19 de juny 2013
18 de juny 2013
Els suïcidis : pandèmia de salut pública, sovint amb rerefons socioeconòmic: Un milió de suïcidis cada any al món. 3000 suïcidis al dia. Un suïcidi cada 40 segons.
Símptomes que s´associen a pensaments suïcidis neixen amb la
depressió, la desesperança, la incapacitat per a continuar la vida quotidiana, sentiments de soledat, manca de
vincles socials, patiment i dolor interminables per la malaltia física, pensar
que la mort és mes desitjable que la vida...molts d´aquests símptomes, s´han
multiplicat per la situació socioeconòmica d´atur estructural, manca de
perspectives de futur i creixent exclusió social.
I la població ocupada, pateix efectes similars, angoixes i
ansietats per la por a perdre la feina, que comporten creixents malalties
mentals, derivades de l´àmbit laboral, no reconegudes com a malalties
professionals. En els casos més extrems, poden derivar en suïcidi. Cal
recordar que el Tribunal Suprem ja ha dictat sentència on reconeix com accident
laboral el suïcidi al seu propi domicili.
Segons dades de l´OMS, cada any se suïciden gairebé un milió
de persones, el que suposa una taxa de mortalitat "global" de 16 per
100 000, o una mort cada 40 segons.
En els últims 45 anys les taxes de suïcidi han augmentat en
un 60% a nivell mundial. El suïcidi és una de les tres primeres causes de
defunció entre les persones de 15 a 44 anys en alguns països, i la segona causa
en el grup de 10 a 24 anys, i aquestes xifres no inclouen els temptatives de
suïcidi, que són fins a 20 vegades més freqüents que els casos de suïcidi consumat.
S'estima que a nivell mundial el suïcidi va suposar el 1,8%
de la càrrega global de mortalitat el 1998, i que el 2020 representarà el 2,4%
als països amb economies de mercat . Encara que tradicionalment les majors taxes
de suïcidi s'han registrat entre els homes d'edat avançada, les taxes entre els
joves han anat en augment fins al punt que ara aquests són el grup de major
risc en un terç dels països, tant al món desenvolupat com en el món en
desenvolupament.
Els trastorns mentals (especialment la depressió i els
trastorns per consum d'alcohol) són un important factor de risc de suïcidi a
Europa i Amèrica del Nord, en els països asiàtics, però, té especial
importància la conducta impulsiva. El suïcidi és un problema complex, en què
intervenen factors psicològics, socials, biològics, culturals, ambientals i
sovint de naturalesa socioeconòmica.
És evident que la prevenció del suïcidi requereix també la
intervenció de sectors diferents del de la salut i exigeix un enfocament
innovador, integral i multisectorial, amb la participació tant del sector de la
salut com d'altres sectors, com ara els de l'educació, el món laboral, la
justícia, el dret, la política i els mitjans de comunicació.
De fet s´ha institucionalitzat el 10 de setembre, el Dia
Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, per tal de conscienciar d´aquesta
pandèmia global, es fomenten a tot el món compromisos i mesures pràctiques per
prevenir els suïcidis. Cada dia hi ha de mitjana gairebé 3000 persones que
posen fi a la seva vida, i almenys 20 persones intenten suïcidar-se per
cadascuna que ho aconsegueix.
Una guerra de destrucció massiva silenciosa, i massa sovint
silenciada, que ens hauria de fer reflexionar dels valors d´ajuda mútua, del
treball comunitari i les condicions d´economia de mercat que impulsen
l´exclusió social, i en darrer terme, poden induir també al suïcidi.
Tenim exemples recents en els moviments socials com la
Plataforma d´Afectats de les Hipoteques, on l´aïllament individual n´evita el
risc de suïcidi en determinats casos pel treball d´empoderament social dirigit
a la lluita de la PAH pel dret a un habitatge digne, o els treballs comunitaris
de grups d´afectats per addiccions com l´alcohol, el joc, drogodependències, etc
. Sovint són fugides endavant, quan el que assenyalen és un problema
estructural de model de societat, es digui BCN World, es digui consumisme
compulsiu, on el model d´economia de mercat imposa unes normes d´exclusió social
a qui no té capacitat econòmica de consum, que cada cop deixa més persones
s´aboquin a buscar respostes de fugida ràpida, que provoquen ludopaties i danys
psicosocials que deriven en trastorns mentals i de comportament, que agreuja l´aïllament
social i posterior exclusió social .
Fins i tot ja es quantifica que els problemes de salut
mental poden representar el 4% del PIB d'un país, i la depressió es podria
convertir el 2020 en la segona causa de discapacitat al món. Inclús a
Catalunya, la Federació Catalana d'Associacions de Familiars i Persones amb
Problemes de Salut Mental ha volgut reclamar a l'administració que no
disminueixi els recursos destinats a aquest àmbit, ja que ha xifrat en 156
milions d'euros el cost directe que té la depressió a Catalunya, i 580 milions
d'euros el cost indirecte d'aquesta malaltia amb el perill que es retiri els
recursos que treballen les problemàtiques de salut mental a Catalunya. I aquí
el conseller Boí Ruiz hi té una responsabilitat directa. Cal la millora de la
detecció a l'atenció primària, per exemple, pot ser una bona eina per fer-hi
front, amb recursos humans i econòmics.
A Catalunya des del 2007, a l´inici de la crisi, els
suïcidis no han parat de créixer, fins al punt que el col·lectiu d'homes d'entre 30 i 44 anys,
aquesta és la primera causa de mort i la segona en la franja de 15 a 29 anys .
Les darreres dades a Catalunya són escruixidores: el 2011 van suïcidar-se 478 persones (355
homes i 123 dones). A l´estat espanyol es van suïcidar-se ni més ni menys que 3.180
persones el 2011.
Una pandèmia social, que supera l´accidentalitat de trànsit,
que cal fer surar en el debat públic, que és un problema de salut pública de
primer ordre que té efectes colaterals en l´entorn familiar i social prou devastador
, i com a societat ens hauria de fer reflexionar i actuar des dels poders
públics i des de la societat civil, perquè el dret a viure en dignitat, ningú
en quedi exclòs i evitem més suïcidis innecessaris.
En futur no molt llunyà, caldrà que la Cort Penal
Internacional, com ja va utilitzar durant els Judicis de Nuremberg (1945 al
1949), ampliï com a crim contra la humanitat els actes d'assassinat massiu en els
danys de lesa humanitat els suïcidis d´arrel socioeconòmic com atemptat contra
la humanitat. I l´austericidi social de les retallades té responsables amb noms
i cognoms de sobres coneguts, per ser els primers encausats i fer que la por, canviï
de bàndol.
Moisès Rial
Secretari de Comunicació CGT Catalunya
@llibertats
15 de juny 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)