(Maragall dimissió) ERC ha de aglutinar als 3.408.794 treballadors/es catalans, el catalanisme obrerista és majoria social

Repassant dades de l´afiliació a la seguretat social espanyola(encara), tenim a Catalunya 3.408.794 treballadors/es a compte propi o d´altri. Altra cosa és que no es tingui percepció particular obrerista, però que la realitat d´una societat hipotecada al 73% , amb un 58% de mileuristes, cada cop fa més evident juntament amb la desaparició d´una capa mitjana i es tendeix a un model bipolar de gent molt rica i una majoria cada cop me´s empobrida i precaritzada.
Què ha fet i sobretot què ha de fer ERC per aglutinar aquesta majoria social que ens portaria cap a la sobirania per millorar les classes socials populars del catalanisme? Aquesta hauria d´ésser una de les claus de la futura direcció d´ERC i em permeto la llicència de dirigir als futuribles candidats el missatge que sense aquesta majoria social el país no avançarà cap a la sobirania, sinó es fa un discurs a les preocupacions de les classes populars amb un ampli ventall de preocupacions que des de la constitució d´ERC als anys 30 va fer constituir en la força hegemònica. Llavors unificant casals republicans, rabassaires, obrers de fàbriques que escoltava el territori i les comarques,aglutinats en una ERC de bracet d´una hegemònica CNT amb més de 500.000 afiliats,que inclús va tenir consellers al govern de la Generalitat amb ERC. Cal en el marc del segle XXI, trobar les eines, i crear-les per repetir la història per acompanyar la majoria social cap a la sobirania del nostre país.
Igual que per a molts sectors socials s´ha trencat el tòpic de l´independentisme, també en el sindical , molts dels conceptes que defensem des de Sindicalistes per la Sobirania, han anat assumint-se, com el Marc català de relacions laborals, IPC Català, convenis laborals propis, etc.
Un avenç que no té encara una traducció en la substitució de una casta dirigent sindical desacomplexadament nacional en la pràctica, vist la representativitat sindical, malgrat que a l´afiliació sindical i milers de delegats sindicals són gent independentista, o com a mínim, ho veuen com a solució per millorar les condicions de vida de les classes populars. Algun dia caldrà desenvolupar una conferència sindical transversal pel sobiranisme, si la cosa continua sense que direccions sindicals, i no cito sigles fan un tomb real , i no només de discursos que no es tradueixen en fer convenis marc catalans, per exemple els darrers 8 anys, pensant més en el que diuen direccions sindicals de Madrid que la realitat catalana.
Tenim casos com els conductors d´autobusos de Barcelona, que ni tan sols reben un suport polític evident de la casta de l´stablishment, malgrat una lluita sense precedents, lluites davant deslocalitzacions com Fraphe, expedients de regulació com a Nissan , etc, com volem que no hi hagi me´s abstenció i desànim, si la majoria de partits defensen els beneficis empresarials sense responsabilitat social i les privatitzacions de serveis públics?. També l´independentisme ha d´estar com a exponent vora auqestes inquietuts. I com no, la majoria que pateix per l´Euribor, s´ah plantejat les institucions europees si són democràtiques,com el BCE,? No les triem la ciutadania, sinó una terna de buròcrates lluny de la realitat social, dins una Unió Europea neoliberal que financia deslocalitzacions a països emergents, amb pressupostos . La mateix història de sempre: amb diners que es treuen del consum de les classes populars, financem el perjudici sobre la majoria social treballadora, i el mateix passa amb el 80% dels impostos que paguem els treballadors a l´estat espanyol, que financien missions internacionals a saber quins països, en nom de la globalització capitalista. Mentrestant a Euskadi ja preparen un gran Banc Públic basc. I aquí a què esperem? I diguin que diguin, el capitalisme esta en crisi, només cla veure que la sobreproducció, cada cop crearà més crisis econòmiques i financeres, i com no, el BCE , a donar diners de tots per reflotar la banca. Masoquistes, o inconscients de la realitat que hauríem de conèixer aquest me´s de 3 milions de treballadors/es catalans, i també del conjunt dels Països Catalans.
Unes realitats que no hem de defugir, i que cal que també ERC faci pedagogia , com a partit d´Esquerres. Ja que del contrari, es gira l´esquena a la majoria dels 3.408.794 treballadors/es i seguint pautes de partits neoliberals, més enllà que es autocitin com a socialistes(PSC), liberals(CIU-PP), en les seves pràctiques. Som diferents, i els treballadors del nostre país, ERC ens ha de visibilitzar no com a part del sistema de dominació capitalista, sinó d´emancipació social de les classes populars cap a la plena independència del nostre país. Llenço al debat: Carod, Puigcercós, Bertran i Carretero, aposten per la justicia social i la independència i inquietuts dels 3.408.794 treballadors/es del nostre país i de la resta dels Països Catalans. Aquests és el debat real que ens cal com a partit a ERC i com a país per sortir davant model colonial de pèrdua de poder adquisitiu continu i de competitivitat basada en salaris baixos . M´agradaria que tots els futurs candidats quan es fessin públics, es fessin seu aquest discurs , no com a retòrica, sinó perquè és una de les poques vies si volem ser una majoria social en pocs temps, davant la gestió de l´stablishment i del peix al cove de la resta.
Ja ho va dir Salvador Seguí que qui posaria traves a la independència seria la Lliga Regionalista i Foment del Treball, els treballadors no ens fa por, ja que no hi tenim res a perdre. Aquests continuen tenint equivalents actuals. Però a ERC, no ens ho podem permetre de renunciar a l´obrerisme catalanista, si volem ser de nou majoria social, amb discursos, però sobretot en fets en l´acció política.