31 de desembre 2012

Moisès Broggi, una pèrdua en la memòria històrica social i nacional

S´ha mort Moisès Broggi, aquell home que visqué els temps dificils de la guerra civil com a cap quirúrgic de les brigades internacionals i conegué com pocs els horrors de la guerra. El seu nom em resona amb un gest inmoral quan el 9 de juliol l´Ajuntament de Barcelona de la mà de Xavier Trias va negar un escenari pel final de la manifestació independentista on Moisès Broggi, entre d´altres havia d´intervindre, i que la seva convalescència i el anar en cadira de rodes, no va impedir que amb esforços pogués parlar. Els mateixos que intentaren impedir-li la seva paraula, avui el lloen des de ciu. Els mateixos que no eren dels seus, al circulo ecuestre dels vencedors, que se´n mofaven per la seva dignitat com humanista, metge i persona , on el seu compromís amb el país va mullar-se en l´assemblea nacional i tant d´altres esdeveniments a favor de la independència i una ètica social i per una sanitat pública que pretenen retallar-nos. Aquest és el vídeo del 9 de juliol on Moisès Broggi instava a viure entre iguals, no entre subordinats

This World BBC 2012 The Great Spanish Crash subtitulado

This World BBC 2012 The Great Spanish Crash subtitulado

21 de desembre 2012

El referèndum al 2014 amb més europa i menys BCE

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, fruit de les converses de governabilitat a la Generalitat ha sortit i centrat el debat de la possibilitat d´una consulta pel dret a decidir(eufemisme per no explicitar el dret d´autodeterminació), on sembla que s´apunta durant l´any 2014.
Però aquest procés, que tibarà el debat social i nacional, ni ha d´ésser l´excusa per justificar retallades socials ni una cortina per assegurar-se el poder polític per part de CIU i alhora trobar un soci amb ERC per salvar-lo de les explicacions per presumptes corrupcions com apunten els casos ITV i el cas Palau.
I la pregunta de la consulta, en concret la seva referència a Europa pot ser genèrica, en el sentit d´integrar-se a un entorn socioeconòmic, sense tenir-se que sotmetre´s a la zona Euro.

Recordem que recentment els ministres de l´UE han aprovat l´ampliació de poder per l´òrgan no democràtic del BCE, que ja ni compta amb un membre permanent de l´estat espanyol, que a efectes pràctics actua de corretja de la principal economia de l´eurozona, Alemanya i per tant defensant els interessos crediticis de la banca alemanya , als dictats del Bundestack alemany.
I el BCE al controlar la política monetària de l´euro i del control de la banca, el converteix en un òrgan de dependència econòmica de primer ordre, que en el context actual d´un euro fort, i l´estat espanyol de no disposar d´una moneda pròpia i política monetària cedida al BCE, provoca que la competitivitat faci l´actual pressió a la baixa de la massa salarial.

Devaluació salarial, per la no devaluació de la moneda, i així fins al austericidi de devolució als mercats del deute, fent que ja es paguin 40.000 milions d´euros d´interessos dels pressupostos de l´estat espanyol , i que el conjunt del deute públic suposi un terç del pressupost estatal, abocant per l´augment de la prima de risc i el diferencial d´interès amb els bons alemanys a un impagament imminent, tot i que la majoria del deute , és privat, i ja es porten saquejats 216.000 milions de diner públic, el 21% del PIB Estatal, entregats al sistema bancari, enlloc de liquidar bancs, ens espolien fiscalment a la societat, i de retruc provoca les retallades encadenades sense fi.
Tot plegat, la bancarrota de l´estat espanyol i les destralades en l´estat del benestar fa que la sublevació social creixi cada cop més, i prengui relleu la necessitat que tot procés democràtic d´autodeterminació real, hagi de definir si s´aposta per un banc central propi i sortir de l´eurozona i de la dependència del BCE, i avançar en banc central com ja tenen Anglaterra, suècia i noruega, amb possibilitats de plantejar una política crediticis i monetària pròpia.
La independència real, ens la juguem per tant en la formulació, de dur-se a terme el referèndum el 2014 o quan sigui, en citar i apel.lar a continuar a la UE , o apostar per un model d´independència econòmica, amb Acord econòmics bilaterals, sigui el cas de Suïssa, Islàndia , Liechtenstein i Noruega, aplegat dins l´EFTA.
Cal fer que des de la pluralitat del sobiranisme es plantegi una independència real, no una nova dependència, per sortir de les brases de l´estat espanyol, o caure de nou al foc neoliberal del BCE. Ens hi juguem una veritable independència, que puguem fixar el nostre nivell de benestar i amb veinatge amigable amb l´entorn socioeconòmic i cultural  amb veu pròpia, establint el marc laboral, de seguretat social, d´estat del benestar i política fiscal redistributiva i progressiva, sense límits, com la millor garantia per un futur de prosperitat i llibertat.