11 de març 2008

(Maragall dimissió) ERC necesita recuperar coherència en els seus postulats polítics, per sobre de personalismes

Després des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació a les anteriors eleccions estatals d´una pèrdua de més de 300.000 vots, és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització, i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels 8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate, que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et sents dir "que s´han acomodat al poder i a la cadira".
Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:
- No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut encara la XARXA REPUBLICANA de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA, que qualsevol militant d´ERC i és convidat a dir-hi la seva, en funcionament abans de presents eleccions del 9 de març.
- El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90% del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim. Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir: Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor. Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat, perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per exemple.
I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP, hàbits de dirigisme i control orgànic?
Alternativa? Coherència ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen? Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de tenir els altres.
Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps, té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i marcar de nou l´agenda polític del país i marca l´agenda politica de la resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Company,

Molt d'acord però amb algun petit matís:
a) Premsa no amiga: Això sempre ho he sentit, des de fa molt de temps i en Puigcercós ens deia que el dia que ERC manés s'acabaria, doncs ara portem 5 anys a la Generalitat i estem de responsables a les diputacions (amb un sou més elevat que la del president) i la premsa segueix no amiga, fins i tot diria que pitjor, si tenim en compte que la TV3 i Cat radio son cada dia més PSOEspanyoles. Per a mi hi ha varis factors que fan que malgrat està governant seguim tenint de cul la majoria de la premsa i dels medis de comunicació:
a1) Som uns ineptes que no sabem tractar els grups de control mediàtic que no son afins.
a2) S'ha volgut comprar o coaccionar de mala manera als pocs grups mediàtics que ens eren favorables i ara aquest s'han ficat de cul.
a3) Nosaltres sempre, com a partit que vol la llibertat de la nació, mai tindrà el suport d'entrada dels empresaris, encara que siguin empresaris culturals o de la premsa. Aquest empresaris es jugant els seus quartos si els poders fàctics espanyols els hi fan boicot o els comencen a investigar les seves finances. Sempre per Hisenda ets culpable fins que no demostris el contrari!.


EL tracta amb els medis de comunicació, ha d'ésser molt subtil i amb molta discreció. Nosaltres mai podem imitar al Madi o al Bolaños, no tenim cap força per poder anar amenaçant a la premsa, perquè primer ERC no som així o com a mínim no haurien de ser-ho!, però segon nosaltres no tenim res en que poder-los amenaçar.

b)coherència política. Vet a aquí la clau de la qüestió: En Carod i Puigcercós amb les seves actuacions han fet perdre credibilitat d'ERC.
Nosaltres tenim un cosa que ens uneix i que és transversal: Les ganes que els Països Catalans sigui un dia una confederació independent dins del mon. Això que ajuda a cohesionar els militants i simpatitzants, és a la vegada un punt conflictiu perquè si comencem a supeditar aquest objectiu principal de la independència a canvi de polítiques més socials estem caiguen al parany que va caure CiU en els darrers anys. Que és va tornar més regionalista a canvi poder mantenir la seva quota de poder, de fet només va aconseguir els traspas dels mosso d'esquadra, que no se si és un regal enverinat!.


Les polítiques socials sempre son bones si van en la mateixa direcció que la de aconseguir la llibertat, sinó a les hores només és un suborn per que aturem la nostra lluita.
Si en el moment que acceptes aquest tipus contraprestacions a canvi de deixar la reivindicació permanent de la sobirania, ets transformes als ulls dels ciutadans com un PSC o IC per les polítiques socials i com CiU per les polítiques catalanistes. I vet aquí els resultats d'aquestes darreres eleccions.

Jo si fos un ciutadà normal no polititzat, pensaria que segur que la Chacon podrà influir més al ZP perquè ens donin més diners per millorar la rodalia o ajudes per no se que. O que en Duran i CiU tenen més coneixements i experiència negociadora per aconseguir millors negociacions amb el ZP.
En canvi la colla d'ERC, no han aconseguit ni tants sols poder parlar en català al congrés quan realment tenien al ZP agafat per els "collons", després de donar-li el suport per 3 anys consecutius a canvi de res.
No podem caure amb la trampa de fer creure als nostres ciutadans que ERC per el fet de anomenar-se independentistes tenim avantatge respecte als altres partits per aconseguir millors condicions negociant. Perquè?, per la nostra "cara bonita" com diuen els castellans?

Quan dius quina és l'alternativa i dius coherència ideològica i fiques l'exemple de no se que de polítiques liberals, per mi estàs caient de nou amb la trampa de supeditar la nostra lluita per la llibertat als esquemes d'esquerra-dreta.
Esquerra ha de deixar clar que la independència no te cap preu, encara que sigui per polítiques en teoria socials (com la llei de la Dependència que al final ha sigut una presa de pel segons els testimonis que he llegit).
No es bo parlar ni de rebaixar els impostos ni de pujar-los, perquè per desgràcia els catalans no tenim cap eina per decidir quina ha d'ésser la política econòmica i encara molt menys el model de país que desitgem. Parlant d'aquests temes, l'únic que fas és enredar al personal fent veure que tens un poder que no tens (i després venen les frustracions) i foragitar independentistes que tenen els seu negoci i estan fins els collons de pagar impostos per no rebre res a canvi.

Estic d'acord al final quan dius lo del debat interns, i jo afegiria que cal obrir-lo també a la ciutadania, i per això he escrit en el meu bloc l'article:

ERC 2.0: La darrera oportunitat
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/84014

Salut

Manel

Anònim ha dit...

Hosti Rial, ets tot un "ciberokupa català". Ja he llegit l'article del Saül Gordillo.

La veritat és que no sé d'on coi deus treure el temps per tenit tantes pàgines. Jo, amb una ja en tinc més que suficient.

Felicitats.

Moisès Rial Medina ha dit...

Jo al Saül, ja li vaig dir que preferia la RiaLsfera, si de cas, de bon rotllo.Xavi, com es pot ser Okupa d´una cosa que no té amo o ningú ha posat contingut? Prefereixo pensar que omplo de contingut i / o aportcions en ctalà en espais no coberts de la catosfera, i com no, alhora fer comarca i fer país, encara que el que digui, escrigui o pensi sigui incòmede per a més dún o útil per a d altres el temps i dedicació esmerçat. Un dia d´aquests ja parlaré de la Saülsferadicció.
Salut!

Anònim ha dit...

He, he, he... Ací tens una interessant notícia sobre el Congrés Nacional d'ERC
http://www.aixotoca.com/index2.php?option=com_content&do_pdf=1&id=16774

Moisès Rial Medina ha dit...

Manel, coincidim que cal retornar a coherència ideològica, i ens cal surti qui surti estratègia mediàtica per visibilitzar l´independentisme parlamentari. En quan asupeditar , jo crec que supedites tema social al nacional, un es indestriable de l´altra, sense marc nacional, no hi ha posibilitats de superar colonialisme de desigualtts socials, un va de bracet de l´altra, al meu entendre, hem de sumar gent a la causa, amb diferents lluites per l´alliberament social i nacional i com dic a post posterior, els treballadors/es som majoria social en aquest país.