Camperols i indígenes han estat amfitrions d'una trobada que ha reunit a Mèxic moviments internacionals que alerten del model neoliberal i demanen tornar a mirar les bases i respectar drets com la sobirania alimentària.
L'1 de gener del 1994, com informa Canal Solidari, indígenes de la regió mexicana de Chiapas es van aixecar liderats per l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) i van ocupar diverses ciutats de la zona. L'acció pretenia denunciar les condicions de desigualtat i pobresa que vivien les famílies camperoles i indígenes i va tenir lloc el mateix dia que el Govern mexicà signava el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord.
Des del primer moment, els zapatistes van ocultar el seu rostre i, d'aquesta manera, van captar l'atenció de governs, mitjans de comunicació i comunitat internacional. Les seves demandes van arribar també a molts països a través d'Internet i ha estat així com durant aquests gairebé catorze anys han construït relacions de suport amb altres grups i moviments socials que, dispersos pel món, també denuncien de manera pacífica l'actual i desigual model econòmic i exigeixen el respecte de drets com la sobirania alimentària i educació i sanitat per a tots.
A l'intercanvi d'idees i experiències que les noves tecnologies han permès entre el moviment zapatista i altres moviments socials, es va sumar al gener d'aquest any una trobada físic a Oventic (Chiapas), en la qual es va repassar la història de la lluita indígena a Mèxic. Ara, les comunitats indígenes d'Oventic, Morelia i La Realidad han tornat a acollir milers de persones que, des del 20 al 28 de juliol, s'han trobat per conèixer in situ com s'organitzen les comunitats indígenes zapatistes i donar a conèixer les seves experiències.
Una d'elles és la de la Unió Camperola índia Bhartiya Kissan, el coordinador nacional de la qual, Yudhvir Singh, explica al diari La Jornada que la lluita de la seva organització “és per la supervivència. Aquí a Chiapas hem après molt aquests dies. Veiem que la seva lluita és similar a les nostres”.
El 2002, aquesta entitat va protagonitzar als carrers de Mumbai una protesta contra la trobada de l'Organització Mundial del Comerç a Qatar que va acabar amb la detenció de 71.000 camperols. Una vegada a la presó, es van negar a sortir en llibertat si no era amb la condició de tenir terres pròpies. Així, el que va començar com una manifestació al carrer es va convertir en una ocupació pacífica de les comissaries i amb l'obligació del Govern de pagar el menjar per a les 71.000 persones detingudes i els seus bitllets de retorn a casa.
A la visita a Chiapas de la Unió Camperola Bhartiya Kissan s'han unit també representants d'altres moviments, com els Sense Terra del Brasil, camperols dels Estats Units i països com Madagascar, i representants de diversos països de Via Campesina. Amb els indígenes mexicans, han parlat de qüestions que els afecten a tots: l'accés a la terra, la pressió de l'agronegoci, el “bon govern”, la igualtat de gènere i l'accés a serveis públics com l'educació i la sanitat.
“Nosaltres estudiem les causes de les lluites socials del món i ho ensenyem als nens. La història dels nostres avis la treballem amb ells i s'escriu en col·lectiu. Rescatem del neoliberalisme la nostra història. Estudiem la geopolítica del poder, i la de nosaltres”, explica al portal Indymedia Chiapas Caralampio, responsable de diverses escoles zapatistes.
També en l'àmbit de la salut, les comunitats zapatistes s'han autogestionat i han engegat hospitals com el de San José, que programa cirurgies, realitza cursos d'infermeria quirúrgica i evita que en molts casos les famílies hagin de desplaçar-se a la ciutat per rebre atenció mèdica.
Les dones prendran la paraula al desembre
La II Trobada dels Pobles Zapatistes amb els Pobles del Món ha acabat amb l'anunci d'una tercera reunió a finals de desembre en la qual, segons els organitzadors, les protagonistes seran les dones camperoles i indígenes de Chiapas i de moviments d'altres països.
“Vagin dient als seus homes que es quedin a cuidar la casa, els fills i els animals”, ja que en aquesta trobada les dones es trobaran “per organitzar la lluita contra el capitalisme i el neoliberalisme”, explica Elverilda, indígena zapatista, al diari La Jornada.
Com han destacat durant la segona trobada, es tracta de tenir en compte totes les experiències i punts de vista, de mirar cap a baix per trobar respostes a les desigualtats, i no tant mirar cap a les enquestes i el que diu la classe política. “No ens perdin de vista. Nosaltres no els perdrem de vista. Serem i seran vigilants. Anem cap a baix, amb i per als pobres”, conclouen des de l'EZLN.
Què Puc Fer Jo?
L'EZLN convida a organitzacions internacionals a sumar-se a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona per donar suport al treball a favor dels drets indígenes a Chiapas
Més informació:
Escolta algunes de les intervencions de la II Trobada entre els Pobles Zapatistes i els Pobles del Món
Galeria d'imatges i material multimèdia de la segona trobada
Indymedia Chiapas
Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista a Barcelona
L'1 de gener del 1994, com informa Canal Solidari, indígenes de la regió mexicana de Chiapas es van aixecar liderats per l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN) i van ocupar diverses ciutats de la zona. L'acció pretenia denunciar les condicions de desigualtat i pobresa que vivien les famílies camperoles i indígenes i va tenir lloc el mateix dia que el Govern mexicà signava el Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord.
Des del primer moment, els zapatistes van ocultar el seu rostre i, d'aquesta manera, van captar l'atenció de governs, mitjans de comunicació i comunitat internacional. Les seves demandes van arribar també a molts països a través d'Internet i ha estat així com durant aquests gairebé catorze anys han construït relacions de suport amb altres grups i moviments socials que, dispersos pel món, també denuncien de manera pacífica l'actual i desigual model econòmic i exigeixen el respecte de drets com la sobirania alimentària i educació i sanitat per a tots.
A l'intercanvi d'idees i experiències que les noves tecnologies han permès entre el moviment zapatista i altres moviments socials, es va sumar al gener d'aquest any una trobada físic a Oventic (Chiapas), en la qual es va repassar la història de la lluita indígena a Mèxic. Ara, les comunitats indígenes d'Oventic, Morelia i La Realidad han tornat a acollir milers de persones que, des del 20 al 28 de juliol, s'han trobat per conèixer in situ com s'organitzen les comunitats indígenes zapatistes i donar a conèixer les seves experiències.
| Al desembre, els zapatistes preveuen organitzar una tercera trobada en la qual tinguin veu dones indígenes i camperoles de Chiapas i la resta del món |
El 2002, aquesta entitat va protagonitzar als carrers de Mumbai una protesta contra la trobada de l'Organització Mundial del Comerç a Qatar que va acabar amb la detenció de 71.000 camperols. Una vegada a la presó, es van negar a sortir en llibertat si no era amb la condició de tenir terres pròpies. Així, el que va començar com una manifestació al carrer es va convertir en una ocupació pacífica de les comissaries i amb l'obligació del Govern de pagar el menjar per a les 71.000 persones detingudes i els seus bitllets de retorn a casa.
A la visita a Chiapas de la Unió Camperola Bhartiya Kissan s'han unit també representants d'altres moviments, com els Sense Terra del Brasil, camperols dels Estats Units i països com Madagascar, i representants de diversos països de Via Campesina. Amb els indígenes mexicans, han parlat de qüestions que els afecten a tots: l'accés a la terra, la pressió de l'agronegoci, el “bon govern”, la igualtat de gènere i l'accés a serveis públics com l'educació i la sanitat.
“Nosaltres estudiem les causes de les lluites socials del món i ho ensenyem als nens. La història dels nostres avis la treballem amb ells i s'escriu en col·lectiu. Rescatem del neoliberalisme la nostra història. Estudiem la geopolítica del poder, i la de nosaltres”, explica al portal Indymedia Chiapas Caralampio, responsable de diverses escoles zapatistes.
També en l'àmbit de la salut, les comunitats zapatistes s'han autogestionat i han engegat hospitals com el de San José, que programa cirurgies, realitza cursos d'infermeria quirúrgica i evita que en molts casos les famílies hagin de desplaçar-se a la ciutat per rebre atenció mèdica.
Les dones prendran la paraula al desembre
La II Trobada dels Pobles Zapatistes amb els Pobles del Món ha acabat amb l'anunci d'una tercera reunió a finals de desembre en la qual, segons els organitzadors, les protagonistes seran les dones camperoles i indígenes de Chiapas i de moviments d'altres països.
“Vagin dient als seus homes que es quedin a cuidar la casa, els fills i els animals”, ja que en aquesta trobada les dones es trobaran “per organitzar la lluita contra el capitalisme i el neoliberalisme”, explica Elverilda, indígena zapatista, al diari La Jornada.
Com han destacat durant la segona trobada, es tracta de tenir en compte totes les experiències i punts de vista, de mirar cap a baix per trobar respostes a les desigualtats, i no tant mirar cap a les enquestes i el que diu la classe política. “No ens perdin de vista. Nosaltres no els perdrem de vista. Serem i seran vigilants. Anem cap a baix, amb i per als pobres”, conclouen des de l'EZLN.
Què Puc Fer Jo?
L'EZLN convida a organitzacions internacionals a sumar-se a la Sisena Declaració de la Selva Lacandona per donar suport al treball a favor dels drets indígenes a Chiapas
Més informació:
Escolta algunes de les intervencions de la II Trobada entre els Pobles Zapatistes i els Pobles del Món
Galeria d'imatges i material multimèdia de la segona trobada
Indymedia Chiapas
Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista a Barcelona
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada