos de tortura i altres maltractaments infligits per policies a l'Estat espanyol i per la impunitat dels responsables que es dóna en molts d'ells.

Sal a la ferida

Amnistia Internacional (AI) fa públic ara el seu informe ‘Espanya: Sal a la ferida. La impunitat efectiva d'agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments’ en el qual, després d'anys d'investigacions, constata que els casos de maltractaments segueixen donant-se a l'Estat espanyol, que "no són casos aïllats" i que solen seguir un mateix patró.

L'informe d'AI assenyala que les investigacions internes sobre tortures policials solen ser inexistents o inadequades i solen anar seguides d'un ràpid arxiu de les denúncies judicials, fins i tot si hi ha dades mèdiques i altres indicis creïbles que les protegeixen.

Per sobre de la llei

“Aquestes situacions segueixen donant-se per la falta de la voluntat política d'aquest govern i dels anteriors, que no compleix els seus deures nacionals i internacionals amb els drets humans”, ha afirmat Rachel Taylor, investigadora d'AI per a Espanya.

Esteban Beltrán, director d'AI Espanya, ha insistit també en la preocupació de l'ONG davant la manca de mesures de les autoritats espanyoles referent a això i ha assenyalat que fins que el govern no adopti mesures efectives per investigar les denúncies de maltractaments i posar a tots els responsables a disposició judicial, els funcionaris encarregats de fer complir la llei “estaran per sobre d'ella”.

Per això l'organització ha remès a les autoritats una sèrie de recomanacions que, al seu judici, ajudarien a impedir maltractaments i a posar fi a la impunitat dels funcionaris encarregats de fer complir la llei responsables d'aquests actes.

“Aquestes situacions segueixen donant-se per manca de voluntat política d'aquest govern i dels anteriors"
Entre les mesures proposades destaquen la necessitat de reformar el sistema d'investigacions de les denúncies de violacions greus dels drets humans comeses per funcionaris dels diferents cossos de Policia i la de crear un organisme independent per a aquesta comesa. També s'exigeix la introducció dels enregistraments de vídeo i àudio en totes les dependències on es trobin els detinguts i l'elaboració d'unes “regles de joc” per a l'actuació dels policies en manifestacions, detencions i expulsions d'immigrants.

A la Fiscalia General de l'Estat, Amnistia li exigeix la creació d'un registre de denúncies i dades sobre maltractaments policials (Espanya és un dels únics cinc països europeus que encara no compten amb ell) i la incoació immediata de procediments criminals sobre els policies sospitosos d'infligir maltractaments.

I a les autoritats judicials, l'ONG internacional els reclama que garanteixin investigacions "ràpides, exhaustives i imparcials", a més, de garantir condemnes per maltractaments acords a la gravetat dels delictes.

El cas de Catalunya

La successió d'incidents en els últims mesos com el vídeo amb els abusos en la comissaria de Les Corts de Barcelona, la mort d'un jove després de la seva detenció a Badalona o l'ús d'armes prohibides per detenir l'avanç d'un manifestació del monument okupa, ha obert el debat en la societat catalana sobre l'ús de la força per part de la Polícia.

Durant les últimes setmanes l'anunci de la Generalitat de generalitzar l'ús de la videovigilància en circuit tancat en totes les comissaries i de la creació d'un comitè independent d'ètica policial ha tornat a reobrir el debat sobre si els cossos que vetllen per la seguretat de la ciutadania han de ser precisament els quals estiguin especialment vigilats.

Però la intenció del govern català és clara: qualsevol denúncia de tortura, abús o maltractament, serà investigada. Una bona notícia, segons Jaume Asens, lletrat de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona. "Són mesures insuficients encara, però és un camí", ha afirmat Asens en la presentació de l'informe d'Amnistia.

Quina sanció s'imposarà a aquests policies?

L'informe ‘Sal en la ferida’ va acompanyat d'una campanya de pressió al govern amb la qual Amnistia demana el processament i sanció efectius dels agents que cometen maltractaments i tortures a l'Estat espanyol. A través de l'enviament d'una targeta postal se li reclama al ministre de l'Interior que es faci justícia a les víctimes de maltractaments policials perquè no persisteixin els abusos.

Què PuC Fer Jo?


Fes-te amb la targeta postal de la campanya en una de les delegacions d'Amnistia Internacional (pots buscar aquella que et queda més a prop al Directori de Canal Solidari), emplena-la i envia-la de nou a l'entitat, ells les remetran totes al ministre de l'Interior.

Grava, denúncia i penja a YouTube les imatges d'abús de poder de les quals siguis testimoni. Ho pots fer fàcilment al canal de ‘Copwatchers’. T'expliquem com fer-ho.

Més informació:

Pàgina web d'Amnistia Internacional (AI)

Pots consultar l'informe complet ‘Espanya: Sal a la ferida. La impunitat efectiva d'agents de policia en casos de tortura i altres maltractaments’.

Web de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, que ha presentat l'informe 'La tortura a l'Estat espanyol 2006'.

Llegeix altres notícies sobre drets humans publicades a Canal Solidari.

(Maragall dimissió) Som una Nació i diem PROU! Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures

Aquí teniu el manifest i convocatòria pel proper 1 de desembre des de la Plataforma pel dret de decidir:

Des de la Plataforma Som una Nació i Tenim el Dret de Decidir us faig a mans la convocatòria de la manifestació del proper dia 1 de desembre amb el prec que ho feu seguir arreu del territori i amics i cartell per si el voleu imprimir i exposar-lo públicament.

Som una Nació i diem PROU!

Tenim el dret de decidir sobre les nostres infraestructures

Davant la reiterada fallida de les infraestructures viàries i de transport a Catalunya dependents de l'Estat Espanyol, la Plataforma pel Dret de Decidir i les entitats adherides a la mobilització considerem que:

1- És l'hora que s'acabi el maltractament sistemàtic i continuat a la societat catalana. El menyspreu i el passotisme amb que la ministra espanyola Magdalena Álvarez tracta una qüestió importantíssima per al benestar dels catalans i catalanes ha de tenir com a resposta la mobilització popular.

2- Els catalans i catalanes tenim el dret de decidir quin model nacional
d'infraestructures i de mobilitat volem. Cal trencar la dependència, que significa ineficàcia i menyspreu cap a les necessitats i les decisions de la ciutadania del nostre país, pensada i al servei dels interessos centralistes de l'Estat Espanyol. El dèficit inversor, un sistema de finançament injust i l'espoli fiscal són, en aquest sentit, els principals elements que ens porten al carreró sense sortida d'uns serveis i unes xarxes públiques d'ínfima qualitat. Volem decidir i gestionar les nostres infraestructures.

3- La definició d'aquest model de xarxa d'infraestructures ha de ser autocentrat. S'ha de fer des de la proximitat, des de Catalunya. Els darrers 15 anys el servei de rodalies de la Regió Metropolitana de Barcelona ha passat de 64 a 115 milions d'usuaris sense modificar la infraestructura ferroviària, que s'ha degradat. Les inversions previstes des del 92 per a les rodalies de l'àrea metropolitana de Barcelona s'han destinat pràcticament de manera exclusiva a un macroprojecte ambientalment agressiu i que no ens connectarà ni amb Europa ni amb l'Eix Mediterrani, el TAV. No s'han potenciat, adequat ni modernitzat les línies de Regionals existents per crear una veritable malla ferroviària de qualitat a tot el país.

4- Tenim una xarxa viària, especialment la secundària, deficient i més d'un terç dels peatges de tot l'Estat.

5- Les infraestructures aeroportuàries, peça clau per al desenvolupament nacional en el context global, han d'estar gestionades des del territori i no al servei, de nou, d'un sistema centralitzat al servei d'un únic aeroport de primera, Barajas.

6- El model de mobilitat i la xarxa viària i d'infraestructures que reivindiquem ha d'estar al servei i a l'interès general de les ciutadanes i els ciutadans de tota Catalunya i amb criteris d'equilibri territorial. La societat es mereix un servei de transports públics de persones i de mercaderies de qualitat i de proximitat.

En aquest sentit des de la societat civil catalana reclamem:

1- La solució immediata, per dignitat nacional, del desgavell de les infraestructures actualment en execució i la priorització de les inversions i els recursos per al bon funcionament de les rodalies de RENFE.

2- Un nou sistema de finançament per a Catalunya just i transparent que permeti conèixer les balances fiscals i gestionar adequadament les infraestructures; de manera immediata, el compliment dels compromisos en matèria d'inversió de l'Estat a Catalunya.

3- La capacitat de decidir des de casa nostra sobre qualsevol planificació, licitació, priorització i execució de l'obra pública i de la xarxa de transports i infraestructures en general que ens afecti, sempre des d'una perspectiva nacionalment autocentrada i ambientalment sostenible.

4- Exigim que es prioritzi la seguretat de les persones treballadores i usuàries, com també que se satisfacin les pèrdues econòmiques particulars i empresarials ocasionades pel desgavell de Rodalies i s'agilitin els mecanismes d'informació, de reclamació i de devolucions a les persones afectades.

5- En definitiva, el dret de decidir el model de país que volem construir, i les condicions per exercir-lo.

Per totes aquestes raons i, de manera especial:

EXIGIM EL TRASPÀS DE LA XARXA DE TRANSPORTS I D'INFRAESTRUCTURES A LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
EXIGIM PRIORITZAR LES OBRES I SERVEIS DE MOBILITAT BASATS EN EL FERROCARRIL, EL TRAMVIA I DEMÉS SISTEMES DE TRANSPORT PÚBLIC, TANT A L'ÀREA DE BARCELONA COM AL CONJUNT DEL TERRITORI CATALÀ

EXIGIM LA PUBLICACIO DE LES BALANCES FISCALS ENTRE CATALUNYA I L'ESTAT
ESPANYOL

EXIGIM QUE LA GENERALITAT DE CATALUNYA RECAPTI I GESTIONI TOTS ELS
NOSTRES IMPOSTOR

Manifestació 1 de desembre de 2007

17:00 hores a la Plaça Catalunya de Barcelona

Plataforma pel dret de decidir

www.decideixodecidir.cat

Tel. 935 528 954


21 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Puja preus bàsics afecten greument als treballadors/es. Què hi fan Tribunals de la competència? El PSOE afavoreix grans fortunes

Els aliments bàsics, que afecten pel percentatge de renda personal i familiar disponible a la gent que li costa arribar més al final de mes, ja l´Institut d’Estadística de Catalunya (IEC) es reflecteix que el 1997, 54.000 llars de Catalunya no rebien cap tipus d’ingrés i que en 664.700 llars no constava registrat cap membre ocupat.

La realitat és que el preu que paga el consumidor té poc a veure amb el que percep el pagès o ramader i en determinats productes hi ha diferències de fins al 1.000%, com en el cas de la pastanaga. En d'altres comestibles, la diferència no és tan espectacular, però és igualment significativa: 326% en la vedella, 404% en el porc, 762% en la ceba o un 250% en la fruita, segons un informe de la Confederació d'Organitzacions Agràries i Ramaderes (COAG).
Aquest estudi xifra en un 418% el marge de diferència entre el preu d'origen i el final. El productor, segons la mateixa anàlisi, només participa en un 23% en el preu de la vedella, un 20% en el del porc i un 12% en el de la ceba, tot i que hi guanya més, un 66%, en els ous, per citar alguns exemples. La mitjana del que es queden ramaders i agricultors és del 32% del total que paga el consumidor.
Els motius de la forta alça de preus són múltiples i han coincidit en el temps: les males collites arreu, que han revaloritzat l'escassa producció autòctona, l'especulació, la política comunitària o aquest increment dels marges comercials. És a dir, com ja va passar en el seu dia amb l'acer i amb els carburants, les matèries primeres alimentàries són també cada vegada més cares.

I aquí trobem un nou exemple de la manca d´autogovern i del poder del dret de decidir que patim especialment les classes populars, ja que segons el Decret 222/2002, de 27 d'agost, Catalunya ha estat la pionera en la creació dels seus òrgans de defensa de la competència, respectivament el Tribunal Català de Defensa de la Competència i la Direcció General de Defensa de la Competència, però el fet de l'existència d'aquests dos òrgans en matèria de competència a Catalunya respon a la necessitat de garantir la imparcialitat dels òrgans encarregats de decidir sobre cada conducta concreta; és a dir, separar les funcions d'instrucció i de resolució dels expedients. Així, les funcions d'instrucció corresponen a la Direcció General de Defensa de la Competència, mentre que les funcions de resolució pertanyen al Tribunal Català de Defensa de la Competència. Què hi fan actualment per impedir els augments del 418% entre productors i la venda comercial al consumidor el Tribunal Català de defensa de la competència? No s´exerceix i es deixa que les grans distribuidores entre proveïdors i clients marquin els preus?
I el fet que La Llei estatal 15/2007, de 3 de juliol, de Defensa de la Competència crea, en el àmbit estatal, una institució única i independent del Govern estatal, la Comissió "Nacional" de la Competencia (CNC), que integra a los antics Servei i Tribunal de Defensa de la Competència de l´estat què hi fan?
Molts ciutadans els hi deuen expliccions amb els augments de preus

Les competències reals encara les exerceix l´estat i davant la puja dels intermediaris s´inhibeix a favor de l´especulació que afecta les economies familiars per arribar a fi de mes.

I la situació s´agreujarà ja que fins i tot el director del Centre de Recerca Econòmica (CRE), Antoni Riera, apunta que aquests increments en els preus dels aliments no elaborats continuaran i es traslladaran a la resta de productes alimentaris elaborats. «Si pugen la farina, els ous, la llet, ho faran també tots aquells aliments que utilitzen aquests productes com a matèries primeres", per tant l efecte dominó serà general als preus, que l´efecte de la no percepció del preu de les pessetes a euros fa que la situació ja qui compti que la conversió a la nova moneda un desastre per l´economia familiar, i només a servit per viatjar i per la llibertat de moviments de capitals de les corporacions transnacionals i l´evasió de capitals puja a nivell de 10 bilions d´euros , amb casos com es troben Luxemburg (49.370 milions d´euros), Bermudes (48.333 milions), Jersey (39.410 milions), Guinea Equatorial (34.710 milions) i Emirats Àrabs (34.370 milions) produït precisament pels grans capitals i les grans empreses, la majoria trasnacionals. A més, està comprovat que la carga fiscal cap a les empreses més grans es cada cop inferior quan l´evasió de capitals suposa ja un 10% del PIB.
Una quantitat a la mateixa alçada que l´espoli fiscal català i l´estat mira a un altra cantó el ministre d´economia Solbes, que no posa mà als 60.000 milions d´euros mentre permet a les grans fortunes aplicar un gravamen fiscal gairebé de riure a través de les SICAV, que entre d´altres,les 36 més grans Sicav del mercat, entre les que es troben les societats d´Amancio Ortega, Alicia Koplowitz, la familia Del Pino, Rosalía Mera, Manuel Jove, Juan Abelló, Ram Bhawnani, la familia Lladró, els Entrecanales i la familia Serratosa varen arrancar l´any destinant una mitja del 64% del seu patrimoni a actius en renta variable y el 36% a la renta fixa . L´escàndol resideix que la majoria de la població desconeix que mentre les classes mitges i classes populars paguen com els primers impostos, els poseidors de les SICAV, les grans fortunes tributen només tributen al 1% en el impost de societats per tractar-se d´institucions d´inversió col.lectiva. La resta de societats tributen al 35%, el que és un greuge per la resta de petites i mitjanes empreses. Els accionistes d´una Sicav tributen en el IRPF per las plusvàlues quan venen les accions. Si s´hna generat després d´un any, contribueixen al 15%.
Algú es creu encara que el PSOE que no modifica el favoritisme a grans fortunes sigui un partit d´esquerres? Fins quan aquesta situació de privilegi mentre la majoria paga impecablement els seus deures fiscals i tributaris?Ens cal tenir el dret de decidir en temes tributaris i fiscals, a l´hora de posar o treure gravàmens i legislar, mentrestant patirem un model que afavoreix les grans fortunes amb un PSOE que practica política de dretes, de la mà de Solbes i la benedicció de Zapatero,al igual que ho feia el PP amb el suport i ideòleg econòmic tenint a la neoliberal CIU i que la desafecció amb l´estat espanyol veient aquest greuges tributaris faci que cada cop més treballadors catalans/es amb independència del seu origne i llengua familiar,obrin els ulls i que estiguin més convençuts que Catalunya prenguem el nostre camí perquè no hi tenim res a perdre, ens al contrari,a deixar de subordinar-nos a Espanya i tenim molt a guanyar-hi amb la independència del nostre país, si volem una veritable justícia social i alliberament nacional. Salvador Seguí, ja ho va dir fa temps.


19 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Manifest contra la flexiseguretat: TENIM DRET A TENIR DRETS: La flexiseguretat és la tomba dels drets laborals i socials

En el marc de la Unió Europea, aquest organisme que actua com a eina de consolidació del capitalisme i desmantellament dels drets socials i laborals, per elevació, actua de nou amb l´acció
del sindicalisme institucionalitzat a nivell europeu amb les respectives patronals, amb l´acceptació del concepte de flexiseguretat i els acords, tancaria portes a un marc català de relacions laborals que apropi la negociació col.lectiva i garanteixi el poder adquisitiu real als treballadors a l´IPC Català i l´adaptació a la nostra realitat, entrant a competir en salaris i ínfims drets a països amb rendes salarials i socials ínfimes com les de l´Europa de l´Est a dia d´avui, en la línia de la directiva Bolkestein, seguint la linia neoliberal de la UE. Tot plegat, ha rebut resposta amb el següent manifest:

“TENIM DRET A TENIR DRETS”

“La flexiseguretat és la tomba dels drets laborals i socials”

El 18 d'octubre, mentre els governs de la Unió Europea tancaven un nou
tractat per a substituir a la moribunda Constitució europea, els
sindicats agrupats en la Confederació Europea de Sindicats (per part
espanyola UGT-CCOO-ELA), i les organitzacions patronals europees van
arribar a un principi d'acord sobre un nou concepte denominat
“Flexiseguretat”, denominació que engloba vells conceptes com
competitivitat, productivitat, abaratament, desprotecció i precarietat.

El que caracteritza les polítiques concretes de flexiseguretat és:
flexibilitat en les condicions d'ocupació (contractació) i flexibilitat
en els acomiadaments (sense causa i barats); un sistema de subsidis
(protecció social) per a corregir les situacions d'atur en la transició
entre que perds una ocupació i en trobes una altra; polítiques actives
d'ocupació, per mitjà de dispositius d'inserció professional
(formació/qualificació al llarg de tota la vida laboral), per a reduir
el temps en el qual s'està aturat; i l'allargament de la vida laboral
“activa”, augmentant l'edat de jubilació i endurint les condicions
d'accés a jubilacions anticipades.

Des del 2006, la Comissió Europea va engegar el denominat “Llibre Verd
per a modernitzar el dret laboral per a afrontar els reptes del segle
XXI”, en una Europa que es mou entre el mercat “pur i dur” i, un estat
de benestar en franca deterioració. L'Europa del segle XXI, i els seus
dirigents reals, Comissió Europea, Banc Central i Consell de la UE i
multinacionals, necessiten aconseguir un consens suficient sobre una
estratègia basada en la competitivitat i, al mateix temps “garantir” una
bona protecció social als seus ciutadans.

La denominada estratègia de Lisboa, “fer de la UE l'economia més
competitiva del món entorn al 2010”, se sustenta en els processos de
globalització, els quals possibiliten la deslocalització del capital a
ritmes tan impressionants que la no existència d'autèntics àmbits
transnacionals de negociació, així com la no existència d'un estatut
protector del treball a nivells mundials, comporten la desertització de
milers i milers d'ocupacions relativament “dignes” (preu pagat + drets
laborals) en sectors productius i de serveis, per a ser substituïts per
altres milers i milers d'ocupacions, on aquestes comporten la reducció
dràstica dels costos de producció (preus pagats + drets laborals).

Estem parlant de la llibertat absoluta de moviments del capital, com
condició del benefici i, alhora, la desprotecció i desregulació dels
drets laborals i socials. Les Empreses, el capital, al poder utilitzar
la regla de la desregulació, guanyen en poder contractual i saben
perfectament, que la unitat negocial s'ha fragmentat, així com les
condicions laborals dels treballadors (diferents status jurídics i
contractuals), afeblint el poder contractual dels mateixos. Aquí es
troba la primera base, flexibilitat en la contractació i en la ruptura
unilateral del contracte, és a dir en l'acomiadament.

Les polítiques de flexiseguretat impliquen una reconfiguració dels
respectius àmbits del dret del treball i del dret de la seguretat social
i, per descomptat, de les polítiques de l'ocupació. Es tracta
d'harmonitzar a tota la UE en la desprotecció laboral i social, traient
el problema de cada estat nació (reformes laborals, reformes de sistemes
de seguretat social, reformes de jubilacions-pensions, etc.) i d'aquesta
manera, evitar-se el conflicte, el qual es torna més complex, a causa de
la no existència d'estructures sindicals alternatives globalitzades.

La “liberalització”, la qual inclou el replegament del sector públic i
el seu progressiu desmantellament, avui massa avançat com per ser
possible una tornada enrera, ha generat les bases de gestió política i
social des del mercat, és a dir, des del privat i, per tant, la recerca
del benefici privat, com garantia dels nostres salaris, les nostres
ocupacions, les nostres pensions, els nostres habitatges, les nostres
mobilitats, les nostres igualtats, etc.

La flexiseguretat és la tomba on volen enterrar els drets laborals i els
drets socials de les persones que habitem aquesta part del món
denominada UE. Tenim dret a tenir drets i aquest és un Dret inalienable
de cada persona.

Contra el concepte de la flexiseguretat, cridem a la mobilització i
acció sindical.

Gabinet d'Estudis Confederals de la CGT

(Maragall dimissió) Del 19 al 27 de gener de 2008 es portarà a terme el Fòrum Social Català

El Fòrum Social Mundial, celebrat a Nairobi aquest any ha fet un pas
endavant com a procés descentralitzat i, més enllà de la convocatòria de
la trobada anual, planteja pel gener de 2008 una setmana global de
mobilitzacions arreu del món, que culminarà amb un dia d’acció global el
26 de gener de 2008, coincidint amb el Fòrum Econòmic Mundial de Davos,
per mostrar l’existència al món de milers d’experiències de transformació.

Com a resposta a la crida del FSM es proposa la realització d’una
setmana de mobilitzacions i accions a casa nostra per visibilitzar i
potenciar els moviments i les propostes que existeixen, aquí i ara,
arreu del territori.

Per tal de fer-lo possible, estem convocant a totes les persones,
entitats, plataformes, col·lectius... i tot aquell que lluiti a nivell
local i/o global pels drets individuals i/o col·lectius, que creuen i
treballen per fer possible un altre món, a participar en el procés de
creació del fòrum així com en la participació de les seves activitats.
Creiem que representa una oportunitat única per oferir qualsevol de les
seves temàtiques de treball a la societat civil en general, i per
mostrar a la nostra societat i als poders que ja existeixen
alternatives, altres maneres de fer, que aposten per construir un món
just, solidari i no violent i respectuós amb el medi ambient i els seus
pobles

Animem a participar en aquest procés a totes les persones individuals,
els moviments, les plataformes, els col·lectius i les organitzacions de
tot àmbit: sindicals, ecologistes, feministes, de consum responsable,
pels drets de les persones immigrades, contra el racisme, per un
habitatge digne, contra l'especulació immobiliària i en defensa del
territori, contra la precarietat, per les llibertats sexuals, a favor
dels drets dels pobles, per la llibertat cultural, a favor de la pau i
contra el militarisme, de joventut,...

Les activitats proposades són:

- una setmana, del 19 al 24 de gener) amb múltiples i diverses
mobilitzacions, accions, reivindicacions i lluites a tot el territori
(barris, pobles, comarques...) setmana que convergirà en una trobada
conjunta de tots i totes el cap de setmana de 25-27 de gener a Barcelona.

- cap de setmana del 25 al 27 de gener amb actes centralitzats a
Barcelona. Els actes centrals a Barcelona comptaran amb una inauguració
del FSCat el divendres 25, seminaris, tallers i activitats
auto-organitzades durant el divendres a la tarda i el dissabte 26 tot el
dia, assamblea de moviments socials dissabte 26 a la tarda i
manifestació el diumenge 27 al matí.

El procés és totalment obert, l’organització s’encarregarà de facilitar
la realització de totes les activitats recollides i proposades per
vosaltres.

Aquesta es una crida àmplia perquè tots i totes els interessats i
interessades en participar us subscrigueu i envieu les vostres
propostes: Hem de visibilitzar el que pensem i volem, les propostes i
alternatives ja en marxa, la nostra creativitat enfront la manipulació
del “no hi ha alternatives” a la realitat actual

El FSCat pretén estimular la reflexió i l’acció a partir d’una
democràcia veritablement participativa, pel que fa a les dinàmiques
polítiques, econòmiques i socials actuals i proposar alternatives que se
centren en l’atenció de les necessitats de l’ésser humà i del respecte a
la natura.

El FSCat vol articular de manera descentralitzada i en xarxa a entitats
i moviments socials amb inquietuds similars, involucrats en accions
locals i/o internacionals.

El FSCat està obert a totes les entitats, col·lectius i persones de la
societat civil dels països catalans, amb l’excepció dels partits
polítics, organitzacions governamentals, militars o violentes.

La participació al procés d’organització del FSCat és oberta a totes les
entitats i persones de la societat civil i els moviments socials que
s’hi sentin identificades i s’hi vulguin implicar. Els organitzadors del
FSCat s’encarregaran exclusivament de facilitar la realització de les
activitats proposades i recollides a través dels processos participatius
oberts del FSCat (assemblees, comissions, grups de treball, etc.)

Hi ha una llista de distribució per coordinar/organitzar/comunicar
-nos.
Si us voleu subscriure ho podeu fer a la pàgina web:
http://www.moviments.net/cgi-bin/mailman/listinfo/fscat

Més informació:

Fòrum Social Català
www.forumsocialcatala.cat
info@forumsocialcatala.cat

Fòrum Social Mundial 2008:
www.wsf2008.net

15 de novembre 2007

(Maragall dimissió)Estat espanyol és únic estat europeu on retrocedeix salari real, un drama encra més greu a Catalunya amb diferència de l´IPC Català

Els assalariats de l´estat espanyol són els únics treballadors europeus que el pròxim any veuran disminuir el seu salari real, segons l'informe semestral European Economy publicat ahir per Eurostat. En concret, el salari real a Espanya retrocedirà una dècima, mentre que la mitjana comunitària augmentarà un punt percentual. Per contra, els països on més augmentarà seran Itàlia i Irlanda (1,6%). Si a Catalunya el diferencial amb l´IPC Català, continua creixent,ja que a l´octubre la interanual ja pujava al 3,8% a Catalunya a l´estat un 3,6%, la situació encara és més dramàtica, quan portem una pèrdua de vora 9 punts de poder adquisitiu els darrers 20 anys, amb l augment de preus d´aliments bàsics, el fet és ja dramàtic i no és d´estanyar que més treballadors vegin en la independència com a solució a la defensa del seu poder adquisitiu real.

L'informe preveu que al 2009 es produeixi un estancament. L'estadística també permet comprovar la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris en els últims anys. En 2004 va ser de mig punt, igual que en 2005. En 2006, també va retrocedir en quatre dècimes.

D'aquesta forma, l'Eurostat, que depèn directament del comissari espanyol, Joaquín Almunia, confirma la deterioració dels salaris reals durant la present legislatura: en els últims quatre anys han perdut 1,2 punts de poder adquisitiu, mentre que en la Unió Europea (dels quinze) els salaris guanyaven 1,3 punts.

Més lluny de la UE
D'altra banda, la Comissió confirma que Espanya ha reduït a menys de la meitat la seva velocitat d'apropament al nivell de vida mig de l'Europa dels quinze. En 2007 s'ha produït un fort estancament, segons estima l'Eurostat, amb un avanç mínim d'una dècima. No obstant això, les previsions per als dos pròxims exercicis confirmen com l'economia espanyola es troba en fase de desacceleració.

D'aquesta forma, als dos pròxims anys Espanya disminuirà la seva convergència respecte a la mitjana dels quinze en dues dècimes al 2008, i sis addicionals al 2009. Si es confirmessin aquestes previsions, seria la primera vegada, des de 1993, que Espanya es desenganxa del tren de la Unió Europea. A més, Espanya seria, al costat d'Itàlia i França, els únics països que reduirien el seu nivell de convergència.

D'aquesta forma, el Producte Interior Brut (PIB) per habitant en paritat de poder adquisitiu respecte a la mitjana dels quinze, el que comunament es coneix com convergència real, ha arribat a el seu punt àlgid en aquest exercici, en el qual representa el 91,2% de la mitjana comunitària.

Fa uns mesos CCOO ja va denunciar la caiguda real dels salaris a través d'un informe.

é va retrocedir en quatre dècimes.

D'aquesta forma, l'Eurostat, que depèn directament del comissari espanyol, Joaquín Almunia, confirma la deterioració dels salaris reals durant la present legislatura: en els últims quatre anys han perdut 1,2 punts de poder adquisitiu, mentre que en la Unió Europea (dels quinze) els salaris guanyaven 1,3 punts.

Més lluny de la UE
D'altra banda, la Comissió confirma que Espanya ha reduït a menys de la meitat la seva velocitat d'apropament al nivell de vida mig de l'Europa dels quinze. En 2007 s'ha produït un fort estancament, segons estima l'Eurostat, amb un avanç mínim d'una dècima. No obstant això, les previsions per als dos pròxims exercicis confirmen com l'economia espanyola es troba en fase de desacceleració.

D'aquesta forma, als dos pròxims anys Espanya disminuirà la seva convergència respecte a la mitjana dels quinze en dues dècimes al 2008, i sis addicionals al 2009. Si es confirmessin aquestes previsions, seria la primera vegada, des de 1993, que l´Estat espanyol es desenganxa del tren de la Unió Europea. A més, Espanya seria, al costat d'Itàlia i França, els únics països que reduirien el seu nivell de convergència.

D'aquesta forma, el Producte Interior Brut (PIB) per habitant en paritat de poder adquisitiu respecte a la mitjana dels quinze, el que comunament es coneix com convergència real, ha arribat a el seu punt àlgid en aquest exercici, en el qual representa el 91,2% de la mitjana comunitària.

10 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Foment del Treball, desperta ara? Cal sumar a la societat civil, les cúpules sindicals l´1 de desembre a manifestar-se


Quan el mal, sembla ja irreversible i els principals serveis públics estant afectant els beneficis fins i tot de les grans corporacions catalanes, sembla que desperti Foment del Treball que amb aquesta nota sobre demana de balances fiscals i aquesta nota de premsa d´un dèficit d´un 28% d´execució de partides d´infraestructures a Catalunya escandalós que un de cada 3 anys és zero, ara cura ferides davant silencis clamorosos com la gran apagada elèctrica, com vaig denunciar , de ben segur per aquest motiu , vist els esdeveniments, ara que Montilla desperta del silenci oral, com a representat del país, alertant de la desafecció a Espanya.
El que és digne d´anàlisi és el seu president Juan Rosell, que només fa un any optava a la reelecció de la CEOE, la patronal espanyola, que fins fa poc era dirigida per un ranci i un tardofranquista com el Cuevas(empresaris catalans dixit), que no se li coneixia empresa pròpia, i ara substitueix en González que proclama la lleialtat al a corona espanyola i la unitat indivisible de l´estat espanyol, en la mateixa línia. A Espanya ni el petit ni el gran empresari no hi tenen res a fer, perquè també son desafectes també i cal continuar espoliant-los com les classes populars, i com més callats millor. I fins ara la desafecció és encapçalada timidament per la CECOT que almenys denuncia fa temps el dèficit fiscal i d´infraestructures i fins i tot en solitari en l´àmbit empresarial ha defensat l´Agència Tributària catalana, com si que fa anys ho fa en l´àmbit polític ERC i potser Foment del Treball és conscient que no pot perdre representativitat denunciant la realitat i ho ha de fer a contracor, ja que moltes grans empreses depenen de contractes i concessions públiques de l´estat i per tant si arriba desafecció a Espanya a la classe empresarial, és que el procés d´autodeterminació per esdevenir independents entra en una fase de no retorn.
Escrivia i publicava aquest article a Regio7 i al Berguedà actual sobre empresaris i monarquia espanyola , i alguns dels 800 ampresaris de l ACEB( Associació de comerciants i empresaris del Berguedà) els arribés el missatge i el fessin seu, fent arribar a representants a patronals catalanes, com opinió d´altres patronals comarcals del país. Hi ha remor de fons i cansament d´Espanya. El poder econòmic comença a dir prou, ara es confirma que la societat civil a través de la Plataforma pel dret de decidir convoca manifestació per l´1 de desembre.
I les forces sindicals , quan si sumaran? Convocaran iniciativa de vaga general pel dret de decidir?
Aquí la afiliació sindical de base sobiranista,que des de Sindicalistes per la sobirania, malgrat haquejar-nos la pàgina en reparació algú contrari de les llibertats socials i nacionals de les clases populars, tenint aquesta record dels arguments i adherits en format de pàgina bloc de Sindicalistes per la sobirania, sumem vora 500 adhesions, també i té molt a dir-hi a l´hora d´exigir els seus representants, que se sumin a favor de la manifestació del proper 1 de desembre.

08 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Fira multisectorial de Puig-reig 2007 .Forum 10. Novetat amb tapes de fira a bars i restaurants de Puig-reig

FIRA MULTISECTORIAL DE SANT MARTÍ 2007 Imprimir Correu electrònic

Image

ACTES FESTA i FIRA SANT MARTÍ 2007

Dissabte, 3 de novembre de 2007
Sala de la Creu
EXPOSICIÓ DE PINTURES A L’OLI
A càrrec de Joan Vilalta
Inauguració: Dissabte, 3 de novembre a les 12 del migdia
Romandrà exposada del 3 al 27 de novembre de 2007
Visites: Dimarts a dissabtes de 17 a 19 h.
Festius: De 12 fins a 14 h.
Organitza: Ajuntament de Puig-reig / Regidoria de Cultura


FÒRUM 10 COMUNICACIÓ
Divendres, 9 de novembre de 2007
El Sr. Josep Maria Farras, Periodista d’Esports de TV3 parlarà del Tema ;
"el Barça a la televisió, victòria segura"


Dissabte, 10 de novembre de 2007
A les 12:45 h. del migdia:
Pavellons esportius.
Inauguració de la Fira Multisectorial i de la mostra d’artistes i artesans de Puig-reig
Al Passeig Riera de la Sala:
Exposició de vehicles a càrrec dels concessionaris locals.

A les 13:30 h.:
Biblioteca Guillem de Berguedà
Inauguració de l’exposició “80 ANYS DE CANÇÓ POPULAR: HISTÒRIA DE LA SOCIETAT CORAL LA UNIÓ EN IMATGES”
(Es podrà visitar del 10 de novembre al 5 de desembre en horari de biblioteca)

A les 18:00 h
Sala d’Actes Dr. Llaverias
Presentació del RECULL DELS POETES LOCALS “PENSAMENTS I PARAULES XVII” amb el titol GENT DE POBLE.
Seguidament representació del muntatge poètic-musical titulat: Recordant Miquel Martí i Pol a càrrec del duo: Poèticament musical format pels Sallentins: Jordi Sunyer i Fina Borràs
Homenatge al poeta local Ramon Mujal

A les 22:00 h
Sala Siroko
Proclamació de la Pubilla, dama, hereu i fadrí de Puig-reig 2007-2008
Pubilla: XÈNIA MOLES CASELLES
Dama: LAURA TRULLS FREIXA
Hereu: FRANCESC BERTRAN COMELLAS
Fadrí: MARC COLL COMAS
Tot seguit ball discoteca per a tothom.


Diumenge, 11 de novembre de 2007

D’11:00 a 20:00 h.
Pavellons esportius
Fira Industrial, Comercial i Artesana
Passeig Riera de la Sala
Exposició de vehicles a càrrec dels concessionaris locals.

A les 11:30 h.
Esglés ia Parroquial, Missa en honor de Sant Martí

A les 11:45 h.
Pels carrers del poble
26ª TROBADA DE GEGANTS i
Final amb ballades a la Plaça Nova.

A les 12:30 h.
Inauguració de l’Escola Municipal de Música
Amb l’assistència de les autoritats locals, i el Director de l’Orquestra Nacional d’Espanya el puigreigenc Josep Pons Viladomat

A les 12:00 h.
A la Plaça Nova
Ballada de Sardanes a càrrec de la Cobla Pirineu
A les 18:30 h.
A la Sala Siroko
Ball amb Joan Vilandeny


FÒRUM 10 COMUNICACIÓ
Dissabte, 17 de novembre de 2007
EL Sr. Francesc Sanuy, Advocad i Ex Conseller de la Generalitat de Catalunya , Parlarà de: “Tertulies, el baròmetre dels conflictes”.

FÒRUM 10 COMUNICACIÓ
Divendres, 23 de novembre de 2007
La Sra. Lídia Heredia, Periodista i del programa,
Els Matins de TV3 parlarà del tema: “El repte d’entretenir informant”.

FÒRUM 10 COMUNICACIÓ
Divendres, 30 de novembre de 2007
Taula rodona sobre el tema : “La radio i la televisió referents d’actualitat” , en la que intervindran el Consell de l’Audiovisual de Catalunya CAC, el Sr. Enric Frigola membre del la Junta del Col.legi de Periodistes de Catalunya , El Sr. Marc Mercè Periodista i Director de Regió 7 i La Sra. Marta Corcoy Periodista i professora de la UAB responsable del laboratori comunicació publica de l’UAB .que presentarà el Cens dels mitjans públics a Catalunya.
Moderador el Sr. Josep Genescà,Director de Ràdio Puig-reig
Clourà les jornades el Sr. Albert Sáez Secretari de Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

Més informació a la Unió de Botiguers i comerciants de Puig-reig(UBICP)


(Maragall dimissió) Català emprenyat. Manifest i més de 3000 adhesions, de moment

La desafecció a Espanya i a l´inacció social, sindical i política, porta a la mobilització virtual. Ho trobareu clicant aquí:

EP!*

(* Interjecció que es fa servir per a cridar l'atenció d’algú)

MANIFEST ADREÇAT ALS NOSTRES REPRESENTANTS POLÍTICS, SINDICALS I SOCIALS


L’estat de les infraestructures a Catalunya, en particular de Rodalies-Renfe, ha arribat a una situació insostenible i del tot inacceptable. Dia rere dia veiem com milers de ciutadans i ciutadanes del nostre país sofreixen les conseqüències de l’estat lamentable en què es troben. Milers de treballadors i treballadores viatgen amb la inseguretat de no saber quan arribaran a la feina i centenars d’empreses pateixen pèrdues econòmiques.

Són moltes les promeses que des del govern de l’Estat espanyol -començant pel seu president José Luís Rodríguez Zapatero, passant per la ministra de Foment Magdalena Álvarez Arza i el secretari d'estat d’Infraestructures i Planificació Víctor Morlán- s’han incomplert. Això s’afegeix al greu dèficit d’inversions heretat de governs anteriors, que ha estat reconegut a bastament pels governs actuals. Així i tot, s’ha fet evident que les solucions aportades pel govern de l’Estat espanyol han estat del tot deficients i inoperants.

Malgrat les reiterades promeses, la situació cada vegada és pitjor. D’altra banda, també ha quedat palesa la ineficàcia que, fins avui, han demostrat els partits polítics catalans i el mateix govern de Catalunya. Han estat incapaços d’exigir responsabilitats i solucions immediates, clares i contundents.

Per tot plegat, creiem que ha arribat l’hora que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens mobilitzem d’una manera decisiva per tal de mostrar la nostra insatisfacció i reclamar unes infraestructures i uns transports públics de qualitat, dignes d’un país desenvolupat, d’acord amb els impostos que tots paguem.

És evident que, com a particulars, la nostra capacitat de mobilització és molt reduïda. Així, doncs, els que ens adherim a aquest manifest exigim al nostre govern, els sindicats de treballadors, els partits polítics, les plataformes que representen la societat civil catalana i les patronals que posin en marxa els mecanismes que tenen a l’abast per aturar aquesta situació caòtica i desestabilitzadora.

VOLEM QUE:

1- El govern de la Generalitat parli en nom de la ciutadania i actuï amb contundència, exigint responsabilitats a Madrid i assumint les que li pertoquin.

2- Els sindicats es mobilitzin a favor dels treballadors i treballadores de Catalunya i que utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme una campanya de mobilitzacions a l’alçada d’una situació tan crítica com aquesta.

3- Els partits polítics catalans deixin de banda els seus interessos partidistes i es posin al costat dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin també la seva capacitat operativa per donar suport a les mobilitzacions de la societat catalana exigint i assumint responsabilitats.

4- Les plataformes que representen la societat civil catalana es mobilitzin a favor dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya i utilitzin la seva capacitat operativa per dur a terme, conjuntament amb la resta d’actors, una campanya de mobilitzacions cíviques.

5- Les patronals reclamin a Rodalies Renfe pels danys i perjudicis que han sofert els empresaris d’aquest país i que, atès el cas, donin suport a qualsevol tipus de mobilització.

6- S’organitzin comissions independents de control en el procés de realització de les obres que no només n’assegurin la qualitat en el present, sinó també en el futur.

Barcelona, 5 de novembre de 2007

(Maragall dimissió) Inauguració d'un itinerari de natura per a persones cegues

Inauguració d'un itinerari de natura per a persones cegues

Presentem un itinerari adaptat per a persones amb diversitat funcional de diferents tipologies (psíquiques, físiques i sensorials) però sobretot per visuals: cecs o persones amb diferents graus de visió.

Aquest itinerari recorre el tram final del Barranc Verge del Camí, al terme municipal de Cambrils, en un recorregut pràcticament pla de 760 metres de longitud. Aquest itinerari s'ha adequat mitjançant aixecaments de vores, la instal∙lació de 8 plafons de ceràmica especial i una maqueta a l'entrada de l'itinerari.

Aquesta senyalització és tàctil i tot el projecte és una experiència única almenys a Espanya en quant no hi ha senyalització externa acolorida per a persones amb dificultats visuals per la dificultat tècnica que implica. La maqueta ha estat una prova pilot confeccionada per l'Escola d'Arquitectura de la Universitat Ramon Llull de Tarragona i els plafons ceràmics han estat confeccionats pel Taller La Moixera de Reus, mentre que les vores i els faristols són obra de la Brigada Municipal de l'Ajuntament de Cambrils.

La direcció tècnica ha estat obra del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans (GEPECEdC) que amb aquest itinerari s'executa el primer de la sèrie que ja s'està convenint amb altres ajuntaments i entitats dins del marc del projecte “Natura per a tothom”, que també ha rebut finançament de l'Obra Social La Caixa gràcies a la mediació del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

La filosofia d'aquest projecte rau en que bona part de la població té dificultats per a acostar-se a la Natura. Fins i tot la més accessible per a la resta de persones. Parlem de persones amb diversitat funcional psíquica, física i/o sensorial. Però la dificultat d'accés també ho és per a persones de “massa” curta o llarga edat.

De la mateixa manera que un ascensor o rampa és utilitzada per a persones sense discapacitats majoritàriament per la seva més gran comoditat, aquest projecte està pensat amb la filosofia de no segregar sinó de fer-la accessible la Natura al màxim de persones amb dificultats i per tant fer més accessible i amable a persones sense dificultats. Per tant, no és un itinerari per a cecs i disminuïts, segregacionista. És un itinerari en el que els cecs i les persones amb diversitat funcional tenen menys impediments per a acostar-se a la Natura.

Havent estudiat dins i fora de Catalunya, teories, pràctiques, experts i diferents experiències durant un any, s'ha comprovat que no hi ha gairebé cap pensada per a aquest gran col∙lectiu (algunes investigacions situen fins al 40% de la població) i menys amb les característiques senyalètiques que aquí s'assagen.

Una altra filosofia del projecte és l'assaig. D'aquesta manera s'estan dissenyant diferents models de treball i materials a cada nou itinerari i la segona fase del projecte es centrarà en l'assaig i avaluació dels primer itineraris executats sobre el terreny.

L'Ajuntament de Cambrils ha signat un conveni amb GEPECEdC pel que es compromet el primer, entre altres, en el manteniment d'aquesta infraestructura, mentre que el segon, entre altres, realitza activitats al voltant d'aquest itinerari. La primera d'aquestes activitats consistirà en una visita guiada oberta i gratuïta que es realitzarà el diumenge 11 de novembre a les 11 del matí.

Qualsevol persona pot inscriure's i ho pot fer tant enviant e-mail a educa@gepec.org i rebre confirmació o bé trucant al telèfon 61.61.62.890

Més informació al GEPEC

(Maragall dimissió) El mal ús de la llengua. Follar i menjar Polles, per Jaume Fàbrega

FOLLAR I MENJAR POLLES

Jaume Fàbrega

Un anunci de restaurant publicat en un diari ens parla d'una "broxette (sic) d'estruç". I en, el mateix diari, en una secció d'anuncis de restaurant, se'ns invitava a anar-hi a menjar "brotxes". D'altres prefereixen "broixetes". De l' exòtica "broxette" (indubtablement, un nou idioma, que podríem anomenar "catafrancès") a la pictòrica -però, segurament, poc digerible "brotxa"- hi ha tot un recorregut gastronòmico-lingüístic ple d' anarquia ...i de "filets a la broix", un altre terme que hem vist utilitzat (broche, en francès és ast; l'expressió, a més d'ignorant, és d' un esnobisme innecessari). Per cert: m'imagino que més que un pinzell gruixut, o d'un filet sense guarnició ("broix" vol dir sol, simple) hom ens invita a degustar una carn feta a l'ast o una "broqueta" (o, perquè no, un "enfilall"), del francès brochette. O el que per a molts és l'espanyolisme innecessari "pincho moruno" - molt poc "morú", per cert, ja que sovint es fa amb porc-.

Es a dir: el món gastronòmic sembla renyit amb el correcte ús de la llengua. Perquè si això passa en un diari, què us diré del que passa a les cartes dels restaurants i, encara més, a la ràdio?. A les emissores institucionals, per exemple, en els programes culinaris, se'n refoten de la llengua catalana proposant-nos, per exemple, "catar" (tastar un vi) o "bodega"(celler). Ja no es diu "ull de llebre", sinó "tempranillo": ni els vins, tan lligats a la terra, se' n salven.

El més verinós, però, és la intrusió de l'espanyol. Els qui canten les benediccions del "bilingüismo" (que consisteix en què els catalanoparlants han de parlar en castellà, mentre que els hispans ho poden fer sempre en espanyol) m'haurien d'explicar com evitar la creixent i impúdica espanyolització del català. Sense sortir dels termes alimentaris, fa que podem parlar ja d'un "catanyol". Pequè aquesta intrusió-agressió d'una llengua imposada més forta, protegida i obligatòria (tot el que no té el català) no solament castellanitza els termes del menjar i beure, sinó que no en permet un ús normalitzat. I encara una testa coronada -i tots els babèlics de torn- gosava afirmar que el castellà no s'ha imposat, i el germaníssim Maragall hi afegeix que "el català no s'ha d'imposar" (però el castellà si). Així, un restaurant d'Osona que es diu Can Polla provoca somriures; però la polla, en català, és una gallina jove o una escórpora. Igualment, la paraula cigala designa els escamarlans i no, com hauria de ser, la bugia o llagosta lluïsa (un altre marisc). En un llibre recent editat per TV3 -amb els nostre diners, ja que és d'un bon cuiner que hi fa un programa-, hi apareix un "misteriós" suquet de cigales": però la fotografia que acompanya el plat no ens deixa dubtar: són escamarlans!. Igualment, no podem follar, que en català vol dir, simplement, trepitjar raïm. I en àmplies zones del domini lingüístic, ja no es diu porc, vedella, cogombre, pernil o tonyina, sinó "serdo", "ternera", "pepino", "camon" o "atún", i el bitxo (cirereta, pebrina, vitet, coralet) és un papus, cuca o animaló (mots que ja gairebé ningú, si més no a Barcelona, sap què volen dir). I, cada cop més, designen, amb noms directament espanyols els productes envasats: les barretes se surimi són "tronquitos", i així tota al resta. Al restaurant o a la peixateria us podeu robar amb un ensurt: si demaneu un gall -un dels peixos més exquisits- us vendran una bruixa, dita també misèria, cosa que n'indica la seva vàlua gastronòmica. El castellà ens degrada. Ja no demanem cabra, sinó "centollo". Una alumna meva a l'Escola de Turisme i Direcció Hotelera de la UAB catalanoparlant, al treball de curs, m'hi ha escrit, tranquil.lament, "mejillons". "Almejas" o "berberechos" són els mots comuns de les cloïsses i escupinyes, i "chirla" el de rossellona, i "cangrejo" el de cranc. No mengem gall dindi (o indiot, o titot), sinó "pavo". Al restaurant xinès no hi mengem rotlles de Primavera, sinó "rollitos" i "sopa d'aletes de tiburón". Espanya se'ns menja i, de retruc, acaba de devorar la nostra llengua. El pròxim pas -ja iniciat a Barcelona- és que la paraula coca ja no diu res, és, simplement, una mena de "pizza catalana", l'arròs a la cassola és sempre una "paella" espanyola, els fideus a la cassola o el rossejat una "fideuà" o "fidegüá" (com ja s' escriu a València) també espanyolitzant (és el que veiem a "Ventdelplà").


I no entréssim pas en l'ortografia: "escalibada", "escaxada", "llanega", cada cop són més corrents, potser a l'espera ja de dir-ne, definitivament, "verduras asadas", "ensalada de bacalao" o "hongos". No anem desencaminats. Al País Valencià, a les cartes, ja s'ha generalitzat el "castizo" nom "rebollones" per rovellons o esclata-sangs. En d'altres ja no s'hi serveix bacallà o peix a la llauna o llanda, sinó a la "llata", i de forma generalitzada l'arròs es fa en unes "paellera" -ja sabem que paella és el nom d'un plat espanyol-. En la nostra llengua, haurem de dir "sartén" a la paella?

Sense llengua, hi pot haver cuina? O, simplement, hi pot haver cultura, o dignitat?

06 de novembre 2007

(Maragall dimissió) Entrevista a Ramon Carner, distribuidor de la Cola Catalana, l´Alter Cola i de Desperta Ferro

Ramon Carner prové d'una família emprenedora catalana de Sant Feliu de Codines que durant tot el segle XX s'ha dedicat al comerç i la distribució dins del ram de l'alimentació, oferint sempre un bon servei als seus clients. Carner és un rostisser llicenciat en econòmiques que el 1989 va crear l'empresa Àpats Food per tal de distribuir els productes de l'empresa familiar Rostisseria Ramon. Els canelons, croquetes, pastissos, amanides i fins a 80 especialitats, van deixar lloc fa ben poc però a l'Alter Cola (Cola Catalana - Cola Lliure), que ben aviat va suposar la venda de milers d'ampolles. Aquest èxit va animar en Ramon Carner a aventurar-se amb més productes de clau catalana com la beguda energètica Desperta Ferro, o el whisky Jaume I presentat el passat divendres 26 d'octubre a Barcelona. I sembla que la cosa encara no s'acaba...


El primer pas teu que coneixem al món empresarial va ser la distribució de l'Alter Cola, que vas rebatejar com a 'Cola Catalana - Cola Lliure'. Com va anar i com va l'aposta?
Sí, aquesta és la meva primera acció compromesa en el camp empresarial. Abans de crear la Xecna, he estat treballant en organitzacions culturals i patriòtiques: La Pinya (revista local), Convenció per a la Independència Nacional, Bloc d’Estudiants Independentistes, ERC, Partit Espinaltià, etc. També he treballat a l’administració publica durant 5 anys com a Regidor i Primer Tinent Alcalde a Sant Feliu de Codines.

Que com va anar l’aposta? Doncs varem veure molt clar que amb la globalització, al contrari del que molts es pensen, les identitats nacionals es reforcen. Si viatges pel món i veus que a molts països les begudes de cola “autòctones“ estan creixent en vendes, et fas la pregunta: com es que al meu país no hi ha encara un refresc de cola autòcton? Amb aquesta idea varem registrar la marca Cola Catalana - Cola Lliure i la varem començar a vendre a petits establiments de Catalunya. Era el moment del "Boicot al Cava Català" i la gent estava molt emprenyada, molt sensible. Al veure que uns joves catalans s’atrevien a competir amb la Coca-Cola, aquest fet coratjós va fer que les vendes creixéssin i el coneixement de la nostra marca es va consolidar amb rapidesa malgrat els pocs recursos amb que comptàvem.

Hem de donar les gràcies a TV3 (ja ens ha fet dues entrevistes) a Catalunya Ràdio, a RAC1 i també a tots els altres mitjans de comunicació que han parlat de la nostra iniciativa. Estem molt contents.

Perquè començar la teva aventura amb una cola? Què té la Cola Catalana que no tinguin les altres?
Bé, ja he explicat que la beguda “refresc de cola“ és una beguda universal. Tothom ha provat o consumeix assíduament algun refresc de cola. La publicitat ha fet que molta gent entri en una bar i demani una Coca-Cola sense pensar-s’ho.
Fins ara, la Coca-Cola només tenia de competència la Pepsi-Cola. Ara, a la Coca-Cola li estan sortint altres competències de begudes de cola locals.

A Catalunya som nosaltres que distribuïm la Cola Catalana - Cola Lliure, un refresc de cola que si el proves te n’adones que és molt bo. Després d’un any, hi ha molts bars i restaurants que quant algú els demana una Coca-Cola els hi pregunten quina volen: la normal (la nostra, la Cola Catalana) o la d’importació (la Coca-Cola, l’Americana )? Cada vegada hi ha més gent que prova la Cola Catalana i ja no torna a la Coca- cola. Deu ser per alguna raó no?

Què ens pots dir dels teus aliats de la Catalunya Nord?
La paraula “aliats“ no és del tot correcte. Ells són els fabricants. Sí, l’empresa Cap d’Ona es la que produeix la Cola Catalana. Ells tenen la fòrmula secreta de fabricació de la Cola Catalana. Nosaltres hem signat un contracte de distribució exclusiva com hem fet amb totes les empreses que produeixen les begudes amb component emocional català que la Xecna distribueix. La Xecna ha establert un protocol mínim que han de seguir totes les empreses amb les quals treballem: etiquetatge en català, producte de qualitat, component històric/emocional, sentiment patriòtic, etc.

Amb l’empresa Cap d’Ona hi ha moltes coincidències fins hi tot en el cognom. El seu avi era un republicà que es va exiliar a França i es deia de cognom Carbonell. El meu avi també va estar un temps al camp de concentracio d’Argelers i també es deia Carbonell, a partir d’aquest detall ja pots imaginar-te les coincidències d’ambdues famílies, una de la Catalunya Nord i l’altre, com ells diuen, de la Catalunya Sud.

Un cop ficat en el negoci de la distribució minorista, sembla que et vas trobar amb certs obstacles d'entrada. Què va passar exactament?
Amb l’ampolla de la Cola Catalana sota el braç, vaig recórrer quasi tota Catalunya presentant la nostra beguda a moltes empreses distribuïdores de begudes. El problema va ser que totes ja eren distribuïdores de la Coca-Cola i no podien portar una altra marca de cola. Molts d’aquest distribuïdors veien bé la nostra iniciativa. Tenien el sentiment amb nosaltres, però econòmicament no podien arriscar-se a perdre la distribució de la Coca-Cola, ja que en molts casos és un 40% de la facturació. Davant d’aquesta realitat, ens varem haver d’espavilar. Varem buscar distribuïdors d’altres productes que volguéssin portar la nostra beguda i a més, com que la gent ens trucava de tot arreu, varem haver de crear una logística pròpia de distribució que hem anomenat la Xecna: Xarxa d’Establiments amb Consciència Nacional.

Així doncs, vas muntar el què anomenes Xarxa d'Establiments amb Consciència Nacional (Xecna). Què és i com s'inicia? Com podem saber quins són els punts de venda que la conformen?
La creació de la Xecna es produeix per una lògica de mercat. Hi ha una demanda de begudes amb component emocional. Els catalans tenen ganes de sentir-se valents, tenen ganes d’enfortir el seu caràcter, de ser importants, de recuperar l’autoestima.

Després de visitar molts pobles i ciutats de Catalunya i desprès de parlar amb molts botiguers, carnissers, propietaris de cellers, petits empresaris, etc. t’adones que hi ha un profund sentiment d’amor al país i que hi ha moltes ganes de tirar endavant, de ser reconeguts, de ser quelcom més que no pas un ciudatà d’un país que no acaba de funcionar. Després del fracàs de la reforma de l’Estatut, una gran majoria de catalans estan decebuts de com està el país i de la política erràtica que tenim. Ells són empresaris, petits comerciants, persones d’ofici i benefici, ells saben el que costa tirar endavant una empresa i lògicament se n’adonen que Catalunya no va prou bé. En aquestes persones les nostres begudes actuen de revulsiu.

Ara fa pocs dies has fet un nou pas en aquesta direcció i has presentat 'Desperta Ferro', la primera beguda energètica catalana. Com ha sorgit la idea? Està funcionant bé?
Sí, varem presentar el Desperta Ferro el 21 de maig a la sala d’actes del Mercat de la Boqueria. La nostra intenció és normalitzar el mercat. No hi havia cap beguda energètica etiquetada en català. Hi ha estudis que indiquen el fort creixement de vendes que tindran aquestes begudes en el propers anys i sobretot en el segment de població jove. Després de pensar una mica varem decidir que havíem de buscar un nom i una bona imatge per incidir en la joventut catalana. Les vendes són bones, la joventut catalana s’identifica amb l’esperit de la nostra beguda. Pel proper estiu hem de fer que el Desperta Ferro sigui la beguda energètica més venuda a Catalunya, per sobre del Red Bull, i evidentment, per sobre del Toro XL d’Osborne.

Sabem que tens pensat treure nous productes en clau catalana properament. Ens en pots avançar alguna cosa?
El divendres dia 26 d’octubre vam presentar el primer whisky de la història etiquetat en català. És un pas més en la normalització lingüística del nostre país. El whisky Jaume I –el nostre Rei– és un whisky tipus “Blend de Luxe“ fet a Escòcia. També vam aprofitar l’acte per presentar el Cava 2014 -Catalunya, nou estat d’Europa-. Amb aquestes dues noves begudes volem incidir en un target de consumidors més madurs, i amb el cava sobretot, en les famílies catalanes que podran brindar per Nadal amb aquesta ampolla de cava tan suggeridora. En l’etiqueta d’aquest cava hi ha un escrit molt potent que porta per títol “La Victòria és nostra".

Per l’any 2008 tenim pensat presentar dues noves begudes. Estem segurs que una d’elles produirà un gran impacte mediàtic. Per ara no puc dir res mes.

Tots els teus productes tenen vinculacions amb fets i noms molt representatius de la cultura catalana. Quin procés segueixes a l'hora de "batejar" un nou producte?
Els catalans no coneixem prou la nostra història que es plena de grans personatges i de grans aventures. A la nostra història hi manquen elements positius. En totes les històries de tots els països del món hi ha mites i referents positius que reforcen l’autoestima dels seus habitans. A Catalunya, la història que ens expliquen a l’escola, la "oficial“ és una història basada en les derrotes. La joventut catalana no té referents.

D’alguna manera, les nostres begudes entronquen amb la corrent de la història romàntica, aquesta visió positiva de la història i dels seus personatges iniciada per historiadors com en Ferran Soldevila.

Aquesta evolució del negoci denota un bon rendiment en les vendes?
Ara les vendes són bones. Pensem que a mesura que anem millorant la nostra distribució seran millors. Allà on ens presentem ens compren. La nostra manera de vendre és la següent: arribem a una població, preguntem quin és el bar més emblemàtic del poble. Si el propietari és un català "normal", aquest ens compra segur. Després busquem altres establiments en el mateix poble, comerços d’alimentació, carnisseries, etc. Els expliquem el projecte de la Xecna i les nostres intencions. D’entrada tots hi posen ganes i d’aquesta manera la venda comença amb bon peu.

El nacionalisme català és un nínxol de mercat? Quines expectatives de creixement tens?
El nacionalisme català -el Catalanisme- ja ha fet la seva funció a la història. Parlant amb termes de mercat, és un producte obsolet, ja no ven. On hi ha un veritable nínxol de mercat és en l’independentisme. L’independentisme és el futur. La gent quan compra, sempre vol comprar coses noves, productes que els hi reportin alguna millora. Les coses passades de moda es venen a les botigues d’antiguitats, només les compren els coleccionistes o algun nostàlgic.

Creus que el mercat funcionaria millor si fóssim un estat independent?

En una Catalunya independent TOT funcionaria millor. No ens hem d’enganyar, Catalunya es una nació que des del 1714 s’ha convertit en una colònia d’Espanya. Si repasses la historia i busques la definició de la paraula “colònia“ veuràs que en aquests moments Catalunya no és res més que això i, com en totes les colònies, hi ha mancances. Les infraestructures són deficients i l’economia no acaba de rutllar. Aquest fet repercuteix tant en les vendes de la nostra empresa com també en totes les altres empreses de Catalunya.

Creus que assolirem la independència algun dia? Quan?
Hi ha homes que lluiten un dia. Són bons. N’hi ha que lluiten de tant en tant. Són millors. Hi ha els que lluiten sovint. Són magnífics. I ha els que lluiten cada dia, tota la vida. Aquests, només aquests, són els imprescindibles per Catalunya. Avui a Catalunya hi han molts homes imprescindibles que treballen amb aquest objectiu: la Independència. Estic segur i confio que aviat hi haurà una coincidència d’interessos que ferà possible una coordinació d’aquests homes i dones per assolir l’alliberament de la nostra nació.