29 de juliol 2007

(Maragall dimissió) La rata: nou mètode de reclamar drets socials i sindicals als EEUU

Pot semblar aparentment ridícul, però la visualització d´allò que a molts els associa amb un animal repelent, llefiscós i fastigós, és l´icona dels sindicalistes a Estats Units, quan veuen vulnerats els seus drets i associar la rata a qui els explota laboralment d´alguna manera. La notícia se´n fa ressó aquest blocaire, que visualitza aquesta realitat emergent als EEUU, i que de ben segur a Europa tindria força clients, d´implantar-se també amb l´onada de desregulacions laborals, deslocalitzacions, precarietat...

ratamv11.jpg

Per exemple, a Nova York, quan els treballadors d´un restaurant, per exemple, volen revindicar els seus drets cridenn al senyor que porta la rata inflable. I sens dubte la rata ajuda a que menys gent entri al restaurant o la companyia en qüestió i que els treballadors/es aconsegueixin millors condicions. Un nou mètode a tenir en compte, depenent del cas, ja que cap establiment comercial, i menys encara d´alimentació li convé que se´ls vinculi amb una rata, tant a l´establiment com als propietaris.

El tema es que las rates inflables (¡de fins a 5 metres d´alçada!) són molt utilitzades en vagues o protestes contra empreses que incumpleixen els seus pagaments o convenis amb els seus treballadors als EEUU. EL 2006, per exemple, més de 300 pilots de Delta Air Lines Inc. varen marxar prop de la seu de la companyia i cvaren col.locar una enorme rata inflable en el carrer com a símbol de cobdícia corporativa en l´esforç de la aerolínea per anular els seus contractes i imposar retallades salarials. El mateix va succeir a Nova York, quan els treballadors de Starbucks varen utilitzar una rata gegant per a protestar perquè els locals de la firma eren infectats de rates i escarbats. Suposo que això es deu a que a les personas les ratas ens resulten gairebé sempre desagradables i llefiscoses.

Aquesta original idea ha estat presa també pel artista urbà- contestataris d´origen anglès Banksy - qui el 2005 va viatjar a Israel i va pintar varias imatges sobre el mur de contenció encara sense acabar que pasa per Betlem (de un cantó del mur, dos nois obrient un forat en el ciment, cap a un paradís de palmeres i sol; de l´altre, Maria, Josep i el nen Jesús que no podien arribar a l´estable sobre el que brilla l´estrella perquè la paret sel´s ho impedia) o va instal·lar a Estats Units un ninot inflable disfressat de detingut de Guantánamo en la cua de la muntanya russa de Disneylandia, que els policies varen retirar als noranta minuts. Banksy ha creat una rata que ve per a “completar”: arriba a la mà un cartell buit, i la idea es que la gent escrigui el que vulgui, amb fibra, aerosol o instrument a elegir.

rata.jpg

28 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Per quan una assamblea de municipis per la república catalana dels Països Catalans? A andalusia ja van per feina

La notícia que a Andalusia s´han unit 10 municipis per fer una assemblea de municipis per aconseguir la tercera república, als Països Catalans, després del debat de l´atac de la revista "El Jueves", ha quedat informació silenciada.
En concret, els 10 primers municipis adherits, que més de quatre catalans aniran aquestes vacances a visitar familiars, són:
Els ajuntamients que subscriuen la declaració en el Parlament Andalús són els referents Marinaleda, Alcalá del Valle, Almodóvar del Río, Benalúa, Casariche, Puebla de Cazalla, Espejo, Humilladero, Pedrera i Viznar, es varen comprometre a crear una xarxa de municipis, càrrecs públics, colectius i ciudadania per la República i ara es constitueixen en Comissió promotora de un moviment polític, social i cultural cap a la III República, "pel que estem davant la iniciativa política i institucional més important de la historia moderna de l´estat espanyol des de l´any 1931", segons varen assenyalar.
A Catalunya estricta caldria con´formar un nucli propi cap a una república catalana i que s´articulés amb d´altres anivell dels territoris dels Països catalans. I conèixer la iniciativa de primera mà iniciada a Andalusia.
Cal no oblidar una dada ERC sola ja disposa de 164 alcaldies en aquestes municipals del 2007.I de ben segur rebria el suport de milers de regidors d´altres formacions, si és que les cúpules de CIU-IC-PSC no ho impedissin, pel seu vassallatge monàrquic, encara avui acceptat per les seves respectives bases conscientment o no.
Cal no oblidar que la vicepresidenta espanyola De la vega, preguntat a Xat de digital Diario Critico, demanat per votant del PSOE sobre república o manarquia parlamentaria, va respondre el segon, tot dient allò tant cañí de "constitución espanyola".
O Zapatero fent apologia de la monarquia, com el PSOE-PP i De la vega elogiant la fiscalia, tot preguntatsper el segrest informatiu i a a la llibertat d´expressió d´El Jueves.
Una molt bona base molts ajuntaments amb regidors/es republicans,per un moviment de fons per tal que en un primer pas , cap a la 3º república espanyola, mentre no es formalitzi una república catalana després de periode constituient obtingut d´un triomf majoritari en un referèndum d´autodeterminació.
Caldrà iniciar el camí de la desconnexió amb fets, i no només paraules, amb mocions als ajuntaments, via moviment institucional, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi, com deia el Berguedà Antoní Massaguer. No si val a badar, perquè que més democràtic, que el poble decideixi la màxima institució d´un estat propi, en ple segle XXI.


26 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Llista dels màxims culpables de l´apagada a Bcn: llista directius d´ENDESA, Juan Rosell entre ells

Si s´entra a la CNMV, la responsable de dirigir el mercat de valors i de controlar que aquests compleixin els compromisos empresarials i la transparència de les seves actuacions, hi trobem qui composa el Consell d´administració d´ENDESA, responsable dels transformadors, presidida per Manuel Pizarro, home d´Aznar, col.locat, i això no es recorda, fou en l´època del pacte del Majestic Pujol-Aznar i que va comportar l´absorció de la catalana FECSA, perdent autogovern empresarial de l´energia, i ara es veu els efectes del monopoli i mal servei: ubicada seu social a Madrid, ENDESA té a Catalunya el 25% dels seus ingressos, i tan sols hi inverteix un 15%i així ens va l´espoli inversor d´empresa dirigida pel capitalisme espanyol, però, com es pot obsrevar a continuació, també pel màxim responsable de Foment del Treball, Juan Rosell. Es pot dir més al i més clar que l´empresariat català de la mà de Rosell, n´és còmplice en la desinversió a canvi d´estar com a quota catalana al consell d´administració amb un pes nul? la realitat ho evidencia. I la participació accionarial d´ells majoritària, fa que mirin els seus comptes de resultats personals, i que la inversió pel servei públic d´energia quedi en segon pla. Algú n´exigirà responsabilitats? Ara es passen la pilota amb REE, altra empresa espanyola. I els que han de vetllar pel bon servei? Mireu-els en aquest enllaç:

Consellers de:

ENDESA, S.A.

Denominación del Consejo% Part TotalFecha Nombramiento (*)Cargo




BLESA DE LA PARRA,MIGUEL 0,000 06/11/2000 CONSEJERO







D ORNELLAS SILVA,FERNANDO 0,000 20/06/2007 CONSEJERO







MIRANDA ROBREDO,RAFAEL 0,001 11/02/1997 CONSEJERO DELEGADO







PIZARRO MORENO,MANUEL 0,009 14/05/2002 PRESIDENTE







PRADO EULATE,FRANCISCO DE BORJA 0,000 20/06/2007 CONSEJERO







QUINTAS SEOANE,JUAN RAMON 0,000 02/04/2004 CONSEJERO







RAMOS GASCON,FRANCISCO JAVIER 0,001 06/02/2001 CONSEJERO







RECARTE GARCIA-ANDRADE,ALBERTO 0,002 27/05/2005 CONSEJERO







ROSELL LASTORTRAS,JUAN 0,001 27/05/2005 CONSEJERO







SERNA MASIA,JOSE 0,002 07/02/2000 CONSEJERO
Partícips en aquesta societat
Societats Cotitzades on participa
Consellers
Autocartera
Pactes Parasociales
Directius


(Maragall dimissió) Campanya perquè "Hotmail" es tradueixi al català

La Plataforma per la Llengua ha registrat el domini "Hotmail.cat" per mirar d'aconseguir convèncer la multinacional Microsoft perquè tradueixi el seu servei de correu gratuït, el Hotmail, al català. A la plana, la Plataforma afirma que Microsoft i Hotmail discriminen el català respecte a d'altres comunitats lingüístiques semblants, amb llengües amb menys parlants que el català, com ara el flamenc (en un païs amb diverses llengües oficials com Bèlgica), una llengua a la que Microsoft sí que hi ha traduït el hotmail.

La web també cita l'estudi "La salut del català a Internet el 2005" de la mateixa Plataforma, on es conclou que "el català té una gran presència a la xarxa en nombres relatius i absoluts: així, representa la 19a. llengua mundial en pàgines web per parlant i la 26a. en nombre absolut de pàgines web". L'entitat cita també la gran quantitat de blocs en català a la xarxa, als que hi contribueix notablement Blocat (ara Bloc.cat) i la incorporació del català a l'administració i gestió del generador de blocs número 1 a la xarxa, Blogger (comprat per Google), amb la que ja reuneix 35 llengües diferents.

L'entitat recorda que la mateixa Microsoft ha incorporat el català a d'altres vessants, com per exemple la dels sistemes operatius, amb el pedaç per Windows XP o el Windows Vista, que ja es pot comprar directament en català.

A "Hotmail.cat" la Plataforma deixa clar que la web "persegueix l’objectiu d’informar al consumidor sobre els seus drets lingüístics bàsics, com també fomentar el respecte cap al consumidor català per part de Microsoft, així com la millora dels seus serveis i una major Responsabilitat Social Empresarial". A més a més, l'entitat està disposada a cedir de franc el domini a Microsoft en el moment "en què hagi assolit els nivells de normalització lingüística adients i que pertoquen a la comunitat lingüística catalana, en igualtat de condicions amb la resta de comunitats lingüístiques comparables".

La web acaba citant la direcció de la delegació de Microsoft a Barcelona i la direcció d'un formulari "on-line" on hom hi pot adreçar suggeriments.

Microsoft va obrir fa pocs mesos el portal Microsoft.cat dedicat exclussivament a la promoció de productes de la companyia en català, i des d'on hom es pot descarregar diversos pedaços tant pels sistemes operatius de la companyia (les diverses versions dels Windows) com per la "suite" d'ofimàtica Office.

La companyia nordamericana tampoc no ha traduït oficialment el seu programa de missatgeria instantània al català, el Messenger, tot i que per la web circulen diversos pedaços que permeten traduir-lo a la llengua catalana.

24 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Bones notícies: pas per tal de que es pugui empresonar empresari que incompleixi les lleis de prevenció laborals

SI hi ha una epidèmia que no para, són les morts a la feina, i no ocupen grans titulars. Ja deia en post anterior que en 5 anys, hi ha hagut a nivell estatal 5078 morts 4.992.608 accidents laborals, i a tall proper 137 morts a Catalunya a la feina.
També en la reunió bilaterial de traspassos estat-Generalitat, es va prioritzar el traspàs entre d´altres de l´inspecció de treball, "salvada" de l´escabetxinada de l´"estafatut", i s´han de concretar detalls, davant de la greu situació de manca de recursos i personal insuficient que fa que Catalunya tingui un inspector cada 23.000 treballadors/es, fet gravíssim, però el fet és que es fa camí per posar fi a la situació.
Ara, sembla que hi ha noves i fresques notícies, que per fi, si hi ha més morts o accidents greus a la feina, l´empresari responsables, en cas d´incompliment de mesures de prevenció, pugui anar a la presó. Arriba tard, però no deixa d´ésser una gran notícia. Malauradament, com ja va passar amb el cas mediambiental, fins que Puigneró no va tenir que passar per la presó, aquí en el tema , la part patronal no en prenia consciència. Ara tocarà posar-se definitivament les piles en matèria de prevenció laboral, que ja toca. La vida a la feina, comença a pendre valor humà i no tan sols productiu per primer cop, sembla ser, caldrà veure com es concreten les mesures amb la justícia a través del CGPJ, ministeri d´Interior i les conselleries d´Interior d´autonomies, per fer efectiva la proposta.

(Maragall dimissió) La fortuna del borbó Juan Carlos Borbon, en video a Youtube i no té censura, encara

En aquests temps de retrobat republicanisme, via censura d´una publicació per limitar la llibertat d´expressió, en una portada que és exactament la mateixa però enlloc de Felipe de Borbón i Leticia, i va sortir anys enrere l´ex-president estatal, el "torquemada"Aznar i la seva dona Ana Boatella , en dibuix calcat que actual i no va passar res. La xarxa ha deixat clar, que la censura de la informació via judicial, es digui "Audiencia Nacional" o com es digui, que la deixa en evidència com a institució i s´alcen veus per la seva desaparició, ja que esdevé de facto vist per a molts com un òrgan d´inquisició constitucional en actual "democràcia espanyola" , com quart pilar de poder, salvador dels pilars de l´estat espanyol.
Però a la xarxa bull, i ha fet l´efecte contrari, milers de pàgines web han reproduït la portada d´El jueves, i molts blocaires catalans, espanyols i d´europa s´hi han sumat a trencar la censura, deixant en evidència internacional el fet de no poder opinar en plena llibertat d´una institució anacrònica de l´estat , democràticament, com és la monarquia. També alguna veu a Kaosenlared amb retret al Jueves per atacar a qui va ser acusat d´injuries a la corona, en Jon Idigoras, que se´n van mofar. Potser això donarà impuls inesperat a la revista, però el fet es que hi ha enquestes a nivell estatal que veuen desencertat la censura amb dades del 53%, i timidament s´intueix un republicanisme a Catalunya i Espanya creixent. I això que a nivell parlamentari, tan sols hi ha ERC i IU-IC que se´n declarin, ja que CIU-PP-PSC-PSOE per activa i per pasiva defensen els privilegis monàrquics estatals i la seva institució sense qüestionar-la, ens el contrari.
I tornant a internet, si un reportatge penjat a Youtube triomfa amb prop de 15000 visites, és com l´actual monarca hereu de Franco , ha aconseguit esdevenir la sisena fortuna a nivell europeu, segons revista Forbes, l´altra cara de la monarquia espanyola. Jutgeu vosaltres mateixos:



(Maragall dimissió) Els serveis secrets espanyols (CNI) tenen talps i fan pública la seva seu a Barcelona. Ni la T.I.A. els supera

Les notícies sobre la filtració d´informació dels serveis secrets espanyols, per un agent donat de baixa voluntària, ha deixat en un descrèdit internacional, com recull el diari Le Monde, amb dubtes que això hagi afectat la seguretat de la Unió Europea, altres serveis secrets europeus i la OTAN, en el desmentit del CNI, ja deixa intuir l´abast dels fets és important, com recull avui la premsa internacional. Hi haurà algun servei secret internacional amb dos dits de front que s´enfiin de deixar-los informació amb el perill que la perdin? de ben segur, que més d´un s´ho rumiarà.
Si hem de patir per la contrainformació les nacions de l´estat que algun dia volguem dur a terme el dret de decidir, no cal patir-hi massa, en vista dels fets.
Això si, en el cas basc, inclús hi ha hagut escoltes indiscriminades, sense la salvaguarda de drets fonamentals reconeguts, com afirmava Gorka Knör, a Euskadi, en el procés d´ilegalització de llistes des del CNI.
És que són tan transparents, que els moviments seus l´espionatge internacional i els moviments socials que sovint han estat victimes de seguiments al limit de la legalitat, tenen i tot coneixement de la seu central del CNI a Barcelona, com recollia una notificació al diputat d´ERC Joan Tardà, dels immobles de l´estat a Barcelona , on segons la llista d'immobles, tenen la seu al carrer Casp, 59 1r 2a de Barcelona hi trobem una finca sota titularitat del Centro Superior de Investigación de la Defensa (CESID), l'antiga denominació del CNI, és a dir, els serveis secrets espanyols, comal Racó català s´ha publicat.
Com més se sap del CNI, més em recorda els dibuixos del Mortadelo y filemón a la seu de la T.I.A. Posats a ser transparents i populars, que es canviin el C.N.I. i es posin la T.I.A. , com a mínim el ridícul quedarà dissimulat o institucionalitzat .
El Jueves, hauria de dedicar-los un capítol especial, perquè a voltes, són de vinyeta de comic.

(Maragall dimissió) Argentina: “La policia anava a desallotjar una fàbrica i es va trobar la gent treballant”


El 2001, la crisi argentina va suposar la fallida de moltes fàbriques. Els patrons les abandonaven però molts treballadors van decidir ocupar-les i treballar en cooperativa. Dos dels seus protagonistes han parlat amb Canal Solidari.

A finals de l'any 2001, moltes fàbriques a l'Argentina van ser declarades en fallida i van tancar a causa de la gran crisi econòmica que començava a afectar el país. En total van tancar unes 18.000 empreses tot i que d'elles, 180 van resistir gràcies a l'organització dels treballadors.

La impremta Chilavert és un exemple. Vuit dels seus treballadors van decidir ocupar-la quan l'amo la va declarar en fallida i des de llavors ha demostrat que es pot treballar de manera autogestionada i amb un model assembleari, tenint en compte les necessitats dels treballadors.

Per explicar la seva experiència i presentar la primera publicació del seu segell editorial, Ernesto González, treballador de Chilavert, ha visitat Barcelona. En el seu viatge li acompanya Andrés Lofiego, fotògraf que durant els anys de crisis va seguir el procés de recuperació de diverses fàbriques de Buenos Aires i les imatges de les quals il·lustren ara el primer treball propi de Chilavert, el llibre No pasar. Una mirada desde el trabajo autogestionado. Canal Solidari ha parlat amb ells.

El 2002, l'empresa Gaglianone es va declarar en fallida i part dels treballadors van decidir ocupar-la i seguir treballant. Com va passar tot?
Ernesto: Vam decidir ocupar la impremta per evitar que l'amo es dugués la maquinària, enmig del procés de fallida. Van respondre amb una ordre de desallotjament contra els vuit treballadors que havíem ocupat la fàbrica, i vam descobrir fins i tot que a l'expedient que hi havia al jutjat no figuraven les principals maquinàries del taller, era com si no existissin, hi havia una complicitat de l'estructura de la justícia.
Fotografia d'Andrés Lofiego Els veïns van venir a ajudar-nos, aquesta va ser la raó per la qual vam poder resistir i suportar diversos mesos d'assetjament policial, perquè deien que ocupàvem una propietat privada. La nit que van venir a desallotjar-nos estàvem acabant d'imprimir un llibre que havia de presentar-se aquells dies. Per cada obrer hi havia un cotxe de policia amb agents. Vam fer una miniasamblea per veure què fèiem i vam decidim continuar. Un veí ens va ajudar a treure els llibres que imprimíem per un forat que hi havia a la paret, i així els vam anar distribuint i sobrevivint.
Andrés: El fet particular en aquest cas és que el dia que el jutge va enviar la policia per desallotjar la impremta, ells estaven treballant. Es va produir una contradicció, perquè la policia anava a desallotjar una fàbrica que es trobava funcionant, anava a desallotjar una gent que estava treballant.

Finalment la justícia va expropiar la impremta i va decidir deixar-la en mans dels treballadors, que la vau convertir en cooperativa i en allò que vosaltres anomeneu una ‘fàbrica de portes obertes’. Què voleu dir amb això?
Ernesto: Després de molta pressió nostra va arribar la solució legal i llavors vam decidir que la fàbrica tingués un ús social. El primer que vam fer va ser fundar un centre cultural, amb activitats de tot tipus, tallers, espectacles, en els quals participen els veïns i voluntaris. També tenim un centre de documentació sobre empreses recuperades que acumula informació sobre aquest moviment. Aquest any es va crear un col·legi secundari per a adults, perquè els veïns del barri que no van poder acabar la secundària ho puguin fer. En aquesta primera edició van participar 33 persones, de manera gratuïta.

I com funciona la cooperativa? En què es diferencia d'una fàbrica no recuperada?
Ernesto: Les decisions les prenem per assemblea, tots tenim dret a veu i vot, i tots opinem i proposem coses. Òbviament vam haver d'aprendre qüestions tècniques, com el càlcul de costos, però també qüestions d'organització i treball… Algunes les vam aprendre però unes altres les vam haver d'inventar perquè eren noves, com per exemple la manera de mantenir la disciplina.
"Algunes coses les vam aprendre però unes altres les vam haver d'inventar perquè eren noves, com per exemple la manera de mantenir la disciplina"
Això no ho vam poder aprendre de cap lloc perquè teníem una organització diferent, sense un cap de personal; així que entre tots decidim quins horaris fem, en quines condicions… tenint en compte les necessitats dels treballadors.
Quan tenim un problema ens ajudem. Una vegada un company es va trencar la cama i va estar mesos sense poder caminar. L'accident va ser fora del treball però ens podia haver passat a qualsevol, i els companys suportem el seu treball mantenint les seves mateixes condicions a la fàbrica.
Ara, dels 8 treballadors inicials hem arribat a 13. Abans els clients eren pocs i empreses molt grans, mentre que ara, per afinitat a la nostra lluita, solen ser petites editorials i clients a títol individual, amb publicacions de caràcter polític i social.

La Llei local d'Expropiació a Buenos Aires va afavorir la recuperació de Chilavert. A la resta del país hi ha una normativa així que regularitzi la situació de les fàbriques autogestionades?
Ernesto: La llei regeix a la ciutat i la província de Buenos Aires. Això significa que moltes altres empreses de la resta del país no tenen cap acord legal i encara estan en lluita perquè tenen ordres de desallotjament. Es tracta d'un tema legislatiu i per això tenim una pressió constant als parlamentaris i fem mobilitzacions.
Andrés: A Argentina hi ha una llei que diu que l'Estat pot expropiar un bé privat en el cas que pugui ser utilitzat en benefici de la societat; és a través d'aquesta llei que una fàbrica en fallida pot ser un bé social si la recuperen els treballadors. Els treballadors han de presentar el projecte però tampoc significa que automàticament et donin l'empresa, ho decideix la justícia.

Les 180 fàbriques que els treballadors van recuperar durant la crisi, encara funcionen?
Ernesto: Durant la crisi van tancar 18.000 empreses i 180 les van recuperar els treballadors, el que significa l'1%, una petita porció, i en diferents experiències. Cinc anys després, totes es mantenen i moltes han crescut. Les fàbriques es reparteixen entre les grans ciutats del país: Buenos Aires, Rosario i Córdoba. Fan tot tipus d'activitats: metal·lúrgica, tèxtil, alimentària, automotriu i serveis.

Amb l'ocupació i la recuperació de les fàbriques, els treballadors deien que el treball era un bé social. Fins aleshores ningú ho considerava d'aquesta manera?
"La crisi va generar una ruptura entre la legitimitat i allò legal, i va fer que una violació a la propietat privada, com era l'ocupació d'una fàbrica, tingués el suport de la majoria del poble"
Ernesto: Va haver una ruptura amb una altra manera de pensar que es basava en valors més materialistes, d'egoisme, individualista, consumista… tot el món s'endeutava, gastava els diners, podies tenir una feina més o menys segura però cada vegada hi havia més desocupats, fins que la situació va explotar. Ara hi ha feina, però els salaris són baixos i es tracta de dignificar el treball, de tenir un reconeixement sindical.
Andrés: La crisi del 2002 va generar una ruptura entre la legitimitat i allò legal. El model capitalista deia que legal i legítim eren el mateix, però amb la crisi es va veure que no i es van començar a qüestionar les actuacions del Govern triat democràticament, de la policia i dels mitjans de comunicació. Aquesta ruptura va fer que una violació a la propietat privada, com era l'ocupació d'una fàbrica, tingués el suport de la majoria del poble perquè era legítim, perquè no podia ser que tanquessin fàbriques amb la quantitat de desocupats que hi havia. La consciència del treball com un bé social es va generalitzar a partir d'aquesta crisi, encara que no s'ha estès per complet en el país.

'No pasar', primer treball propi de Chilavert

Cinc anys després de posar en marxa Chilvert publiqueu No pasar, un llibre que inaugura un segell propi per a la cooperativa. Què voleu explicar amb aquesta publicació?
Andrés: Expliquem cinc casos que tracten d'explicar com es va donar la recuperació a gairebé totes les fàbriques. Molts van haver d'ocupar-les, resistir dins bastant temps abans de poder treballar… A les fotos es nota la unitat que hi havia en aquest moment a les fàbriques i al carrer, barallant en la lluita… Les imatges van acompanyades d'entrevistes que es van fer l'any passat a les persones que apareixen a les fotografies. Abans de publicar-lo, el material es va discutir amb els companys de la impremta, perquè fos una obra col·lectiva.

I ja hi ha més idees per a propers treballs propis de Chilavert?
Andrés: La publicació No pasar és un pas més en la nostra tasca com a fàbrica recuperada. També volem publicar un llibre sobre la història de Chilavert, i un altre sobre la història d'un barri que es va assentar en una zona d'escombraries i, a través de l'organització, està assolint millores per a un habitatge digne. I un altre sobre la criminalització de la lluita popular… Són temes sempre des d'una línia social i que, durant l'armat del llibre, poden crear una discussió política interna a la impremta.

En aquest context, en quina situació es troba en aquests moments Argentina a nivell social?
Ernesto: La situació de desesperació està més calmada respecte al que passava abans. Ara hi ha feina però sous més baixos, i el que està passant és que està augmentant la diferència entre rics i pobres, la bretxa social és més alta. També comença a haver més pressió per a l'augment de salaris, una organització major, a nivell de sindicats, per reclamar aquestes millores. El que va passar el 2001, l'experiència de la democràcia, les discussions assembleàries, van quedar en la memòria col·lectiva i ara cada vegada que hi ha una lluita no se suporta que hi hagi un dirigent que decideixi pels altres. Tant per convocar com per aixecar una vaga, primer han de consultar; és un valor adquirit.

Més informació:
Escolta l'entrevista a Ernesto González i Andrés Lofiego a Ràdio Contrabanda
Centre de Documentació sobre Empreses Recuperades
Guia Llatinoamericana d'Empreses Recuperades

Més informació a Canal Solidari-OneWorld 2007

20 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Prohibeixen venda d´ "El jueves", per aquesta caricatura del fill de l´hereu de Franco


Fins aquí podiem arribar. En suposada democràcia, on un d´aquests que han fet un acte judicial de segrestar l´exemplar d´aquesta setmana d´"El jueves", que haurien d´ésser competents en el marc constiucional, recordar-los:

Article 20 de la constitució espanyola, referint a la llibertat d´expressió
article 20.1.a)Es reconeixen i es protegeixen els drets a expressar i difondre lliurement els pensaments, les idees i les opinions mitjançant la paraula, l´escriptura o qualsevol altre mitjà de reproducció
article 20.1.b) Es reconeixen i es protegeixen els drets a la producció i a la creació literària, artística, científica i tècnica
article 20.2. L´exercici d´aquests drets no pot ser restringit per mitjà de cap tipus d
e censura prèvia.

I com els defensors de la monarquia com a símbol anacrònic treure el dret a l´honor, a la intimitat, a la imatge pròpia, recordar que com a personatges públics que entre tots els paguem 8,8 milions d´euros anuals estan exposats a la consideració, debat i expressió lliure d´opinió. O la conclusió és simple: L´estat espanyol, i en aquest cas deixen en evidència que una part representativa de les altes instàncies judicials, encara ni tan sols ha fet el pas cap a la plena transició democràtica, i ens col.loca en països de monarquies on s´asetja la llibertat d´expressió com Xina, Sri Lanka, Egipte, Iran, Turquia...etc que recull informe d´Amnistia Internacional i que en proper informe anual per aquest i d´altres casos obligarà a sortir-hi també l´estat espanyol.

En concret sota el titular en vermell amb paraules "2.500 euros por niño", que fa referència a l´ajuda que el govern estal va a atorgar a les families per cada fill que neixi, el hereu a la successió monàrquica espanyola diu a la seva dona: "¿Te das cuenta? ¡Si te quedas preñada esto va a ser lo más parecido a trabajar que he hecho en mi vida!".

Els delictes contra la Corona, previstos en el Codi Penal, poden ésser sancionats amb penes de fins dos anys de presó pels qui cometin calumnies o injuries contra el Rei espanyol o contra els seus descendents.

La Justícia espanyola demana a sobre al director de la publicació que identifiqui als autors de la caricatura. Així, amb aquest fets anacrònics d´absència de llibertat d´expressió, el republicanisme encara agafarà popularment més força, malgrat la claudicació monàrquica de PSOE,CIU i PP, davant la subordinació als hereus que varen jurar els "principios del movimiento franquista" i els seus descendents. La tercera república, cada cop més aprop com més casos així, com a pas previ a la proclamació de nou de la república catalana independent.

En Joan Tardà, el diputat al Congrés d´ERC ha reaccionat fent aquestes contundents declaracions.

Només emplaçar als 285 blocaires de la XARXA REPUBLICANA, com a acte de defensa de la llibertat d´expressió ipropis del republicanisme, instar-los a també reproduir la portada confiscada via internet o al respectiu bloc personal.

(Maragall dimissió)Proper judici a Madrid per penjar la bandera republicana espanyola tricolor , mentre zaplana es fotografia amb espanyola franquista

M´he assabentat per casualitat, i en el següent vídeo a Youtube, de l´acció de substitució de la bandera espanyola per la bandera republicana espanyola tricolor el passat maig, mentre alguns polítics del PP, no vacil·len en fotografiar-se amb la bandera espanyola franquista de "l´aguilot". El fet és que el jove Jaume d´Urgell l´acusen ara a aquest català resident a Madrid, de ni més ni menys de desordre´s públics (article: 557.1 del Codi Penal), el fiscal sol.licita una condemna de fins a un any de presó per penjar la bandera republicana,en la seu dels jutjats del contenciós-administratiu de Madrid, com recull aquesta notícia i per la presumpta acusació d´Ultratge a això que en denominen "Espanya" (article 543 del Códi Penal), sol.liciten 11 mesos de multa, a raó de 12 euros per dia, i encara no té una campanya de suport davant dels fets, i d´aquí la difusió de la notícia i la seva situació, per defensar els valors republicans de la justícia social i l´igualtat de drets, com el dret a l´habitatge, que també encarna els valors republicans.

Ja fa mes d´un any que s´ha de presentar davant de la justícia cada 15 dies. I això que era una manifestació pel dret a la vivenda, en un acte corejat a Madrid(Espanya) davant de més de 2.500 persones.

Valoreu vosaltres mateixos l´acció i la suposada "gravetat dels fets":






I per altra cantó, polítics diputats al congrés, com el diputat del PP, Eduardo Zaplana, no dubten en fotografiar-se amb bandera franquista inconstitucional, cosa que no sobta amb la deriva neofranquista, culminada-no crec pas pel post d´ahir en que casualment demanava la renúncia de Piqué, defenestrat per l´ala dura Zaplana-Acebes que tutelaran el PP català- contrari als principis "democràtics constitucionals espanyols" que serien presumtament igualment imputables penalment pel mateix precepte legal, que curiosament, la fiscalia en aquest cas no actua d´ofici davant la constatació de la imatge àmpliament difosa per internet:



19 de juliol 2007

(Maragall dimissió) L´únic regidor del PP al Berguedà, plega del partit al no perdonar-li que defensés els Països catalans i el català

Aquí al Berguedà, no es per falsa modestia, però és que som la pera política. Al PP al Berguedà, fa 2 anys tenia una alcaldia compartida a Vilada amb el PSC-PSOE, i era un home que en debat electoral estava a favor del concert econòmic i de la independència de Catalunya,que fins i tot va anar d´independent a les llistes del PP al Parlament, apunt d´entrar-hi i tot. I en aquestes municipals, ni tan sols l´incombustible regidor del PP, Celestí Ribera, va entrar de regidor a Puig-reig, després que ja no exercís de doctor , professionalment. I a Berga, l´amic de Fraga en caceres a Capolat, en Ramir Ribera va dir que no es presentava i que entrava un home de missa desconegut per la majoria, que era Josep Saña. Va defensar el marc nacional dels Països catalans, va denunciar la persecució del català durant el franquisme, i el poc temps que duia al PP, ja va rebre estirada d´orelles dels seus corrilegionaris a Barcelona i a Madrid. Fins i tot defensava la independència del PP Català de Madrid dels Acebes i Rajoy.I així ha hagut de plegar per coherència ideològica, com ha dit ell mateix.
Estic consternat, qui entra al PP al Berguedà, si abraça públicament el catalanisme, l´expulsen, així, a nivell institucionalment, a la comarca, a hores d´ara, al Berguedà, ja no pinten res, institucionalment, per la seva deriva neofranquista dels seus dirigents, gens disimilada. Si en d´altres comarques passés el mateix, amb més pes demogràfic,potser s´ho haurien de rumiar i tot.
Ara, com recull aquesta informació ha renunciat al PP, i passa al grup mixt. Des de la distància ideològica, felicitats. Potser el Piqué, davant el recent aterratge de l´equip de campanya de Madrid comandat per Acebes, també hauria de seguir els seus passos com el ex-regidor del PP Berguedà. Passar al grup mixt, i donar una alegria al Parlament de Catalunya i la majoria de la societat catalana , passant els diputats al grup mixt també. S´hi apunta, com en Josep Saña, nou regidor del grup mixt de Berga, senyor Piqué?

(Maragall dimissió) Salaris: comparativa estatal amb Unió Europea i informe sous de la dona a Catalunya demolidor

Si mirem dades de la taula facilitada per l´Oficina Estadística de les Comunitats Europees en el seu informe Eurostat 2005 difós via blogoempresa , deixa clar que la mitja estatal als treballadors/es ens deixa lluny d´europa en quan a salaris davant dels preconitzadors de la moderació salarial, vinguin des del sindicalisme espanyolitzat o la patronal espanyolitzada d´aquí i d allà, que com no, rep la benedicció injustificada de les dades per part del ministre d´economia del PSOE, Pedro Solbes, en moments de màxims beneficis empresarials:


Activitat Econòmica Euros/any Estat espanyol Euros/any altra estat de la UE
Intermediació financera 36.948 59.195 Luxemburg
Prod/Distrib. electricitat, gas i aigua 34.125 59.105 Luxemburg
Transport, emmagatzament i comunicacions 23.206 38.586 Luxemburg
Industries estractives 22.843 56.507 Països Baixos
Act. sanitàries i veterinaries, serveis socials 21.015 50.042 Regne Unit
Industries manufactureres 20.410 36.943 Regne Unit
Educació 18.751 Sense dades
Serveis personals* 18.135 Sense dades
Comerç** 17.244 31.137 Suècia
Act. immobiliàries, serveis empresarials 16.702 40.558 Regne Unit
Construcció 15.304 36.546 Regne Unit
Hosteleria 12.873 24.703 Finlandia
Salari mitjà general 20.438 34.412 UE- 15

Si aquest fet hi afegim la realitat no sovint reflexada als mitjans, que a nivell estatal hi ha un 19% de pobres, o sigui, de prop de 9 milions de persones que sobreviuen amb menys de 523 euros al mes, la congelació salarial, mentre els beneficis de les empreses cotitzades a borsa i en especial immobiliàries i banca creixen any rere any, la pobresa estructural no para de créixer, i hi ha més rics en menys mans, afegit augment de l´euribor , l que ve a ser el mateix que un sou menys l’any per a més de deu milions de treballadors estatals (la mitjana és de 1.549 euros/mes segons dades d’Hisenda). El culpable? L’Euribor que es manté implacable en els increments, un mes darrere l’altre. A finals de juny ja assolia el 4,506%, en data d’ahir ja arribava al 4,588% amb una mitjana de juliol a 4,565%, posa el limit l´endeutament familiar.

I a nivell de gènere, hi ha a Catalunya a més un informe demolidor: les dones guanyen un 66,6% de sou respecte al dels homes,en dades del 2002 , pitjor que dades estatals, que arriben el 71,1%, per tant més desigualtats salarials de gènere a Catalunya. Un 37,6% de les dones assalariades tenen educació superior, però només el 26,3% ocupen llocs de treball on es requereix aquest nivell de competència, donant una diferència d’11,3 punts. En dades de l´informe, a Catalunya, l’any 2002, les dones van guanyar, de mitjana i en termes anuals, 15.994,63 euros, 227,07 euros més que la mitjana de l’Estat (15.767,56 euros).

Hi ha una dada encara més alarmant de l´informe del Govern català, el diferencial de l´IPC Català amb l´espnayol, hauria de fer que el salari femení català fos major, però, cal destacar que el salari horari de les dones catalanes (7,42 euros) és inferior al de les dones espanyoles (7,45 euros), fet que no es correspon
amb el signe del diferencial d’inflació que té l’economia catalana respecte de l’espanyola (de +0,2 dècimes l’any 20023). Si el nivell de preus és més elevat a Catalunya que a Espanya, seria econòmicament més lògic que el salari per hora cobrat a Catalunya fos també més elevat que el
cobrat a Espanya, com així succeeix en el cas dels homes (9,96 euros de mitjana catalana enfront dels 9,23 euros de mitjana de l’Estat).

Caldria difondre l´informe per trobar l´arrel de múltiples problemàtiques socials i desigualtts salarials, del llarg camí cap a la plena igualtat que encara queda llunyà i que l´informe del Govern, en aquest cas és acurat, tot i mancar dades més actuals, posa de relleu les mancances de l´ocupació femenina a Catalunya.

17 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Ens prenen el pèl amb l´ADSL: Els preus més cars del món són als Països catalans i a Espanya. Paguem un 423% més que a Suècia!

La OCDE ha publicat un estudi sobre els diferents preus de connexions d´Internet. En aquest extens informe, ve a demostrar a nivell global com a Catalunya i Espanya es pateix ésser els països més cars en quan als preus de connexions a Internet (33 euros al mes en l´oferta més econòmica), superada tan sols per Mèxic, un escàndol.
Tenim preus campions per les diferents operadores, apart del control de Telefònica d´instalació, encara que contractis en altra companyia i la situació de monopoli que suposa, totes es posen d´acord en preus abusius amb els serveis d´altres països: velocitat lenta, preus cars, que tan sols es veu compensat a l´estar segons l´informe en el 7è lloc dels 30 membres de l´OCDE , en quan a velocitat de connexió, però a anys llum de la velocitat que tenen al Japó: 100 Mbps !,de mitjana, el que suposa 10 vegades més de mitja que la majoria de països de l´informe, i que a més paguen 0,15 euros per megabit, els més barats i de millor connexió del món.
En quan a realitat més propera, a Europa, els països més barats per accedir a Internet són Suècia, amb un preu de 7,8 euros por Mbps, Dinamarca amb un preu de 8,06 euros y Suissa amb un preu de 9,09 euros, per tant als Països catalans i al conjunt de l´estat paguem de mitjana gairebé un 423% més car que l´accés a internet més assequible d´Europa, Suècia, amb els 7,8 euros, enlloc dels 33 euros d´aquí, un escàndol pels milions d´usuaris.
I l´evolució estatal, pasant d´adreces d´IP d´ordinadors amb router d´internet el 1997 amb 2107904 ordinadors a el 2005 amb 10.392.512, i aquí hi ha un impacte social de dimensions encara no suficientment evaluades del potencial social d´internet, que a nivell global 1.734.418.713 comptabilitza d´IP, cosa que el ràtio d´ordinadors a nivell global, a evolucionat, però ubicats la majoria als EEUU, i la Unió Europea dels 15 en té 227.716.909.

També ens donen dades del 2006 en quan a dominis adquirits, a nivell estatal, havent:

626.962 dominis .com

101.700 dominis .net

64.012 dominis .org

40.365 dominis .info

13.229 dominis .biz

36.269 dominis .es

965 dominis altres

43.493 .eu

1.189.326 total dominis segons www.webhosting.info que es basa l´OCDE

I dels dominis . cat? Quans som ja? Seria interesant quees fes públic per saber lé volució i el pes real del domini lingüistic català a la xarxa, a més que els informes futurs de l´OCDE, malgrat no ésser estat propi encra, també en fes esment en l´informe.

Caldria analitzar més al detall, però l´impacte del preu car, els usuaris a nivell global i el servei que es presta, el que afecta a l´evolució del nostre entorn social i econòmic, per corregir-se urgentment i que ens acostem a prestacions com tenen a Suècia, amb una regulació de les Telecomunicacions a nivell estatal que no afavoreixin els beneficis de determinades companyies en situació de monopoli que tan sols intenten mantenir els esplendorosos beneficis , a costa de mal servei a milions d´usuaris d internet, que a les cada cop menys operadores amb capital social com la pèrdua d´Auna, ens deixen a mercès de multinacionals amb decisions presses a consells d´administració que miren el compte de resultats, i una administració estatal que no cedeix competències en element de futur al nostre país i que no regula perquè el mercat dicti segons els beneficis col.legiadament creuen que han d´obtenir a costa de la majoria.

16 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Discurs Plataforma pel Dret de decidir, al pi de les tres branques 2007 i valoració

Un any més, els incondicionals de l´independentisme, hem tret el cap i acte de presència al Pi de les tres branques, al Pla de Campllong de Castellar del Riu. L´estancament numèric, fruit del repte de reconvertir-lo a més de reivindicatiu, en acte popular aplegant activitats complementàries i algutinant entitats socials d´arreu dels Països catalans, com a repte pendent. Ara, l´essència es manté amb els incondicionals de diverses families de l´independentisme, amb to relaxat fins i tot en els discursos, superant sortosament el frentisme sistemàtic, com a bon auguri i valorant la jornada ha començat amb una ballada dels gegants d'Espinalbet, valorant els discursos, en Pep Riera, d'Assemblea Pagesa, va plantejar els efectes perversos dels cultius transgènics, modificats , amb els seus efectes desconeguts, que clicant aquí podeu consultar la llista vermella de productes de consum habitual que "el fabricant no garanteix que estiguin modificats genèticment" ,..

En Gerard Fernàndez, de la Plataforma pel Dret de Decidir, més avall m´ha fet arribar el discurs llegit en nom de la Plataforma , destacant l´esment a "no reconèixer aquest tribunal ni les seves decisions.I exercir el dret de decidir i la maca de democràcia amb imposició de monarquia borbònica. Assumint doncs, la responsabilitat d’aquesta nova situació, cosa que vol dir, la fi dels pactes polítics amb l’estat espanyol.

Aquestes afirmacions, d´una trascendència ideològica, que pot marcar l´estratègia independentista de present i futur, davant l´indefinició estratègica actual, i anticipant fets propers que el catalanisme i el sobiranisme haurien de tenir presents en la denominada fase de desconnexió social i econòmica d´Espanya, es faci el salt a exercir la desconnexió politica real també, que sigui assumit col.lectivament i transversalment des del sobiranisme creixent.

La Rosa Calafat, sociolingüista de les Illes, ha reiterat l´empobriment del llenguatge amb l´ús del català a la publicitat de castellanisme, fent esment especial a l´anunci de Font Vella, i no usar expressions autòctones desacomplexadament.

En quan al Pi jove, Maulets i CUP de Berga han llegit manifestos amb públic militant principalment, i alguns militants de JERC i ERC, amb un to sense caure en frentisme, senyal evident que l´entrada als ajuntaments vagin evolucionant a la necessitat de sumar i no dividir a l´independentisme, enlloc de caure en el frentisme fàcil, perquè el repte és creixer amb independència de sigles, i la sensació que el sobiranisme creix, no té una traducció politica real, més enllà d´un cert vot de càstig a ERC a CUP en determinats municipis, que cal buscar motius en desencís politic estatutari i canalitzar-lo politicament i socialment, que canalitzat pot fer un tomb important a mig i llarg termini partint de l´actual fase de fi de l´autonomisme, i on el sobiranisme ben aviat pendrà molta més força, també, institucionalment.

Roger Mas han tancat la diada, en concert sota el Pi vell, amb la seva veu caracteristica, en un dia de sol intens.

Gerard Fernández, portaveu Plataforma pel Dret de Decidir

Discurs Pi de les Tres Branques, 15 juliol 2007


D’ençà la manifestació del 18f del 2006 on vàrem sortir centenars de milers de persones al carrer sota el lema som una nació tenim el dret de decidir, la PDD no ha descansat ni un sol dia en la defensa d’aquest dret. Vàrem demanar, el no a l’estatut, perquè consideràvem que no era l’eina que ens portaria a la plena sobirania. Després la majoria de catalans van aprovar l’estatut, un estatut retallat, retallat i retallat fins arribar al T.C espanyol.

Visualitzant cap a on anàvem, la PDD (composada per més de 700 entitats i 10.000 persones adherides) vàrem presentar el passat 18 de febrer a la plaça del Rei de Barcelona la campanya “Decideixo Decidir”. Una campanya que consisteix en recollir el màxim possible de signatures reclamant sota una petició popular col·lectiva el traspàs de la competència de convocar referèndums per part dels nostres parlaments, perquè som una nació i tenim el dret de decidir.

Des de la PDD us fem una crida a que aneu a signar de forma massiva als diferents punts de recollida arreu del territori. Hem de demostrar a l’estat espanyol i als nostres representants dels diferents parlaments dels PPCC que s’ acabat l’engany, que s’ acabat la negociació i que els catalans hem decidit, decidir per nosaltres sols, el nostre futur.

catalanes i catalans, el cicle de l’estatut està esgotat, s’acabat, i ara obrim un de nou, el de la sobirania. Des de la PDD, amb la pluralitat i transversalitat que ens caracteritza, com agent políticosocial que som i amb un posicionament de radicalitat democràtica volem avançar cap a una majoria social sobiranista.

Aquest nou cicle ens ha de portar a exercir amb plenitud el nostre dret de decidir com a poble. Sigui quina sigui la sentència del T.C. espanyol, serà contrària al dret de decidir de la nació catalana. I per aquesta raó cridarem a no reconèixer aquest tribunal ni les seves decisions. Assumim doncs, la responsabilitat d’aquesta nova situació, cosa que vol dir, la fi dels pactes polítics amb l’estat espanyol, un estat que no reconeix (ni té voluntat de reconèixer) la nostra existència. Uns pactes que han estat construïts damunt de greus dèficits democràtics, com la imposició d’una monarquia borbònica, instrument anacrònic i obsolet, que fou concebut per a entrebancar els drets polítics col·lectius dels pobles sotmesos a l’estat espanyol.

La PDD té doncs, la voluntat democràtica ferma de començar amb constància i amb tenacitat el camí cap a la sobirania, que s’entronca amb la defensa insubornable que fa, del dret de decidir.

Ens proposem de contribuir a aglutinar els esforços de les diferents expressions del sobiranisme català (des de l’ esquerra independentista fins al nacionalisme). Treballarem per fomentar el diàleg i la col·laboració amb tota mena d’entitats, agents socials, polítics i econòmics, amb els quals puguem fer camí conjuntament dins d’aquest espai de majoria social cap al sobiranisme, que marqui com objectiu el dret de decidir del poble català.

Entenem perquè és legítim, que totes les entitats, agents socials, econòmics i partits polítics tinguin les seves pròpies estratègies. Però demanem a tots ells, perquè ara és el moment històric, marcar una estratègia comuna de país. Una estratègia que comportarà una majoria social sobiranista, que ens permetrà com a nació decidir per nosaltres mateixos.

SOM UNA NACIÓ

TENIM EL DRET DE DECIDIR

12 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Diada del Pi de les tres branques 2007, un any més, marcant hortizó independentista



Un any més, com s´informa a web de ràdio Berga i també les JERC d´igualada n´informen que es celebra aquest proper diumenge 15 de juliol del 2007, al Pla de Campllong, a Castellar del Riu,-marcat aquí pels que no sàpiguen com anar-hi-,on es celebra la Diada del Pi de les tres branques.
Encara que no es reconegui, l´aportació i el referent ideològic, més enllà de representar la unitat dels territoris de parla catalana òbvia, es manifesta com en darrers anys, al ser on des de l independentisme en el Pi vell es va demanar primer el NO a l´estafatut, de Mas-zapatero, que va anar prenent força dins l´independentisme, davant dels titubejos de determinants membres de l´independentisme institucional.
I cal que no es perdi, i conservem per molts anys més. Hi ha el repte u any més que el coincidir amb l´acampada jove de Sant celoni, també hi hagi desplaçament des d´allà o es tingui en consideració des de les JERC a nivell nacional, també des de l´entorn de les CUP, que l´element de potenciar el Pi, el festival Rebrot, abandona Berga i es desplaça enguany al Maresme, una pèrdua, que garantia presència jove, en especial al Pi jove. Caldrà compromís i que l´independentisme i trobin u nexe d´unió i no de retrets, per encara present futur, i com no esperar que enguany la gent de la comarca, doni una lliçó d´assistència per mantenir un dels referents simbòlics nacionals a la comarca.
El repte, i ja es veurà als parlaments, és una posició clara davant propera sentència del tribunal constitucional espanyol del que queda de l´estatutet de la moncloa. I sentar les bases del sobiranisme del futur a nivell estratègic, vist la mort del federalisme impossible amb l´estat, dels que encara n´eren incrèduls. Cal superar l´estat, i com ens deia nay passat Víctor Alexandre, no pensar subordinats amb Madrid, i saltar fronteres i pensar en Brusel.les i altres instàncies internacionals. Un bon punt en el camí per encara el futur en llibertat que encara està per construir entre totes i tots.
També podeu consultar actes organitzats pel Casal Panxo i l´Ajuntament de Castellar del Riu, enguany hi haurà a Parlaments, Pep Riera, d´Assemblea Pagesa i Gerard Fernàndez, de la Pltaforma Pel dret de decidir, a més del cantautors Roger Mas, Xavier Guitó i Maria antònia Pujol.

10 de juliol 2007

(Maragall dimissió) El neoliberalisme jacobí Chacón: L´estratègia unionista de laminar el marc social autònom a través de l´espoli fiscal de l´estat

Us reprdueixo article de Josep Sort, per saber la deriva neocentralista que incentivarà, com l´exemple que ningú ha criticat escandalós intrusisme dels 2500 euros per fill,que la gent comenta la lleugera i no és conscient que dinamita l´actual marc de competència exclusiva,de la Generalitat de Catalunya de politica social pròpia, i que en bona part es farà per l´estat espanyol amb impostos catalans, potser a base de no complir el 18,5% d´inversions que incompleix sistemàticament Zapatero , ja que la mesura superaria els 1000 milions d´euros, ja uqe els neixements estatals superen any passat els 80.000 i suposadament es veurà superats amb l´anunci, sense saber com es financiarà quines inversions territorials es retallaran, més enllà del marc propi dinamitat , per apuntar-se un suposat mèrit pel PSOE, quan suposa la derogació del marc autonòmic social per l´estatal, emprant la politic de dretes dels xecs(us dono 2500 euros, a 5 mesos de les generals els que tingueu fills a partir del debat de politica sgeneral, en lloc de la politica d´esquerra que és la de RECONEIXEMENT DE DRETS SOCIALS CONSOLIDATS AMB EL TEMPS I LEGISLATIVAMENT, que hauria d´emparar-se en la llei de drets socials de tràmit parlamentari, més enllà de la necessitat social de millorar de finançar la natalitat.
I com esmenta Josep Sort, la quota catalana, -que gestionarà menys d´un 1% del pressupost estatal, per tant ministra florero però útil per impulsar la seva campanya a les eleccions estatals amb ajuda dels mass media afins, ens podem calçar de la deriva neoliberal jacobina, apresa dels liberals unionistes canadencs:


CHACON, L'ALUMNA DE DION: PREPAREM-NOS-HI

Em vaig assabentar del nomenament de la Carme Chacon a Londres (o Londra). Em sembla que va ser el meu vell amic, Vicent Partal, qui m'ho comunicà, després de rebre la notícia al seu mòbil. O potser va ser algú altre, però, en Vicent rondava per allà.

Bé. Jo conec lleugerament la Carme Chacón des del vessant acadèmic. De fet, li dec un favor. Sort que ella ni se n'enrecordarà. Concretament, l'any 1996 em va ajudar a buscar allotjament al campus de la Universitat de York a Toronto, on vaig passar un mes fent recerca. He de reconèixer que va fer bé la feina. Em van assignar un apartament per a professor, de dos pisos, amb terrassa i tot. Va ser, de lluny, la millor residència universitària que he tingut mai. I molt més barata que qualsevol hotel.

El nostre coneixement prové de ser tots dos estudiosos de la política canadenca/quebequesa. Per descomptat des de punts de vista diferents i fins i tot antagònics. Ella declaradament unionista o federalista, mentre que jo sobiranista o independentista, per descomptat. De fet, la Chacon, conjuntament amb homes com el Caldera, actual Ministre de Treball i Afers Socials, i de l'ex-Ministre de Justícia, López Aguilar, representa el front més neojacobí i partidari d'una progressiva implicació de l'estat central en totes les competències, fins i tot en aquelles suposadament exclusives de les anomenades Comunitats Autònomes. Per aconseguir això, naturalment, l'estat central té el recurs dels diners, de la seva enorme capacitat de finançament, aconseguida bàsicament gràcies a l'espoliació fiscal de Catalunya. L'estratègia és la següent: l'estat compra la participació en àrees de competència autonòmica, mitjançant el seu poder de despesa. Així les comunitats autònomes, a canvi de finançament, renuncien a la seva competència legislativa o executiva, que és recuperada de facto pel govern ecspanyol. L'exemple més fefaent, més sangrant, més incomprensible d'això que dic, és la Llei de la Dependència, promoguda pel senyor Caldera, i que comptà, de forma surrealista i indignant, amb el suport d'ERC, ara fa uns mesos.

Bé, aquest poder de despesa del govern ecspanyol no és una innovació pròpia. És una afusellada total de l'estratègia que des dels anys 70 porten fent els governs liberals canadencs, ferotgement contraris a la independència del Quebec, per pressionar el govern d'aquesta província i a l'hora per incrementar-hi la seva pròpia presència. L'ideòleg actual d'aquesta política anti-independentista no és altra que l'actual líder del Partit Liberal del Canadà i cap de l'Oposició Oficial, Stéphane Dion. Aquest senyor, amb el qual, per cert, vaig sopar-hi, durant una seva visita a Barcelona, l'any 1993, quan encara era un simple professor universitari, s'ha convertit en el referent intel.lectual de tots els anti-independentistes del món. Sigui al Quebec, a Escòcia, al País Basc o a Catalunya, el senyor Dion és venerat com si d'un sant es tractés. I la raó és que és l'artífex de la Llei de la Claredat, que en el seu moment va aprovar el govern d'Ottawa i que regula sota quines condicions el govern canadenc acceptarà negociar amb una província que es vulgui secessionar de la federació. No cal dir que es tracta d'unes condicions numantines. No entraré en detalls, qui en vulgui saber més, que entri aquí. Fins i tot el diari totpoderós, El País li ha dedicat molt espai a aquest príncep de l'unitarisme. I s'ha publicat en ecspanyol un recull dels seus textos acadèmics i discursos polítics.
Naturalment, la flamant ministra Chacón és una deixeble avantatjada del senyor Dion. Per això, algunes de les anàlisis que he sentit en els dos darrers dies, segons les quals la Chacón és una ministra junior, perquè les competències en Habitatge estan traspassades a les autonomies, i doncs, no tindrà marge d'actuació, no poden ser més que fruit de la ignorància més supina. És tot el contrari!

Preparem-nos per una ofensiva generalitzada, per terra, mar i aire, per part del govern ecspanyol per emparar-se d'una competència tan llèpola com la d'Habitatge. Serà una ofensiva que passarà per damunt de tot quisqui i que no filarà prim. En els propers mesos la nova Ministra, segurament impulsarà iniciatives populistes que posarà els governs locals i autonòmics contra les cordes. I no cal dir que molts d'ells es rendiran gustosos a l'intervencionisme central. Això és el que passarà. Probablement, es vendrà de bon rotllo, amb una campanya publicitària positiva on parelles joves, families monoparentals, saltaran d'alegria per tenir accés a un habitatge, etc. etc. Tot a majoria glòria del govern ecspanyol, per descomptat.

En definitiva, una autèntica ensarronada adreçada al reforçament de l'estat en detriment de Catalunya. Segurament, en tornarem a parlar.

(Maragall dimissió) Caixa Manresa impulsa 1000 pisos de lloguer amb grup cooperatiu Grup Qualitat


Fa recentment, sortia a la llum pública una notícia econòmica, impactant, tenint en compte que els promotors són una entitat, una Caixa d´estalvis, Caixa Manresa, que anunciava la creació de Factor Habas, un acord entre ells i una cooperativa d´habitatge, Grup Qualitat, conegut per la promoció de pisos a Vilanova i la Geltrú en antics terrenys de Pirelli, entre d´altres , que en els termes de la nova llei d´habitatge, són pioners a promoure 1000 habitatges de lloguer arreu de Catalunya, una gran notícia, que retorna les entitats d´estalvi, a la seva funció original, el factor social. Enhorabona a aquesta iniciativa, que des de el silenci, el màxim responsable Adolf Todó, en aquest cas, guanya actius a favor de l´entitat que presideix de la Catalunya central, fet, que fins ara, a diferència de responsables més metropolitants del Banc de Sabadell que si que han fet el salt, no li ha donat la possibilitat de mostra la seva vàlua a la primera entitat econòmica del país, "La caixa", malgrat rumors, que finalment no s´han confirmat, que en una futura incorporació reforçaria la seva malmesa visió social de la primera entitat del país.
En tinc coneixement de la feina feta del Grup Qualitat a curs sobre el cooperativisme català que vaig fer a la UCE a Prada de Conflent,- que aviat té nova edició interessant-, en el que posteriorment va ajudar a convergir el cooperativisme català, -majoritari en el sector agrari-, en el grup clade, que té en canvi una pèrdua important, Ecotècnia, venut a un grup estranger. És l´altra cara del cooperativisme, que perd un actiu i es transformarà en societat anònima.

05 de juliol 2007

(Maragall dimissió) "L´esquerra independentista avui", de Roger Buch, al Via Fora! de Manresa



Aquest dimarts , va tenir lloc al Via Fora! de Manresa, la presentació del llibre " L´esquerra independentista avui", del sociòleg i blocaire Roger Buch, històric membre de la crida a la solidaritat i membre destacat d´Òmnium Cultural.
Al temps que hi vaig aribar, havien diverses intervencions, com relata el bloc de seguiment del llibre, que com a virtut, va ser un debat serè de diverses sensibilitats del catalanisme i l´independentisme, amb gent de la fundació independència i progrés, ERC, CUP,CDC.... Els sopars-tertúlia a posteriori, sempre donen de si, des de l´anècdota personal i el balanç , així com el moment polític i de necesitats de futur de crear, el que reitero a tort i dret: ens cal un full de ruta de minim comú denominador dins l´independentisme per encara el present i futur, perquè la desafecció amb lé stat és creixent, i el debat estatutari , si alguna virtut a tingut, és que ha deixat en evidència l´uniformisme estatal.
I el debat d´ERC, com també comparteix el presentador de l´acte, el professor de dret constitucional, Marcel Mateu (que per cert ens va avançar que prepara llibre sobre la república), li falta potenciar la R, de República, que és icona que visualitza model d´equitat, igualtat, justicia social i trenca amb model monàrquic de l´estat, que molts sectors socialistes que podrien pujar al carro de l´independentisme a través d´ERC, i troben a faltar a les sigles actualment, i entraria amb contradiccions amb PSC/PSOE monàrquic convençut. Per això, modestament, vaig crear la reeixida XARXA REPUBLICANA, que actualemnt ja té a 280 blocaires de les JERC i ERC d´arreu dels Països catalans. Cal més assemblees territorials, que amb independència de sigles i hagi un debat fluid dins el sobiranisme per créixer i encara el futur. Aquesta, va estar una bona ocasió i espero que ni hagi moltes més en el futur arreu del territori.

04 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Pels desmemoriats: Els motius retallats pel NO d´ERC: La mutilació acceptada de PSC-CIU-IC de l´estatut del 30 de setembre

Vist que la reasaca estatutària fa perdre el punt de vista, vist declaracions de Carod que gosa criticar l´acord de les bases assenyalant injustament a les JERC, a l´espusió de Carretero del Govern i a Uriel Bertran, del no de les bases, jugant a la carta d´esdevenir el nou"Bargalló" que tant acontentava al PSC, coincideixo amb l´opinió del blocaire i militant Toni Fullat, en una decisió que les bases vam defensar per aclamació assambleària, algrat els tituvejos de l´actual direcció , immersos en la dinàmica actual progovernamental de la "pluja fina", recordem el mínim comú denominador de l´acord del 90% del Parlament, decapitat pel pacte del traidors de la voluntat del nostre parlament, a través del pacte vergonyant Mas-Zapatero, recupero el post del 10 de juny del 2006:


!

Document imprescindible: la 'mutilació' de l'Estatut del 30 de setembre

La Plataforma «Pel dret de decidir» posa a disposició de tothom un document absolutament revelador que permet visualitzar fàcilment la 'mutilació' que a patit a Madrid la proposta d'estatut aprovada pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2006. Es tracta d’un document que mostra les parts 'censurades' en vermell i les parts afegides en verd.És especialment interessant observar els canvis radicals introduïts al Preàmbul (reescrit de dalt a baix), al Títol I (referent a la Nació Catalana), al títol de justícia, i sobretot als títols finals on es parla del finançament i de les competències.

Feu clic aquí per descarregar-vos aquest document en format PDF.PROBLEMA: La web ha deixat sense operativitat enllaços.ALTERNATIVA PER COMPARAR RETALLADA:
Consulta enllaç on es pot trobar , CLICANT AQUÍ.

O obsrevar L´observatori de l´ESTATUT d´Òmnium cultural sobre el tema:
Estatut vigent / 1979 [text complet]

No es contempla l’Agència Tributària de Catalunya. Tota la gestió correspon a l’Administració Tributària de l’Estat.

ARTICLE 46.3
'La gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels altres impostos de l'Estat recaptats a Catalunya correspondrà a l'Administració Tributària de l'Estat, sens perjudici de la delegació que la Generalitat pugui rebre d'aquest, i de la col·laboració que pugui establir-se especialment quan així ho exigeixi la naturalesa del tribut. '

Text aprovat pel Parlament de Catalunya / 30 de setembre de 2005 [text complet]

30 de setembre La Generalitat recapta tot els impostos, excepte els locals, i estableix mitjans de col·laboració amb l’administració tributària de l’Estat

ARTICLE 205. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA

1. La gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos suportats a Catalunya corresponen a l’Agència Tributària de Catalunya, llevat dels de naturalesa local.

Text aprovat al Congrés dels Diputats / 30 de març de 2006 [text complet]

Actua només en els impostos cedits totalment per delegació de l’Estat.

ARTICLE 204. L'AGÈNCIA TRIBUTÀRIA DE CATALUNYA

1. La gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya, així com, per delegació de l'Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat, correspon a l'Agència Tributària de Catalunya.

.