(Maragall dimissió) Després de 1142 morts i 1.360.514 accidents els 8 darrers anys, ara hi haurà traspàs d´inspecció de Treball

Tenim confirmat ja després de la comissió bilateral Estat-Generalitat aprovés el traspàs de l´Inspecció de Treball i dels permisos inicials de treball d´estrangers. El traspàs es farà pel juny del 2009, quan era un tema discutit ja el gener del 2008, que va posar pals a les rodes cúpules de CCOO i UGT estatals, i com passa en tots els àmbits socioeconòmics, l´estat es resisteix a retornar marc competencial, i perpetura l´espli fiscal, salarial i de sinistralitat, ni que sigui que s´empitjori la situació actual, ja que amb dades del propi Departament de Treball, a Catalunya a la feina hi ha hagut 1142 morts en horari laboral més 1.360.514 d´accidents lleus i greus.
Les dades parlen per si mateixes:
CATALUNYA. 2000 - 2007
2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105)

En quan a accidents Lleus: any 2000(181.755); 2001(187.045); 2002(181.958); 2003(168.293); 2004(155.852); 2005(151.149); 2006(161.586); 2007(159.676), que fan un total de 1.347.314 accidents Lleus en 8 anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d´accidents Greus: any 2000(1.487); 2001(1.700); 2002(1.685); 2003(1.601); 2004(1.620) ; 2005(1.423); 2006(1.250); 1007(1.292) que donen un total de 12.058 accidents greus en 8 anys, que per sort no van ésser mortals molts d´ells.

I el resultat més nefast són els mortals: any 2000(151); 2001(155); 2002(186); 2003(151); 2004(149); 2005(102); 2006(143); 2007(105) que fan 1142 persones mortes en horari laboral a Catalunya els 8 darrers anys.

En xifres globals els darrers 8 anys n´hi ha: any 2000(183.393); 2001(188.900); 2002(183.829); 2003(170.045) ; 2004(157.621); 2005(152.674); 2006(162.979); 2007(161.073) que donen un resultat escandalòs de 1.360.514 accidents diversos a Catalunya en 8 anys!
Aquesta epidèmia social, si tenim en compte que a Catalunya a 1 de gener del 2008 erem 7.354.441 habitants, en el supòsit que els accidents fossin únics(que malauradament no és el cas), corregit per l´evolució a l´alça de la població, donaria que un 18,49% de la població catalana hauria patit algun tipus d´accident laboral.
Ara cal esperar la creació de l´Agència d´Inspecció de Treball d´immediat i el ple desplegament que eixampli i garanteixi unes relacions laborals amb condicions dignes, que passa per assumir el 100% dels 240 inspectors i subsinspectors de Catalunya i els 150 agents de suports que hi ha, i sobretot la reunió que l´administració catalana i l´espanyola s´han fixat per l´octubre vinent que detalli el règim econòmic, de funcionaris(170.2) i respecti el que marca l´estatut retallat a l´article 170: que ens doti de l´execució de les qualificacions professionals, la negociació col.lectiva i el registre dels convenis col.lectius de treball, i les relacions laborals per fixar convenis marc a Catalunya , davant inacció en aquest sentit pel Consell de Relacions Laborals de Catalunya, que perpetua a pitjors condicions laborals a la majoria social sotmesa a convenis estatals, al no formalitzar-se d´àmbit català. Cal que el traspàs nou reforci el marc català de relacions laborals, i no ens converteixi en una simple gestora de l´administració de l´estat, i avancem més enllà de l´esquifit marc legal espanyol ens limita a gestionar sota la seva tutela . No podem oblidar que l´estatut que tenia un suport majoritari al Parlament, el del 30 de setembre ens donava la possilibitat d´un marc català de relacions laborals , que juntament amb una Seguretat social catalana, amb els més de 3,5 milions de cotitzants/es que tenim al país ens dotaria un catàleg de prestacions que superés la recentment aprovada cartera de serveis socials de copagament, i ens acostaria a un model real d´estat del Benestar, que ens acostés als països nòrdics, davant la febre inversió pública en prestacions socials.

(Maragall dimissió) Article a El Punt: L´esquerra dels treballadors i el dret a decidir

Aquest article, amb consens de minim comú denominador i des de la transversalitat sindical i el compromís en l´alliberament social i nacional per fer una contribució en el debat precongressual d´Esquerra Republicana, el signem en Joan Tardà, diputat al Congrés dels Diputats, Cesc Poch(UGT), Noël Climent (CCOO), jo mateix Moisès Rial(CGT) i Eduard Suárez(Intersindical-CSC), publicat al diari El punt(pag.15, avui 2 de maig):

(Maragall dimissió) MANIFEST 1er DE MAIG: Pel dret a decidir les nostres condicions laborals

Aqui teniu el Manifest impulsat des del Fòrum Sindical d´ERC, pel present 1 de maig, en aquest camí per sumar la majoria social de treballadors/es al sobiranisme, i que un dels futurs eixos, espero i desitjo sigui la batalla ideològica per articular i fer efectiva una Seguretat social catalana, un Salari Minim Interprofessional Català (que ens equiparei als 11308 euros del SMI francès), convenis propis i en definitiva el Marc Català de relacions laborals, en un any de grans beneficis empresarials i deslocalitzacions alhora, on lluites com la de conductors d´Autobus a Barcelona per dos dies de descans i la vaga de fam dels no readmeos a SEAT, amb l´ajut de moviments socials o han aconseguir trencar el silenci mediàtic sociolaboral que no fos notes de premsa de les direccions industrials o fins i tot cúpules de l´espanyolisme sindical colaboracionistes.
Aquí teniu el manifest:

MANIFEST 1er DE MAIG

El Fòrum Sindical d’Esquerra, des de la convicció dels valors republicans de justícia social i per la igualtat d’oportunitats del conjunt de treballadors i treballadores, celebrem aquest Primer de Maig amb molta més força. Ens reafirmem en la defensa d’un model social i laboral republicà.

Els treballadors tenim el dret a decidir les nostres condicions laborals en un marc propi de relacions.

Per això continuem exigint un Marc Català de Relacions Laborals. Hem de recuperar la tradició de les forces sindicals catalanes d’obrir vies de transformació social per la defensa dels drets laborals de tots els treballadors.

Cal reivindicar la sobirania nacional per un sistema de prestacions socials i d’estat del benestar adequat a les necessitats bàsiques del nostre país.

- Per unes polítiques actives d’ocupació pròpies. Diem prou a esperar la concertació pendent des de l’any 2006.

- Exigim més recursos humans i econòmics en els serveis d’ocupació per poder establir itineraris d’inserció personalitzats a les persones aturades.

- Per una reforma de la formació professional que garanteixi l’adaptació formativa i professional als llocs de treball.

- Per que s’incentivin les activitats econòmiques que aportin valor afegit i ocupació.

- Diem prou a l’empresariat que davant les dificultats del cicle econòmic fugen i deslocalitzen la producció.

- Prou a les solucions de guany a curt termini, per una veritable reforma i modernització dels models productius que generin ocupabilitat.

- Prou a l’atur generat per l’especulació econòmica de l’empresariat.

- Prou a la pèrdua constant de poder adquisitiu dels treballadors catalans.

- Per que un quilo de pa no costi a Catalunya més temps de treball diari que a la resta de l’Estat espanyol.

- Per que la seguretat laboral s’incrementi amb el mateix percentatge que els guanys empresarials.

- Per que els joves i els col•lectius de nouvinguts no continuïn sent els col•lectius amb major sinistralitat laboral i precarietat.

- Per l’efectiva transferència de tots els recursos de la Inspecció laboral a la Generalitat de Catalunya.

- Per la millora i l’increment de les prestacions socials i per un salari interprofessional digne.

Cal continuar construint la nació des dels llocs de treball. La lluita social i laboral també és la lluita nacional.

Visca el primer de maig. Visca Catalunya.

ACTES PROGRAMATS

(Maragall dimissió) La ponència política del Congrés d´ERC té un tuf de centre-dreta neoliberal

Avui he tingut temps de llegir la ponència política d´ERC que ha d´ésser el full de ruta pels propers 4 anys, que haurà de marcar el camí de la futura nova direcció d´Esquerra Republicana.
I en ella que es f referència al Barometre d´Opinió del CEO per argumentar el gradualisme naif de permanència al govern, on els nostres electors esperen d´un partit que es és d´esquerres , republicà i independentista en la seva praxi en les institucions on es present, sigui coherent, l´actul direcció reitera en la bunqueritzar-se en les institucions, subordiant el partit a les exigències del govern, causa de l´abandó de la meitat del nostre electorat, que esperava que fossim coherents i que el poder no ens faria canviar, almenys als representants d´ERC que hi treballen.
Mirant el propi baròmetre hi ha dades interessants que amb ponència on es parla en termes capitalistes(competitivitat,capital,mercats,meritocràcia...), enlloc de justícia social,solidaritat, ajuda mútua propi d´un partit d´esquerres, i a sobre més enllà de posar que cal deixar de dependre del "mercat espanyol", ens oblidem de la societat i les seves preocupacions reals, apart d´algunes pinzellades.
Qüestions,que no es tenen en compte,i NO S´ABORDEN RESPOSTES SOCIOECONÒMIQUES ( tornarem a fer politiques neoliberals de rebaixes d´impostos?) que recull el CEO, com a preocupacions PRINCIPALS(pag.95/96 Barometre del CEO MES GENER 2008,PENJAT A GENCAT,ECONOMIA):
-Immigració: preocupa en context de desacceleració,i que s´ha de donar resposta a gent que ha vingut a treballar amb drets i deures entre nosaltres,en ponència,no es parla de plenes competències reconegudes a l´estafatut i que Ministre Corbacho hauria de transferir, com exigència.
-ATUR- Marc català de relacins laborals (s´esmenta en genèric però s´obvia que suposa i cal exigir, per exemple desplegament ,legislació i dotació economica que doni horitzó social als 3.405.000 treballadors/es catalans i de la resta dels Països catalans amb instauració d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la seguretat social unionista espanyola i que doni un salt a l´ofeg de les classes populars i ens posi a nivells de països nòrdics a treballadors/es a compte d´altri i pròpia, així com a pensionistes, pel dinamisme de l´economia catalana i la transferència de politiques actives i passives QUE DONI UN GIR AL 31% DE PRECARIS CATALANS/ES, PRINCIPALMENT JOVES). No es fàcil, i això és un acte de justícia, que si ni en fem esment, globalment ho podem afrontar exercint en àmbit sociolaboral el dret de decidir.
- TRANSPORT PÚBLIC: El dèficit inversor va lligat al nou sistema de finançament. No s´esmenta que farem quan ens diguin com excusa de crisi econòmica per negar finançament i perpetuar espoli fiscal i que faci que 4 comarques catalanes, entre elles el Berguedà a ple segle XXI no tinguem ferrocarril i tinguem 10 municipis sense alternativa al transport privat, per exemple. De nou no tenim dret de decidir en tema fonamental, però si en resposta a l´estat espanyol amb criteris nacionals.

-INFLACIÓ,PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU,VIDA CARA,PREU CARBURANTS:
Un cop més els preus desbocats, el tribunal de la competència absent perquè en aquest tema tampoc tenim el dret de decidir i l´estat obvia que 3 empreses controlen el 60% de les compres a fabricants i distribució(carrefour,mercadona,Eroski) i amb tot el que podria comportar de puja de preus, si presumptament es posesin d´acord.i que no tenim eines de control efectives, més enllà de gestió de denúncies de consumidors particulars. En cal eines vàlides i globals,sinó només ens queda exercir el dret de decidir.

BAIX NIVELL SALARIAL: Lligat a anterior, convenis catalans propis, IPC Català i fixar index de refèrència, bastir el marc català de relacions laborals com exigència de futurs acords de govern faria entenedor la cojunció dels problemes de la majoria social de les classes populars amb discurs d´ERC, MENTRE LES CÚPULES DELS SINDICATS MAJORITARIS, LA PATRONAL I EL GOVERN CATALÀ NO HAN DESPLEGAT NI UN SOL CONVENI CATALÀ PROPI ELS DARRERS ANYS. I qui ho patim som els treballadors/es d´aquest país.

Pag 103,BAROMETRE CEO GENER 2008. En la resposta sobre la satisfacció amb la notra democràcia, de 2000 respostes, 752 poc satisfets i 166 estant gens satisfets, més d´un 45% veuen dèficits democràtics, i la societat catalana està avançant cap a un desprestigi de l´actual marc legal, que provoca desprestigi de la classe politica en general(1366 de 2000 responen que els politics només busquen el seu propi benefici), aguditza l´abstenció i que tenim la base social per fer el gran salt cap a la ruptura democràtica amb l´estat,i caldria que ponència ho recollís, enlloc d´esgarrapar uns milers de vots a d´altres partits de l´estatuts quo per justificar la pèrdua de perfil politic.
La manca d´autocritica, a part d´alguna referència en indefinició del no a l´estafatut, suposa un enrocament de posicions, enlloc de reconèixer la fi de l´autonomisme i enlloc de fer referència al dret de decidir només, posar-hi les pautes per exercir-lo i condicionar els governs e torn en futures compteses electorals. La coherència passa també en exigir el compliiment de l´estatut del 30 de setembre en qualsevol retallada estatutària, pas previ de tirar endavant un referendum d´autodeterminació, si voloem ser creibles davant els ja més d´un 20% de catalans independentistes que així ho manifesten i que molts d´altres quan el procés el vegin que va seriosament s´hi afegiran.
Una ponència política no pot ser un simposi de la conselleria d´innovació només, i que destili un tuf neoliberal , que ens posa a les antipodes del vot jove independentista que està per posar fil a l´agulla al dret de decidir.Cal que la ponència reculli les reflexions anteriors i sigui assumit per a tohom si volem fer un gir en positiu, amb uns 10000 militants que majoritàriament volen politiques d´esquerres i coherència nacional, per així tornar a ilusionar a la bona gent d´aquest país.