30 d’agost 2007

(Maragall dimissió) A Collbató amenacen muntanya de mMontserrat requalificant 140 hectàrees de sòl agricola per fer macropoligon industrial

Des de Plataforma contra l´especulció urbanística de l´entorn de la muntanya de Montserrat, a Collbató, m´han fet arribar següent manifest i recollida de signatures, que en porten més de 1200 de moment:

SALVEM MONTSERRAT!

La marea de l'especulació urbanística ja ha arribat a la muntanya de
Montserrat, símbol de la naturalesa i la cultura del nostre país. A
Collbató, als peus de la muntanya, l'Ajuntament ha aprovat la
requalificació de 21 hectàrees de sòl agrícola per construir-hi un gran
polígon amb més de 140 naus industrials que podran acollir activitats
altament contaminants. Tot això, en uns terrenys que limiten amb el parc
natural de Montserrat i la zona d'especial protecció de les aus (ZEPA)
Roques Blanques-Montserrat-Llobregat de la Xarxa Natura 2000. Tot per
satisfer la voracitat financera dels empresaris 'amics del Partit'.

A Collbató, poble de 3.500 habitants, ja s'han recollit més de 1.200
al·legacions contra el projecte de zona industrial. Diverses entitats
han posat en marxa la recollida electrònica de signatures per mostrar el
nostre desacord amb una especulació que atempta contra un patrimoni que
és de tots.

Si t'estimes Montserrat, si creus que el futur no és destruir el
territori, fes clic a l'enllaç, signa amb nosaltres i envia-ho als teus
amics/amigues i familiars. Són 20 segons. Gràcies.

http://www.infomontserrat.com/salvemmontserrat

(Maragall dimissió) Qui crema els boscos? Informe Greenpeace, que denuncia que només es deté a l'1% dels responsables dels 20.000 incendis anuals


Els agricultors i ramaders "irresponsables" provoquen la meitat dels incendis als boscos de l'Estat espanyol. Ho assegura Greenpeace, que denuncia que només es deté a l'1% dels responsables dels 20.000 incendis anuals.

Tres de cada quatre incendis de causa coneguda als boscos espanyols són provocats per incendiaris. Per això, Greenpeace ha dedicat el seu últim informe a analitzar ‘El perfil dels que cremen els boscos a l'Estat espanyol’. En aquest document, l'ONG denuncia que, tot i les enormes pèrdues econòmiques i de vides humanes que suposen els 20.000 incendis forestals anuals, encara existeixen importants dubtes sobre les causes i motivacions dels incendis a la península.

Greenpeace Espanya ha realitzat aquest informe per tal de treure de l'anonimat als que estan cremant els boscos. Ha realitzat un retrat robot dels vuit prototips causants dels grans incendis que han assolat les muntanyes i zones verdes de l'Estat a l'última dècada. Per a l'elaboració d'aquests detallats perfils, l'entitat ha fet servir les estadístiques de causalitat d'incendis forestals del Ministeri de Medi Ambient, les anàlisis de detinguts per la Guàrdia Civil i les sentències per incendi forestal a les quals ha tingut accés.

Així, l'agricultor “irresponsable”, amb la crema de rostolls sense autorització ni precaucions, ocasiona més del 31% dels incendis forestals. Com en el cas de l'agricultor, el ramader “inconscient”, utilitza el foc per a la regeneració de les seves pastures, el que ocasiona el 21,5% dels incendis i el 26,5% de la superfície cremada, assenyala el document.

L"imprudent”, fumador inconscient o artífex de fogueres mal apagades, pensant “a mi mai em passarà" , ocasiona el 6,7% dels incendis. L'incendi de Guadalajara de 2005, on van morir 13 persones, és un exemple de barbacoa realitzada de manera imprudent.

De la seva banda, els “piròmans” i “asocials conflictius” (persones amb problema d'integració social i de drogodependència) provoquen únicament el 10,5% dels incendis i el 9% de la superfície cremada, segons dades de l'entitat.

A l'informe ‘Incendiaris’, Greenpeace introdueix també la figura del “Senyor Important” com a persona respectable que “mai llença un llumí sense apagar” però les decisions del qual poden arribar a provocar incendis forestals. Amb decisions poc considerades amb el medi ambient, des de llocs de responsabilitat d'una empresa elèctrica, el Ministeri de Defensa o de RENFE, es produeixen anualment el 2,61% dels incendis de causa coneguda, segons recull l'informe.

La crema interessada per raons econòmiques i el foc provocat per a afavorir espècies com la perdiu i el conill són assenyalats per Greenpeace com altres causes d'incendis forestals.

Sentències i condemnes per als incendiaris

‘Incendiaris. El perfil dels que cremen els boscos’ ofereix per primera vegada una anàlisi del nombre de sentències i condemnes a incendiaris que s'han fet a l'Estat espanyol. Els ecologistes denuncien que només es deté l'1% dels autors de les cremes forestals i que únicament un 20% d'aquests detinguts acaben sent jutjats per delicte d'incendi forestal.

Per a Greenpeace, encara que s'han de prendre més vies que la penal, un dels principals problemes en la lluita contra el foc és la sensació d'impunitat que envolta als incendiaris. Per a acabar amb aquesta impunitat, l'ONG proposa una investigació policial eficaç i coordinada, un estudi i control de la patologia de la piromani i una reforma del codi penal per a endurir les sancions entre altres mesures.

Més informació:
Greenpeace
Consulta l'informe ‘Incendiaris. El perfil dels que cremen els boscos’
Consulta altres notícies sobre incendis publicades a Canal Solidari

(Maragall dimissió) L´onze de setembre i Gironella 2007, XXVIII Festival Internacional de cant coral Catalunya centre i actes de la diada a Puig-reig

Sovint es parlen dels actes de commemoració de l´11 de setembre a nivell nacional, a part de les ofrenes florals a multitud de municipis , però la premsa generalitza els focalitza gairebé únicament a Barcelona capital.
Al Berguedà, també tenim un referent uns anys ençà, que és l´escenificació dels fets de l´Onze de setembre, d´interès turístic, lligats amb el municipi de Gironella, que en podria ésser, molts d´altres municipis, amb una posada en escena espectacular vora el riu Llobregat mateix.
Aquí teniu informació dels dies i la pàgina web per accedir-hi,clicant enllaç següent:

L'ONZE DE SETEMBRE i GIRONELLA - 2007
Un poble, un País, una Bandera

REPRESENTACIONS Dilluns 10 i dimarts 11 de setembre

HORARI A les 10 de la nit

LLOC A les roques del Pont Vell

LOCALITAT Gironella (Berguedà)

VENDA ANTICIPADA DE LOCALITATS Del 3 al 8 de setembre Lloc: Local del Blat Horari: 17,30 a 20,30 H

Dies 10 i 11 de setembre Lloc: Taquilles Horari: 17,00 a 20,00 H

Telefòn: 93.825.00.33 (Ajuntament) Horari: Matins


També, com s´informa a web municipal, a Puig-reig, hi ha :
XXVIII FESTIVAL INTERNACIONAL DE CANT CORAL CATALUNYA CENTRE A PUIG-REIG

Del 30 d’agost al 2 de setembre de 2007 (Al pavelló d’esports)

DIVENDRES , 31 d´ Agost : 2/4 de 10 del vespre

COR DE LA UNIVERSITAT DEL SUD DE DINAMARCA
COR KLAPA KASTAV de Kastav - CROÀCIA

Cor de la Universitat del Sud de Dinamarca
Cor de la Universitat del Sud de Dinamarca
Cor Klapa Kastav de Kastav - Croàcia
Cor Klapa Kastav de Kastav - Croàcia

DISSABTE, 1 de Setembre : 2/4 de 10 del vespre

PETER´S QUARTET de Sant Petersburg – RÚSSIA
ENSEMBLE VOCALE VIBRATIONS de París – FRANÇA

Peter's Quartet de Sant Petersburg - Rússia
Peter's Quartet de Sant Petersburg - Rússia
Ensemble Vocale Vibrations de París - França
Ensemble Vocale Vibrations de París - França

DIUMENGE, 2 de setembre

2/4 de 12 del migdia : missa cantada a la parròquia de Puig-reig

2/4 d’1 del migdia : sardanes per la Cobla Rambles a la Plaça nova i recepció de les corals per part de l’ajuntament

6 tarda : concert de cloenda.

ENSEMBLE VOCALE VIBRATIONS de París – FRANÇA
COR DE LA UNIVERSITAT DEL SUD DE DINAMARCA
COR KLAPA – KASTAV de Kastv - CROÀCIA
PETER´S QUARTET de Sant Petersburg – RÚSSIA
CAPELLA DE MÚSIC BURÉS
POLIFÒNICA DE PUIG-REIG

Nota:
1. Venda d'entrades i abonaments anticipats : a partir del dilluns 27 d'agost a ESPORTS PUJOL. Les entrades encarregades es recolliran a la taquilla 20 min. abans dels concerts.

2. Es prega puntualitat en l'assistència als concerts, ja que començaran a l'hora indicada als programes.

3. Col•labora RÀDIO PUIG-REIG 107.3 F.M.

I els actes locals a Puig-reig, en commemoració de la Diada de l´11 de setembre:
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA Imprimir Correu electrònic
Dimarts, 11 de setembre de 2007 Dimarts, 11 de setembre de 2007
DIADA NACIONAL DE CATALUNYA
Matí: a 2/4 de 10: a la Plaça Nova
Sortida cap el Turó de la Senyera
A les 10: al Turó de Senyera
Canvi de Senyera
Cant dels Segadors
A les 12 del migdia: al monòlit de la Diada del Carrer Llobregat
Ofrenes Florals (Entitats del Poble)
Manifest de la Diada
Cant dels Segadors
Participeu a la Diada, engalaneu els balcons amb la senyera.
Organitza: Comissió de la Diada, Regidoria de Cultura, Pensaments i Paraules, CquiE

Cal afegir els actes de l´Associació de Cal Pons, properament, amb ball folk a les 19h. i botifarrada popular, amb cant dels segadors inclosa al bosquet de Cal Pons el mateix 11 de setembre.
Al mal anomenat rerepaís, també amb dignitat es fa pàtria per retornar a les llibertats perdudes des de la cultura popular.

25 d’agost 2007

(Maragall dimissió) Com més ateus, més qualitat de vida. Suècia té un 85% de persones que no creuen en Déu

Ha sortit a la llum l´informació dels Països amb major index d´ateisme, en informació al Times, amb el següent resultat:

Els 50 superiors, amb informe mundial

A sota està un llistat dels cinquanta països superiors que contenen el percentatge més gran de la gent que s´identifica como a atea, agnòstica, o de no creure en Déu:.


Estat Dades totals (2004) % dels ateus/% real agnòstics/No creuen en Déu (mínim - màxim)
1 Suècia 8.986.000 46-85% 4.133.560-7.638.100
2 Vietnam 82.690.000 el 81% 66.978.900
3 Dinamarca 5.413.000 43-80% 2.327.590-4.330.400
4 Noruega 4.575.000 31-72% 1.418.250-3.294.000
5 Japó 127.333.000 64-65% 81.493.120-82.766.450
6 República txeca 10.246.100 54-61% 5.328.940-6.250.121
7 Finlàndia
5.215.000 28-60% 1.460.200-3.129.000
8 França 60.424.000 43-54% 25.982.320-32.628.960
9 Corea del sur 48.598.000 30%-52% 14.579.400-25.270.960
10 Estònia
1.342.000 el 49% 657.580
11 Alemanya
82.425.000 41-49% 33.794.250-40.388.250
12 Russia 143.782.000 24-48% 34.507.680-69.015.360
13 Hongria 10.032.000 32-46% 3.210.240-4.614.720
14 Països Baixos 16.318.000 39-44% 6.364.020-7.179.920
15 Gran Bretanya 60.271.000 31-44% 18.684.010-26.519.240
16 Bèlgica 10.348.000 42-43% 4.346.160-4.449.640
17 Bulgaria 7.518.000 34-40% 2.556.120-3.007.200
18 Eslovenia 2.011.000 35-38% 703.850-764.180
19 Israel 6.199.000 15-37% 929.850-2.293.630
20 Canadà 32.508.000 19-30% 6.176.520-9.752.400
21 Letònia 2.306.000 20-29% 461.200-668.740
22 Eslovàquia 5.424.000 10-28% 542.400-1.518.720
23 Suissa 7.451.000 17-27% 1.266.670-2.011.770
24 Àustria 8.175.000 18-26% 1.471.500-2.125.500
25 Australia 19.913.000 24-25% 4.779.120-4.978.250
26 Taiwan 22.750.000 el 24% 5.460.000
27 Espanya 40.281.000 15-24% 6.042.150-9.667.440
28 Islandia 294.000 16-23% 47.040-67.620
29 Nova Zelanda 3.994.000 20-22% 798.800-878.680
30 Ucraina 47.732.000 el 20% 9.546.400
31 Bielorrúsia 10.311.000 el 17% 1.752.870
32 Grècia
10.648.000 el 16% 1.703.680
33 Corea del nord 22.698.000 ¿el 15% (? ) 3.404.700
34 Itàlia
58.057.000 6-15% 3.483.420-8.708.550
35 Armènia
2.991.000 el 14% 418.740
36 Xina 1.298.848.000 ¿8-14% (? ) 103.907.840-181.838.720
37 Lituània
3.608.000 el 13% 469.040
38 Singapur 4.354.000 el 13% 566.020
39 Uruguai
3.399.000 el 12% 407.880
40 Kazakhstan 15.144.000 11-12% 1.665.840-1.817.280
41 Estònia
1.342.000 el 11% 147.620
42 Mongòlia
2.751.000 el 9% 247.590
43 Portugal 10.524.000 4-9% 420.960-947.160
44 Estats Units 293.028.000 3-9% 8.790.840-26.822.520
45 Albània
3.545.000 el 8% 283.600
46 La Argentina 39.145.000 4-8% 1.565.800-3.131.600
47 Kyrgyzstan 5.081.000 el 7% 355.670
48 Representant dominicà 8.834.000 el 7% 618.380
49 Cuba 11.309.000 ¿el 7% (? ) 791.630
50 Croacia 4.497.000 el 7% 314.790

(?): la certesa/la validesa amb aquest signe, es relativament baixa


Conclusions:
Com més desenvolupament social i secularització, menys desigualtats socials i major desenvolupament econòmic i qualitat de vida, a excepció de Vietnam, correspon als països nòrdics europeus, el gran referent d´estat del benestar, coincideix és on tenen més ateus. Com menys pes tenen les religions, com és la catòlica (només cal veure els pensaments de la cúria de la conferència episcopal espanyola, amb el seu altaveu mediàtic, la COPE), més possibilitats de justícia social. Suècia té ja un 85% de persones que no creuen en Déu , amb tota naturalitat, i això diu molt a favor dels suecs. I l´estat espanyol? Molt endarrerit envers altres estats europeus, és el 27è mundial dels estats amb més persones que no creuen en Déu ,amb un 24% de no creients, i un 9% que es declaren ateus directament. Molt camí per a fer.
I n´estic convençut, i la dada del creixent nombre de casaments pel civil ho corrobora, que al conjunt dels Països catalans, aquestes dades són més properes als països nòrdics en quan a ateus i no creient en Déu que la dada estatal d´ Espanya. No m´ha sorprès que a EUA només hi hagi un 3% d´ateus i un 9% que no creuen en Déu, o sigui que hi ha a EUA un 91% que creuen en Déu, i això ja explica moltes coses, com la recent llei de l´estat de Massachussets de multar amb fins a un any de presó i 300 euros qui afirmi ésser un ateu, al·lucinant.
L´ateïsme, electoralment no s´ha explorat suficientment,i fets com el jurament de ministres de l´estat espanyol, davant la creu catòlica, com ha fet el PP o fa també el PSOE, i molts símbols religiosos en plenaris municipals o escolars i hospitalaris, caldria replantejar-se a les alçades del segle XXI, amb respecte a que individualment cadascú en l´àmbit estrictament particular cregui amb qui vulgui. És un element de primer ordre amb dades que per exemple el CEO català, caldria que la propera projecció estudiés el perfil de creença religiosa per saber més detalls del país.
Per informar-se de tot plegat, hi ha alguns enllaços recomanables, que ens ofereix Ateus de Catalunya:

Ateísme

Buscadors i portals

Altavista–Atheism

Altavista–Atheism: Organizations

eGroups–cyberateos

Melodysoft. Agnósticos y ateos

Yahoo! Atheism

Yahoo! Atheism:Organizations

Yahoo! Atheism:Web Directories

Yahoo! Atheism:Usenet

Yahoo! Clubs: Atheism

Yahoo! Clubs: Ateísmo

Yahoo! Agnosticism

Ateus de Catalunya

Ateus de Catalunya


Ateus i laïcisme en Español

Associacions i pàgines Web

cincominutos.com - Apostasia

Asociación Laica

Ateísmo en Acción

Ateísmo en la Red

Ateos: ¿Por dónde andais?

Cagondios.com

Canal #ateismo

Congreso Ateos 2001

El Ciberescéptico

Europa Laica

Estudio Ateo

Fundación Cives

La Central Humanista

No nos resignamos

Sin dioses

Sociedad Atea de Chile

Sociedad Para el avance del Pensamiento Crítico

Temas polémicos

Union de CyberAteos


Union de CyberAteos

Educació

Asociación Pi i Margall

Colectivo Galigán

Colectivo Giordano Bruno

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

Apostasia

Apostasia.es

Apóstatas On Line

Izquierda Republicana–Apostasía

JaMC–Apostasía

Ateus d'Alemanya

Alemanya — Internationaler Bund der Konfessionslosen und Atheisten (IBKA)

Bund gegen Anpassung (Alianza contra el conformismo)

Göttchen


Ateus d'Anglaterra

IHEU International Humanist Ethical Union

National Secular Society

Wasteland of Wonders

Ateus de Bélgica

Le Mouvement Laïque

Ateus de Canadá

Vivre sans religion

Movement Laique Quevecoise

Ateus de Chile

Laicismo.net

Ateus de EEUU

American Atheists

American Atheists

American Atheists–Guest Book

American Atheist Magazine

Atheist Alliance

Atheist Alliance

Atheists United of SLO

Atheists.com

Altres associacions

Americans United for Separation of Church and State

Atheists United

Freedom From Religion Foundation

MIT Atheists

Ateus de França

Association des Athées des Pyrénées Orientales (loi 1901)

Association Le Chevalier de La Barre

Bruno Courcelle

Institut Charles Darwin Int.

La Débaptisation ou l'Apostasie

Comité Laicïté-Republique

Ligue de l'enseignement: laicité

Mouvement Europe et Laïcité

Réseau Voltaire

La Libre Pensée

La Libre Pensée

Union des Athées

Union des Athées

Union Rationaliste

Union Rationaliste

Union Rationaliste (Loire Atlantique)

Ateus d'Itàlia

Atheia

Centro Internazionale de Studi Giordano Bruno

Associazione Nazionale del Libero Pensiero “GIORDANO BRUNO”

Unione degli Atei e degli Agnostici Razionalisti

IV centenario Giordano Bruno



Ateus d'altres països

Australia—Atheist Foundation of Australia

Australia—Atheist Society of Australia

Brasil — Sociedade da Terra Redonda

India—Atheism in India

Portugal — República e Laicidade

New Zeland — Rationalists and Humanists.

ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

EHF/FHE European Humanist Federation/Fédération Humaniste Européenne

Publicacions atees

Llibreries i biblioteques

Amazon.com: Atheism & Agnosticism.

Amazon.co.uk: Agnosticism & Atheism.

El ateísmo en la red—Librerías

El ateísmo en la red—Publicaciones

Biblonatea

Editorials

Ahriman-Verlag

Editorial Yalde

Prometheus Books

Diaris i revistes

Free Inquiry

Secular Nation Magazine

The Freethinker

The Journal for the Critical Study of Religion

The Secular WEB

The Secular Web

The Secular Web

About Internet Infidels

The Atheism Web

National Organizations

Altres Webs

Atheism

FISH Sales

Pepe Rodriguez (periodista)

The Holy Bible-Contradictions

The Net Atheists

The Page of Reason (F. Benz)

Altres associacions no ateas

ADLC Asociación de Defensa de la Libertad de Conciencia

Amnistía Internacional

Amnístia Internacional-Catalunya

Casals de Joves de Catalunya

CEAPA Confederación Española de Padres de Alumnos

Coordinadora de ONGD

Esplac

Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia

Fundació Terra Fundación Gustavo Bueno

Greenpeace

Pangea (associacions)

Torre Jussana, serveis associatius. Ajuntament BCN

The Ayn Rand Institute

USTEC-STEs

Associacions sense pàgina WEB

Asociación de Librepensadores Asturianos (en proceso de registro)

Victor Guerra (Portavoz)

Apartado 107

33300 Villaviciosa (Asturias)

Tel. 985 89 18 27

librepensadores@yahoo.es

Moviment Laic i Progressista MLP

Avinyó 44

08002 Barcelona

Tel. 93 412 59 28

Fax 93 317 06 61

ffg@cje.org


(Maragall dimissió) Demà diumenge, concurs de gossos d´atura a Castellar de N´hug 2007


Aquest any, hi ha la 45a edició del Concurs de Gossos d'Atura. Aquest any s'hi han inscrit 16 pastors, procedents de França, Andorra, les Illes Balears i el País Basc, a més de pastors catalans entre els quals destaca la presència d'una pastora de Castellbell i el Vilar, que fa dos anys ja va participar en la competició.
Va la pena que el concurs de gossos d´atura de castellar de n´hug almenys un cop es vagi a veure, ja que també és un simbol d´identitat i mestratge nostrat.
La primera prova del concurs pretén valorar l’obediència del gos. El pastor l’ha d’enviar cap a un carreró marcat amb unes banderoles que haurà d’agafar; després entrarà amb cura les ovelles dins d'un cercle. A continuació el gos passarà el ramat per un portell assenyalat pel jurat. Serà eliminat si mossega les ovelles o esgota el temps del qual disposa. Els animals més ben qualificats actuen en la segona prova. Per superar-la, el gos ha d’anar a buscar el ramat, arreplegar les ovelles i portar-les dintre del tancat. Un cop dins, i en el menor temps possible, les haurà de fer sortir. El concurs aplega més de 20 participants provinents de Catalunya, França, Andorra i el País Basc.
I com no, visitar el museu del pastor, que recull els diferents concurs al llarg de la història. Si hi sou, ens hi trobarem.
Més informació, cliqueu aquí. I si voleu saber més del municipi, cliqueu aquí al web de Castellar de n´hug.
Per cert, el concurs és a les 11 del matí de demà diumenge 26 d´agost del 2007.

24 d’agost 2007

(Maragall dimissió). El cas Vauban, com exemple de l´autoodi i l´estat de malestar amb la classe dirigent politica i d´opinadors a sou

Si un debat a suggerit planes i planes d´opinió , aquest és el de les infraestructures i la mobilitat creixent que ratlla el colapse en zona metropolitana, mentre a comarques hi ha dèficits oi més als creixements demogràfics no planificats degut a la necessitats de molts municipis de fer caixa promovent promocions immobiliàries d´una forma irresponsable amb efectes propers de manca de serveis en força municipis.
I si això hi afegim que el model a petat en les grans infraestructures, a més, per la deixadesa de l´estat espanyol, hagi estat governat pel PP o pel PSOE, i encara ara ni tan sols ha dimitit la ministra Magdalena Àlvarez, ja que pel que el preocupa de debó al PSOE són els equilibris interns dins seu, i ella és la quota andalusa, una de les federacions que li van donar suport per fer Zapatero el candidat junt amb la federació del PSC, que pel que es veu vista la realitat, aquest ha estat gratuït a l´hora de la veritat, que viu de renda demoscòpica, que a Catalunya ja li hem vist el llautó de l´incompliment de l´estafatut, amb pitjor inversió i compliment dels pressupostos que el PP. El tracte és el 18,85% de les inversions que és el pes del real, i alhora de la veritat, no licito obres i faig com amb la llei de dependència, cro un fons de reserva per donar repartidora de 20 milions d´euros per a Andalusia i Extremadura. Zapatero de la mà de Solbes s´ha convertit en un estafador pressupostari, un venedor de fum, que quan pren decisions fa com a Navarra, pactar perquè mani la dreta espanyolista d´UPN.Per sort, el crèdit al conjunt dels Països catalans se li caba. A Balears ja els han dit que res de res del compliment de les infraestructures com a Catalunya, i d´insularitat com a Canàries, tampoc. I això que ara mana l´Antich de nou.
I així va el país, dependent de batelletes polítiques internes, que afecta a CIU amb la niciativa desfederem-nos d´unió, que vol el trencament amb la dreta catòlica regionalista de UDC, que li copta un 25% dels càrrecs i membres de les llistes electorals, i fa que CIU, ja es postuli per donar un xec en blanc a Zapatero als Pressupostos Generals de l´Estat, i tingui el palanganer polític per si punxa Zapatero, pactar amb Rajoy un segon Majestic, i de passada enterrar politicament a Mas. A menys que trenquin peres, i es doni la mà amb ERC per fer passos ferms cap a la sobirania, en una propera legislatura.
Ara hi ha un malestar creixent envers la classe política i els opinadors professionals, que l´exemple més clar és quan a la UCE, acabada intervenció de Joan Carretero que aposta encertadament per internacionalitzar el cas català per assolir la sobirania, com totes les nacions normals, hi ha qui va demanar comptes al ponent Agustí Colomines ,sobre vergonyant posicionament sobre UNESCOCAT a favor de monuments militars siguin declarats patrimoni de l´UNESCO, organisme per la pau, que li dona suport, en contra d´entitats nordcatalanes que és un insult el fer donar categoria de patrimoni de la humanitat a uns símbols d ´opressió de la catalanitat de la Catalunya nord. S´explica detalladament en aquest document. Doncs, la resposta, va ser no donar la paraula al públic, perquè no era receptiu, més enllà d´una persona. Agustí Colomines se´l coneix pel posicionament de dir-se independentista i demanar el si a l´estafatut. I els molts retrets rebuts li fan perdre una noció global, que això no justifica cap amenaça de cap tipus, ja que tothom té dret a dir la seva en un estat democràtic.Ara, un mínim de coherència, si us plau, ja que sinó hi ha qui el vegi a ell i d´altres com a quintacolumnistes a sou de l´estatus quo. De l´apologia al cofoisme vist negar la reivindicció en va fer bandera, però almenys la va encertar al reconèixer que l´estatut no deixa d´ésser una llei orgànica de l´estat espanyol, fet i fet. La percepció de que els polítics i opinadors professionals són unidireccionals i que es dediquen a pontificar sense escoltar a la gent, mostra el grau de cinisme de la classe dirigent que accentua l´abstenció electoral creixent. No volen escoltar, van a la seva, és la opinió popular.
La clase política es baralla per quotes de més poder, no per resoldre els problemes del dia a dia. I la subordinació al marc legal espanyol serà una asfixia allargada en el temps, que la realitat farà que es vagi a més el sobiranisme social transversal, malgrat els que accepten la subordinació al marc legal espanyol via encaix (CIU,IC,PC) o la miopia de reformar-lo que sembla probar els actuals dirigents d´ERC. El conseller Huguet deia que el miratge espanyol no ha aguantat el estatut i tenim la crua realitat , que és pedagògica. D´acord. Li vaig recordar que malgrat la demanda d´estudis de TREBALL SOCIAL, a distància com fem molts, la UOC, no ho tenia en compte. Va dir un any més que ho miraria, perque els pressupostos d´universitats van justos. Aviam si finalment resolem aquest dèficit per afrontar els reptes socials amb la gent discapacitada o en problemàtiques socials diverses(disminuits físics i psiquics,drogodependents,gent gran,reisersió social,malalties dependents...) amb professionals preparats per afrontar reptes de la desestructuració social que provoca el capitalisme global i ho tenim encarat a Catalunya almenys, i de passada la UOC, només es vegi enfocat amb àmbits empresarials en quan a noves prioritats, que les dretes es deleixen que fosi així i que s´encarrila amb major relació-empreses-universitats però ho equilibrem amb estudis a distància en temes socials també.
Però tornant a tema general, continuar pujolejant amb el anar fent sense crear estructures d´un estat propi, es posar pedaços i maquillatge al malestar i posar fre al sobiranisme. Per això està l´actual direcció de CIU, per convergir amb Espanya i posa fre a la sobirania, enarborant-se en el catalanisme i la senyera. I el debat obert a nivell de militància és: acomodar-se al govern i anar fent peix al cove o des del govern o a on sigui anar a creart estructures nacionals , engegant un període constituent. A Prada en xerrada a la tarda li vaig demanar si després de l´estafatut cal engegar un nou període constituent, i va receptar-me "pluja fina"institucional del més pur estil "ara no toca". Va demanar que els consumidors triem amb qui paguem. ENDESA, AENA,REE,RENFE no tenen un monopoli?. Hem d´entendre que es delegui a la societat el malestar social de les classes populars? Decebedor.
I la decepció s´estendrà a nivell de militància si no s´aixeca el llistó sobiranista des del govern. El probleman no és està al govern si es té clar l´horitzó nacional . I hi ha persones, com és el cas a Cultura que tenen molt clar l´horitzó. I segur que a Turisme, noves eines d´identitat com a valor afegit ajudaran. Però no n´hi ha prou. El poder econòmic i polític real el té l´estat. Un estat que ens va a la contra i ens maltracta contínuament. Cal recordar que el 80% dels impostos de l´estat l aportem les i els treballadors a compta d´altri? Quan els 3 milions de catalans i els més de 2 milions de teballadors valencians i de les illes tanquessim l´aixeta per articular un veritable estat del benestar a esquenes de l´estat espanyol, Espanya s´enfonsa. Ells ho saben. Aquí, molts encara no en són conscients. Mentrestant., cornuts i pagar el beure.
Alguns no han entés la lliçó de la manifestació del 18 de febrer. El catalanisme no està malalt i desorientat. Qui està desorientada conscient o no és la classe dirigent catalanista que no escolta prou la societat. O es canvi el xip, o la societat més tard o més d´hora, acabarà substituint l´actual clsse dirigent que per activa o per passiva pensa en quaotes de poder i no en els problemes de fons, més enllà de tapar forats. I a sobre el president Montilla, culpa de l´identitat, com a causa real. Li responc: El problema és l´identitat espanyola i tot el que suposa la subordinació legal,fiscal,mancança de tenir un 28% de despessa social envers europa i l´administració ineficaç de l´estat espanyol, la causa real.I sinó, miri l´informe del seu companyi del PSC-PSOE Miquel Iceta dels mals Sanitat, Salut Pública, Educació, Pensions, Exclusió Social,Habitatge, Escoles Bressol,Atenció Domiciliària per a Persones Grans o amb Discapacitats, Conseqüències Socials que patim a Catalunya les classes populars en relació a Europa .
Ja se sap que les classes dirigents i lobby empresarials, com van a la privada generalment, aquestes dades, no els preocupa a diferència de la majoria.
I ho diu algú que viu en una comarca que no pateix problemes amb els trens de rodalies. Perquè? Perquè al Berguedà, per no tenir encara, no tenim ni tren, malgrat informe de mobilitat de 9000 viatges diaris entre el Bages i el Berguedà. Tot està per fer, tot és possible.
Dit de passada, per escoltar els diversos parlaments a la UCE i treuren conclusions, Ràdio Arrels, ha penjat les xerrades dia a dia, que valen la pena escoltar.

22 d’agost 2007

(Maragall dimissió) Imatges d´estada a Prada de Conflent a la Universitat Catalana d´Estiu 2007

La 39 a edició de la Universitat Catalana d´Estiu a Prada de conflent, en un Licee Renovieur, en obres per ampliació, i que amb dades de l´organització acull diàriament més de 700 assistents i uns 1700 participants en els 10 dies de durada, que encara continua i que a continuació us poso al vostre abast algunes imatges com a fil conductor per explicar la UCE més enllà de les classes que es desenvolupen amb professors de renom als matins. Que vingui de gust. Si teniu d´altres d´interès, les hi afegiré.
I als migdia, els actes més institucionals, com la presentació del conseller Huguet, que receptava paciència i pragmatisme i anar fent desd el govern , i delegant a societat civil la insubmissió al status quo, en un pur exercici de pujolisme institucional, amb nota alta dels rectors de la universitat de les illes i de Perpinyà que varen prometre la validesa dels crèdits de la UCE a els alumnes assistents de les seves universistats, un pas per vertebrar els Països catalans més enllà de les fronteres autonòmiques i dels estats artificials, i de la pròpia UCE. En els dies que he pogut estar va haver-hi també Joan f.mira explicant els 300 anys de la batalla d´Almansa, Victor Torres i Heribert Barrera antològics en recordar exili amb noms i cognoms, Joan Carretero amb proposta per l´autodeterminació i internacionalització de la causa nacional catalana, un Agustí colomines catastrofista envers el catalanime tret d´alguna pinzellada, un bon nivell, que s´acompanyaven d´àmplies xerrades a la tarda, amb personalitats com Oriol Junqueras, Hector Lopez Bofill, Laia Cañigueral...
I les sardanes, almenys un dia no poden faltar a la plaça de Prada.
La música també és percussió i uns quants músics s´atreveixen amb tasses de cafè perquè el ritme es porta a la sang.
També un nombrós púbic es va aplegar en les audicions com aquesta de percussió de membres de alguns dels 100 membres de l´orquestra dels Països catalans que assagen a Prada i que ofereixen de moment concerts a València i a Barcelona.
Les nits al tendal, amenitzat amb begudes de la terra, són nits de germanor amb gent diversa de la geografia dels Països catalans, nits de gresca catalana, prou ampli el panorama de nits amb música integrament en català, malgrat la miopia de locals musicals de n o posar-la desacomplexadament en la quotidianeitat.
I com no, la dolçaina valenciana, no va faltar a nivell de carrer, exemple de l´arrel amb la música popular de les noves generacions.


I els concerts a la plaça del poble, amb rondaires, Electrica Dharma, pep Sala, Obrint Pas, Franca Masu de l alguer...Aquí teniu el més multitudinari, amb Obrint pas, que venien de Xàbia, molt quilòmetres passant per la collada de toses per arribar per Puigcerdà a Prada.Va valer la pena.
I no va faltar músics nordcatalans al tendal que convocaren molt de públic.
Presentació del correllengua a Prada, amb el portaveu David Vila, que comptarà amb 4 columnes, dedicats a escriptors , i impulsat per la CAL,que podeu consultar al seu web, que comptà amb president d´entitats nordcatalanes, que denuncià l´intent del govern regional de demanar a la UNESCO , organisme pacifista,que les instalacions militars instalades pel rei francès Lluís XIV, com Mont-lluís i d´altres siguin proclamades patrimoni de la humanitat, una aberració, de tot allò que impulsà Vauban.

El castell de Rià, derruit per les tropes de Lluís XIV, que el va fer derruir al considerar-lo una plaça antifrancesa, hi ha aquest símbol dels Països catalans, lloc on historiadors afirmen que és on va néixer Guifré el Pilós, pare de la nació catalana. I com no, foto de grup a dalt el cim amb grup de la UCE, coronat per la senyera amb vista de fons.


El pati de Cuixà, que una part resideix a Estats Units, i que els capitells són dignes d´estudi per figures imaginatives, amb contingut simbòlic per descobrir.


Sant Miquel de Cuixà, que enguany a allotjat degut al overbooking pradencs alumnes.

16 d’agost 2007

(Maragall dimissió) El pas de Xirinacs pel Berguedà, a Sant Jaume de Frontanyà



Gràcies a apunts excel·lents del blocaire berguedà Benigne Rafart, un avianès erudit i col.laborador del referent cultural Berguedà l´Erol, en el seu bloc ens recorda l´estada per terres berguedanes d´en Xirinacs, que va ser apartat al poble més petit d´habitants de Catalunya, a Sant Jaume de Frontanyà. Per cert, l´ajuntament , agraït per la seva tasca, ha penjat la senyera a pmig pal i ha penjat la imatge de Xirinacs al balcó consistorial, presidit pel republicà alcalde de Sant Jaume de Frontanyà per ERC, Ramon Vilalta.
Per cert, no se´n parla, però precisament en aquestes contrades, Xirinacs i el referent independentista Josep M. Armengou, conegut pel llibre prohibit durant el franquisme, Justificació de Catalunya, van prendre contacte personal ,i ambdós tenien molt a compartir com a homes d´església catòlica i de conviccions nacionalment desacomplexades, un episodi personal destacable que potser algun editor com L´albí, hauria de condensar la relació i els vasos comunicants ideològics propers.

Així ho descriu tot plegat Benigne Rafart, en apunts d ´urgència:

NOTES D'URGÈNCIA, COM A HOMENATGE

Set aspectes de la biografia de Lluís M. Xirinacs relacionats amb la comarca del Berguedà

1 Quan el 1963 va començar l’activitat pastoral a nivell de parròquia, ho va fer a la de Balsareny, passant, per tant, a dependre del bisbe de Solsona, llavors Josep Bascuñana. Hi va fer de vicari a mossèn Ramon Roca, actual rector de Verdú: “Era molt llest; d’ell vaig aprendre moltes coses. Devíem ser el primer lloc del bisbat on es va dir la missa de cara al poble. De la confessió tradicional, ell ja no n’estava. En moltes coses anava molt més avançat que no pas nosaltres”. A Balsareny, Xirinacs hi va constituir una comunitat de base integrada només per quatre persones, perquè les autoritats no li’n van permetre una de més àmplia. A rel d’una homilia informativa i valorativa sobre la Caputxinada (març del 1966), el bisbe el va confinar a Sant Jaume de Frontanyà.

2 Sant Jaume era, per a ell en aquell temps, un racó de món, amb només 30 habitants i a dues hores a peu de la carretera més pròxima. Només hi va ser uns mesos. El juliol renunciava a cobrar la paga de l’estat i volia repartir les propietats de l’església. I el bisbe el va expulsar de la diòcesi. Xirinacs va pensar plantar-se davant el palau episcopal de Solsona, però mossèn Ballarín (de qui llegia Francesco a la presó de Carabanchel, segons anotació del 28/8/75) li ho va treure del cap. El va acollir el bisbe Ramon Masnou, de Vic, després del vot favorable dels seus sacerdots diocesans.

3 La Florentina, personatge peculiar de Sant Jaume de Frontanyà (+ 30/7/83), guardiana de l’església, en parlava a La Vanguardia: “Tiene ochenta y siete años y cuenta cosas de cunado mossèn Xirinacs era rector de Sant Jaume. Habla en un tono de indignación y, a la vez, con dulzura de abuela. Y es que a ella ya se lo habían advertido: Tindreu un bon capellà, però no per gaire temps”. A la Florentina, Quirze Grifell li va fer una memorable entrevista (L’Erol, desembre/83), respectant-li la dicció en la transcripció de les seves expressions. Climent Forner li va escriure una necrologia (Full Diocesà, 2/10/83).

4 El 2 de febrer (dia de la Candelera) de 1975, la bandera catalana va tornar a onejar, per primera vegada des de l’època republicana, al balcó de l’Ajuntament de Berga. Era el Día de la Liberación, aniversari de la presa de la ciutat per les tropes franquistes durant la guerra civil. Una crònica de Tele/eXprés (4/2/75) se’n feia ressò i després donava aquesta altra informació: “En otro orden de cosas, durante una actuación musical en el casal parroquial, el grupo Coses dedicó una canción con letra de Martí Pol a mossén Lluís Maria Xirinacs, quien encontrándose en la cárcel de Carabanchel, realizaba una huelga de hambre que terminó ayer, esta vez desde el primero de enero, pidiendo una amnistía general para los presos y exiliados políticos”.

5 Lluís, Josep i Nati signen una entrevista a Xirinacs a la revista quinzenal que feien els alumnes de COU de l’Institut de Berga (El Mussol, núm. 2; 28/2/77). Li fan preguntes sobre la no violència, l’amnistia, la vaga dels PNN, la relació església – estat, la postura de Tarradellas... De tema estrictament berguedà només n’hi ha un, mossèn Armengou: “L’he conegut com a historiador de Catalunya en un curset a Navàs, com a músic a la festa de Santa Cecília, a Casserres, i com a home que ajuda a un amic caigut a Berga. Sempre, per a mi, ha estat admirable”.

6 Xirinacs va venir a Berga el divendres 10 de juny de 1977, al Pavelló d’Esports, a les 10 del vespre; hi va fer un multitudinari míting -amb més públic ell tot sol que no pas el PSUC i el Pacte Democràtic junts- dins la campanya que el portaria a ser elegit senador a les primeres eleccions postfranquistes. “No he volgut fer una guerra -va dir- sinó desfer una guerra. (...). Em van demanar que defensés Catalunya com una unitat, no de la manera com ho fan els partits. No hi ha res que representi tot Catalunya. Se’m va demanar que fes de símbol, de drap de la bandera. Vaig pensar-m’ho deu hores. Ho vaig demanar a l’Agustí de Semir, al Josep Benet... Podia dir que sí o que no. Vaig dir que sí”.

7 El 20 N del 1975 algú li va fer arribar (a Montserrat, on era amb altres “captaires de la pau” demanant l’amnistia) la poesia que acaba: “Jo, pel mal immens fet a la meva pàtria, / encara que el cristianisme m’ho té privat, / faig vots perquè l’oblit repòs li negui / tant a ella (l’ànima de Franco) com a la nissaga que ha deixat”. És anònima i Xirinacs anota: “L’estil recorda el de mossèn Armengou”.

15 d’agost 2007

(Maragall dimissió) Tast de realitat a Navarra, i l´hora d´un nou periode constituient català

La desconnexió d´uns dies al pirineu navarrès, no treu que en la quotidianeitat de descobrir innombrables municipis de Nafarroa(irurita,lesaka,ziga,etxalar,deba,zugarramurdi,sunbilla..) i superar fronteres creades pels estats espanyols i francès per Irún i endinsar-nos a Euskadi nord a St.jean de Luz, hendaia, biarritz..) deixi de fer-se una fotografia de la realitat politica des de la quotidianeitat. Un euskadi nord, hiperturistic que abraça manades de turistes francesos d´amunt que inunden de cotxes platges i els seus entorns, contrassta amb pobles pirinencs navarresos, que es palpa un euskera quotidià com al País basc, que també en la zona es senten..
A nivell polític, i sense buscar-ho, a tall d´exemple, anant a un forn de pa a Lesaka diumenge, entra un habitant jubilat que té el tot terreny en doble fila , i li demana allà a coneguda que de què era la concentració del dia 22, i tot i preguntant l´home méxplica que resulta que al poble del costat, Etxalar, a les municipals va elegir un alcalde d´ANV, d´una d´aquelles llistes que no va ilegalitzar gairebé per atzar, ja que a Lesaka, un poble de 2500 habitants en van ilegalitzar 2 llistes! , doncs com deia resulta que per fer concentració per protestar per ilegalització de llistes del poble, ara, i ho trobo juridicament molt fort, resulta que l´alcalde elegit democràticament de Etxalar per anar a concentració d´una de les llistes ilegalitzades a poble veí...el citen ara a l´Audiencia "Nacional" a Madrid, per a veure, si de passada també se´l carreguen a ell ,tot i ésser elegit democràticament i legalment. Increible. Algú s´imagina que això passés a qualsevol municipi dels països catalans, per assitir a una manifestació de qualsevol tipus?? Realitat pura i dura. I hi ha pobles sense llistes i el PP al fer llista fantasma, amb pocs vots, tot i tenir més vots nuls llista ilegalitzada, governen en solitari igualment, i ni tan sols coneixer el municipi, com a Ondarroa, entre altres.
Malgrat tot, els paisatges, la verdor, els camins de ronda i vies del tren per passejar i rius que els envolten, la gastronomia, conviden a anar-hi, malgrat els dèficits democràtics, que als Països catalans, com ja li va passar a ERC a la transició que no va poder presentar-se amb sigles pròpies, dubto que ho veiessim amb la indeferència, d´un estat espanyol, que sigui PP o ara PSOE, pot decidir alterar realitat social a cop de ilegalització de llistes electorals, quan un dels principis rectors de la democràcia és el dret a participar-ne i ésser elegit en base als principis democràtics, que per cert, no són respectats a moltes persones de la zona a Navarra, per presumptes imputacions d´algun membre, com també passa a Euskadi. I en quan al cas del PSN, la decepció comença pels seus mateixos, ja que a Navarra, el canvi d´UPN per bloc progresista amb Nafarrroa Bai era vista com una opció de canvi de règim, com va passar a Catalunya amb el primer tripartit, després de 23 anys de CIU.
La imposició del PSOE al PSN, serà la mort del darrer, a menys que facin moció de censura pasades les generals, i és que s´utilitza Navarra per vendre espanyolisme del PSOE davant del PP a la majoria d´Espanya, pura mesquinesa politica i nul respecte de la voluntat navarresa, calcat a la voluntat del PSOE que va intentar que fes el PSC. Un missatge clar al PSC, el federalisme, si no ho tenien clar, és mort pel PSOE. El PSC, serà la propera victima, si no és que les seves bases es subleven a temps. Que aprenguin la lliçó de Navarra. O es desfederen, o ja poden pensar a fer un grup parlamentari propi a Madrid. La guerra oberta PSOE-PSC acaba de començar, pensant-se Zapaatero que els "seus" votants borregos del PSC li donaran la majoria absoluta a les properes. I aquí vindrà la sorpresa ja que li poden fer un vot de càstig progresista cap a ERC o IC al març, pel maltracte pressupostari del PSOE en infraestructures, com ja feia Felipe González.
I es que l´actitut inexistent com la compareixença de la ministra Alvarez, amb unes bones intervencions tant d´ERC, que en Joan Puig, va ésser exemplaritzador amb lo del senyorito andalús i un fet que no es diu de que les mancances de RENFE afecten al benestar social , el temps i la salut dels usuaris, així com exemplaritzar el dèficit fiscal de 50 milions al dia o 20.000 milions d´euros a l´any, així com titllant encertadament Zapatero com el nou Mister Marshall al venir a Catalunya, demanant a CIU que es negués a donar suport a pressupostos, si no es respecta infraestructures, enlloc de fer lo de sempre d´acceptar caramelets d´esmenes, donen nota alta a ERC, en aquest cas. Ara bé, la unanimitat catalana amb ERC,CIU i IC, tant de bo fos en altres casos. Però ZP no es mereix rebre suport dels pressupostos sense avenços reals de sobirania. La societat està cansada de politiqueria. Moltes paraules, i a sobre el que volia rebentar l´estatut, el President d´ENDESA i amic d´Aznar, Manuel Pizarro, a sobre li passa al mort a REE i aquesta que és regulada per l´estat, li torna la pilota. I la casa i el país per escombrar. Algú s´extranya que el Centre d´Estudis d´Opinió digui que el 60% dels catalans estigui insatisfet de la politica dels seus representants? O hi ha solucions concretes, o la ciutadania donarà definitivament l´esquena a la política amb abstenció massiva, i sovint amb raó.
És l´hora que els lideratges morals de la societat catalana aterrin en els dirigents politics, per tornar la confiança de la societt amb els seus representatns. I això, i aquest és el mal endèmic, molts representants caalans és entrar en el debat posposar: cal obrir un enfrontament institucional amb l´estat. O es desballesta o es autogestiona des de la Generalitat amb recursos i competències plenes.
És la fi del peix el cove, és l´hora d´espolsar les submissions i d´afrontar arremangar-se cap a un nou periode constituent català. Des de la base, empès per la societt civil, que s´acompanyi de la societat civil a fer el que fa temps hauríem d´haver fet amb Espanya: PLANTAR-NOS I FER LA NOSTRA. A Escòcia ja van per feina . A què esperem a engegar també el procés? Qui ho faci, tindrà el suport de a gent desenganyada de l´actual classe politica, del sobiranisme desencisat, del socialisme català maltractat del PSOE i dels catalanistes que volen un país millor, perquè Espanya podem ésser bons veïns. Per a molts espanyols ens veuen ja com un llst. I nosaltres igual. Doncs anem per feina. Espanya està en un camí cada cop més escleriòtic. No pot controlar els subordintas i imposa a cop de decret, a cop d´ús judicial, etc. I això per sort de les nacions de lé stat, cada cop li anirà me´s a la contra, perquè fara que me´s gent no sigui indiferent i faci el pas a la sobirania.I en aquest sentit, ERC, hi ha molta feina a fer i buscar els lideratges desacomplexats i de noves generacions que no tinguin pors per encarar el procés .