La 39 a edició de la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de conflent, en un Licee Renovieur, en obres per ampliació, i que amb dades de l´organització acull diàriament més de 700 assistents i uns 1700 participants en els 10 dies de durada, que encara continua i que a continuació us poso al vostre abast algunes imatges com a fil conductor per explicar la UCE més enllà de les classes que es desenvolupen amb professors de renom als matins. Que vingui de gust. Si teniu d´altres d´interès, les hi afegiré.
I als migdia, els actes més institucionals, com la presentació del conseller Huguet, que receptava paciència i pragmatisme i anar fent desd el govern , i delegant a societat civil la insubmissió al status quo, en un pur exercici de pujolisme institucional, amb nota alta dels rectors de la universitat de les illes i de Perpinyà que varen prometre la validesa dels crèdits de la UCE a els alumnes assistents de les seves universistats, un pas per vertebrar els Països catalans més enllà de les fronteres autonòmiques i dels estats artificials, i de la pròpia UCE. En els dies que he pogut estar va haver-hi també Joan f.mira explicant els 300 anys de la batalla d´Almansa, Victor Torres i Heribert Barrera antològics en recordar exili amb noms i cognoms, Joan Carretero amb proposta per l´autodeterminació i internacionalització de la causa nacional catalana, un Agustí colomines catastrofista envers el catalanime tret d´alguna pinzellada, un bon nivell, que s´acompanyaven d´àmplies xerrades a la tarda, amb personalitats com Oriol Junqueras, Hector Lopez Bofill, Laia Cañigueral...
I les sardanes, almenys un dia no poden faltar a la plaça de Prada.
La música també és percussió i uns quants músics s´atreveixen amb tasses de cafè perquè el ritme es porta a la sang.
També un nombrós púbic es va aplegar en les audicions com aquesta de percussió de membres de alguns dels 100 membres de l´orquestra dels Països catalans que assagen a Prada i que ofereixen de moment concerts a València i a Barcelona.
Les nits al tendal, amenitzat amb begudes de la terra, són nits de germanor amb gent diversa de la geografia dels Països catalans, nits de gresca catalana, prou ampli el panorama de nits amb música integrament en català, malgrat la miopia de locals musicals de n o posar-la desacomplexadament en la quotidianeitat.
I com no, la dolçaina valenciana, no va faltar a nivell de carrer, exemple de l´arrel amb la música popular de les noves generacions.
I els concerts a la plaça del poble, amb rondaires, Electrica Dharma, pep Sala, Obrint Pas, Franca Masu de l alguer...Aquí teniu el més multitudinari, amb Obrint pas, que venien de Xàbia, molt quilòmetres passant per la collada de toses per arribar per Puigcerdà a Prada.Va valer la pena.
I no va faltar músics nordcatalans al tendal que convocaren molt de públic.
Presentació del correllengua a Prada, amb el portaveu David Vila, que comptarà amb 4 columnes, dedicats a escriptors , i impulsat per la CAL,que podeu consultar al seu web, que comptà amb president d´entitats nordcatalanes, que denuncià l´intent del govern regional de demanar a la UNESCO , organisme pacifista,que les instalacions militars instalades pel rei francès Lluís XIV, com Mont-lluís i d´altres siguin proclamades patrimoni de la humanitat, una aberració, de tot allò que impulsà Vauban.
El castell de Rià, derruit per les tropes de Lluís XIV, que el va fer derruir al considerar-lo una plaça antifrancesa, hi ha aquest símbol dels Països catalans, lloc on historiadors afirmen que és on va néixer Guifré el Pilós, pare de la nació catalana. I com no, foto de grup a dalt el cim amb grup de la UCE, coronat per la senyera amb vista de fons.
El pati de Cuixà, que una part resideix a Estats Units, i que els capitells són dignes d´estudi per figures imaginatives, amb contingut simbòlic per descobrir.
Sant Miquel de Cuixà, que enguany a allotjat degut al overbooking pradencs alumnes.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada