13 d’agost 2007

(Maragall dimissió) Lluís Maria Xirinacs, el seu comiat , com a acte de sobirania d´un referent llibertari dels Països catalans

En Xirinacs, ens ha deixat. En un país cada cop més faltat d´intel·lectuals no orgànics dels partits, que amb la paraula es faci trasbalsar consciències per avançar en l´alliberament nacional i social i esdevinguin un referent, la pèrdua humana i personal de Xirinacs, és especialment sentida.Aquí teniu la seva carta pòstuma, que ve a resumir el seu tarannà i ideari, en aquests temes de messellatge institucional, que les noves generacions més grans recorden per la lluita contra el franquisme i les seves per la llibertat de tots el presos de la Model(presos polítics, llibertaris, etc...) o les noves generacions recorden per la contundència de les seves paraules al fossar de les moreres, i si em permeteu, a nivell personal recordo per l´any 2000 la seva plantada a la Plaça sant Jaume de Barcelona per la independència dels Països catalans, on parlava a qui se li adreçava pel seu gest significatiu en un acte d´afirmació nacional des de la base, digne de tot un doctorat en filosofia, i amb una amiga hi anarem plegats a saludar-lo, li va sobtar que hi hagués amistats de la Catalunya metropolitana del Baix Llobregat i algú vingut del Berguedà, alhora compromesos amb el nostre país i que l´unió de realitats territorials diverses en un objectiu comú de llibertats va girar la xerrada.O precisament, com el mossén actual de Puig-reig, Mossén "kubala" m´explicava que ell i Xirinacs foren els dos capellans defenestrats per "progres", de les comarques lleidatanes, pel seu posicionament en favor de les llibertats, fa uns anys més obscurs .Anècdotes properes d´una personalitat que amb la obra "La traició dels líders", ja avançava el perill del sobiranisme: els càrrecs o aspirants a càrrecs frenessin o fins i tot emmordassessin el procés d´autodeterminació. Clarivident.Caldria que a la Universitat Catalana d´Estiu d´enguany, se li retés un homenatge pòstum, a part dels oficials previstos, d´un home amb una biografia cívica i política impressionant.Recordem per sempre les seves darreres paraules que duia en la butxaca, d´on va ésser trobar mort, en un bosc al Ripollès :

Xirinacs

En ple ús de les meves facultats
marxo
perquè vull acabar els meus dies
en la soledat i el silenci.
Si em voleu fer feliç
no em busqueu.
Si algú em troba
li prego que,
estigui jo com estigui,
no vulgui ell pertorbar
la meva soledat
i el meu silenci.
Gràcies!

ACTE DE SOBIRANIA

He viscut esclau setanta-cinc anys
en uns Països Catalans
ocupats per Espanya, per França (i per Itàlia)
des de fa segles.
He viscut lluitant contra aquesta esclavitud
tots els anys de la meva vida adulta.
Una nació esclava, com un individu esclau,
és una vergonya de la humanitat i de l’univers.
Però una nació mai no serà lliure
si els seus fills no volen arriscar
llur vida en el seu alliberament i defensa.
Amics, accepteu-me
aquest final absolut victoriós
de la meva contesa,
per contrapuntar la covardia
dels nostres líders, massificadors del poble.
Avui la meva nació
esdevé sobirana absoluta en mi.
Ells han perdut un esclau.
ella és una mica més lliure,
perquè jo sóc en vosaltres, amics!

Lluís M. Xirinacs i Damians
Barcelona, 6 d’agost de 2007

2 comentaris:

bacus ha dit...

sense déu, sense pàtria, sense amo.

Tondo Rotondo ha dit...

Un país orfe: sense intel.lectuals que mirin més enllà de la seva butxaca o el seu ego, sense polítics ètics, sense infraestructures, sense respecte per la natura, etc..... etc.....