24 d’agost 2007

(Maragall dimissió). El cas Vauban, com exemple de l´autoodi i l´estat de malestar amb la classe dirigent politica i d´opinadors a sou

Si un debat a suggerit planes i planes d´opinió , aquest és el de les infraestructures i la mobilitat creixent que ratlla el colapse en zona metropolitana, mentre a comarques hi ha dèficits oi més als creixements demogràfics no planificats degut a la necessitats de molts municipis de fer caixa promovent promocions immobiliàries d´una forma irresponsable amb efectes propers de manca de serveis en força municipis.
I si això hi afegim que el model a petat en les grans infraestructures, a més, per la deixadesa de l´estat espanyol, hagi estat governat pel PP o pel PSOE, i encara ara ni tan sols ha dimitit la ministra Magdalena Àlvarez, ja que pel que el preocupa de debó al PSOE són els equilibris interns dins seu, i ella és la quota andalusa, una de les federacions que li van donar suport per fer Zapatero el candidat junt amb la federació del PSC, que pel que es veu vista la realitat, aquest ha estat gratuït a l´hora de la veritat, que viu de renda demoscòpica, que a Catalunya ja li hem vist el llautó de l´incompliment de l´estafatut, amb pitjor inversió i compliment dels pressupostos que el PP. El tracte és el 18,85% de les inversions que és el pes del real, i alhora de la veritat, no licito obres i faig com amb la llei de dependència, cro un fons de reserva per donar repartidora de 20 milions d´euros per a Andalusia i Extremadura. Zapatero de la mà de Solbes s´ha convertit en un estafador pressupostari, un venedor de fum, que quan pren decisions fa com a Navarra, pactar perquè mani la dreta espanyolista d´UPN.Per sort, el crèdit al conjunt dels Països catalans se li caba. A Balears ja els han dit que res de res del compliment de les infraestructures com a Catalunya, i d´insularitat com a Canàries, tampoc. I això que ara mana l´Antich de nou.
I així va el país, dependent de batelletes polítiques internes, que afecta a CIU amb la niciativa desfederem-nos d´unió, que vol el trencament amb la dreta catòlica regionalista de UDC, que li copta un 25% dels càrrecs i membres de les llistes electorals, i fa que CIU, ja es postuli per donar un xec en blanc a Zapatero als Pressupostos Generals de l´Estat, i tingui el palanganer polític per si punxa Zapatero, pactar amb Rajoy un segon Majestic, i de passada enterrar politicament a Mas. A menys que trenquin peres, i es doni la mà amb ERC per fer passos ferms cap a la sobirania, en una propera legislatura.
Ara hi ha un malestar creixent envers la classe política i els opinadors professionals, que l´exemple més clar és quan a la UCE, acabada intervenció de Joan Carretero que aposta encertadament per internacionalitzar el cas català per assolir la sobirania, com totes les nacions normals, hi ha qui va demanar comptes al ponent Agustí Colomines ,sobre vergonyant posicionament sobre UNESCOCAT a favor de monuments militars siguin declarats patrimoni de l´UNESCO, organisme per la pau, que li dona suport, en contra d´entitats nordcatalanes que és un insult el fer donar categoria de patrimoni de la humanitat a uns símbols d ´opressió de la catalanitat de la Catalunya nord. S´explica detalladament en aquest document. Doncs, la resposta, va ser no donar la paraula al públic, perquè no era receptiu, més enllà d´una persona. Agustí Colomines se´l coneix pel posicionament de dir-se independentista i demanar el si a l´estafatut. I els molts retrets rebuts li fan perdre una noció global, que això no justifica cap amenaça de cap tipus, ja que tothom té dret a dir la seva en un estat democràtic.Ara, un mínim de coherència, si us plau, ja que sinó hi ha qui el vegi a ell i d´altres com a quintacolumnistes a sou de l´estatus quo. De l´apologia al cofoisme vist negar la reivindicció en va fer bandera, però almenys la va encertar al reconèixer que l´estatut no deixa d´ésser una llei orgànica de l´estat espanyol, fet i fet. La percepció de que els polítics i opinadors professionals són unidireccionals i que es dediquen a pontificar sense escoltar a la gent, mostra el grau de cinisme de la classe dirigent que accentua l´abstenció electoral creixent. No volen escoltar, van a la seva, és la opinió popular.
La clase política es baralla per quotes de més poder, no per resoldre els problemes del dia a dia. I la subordinació al marc legal espanyol serà una asfixia allargada en el temps, que la realitat farà que es vagi a més el sobiranisme social transversal, malgrat els que accepten la subordinació al marc legal espanyol via encaix (CIU,IC,PC) o la miopia de reformar-lo que sembla probar els actuals dirigents d´ERC. El conseller Huguet deia que el miratge espanyol no ha aguantat el estatut i tenim la crua realitat , que és pedagògica. D´acord. Li vaig recordar que malgrat la demanda d´estudis de TREBALL SOCIAL, a distància com fem molts, la UOC, no ho tenia en compte. Va dir un any més que ho miraria, perque els pressupostos d´universitats van justos. Aviam si finalment resolem aquest dèficit per afrontar els reptes socials amb la gent discapacitada o en problemàtiques socials diverses(disminuits físics i psiquics,drogodependents,gent gran,reisersió social,malalties dependents...) amb professionals preparats per afrontar reptes de la desestructuració social que provoca el capitalisme global i ho tenim encarat a Catalunya almenys, i de passada la UOC, només es vegi enfocat amb àmbits empresarials en quan a noves prioritats, que les dretes es deleixen que fosi així i que s´encarrila amb major relació-empreses-universitats però ho equilibrem amb estudis a distància en temes socials també.
Però tornant a tema general, continuar pujolejant amb el anar fent sense crear estructures d´un estat propi, es posar pedaços i maquillatge al malestar i posar fre al sobiranisme. Per això està l´actual direcció de CIU, per convergir amb Espanya i posa fre a la sobirania, enarborant-se en el catalanisme i la senyera. I el debat obert a nivell de militància és: acomodar-se al govern i anar fent peix al cove o des del govern o a on sigui anar a creart estructures nacionals , engegant un període constituent. A Prada en xerrada a la tarda li vaig demanar si després de l´estafatut cal engegar un nou període constituent, i va receptar-me "pluja fina"institucional del més pur estil "ara no toca". Va demanar que els consumidors triem amb qui paguem. ENDESA, AENA,REE,RENFE no tenen un monopoli?. Hem d´entendre que es delegui a la societat el malestar social de les classes populars? Decebedor.
I la decepció s´estendrà a nivell de militància si no s´aixeca el llistó sobiranista des del govern. El probleman no és està al govern si es té clar l´horitzó nacional . I hi ha persones, com és el cas a Cultura que tenen molt clar l´horitzó. I segur que a Turisme, noves eines d´identitat com a valor afegit ajudaran. Però no n´hi ha prou. El poder econòmic i polític real el té l´estat. Un estat que ens va a la contra i ens maltracta contínuament. Cal recordar que el 80% dels impostos de l´estat l aportem les i els treballadors a compta d´altri? Quan els 3 milions de catalans i els més de 2 milions de teballadors valencians i de les illes tanquessim l´aixeta per articular un veritable estat del benestar a esquenes de l´estat espanyol, Espanya s´enfonsa. Ells ho saben. Aquí, molts encara no en són conscients. Mentrestant., cornuts i pagar el beure.
Alguns no han entés la lliçó de la manifestació del 18 de febrer. El catalanisme no està malalt i desorientat. Qui està desorientada conscient o no és la classe dirigent catalanista que no escolta prou la societat. O es canvi el xip, o la societat més tard o més d´hora, acabarà substituint l´actual clsse dirigent que per activa o per passiva pensa en quaotes de poder i no en els problemes de fons, més enllà de tapar forats. I a sobre el president Montilla, culpa de l´identitat, com a causa real. Li responc: El problema és l´identitat espanyola i tot el que suposa la subordinació legal,fiscal,mancança de tenir un 28% de despessa social envers europa i l´administració ineficaç de l´estat espanyol, la causa real.I sinó, miri l´informe del seu companyi del PSC-PSOE Miquel Iceta dels mals Sanitat, Salut Pública, Educació, Pensions, Exclusió Social,Habitatge, Escoles Bressol,Atenció Domiciliària per a Persones Grans o amb Discapacitats, Conseqüències Socials que patim a Catalunya les classes populars en relació a Europa .
Ja se sap que les classes dirigents i lobby empresarials, com van a la privada generalment, aquestes dades, no els preocupa a diferència de la majoria.
I ho diu algú que viu en una comarca que no pateix problemes amb els trens de rodalies. Perquè? Perquè al Berguedà, per no tenir encara, no tenim ni tren, malgrat informe de mobilitat de 9000 viatges diaris entre el Bages i el Berguedà. Tot està per fer, tot és possible.
Dit de passada, per escoltar els diversos parlaments a la UCE i treuren conclusions, Ràdio Arrels, ha penjat les xerrades dia a dia, que valen la pena escoltar.