25 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Nou webloc sobre la Fia-faia, la tradició de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà


Omple de joia, que almenys una tradició desconeguda encara per a molts, surti al telenotícies de TV3, hi tingui un reconeixement social fora de la comarca, que ha d´acabar esdevenint una festa Patrimoni nacional, esdevenint, festa d´Interès Nacional, sens dubte.
Gent com en Xavier Pedrals, historiador i responsable de l´Arxiu comarcal del Bwerguedà,que ha fet una recerca sobre aquesta festa del solstici d´hivern amb el llibre titulat: La Fia-Faia: ancestral, màgica, única", recomanable:



La Fia-faia: ancestral, màgica, única
Pedrals i Costa, Xavier
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
La Fia-faia és una festa del solstici d’hivern. La seva part més visible consisteix en l’encesa d’una foguera a la muntanya amb la posta de sol. Posteriorment un grup de fallaires adults conduirà aquest foc a les poblacions i el repartirà entre els qui els esperen amb les seves faies disposades. Reminiscència d’antics ritus agraris, sobretot ramaders, el conjunt de la festa evoca altres sensibilitats religioses i festives.
Premi Valeri Serra i Boldú 2006

Data de publicació: 2007

Lloc de publicació: Barcelona

Col·lecció: Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, 18

Preu: 12 €


Per mirar d´aportar un pessic al coneixement i difusió, us faig present un nou webloc sobre la Fia-faia, amb imatges, videos i informació ,que podeu fer-lo vostre aportant quelcom sobre aquesta festa de l´Alt Berguedà per tal de prestigiar-la encara més.

- Webloc de la Fia-Faia

I les fotografies pròpies com la de dalt,penjades al compte de Flickr propi.

(Maragall dimissió) La informació de la vaga de TMB que no interesa que se sàpiga. Carta d´un usuari de bus



Aquests dies, com mai, per festes un conflicte ha sortit a la llum pública com és el conflicte a TMB de Barcelona pel dret al descans setmanals de dos dies als conductors d´autobusos.
I la premsa del sistema, per pressionar, aprofita per debatre sobre el dret de vaga, obviant els serveis mínims que marca l administració, en aquest cas la conselleria de Treball, que per uns és abusius, i per altres insuficients, depèn del cas.
Però el debat és el dret a un treball amb un descans que no entengui en lògica de mercat i el dret a la vida familiar i particular, que és la clau d´aquest conflicte, a més de la prpotència del govern del PSC barceloní, negant-se a rebre al comitè d´empresa, amb tarannà xulesc o prepotent d´entrada, enlloc de buscar una sortida.
Només deixar constància de informacions que es desconeixen, les de la part social i laboral i aquí teniu adreces per informar millor, i no només creure la part institucional, que ja pateix pel desgast electoral, ara que la darrera assamblea es referma amb la vaga.

Comunicat de CGT a TMB:

CGT convoca set dies de vaga total en els autobusos de Barcelona

Complint amb l'acord pres per l'assemblea de conductors/es celebrada a Plaça Universitat el dia 21 de novembre, el Comitè de Descansos ha convocat la vaga de Nadal, per als dies 21, 22, 23 i 24 de desembre i 2, 3 i 4 de Gener, des de les 00.00 a les 24.00 hores. La radicalitat de la Direcció de l'empresa ha accelerat els esdeveniments.

La intenció del Comitè de Vaga serà convocar una Assemblea general el primer dia de vaga, amb les seves respectives mobilitzacions. La gent de Barcelona ens veurà en els carrers reclamant els dos dies de descans setmanals.

La vaga començarà el pròxim dia 21 de desembre a les zero hores i ha de començar amb la contundència que vam demostrar el 21 de novembre. Els conductors/es ja ho hem demostrat altres vegades i sabem sobrepassar als sindicats que ens intenten confondre o parar, com ara s'intenta des de la Direcció del SIT o des de l'ambigüitat de CCOO i UGT. Solament cal recordar la lluita dels tretze caps de setmana on després de posar "els ous en l'edifici" tots els sindicats van haver de pujar-se al carro, alguns molt a pesar seu. Ara si cal tornar a l'edifici tornarem, o a negociar o a pressionar (amb més ous si fa falta).

Volem a la resta de col·lectius de TB que no estan convocats, en principi, a aquesta mobilització, el seu suport solidari perquè estem segurs que del que aconseguim els conductors/res amb aquesta lluita, més aviat que tard se'ls traslladarà també a ells.

També fem una crida al conjunt de la CGT a donar suport als treballadors en vaga.

----------------------------------------------------------

El perquè de la vaga

Volem recordar que el col·lectiu de conductors de TMB treballa sis dies a la setmana, comença i acaba la seva jornada laboral en dos llocs diferents de la ciutat i tots els conductors i conductores suplents coneixen el seu horari i la linea en la que han de conduir el dia següent només amb un dia d’antelació.

El col·lectiu de conductors/es realitza només 5 dies de descans al mes.

El conductors i conductores d’Autobusos de TMB treballen a l’any: 1690 hores efectives, 83 hores de presencia mínimes, 80 hores extres obligatòries, 7 dies de feina en festes oficials, temps partit, etc. Treballem 251 dies a l’any, més les festes oficials, quan la mitjana al sector és de 220 dies a l’any.

Aquesta situació de manca de descans està provocant:

1. Una concil·liciació de vida familiar i laboral molt difícil de dur a terme. No és una casualitat que cada cop són més els treballadors i treballadores que s agafen la reducció de jornada per fill, com una manera de poder estar més amb els seus. Una altra dada que confirma aquesta mancança de conciliació familiar és l’augment considerable de companys i companyes que agafen alguns dels seus 20 dies de permís no retribuït, ajustant-se el cinturó per poder estar més amb la família.

2. Un alt nivell de tensió entre els conductors i conductores que ha fet disparar totes les alarmes pel nivell d’agressions que patim com a col·lectiu. El complicat tràfic de la ciutat, la tardança entre Autobusos deguda a la gestió de segons quines línies, fent que la desesperació d’alguna gent es tradueixi en agressivitat i la pèrdua del respecte cap a la figura del conductor, ha derivat en agressions cap al conductor i conductora. (35 agressions físiques al 2006, 32 fins al dia d’avui. En relació a les agressions verbals no hi ha constància, però sabem que són diàries).

3. L alt nivell de baixes per qüestions psicològiques (depressió, ansietat, etc.). Segons l’Informe de Salut de l’any 2002-2004, les enfermetats psicològiques eren la segona causa de baixes a l’empresa, després de les muscoesqueletiques. A dia d’avui encara no tenim dades de l’Informe del 2004-2006.

Per tot això, desde la secció sindical de la CGT d’autobusos de TMB vam començar una campanya per aconseguir dos dies de descans setmanal pels conductors/es.

Aquesta lluita va tenir la seva primera prova de força el passat 21 de Novembre amb l’aturada de 5 hores, assemblea i manifestació fins a Plaça Sant Jaume. A pesar de tenir a UGT, CCOO i una part del SIT en contra, el 90% de la plantilla va parar i 2000 conductors/es van sortir al carrer a manifestar el seu cabreig amb la situació actual.

A pesar de tot, la Direcció de TMB i l’Ajuntament de Barcelona no ha variat la seva postura i, per tant, hi ha aquesta convocatoria de vages de 24 hores els propers dies 21, 22, 23 i 24 de Desembre i 2, 3 i 4 de Gener.

Per aquest motiu, necesitem que el màxim nombre de companys i companyes de la CGT tinguin coneixament de la situació i, en la mesura del possible, ens donin un cop de mà en els diferents fronts que tenim oberts (medis de comunicació, informació al usuari, piquets, etc.).

Gràcies a tots i totes per la segura col·laboració que rebrem.

Contacte CGT Bus de TMB:
Garganté: 669 17 19 57
Mercader: 676 70 50 62

Secció Sindical CGT Autobusos TMB
http://www.cgtbus.com

Comitè de Descansos TB
http://comitedescansos.blogspot.com

Carta d´un ususari de bus:


He rebut una carta. Els busos de TMB en vaga de nou

Avui he rebut una carta (via correu electrònic) dirigida als usuaris
dels Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). El remitent no és
pas Jordi Hereu ni l'ATM, tot i que és una llàstima, ja que
m'agradaria que parlessin sobre el que diu la carta. El remitent és un
conductor d'autobús de TMB que aquest Nadal farà vaga, com van fer fa
uns dies. Soc usuari diari del metro i dels autobusos i per tant
agraeixo la deferència que han tingut en fer circular aquesta
informació.

Estava al corrent de que la situació a l'empresa de transports no era
la millor i més o menys en coneixia les reivindicacions. Ara bé, la
campanya d'intoxicació per part dels responsables de l'empresa (que en
últim nivell és l'alcalde Jordi Hereu), ha emboirat el tema. Els
treballadors, com és lògic, es defensen pels mitjans que tenen, i han
volgut donar explicacions. El fet és que la situació laboral, en
especial allò que fa referència als descans, dels conductors d'autobús
és més que lamentable. Aquí teniu un grapat d'aspectes que a mi,
personalment, no em fan gens de gràcia:

-Només descansen un dia a la setmana. De caps de setmana, un al mes.

-Arriben a fer 8 hores diàries al volant. Cada setmana sobrepassen les
40 hores. Això suposa excedir el màxim permès.

-De les 14 festes oficials, en fan la meitat.

-Quan no treballen, ja sigui festiu o el seu dia de descans, poden ser
obligats a treballar.

Tot plegat em va arribar a un seguit de conclusions força greus:

-El desgast que pateix una persona al volant és molt superior que el
de moltes altres feines. A més a més han d'atendre als usuaris.
Podríem pensar que són coses que té treballar, si no fos perquè s'hi
juguen la vida, la seva i la dels qui cada dia agafem aquest
transport. Per la seguretat de tots i totes, cal que elsdescans siguin
correctes i que no treballin més de 6 hores al dia. Si hi ha un
accident bé que correrem tots a dir que no descansen prou, però,
aleshores, serà massa tard.

-Els horaris de feina i els dies festius que tenen són inacceptables.
Es tracta d'una distribució lamentable que fa impossible viure la vida
amb normalitat, compaginant la feina amb les activitats personals
(amics, parella, fills, lleure, etc.). Així doncs, l'estat psicològic
amb el que es reincorporen a la feina després del dia festiu no és el
més adequat. Si m'engeguen a la merda alguna vegada, sincerament, no
emsorprendrà. Jo estaria de molta mala llet i, per tant, poc
concentrat en la feina.

-Que un servei públic com aquest tingui a la seva plantilla en aquesta
situació em posa els pels de punta. Com volem eradicar la precarietat
laboral si ni tant sols qui hauria de vetllar per fer-ho és capaç de
donar feina digna als treballadors? Una mostra més de que la
pseudo-esquerra gestionària que ens governa està més preocupada per
fer soroll de progre de cara a la galeria que de prestar els serveis
públics de manera correcta i amb garanties per a treballadors i
usuaris.

-Crec que com a ciutadans i usuaris del servei, tenim el dret i el
deure de donar suport als conductors en vaga. Cal que els i les
ciutadanes vetllem per la correcta prestació dels serveis públics, per
la seva qualitat i per la seva seguretat. I això passa perquè els i
les treballadores facin la seva feina en condicions, no com passa ara
a TMB.

Per Nadal els autobusos no aniran bé, però ja poden dir missa, que els
culpables seuen en butaques als despatxos de Sant Jaume, no pas als
autobusos de Barcelona. On són ara els catalans emprenyats?

Tot el meu suport al Comitè de Descans de TMB i als companys de la CGT
i els altres sindicats convocants.

Atentament,
un usuari indignat.

23 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Les cúpules de CCOO i UGT abracen l´espanyolisme radial a l´oposar-se al traspàs de l´Inspecció de Treball(Maragall dimissió) Les

Aquest fi d any laboralment, hi ha dues notícies que són de gran calat i que la premsa generalitza ha tapat, on les cúpules de CCOO i UGT, després del seu desmarcatge de la manifestació de l´1 de desembre, seguint les tesis de PP-PSOE, donant l´esquena a milers de treballadors que es desplacen amb rodalies i pateix el caos circulatori i les exigències d´"inauguracionitis" de Zapatero, i que tan sols se´n va salvar sindicalistes i treballadors desmarcats, com l´ Intersindical-CSC i Sindicalistes per la sobirania, laboralment continuen la deriva espanyolista amb l´AINC que perpetua congelació salarial al 2% , amb la pèrdua de poder adquisitiu, on l´IPC Català arriba al 4,2%, i deixa als convenis d´empresa amb clàusules de revisió per salvar el poder adquisitiu i la negativa al compliment dels estatuts d´autonomia que ens doten de el traspàs de la Inspecció de Treball, que allunya el Marc català de relacions laborals necesari per posar fi a la sagnia salarial de milions de treballadors catalans, mentre els beneficis empresarials no han parat de créixer i que en 9.000 societats (sense incloure el sistema financer), que suposen el 25,9% del PIB estatal , els tres primers trimestres han augmentat un 30% els beneficis en relació al 2006, quan el conjunt del 2006 van augmentar un 36% respecte l´any 2005.
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.

Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :

CCOO i UGT, contra el traspàs de la inspecció de treball i per la pèrdua de poder adquisitiu
Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.

Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.

Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.

Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.

CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.

I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es

(Maragall dimissió) Les cúpules de CCOO i UGT abracen l espanyolisme radial a l´oposar-se al traspàs de l´Inspecció de Treball

Aquest fi d any laboralment, hi ha dues notícies que són de gran calat i que la premsa generalitza ha tapat, on les cúpules de CCOO i UGT, després del seu desmarcatge de la manifestació de l´1 de desembre, seguint les tesis de PP-PSOE, donant l´esquena a milers de treballadors que es desplacen amb rodalies i pateix el caos circulatori i les exigències d´"inauguracionitis" de Zapatero, i que tan sols se´n va salvar sindicalistes i treballadors desmarcats, com l´ Intersindical-CSC i Sindicalistes per la sobirania, laboralment continuen la deriva espanyolista amb l´AINC que perpetua congelació salarial al 2% , amb la pèrdua de poder adquisitiu, on l´IPC Català arriba al 4,2%, i deixa als convenis d´empresa amb clàusules de revisió per salvar el poder adquisitiu i la negativa al compliment dels estatuts d´autonomia que ens doten de el traspàs de la Inspecció de Treball, que allunya el Marc català de relacions laborals necesari per posar fi a la sagnia salarial de milions de treballadors catalans, mentre els beneficis empresarials no han parat de créixer i que en 9.000 societats (sense incloure el sistema financer), que suposen el 25,9% del PIB estatal , els tres primers trimestres han augmentat un 30% els beneficis en relació al 2006, quan el conjunt del 2006 van augmentar un 36% respecte l´any 2005.
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.

Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :

CCOO i UGT, contra el traspàs de la inspecció de treball i per la pèrdua de poder adquisitiu
Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.

Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.

Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.

Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.

CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.

I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es.

I també la valoració de la Intersindical Valenciana:

Intersindical Valenciana denuncia l'acord de negociació col.lectiva per a 2008.

Intersindical Valenciana critica que per setè any consecutiu se signe un acord interconfederal de negociació col·lectiva que proposa una pujada salarial de menys de la meitat de la pujada de l'IPC de l'any en curs, i sense tenir en compte l'opinió de les treballadores i treballadors afectats per la signatura del mateix.

L'acord signat per les patronals CEOE i CEPYME i els sindicats CCOO i UGT respon a un model de negociació col·lectiva allunyat dels interessos del conjunt de la classe treballadora i a un marc de negociació estatal allunyat dels centres de treball i de les empreses, que serveix a la patronal per a imposar els seus criteris i a les cúpules sindicals per a controlar els processos de negociació col·lectiva des de les direccions confederals. Per tant, es condiciona, quan no s'impedeix, la negociació en altres àmbits favorables i propers a les empreses i a les reivindicacions de les treballadores i treballadors.

La signatura del ANC 2008 s'ha fet sense cap debat ni consulta entre el conjunt de les treballadores i treballadors, fet que posa en evidència la pràctica d'un model sindical burocratizat que no té en compte l'opinió del personal afectat per les mesures que contempla. Tampoc s'ha fet cap valoració del resultat dels ANC dels últims anys i la seva repercussió en la millora de les condicions laborals i salarials dels 10 milions de treballadores i treballadors afectats. Però si la forma no és la més adequada per a arribar a acords amb les patronals, el fons del mateix no és molt millor. La política de moderació salarial basada en la previsió de la inflació anual suposa que les treballadores i treballadors tornen a pagar la falta de previsió del Govern. Especialment els que no compten en el seu conveni amb la clàusula de revisió salarial (el 32% del sector privat i la totalitat del personal del sector públic). Pèrdua que se sumarà a l'acumulada en els últims anys mentre que els beneficis patronals arriben a índexs molt elevats i s'estén la precarietat i temporalitat.

Per altra banda, resulta inconcebible que tant les patronals com UGT i CCOO utilitzen com argument la suposada “ruptura del mercat laboral” per a oposar-se al traspàs de competències en Inspecció de Treball o en altres matèries laborals a les Comunitats Autònomes que han aprovat recentment la modificació dels seus estatuts d'autonomia (Catalunya, Andalusia, País Valencià, Aragó o Castella-Lleó) o que les tenen des de fa temps (País Basc). En definitiva, la Intersindical Valenciana considera que el ANC 2008 no respon als interessos del conjunt de les treballadores i treballadors, no aposta per un repartiment més just de la riquesa ni dels beneficis patronals ni acabarà amb els problemes que té plantejat el mercat laboral ni amb les causes de la sinistralitat laboral.

València, 22 de desembre de 2007

(Maragall dimissió) El nou viaducte de Puig-reig , en marxa



El viaducte de Puig-reig és en marxa, i finalment el tram Sallent-Berga de 21 km., és complet, aixó si , amb un peatge a l´ombra( o sigui ho paguem tots via pressupostos de la Generalitat a la UTE concesionària), que va ser prou polèmic en el seu moment pel sectarisme de CIU en el denominat tram de "l´orella"i que té 4 carrils amb vigues úniques a diferència de les dobles , un dels tres únics ponts així a Europa, de 538 metres, i 23,8 metres d´alçada , que pels que hem vist l´evolució ha generat dubtes de la seva capacitat de resistència, me´s enllà de les proves de seguretat, i que té una estructura no del tot recta, que crea inquietut a més d´un conductor que hi haurà de passar-hi habitualment.
Quedarà pendent l´enllaç a Casserres , retocs puntuals de millora de l´entorn i l´enllaç que farà de variant de Puig-reig i connectarà amb aquest eix europeu E-9, que ja preveuen com a futur substitut de transport de mercaderies de Barcelona a París passant per el Llenguadoc cap a aMontpellier, i que no està pensada pels habitants de la comarca, tot i que en podem sortir beneficiats, si es saben aprofitar oportunitats, com el fet d´estar a mitja hora de Manresa, a 1 hora de Barcelona, a nivell comercial, turístic i industrial, si no es continua badant amb el polígon d´Olvan i s´aprofita cojuntura per part d´ajuntaments i institucions locals i comarcals.
També a nivell de treballadors la proximitat de Manresa, amb major oferta de feina, si els empresaris no donen sous adequats pot portar a una nova diàspora laboral, o mobilitat creixent, que demandarà la urgent planificació del ferrocarril cap al Berguedà, que el mateix conseller Nadal o el propi president Montilla no en van fer esment a la carpa montada per l ocasió, tot i ésser promesa incomplerta per part del PSC en campanya electoral, del tren-tram pel Berguedà ara que s acostarà fins a Sallent.

20 de desembre 2007

(Maragall dimissió) La imatge de Madrid que coqueteja amb el franquisme vora la Moncloa


Aquests dies, que s´aproven el pressupostos generals de l´estat amb els "nacionalistes" del BNG i PNB donant suport al PSOE/PSC, i que el senat reprova per primer cop a una ministra en exercici com Magdalena Alvarez, per cert experta tributària i professora d´economia per la UNED fins el 1990, em trobava a la capital del país veí per raons acadèmiques i no vaig poder estar de recollir aquesta imatge que sintetitza l´essència de l´estat espanyol actualÇ: en plena parada de Metro de Madrid, a la parada de Moncloa, o que en bus urbà i arribes amb l´autobús 46, et deixa aquí just davant de la seu de Ejercito del aire" presidit per la rojigualda, però que sovint passa desapercebut que entra les sigles d´una de les branques de l´exèrcit espanyol que constitucionalment parlant és ementat com el garante de la unidad territorial del estado español" i tenen marc amb la inscripció "FRANCISCO FRANCO CAUDILLO DE ESPAÑA", encara que no es percebi suficient ment a la fotografia, i és a dia d´avui a ple segle XXI. Aquesta és la Espanya, a pocs metres de la seu del govern de l´estat, que per moltes lleis de memòria històrica de perfil baix que es facin impera, un model queconviu amb el franquisme en una institució d´un estat que s´autodefineix com a demòcrata.
I he de dir que parlant amb algun que altra catedràtic, de paraula defensen lo que en denominen la Espanya plural, que inclús a fet tesi doctoral sobre gestió pública de ciutats de Madrid i Barcelona, en èopoca Maragall, i reconeixia que amb la meitat de recursos Barcelona era molt més eficaç, malgrat que actualment Madrid havia fet un salt amb inversions.
Però, també sobta que quan parlen de Catalunya, no l´associen amb les 750.000 persones que varen sortir al carrer el 1 de desembre, perquè quan els hi esmentes, en tenen la primera notícia, relacionen Catalunya amb "La caixa", i lo ve que va resistir el Pizarro a l´OPA a ENDESA,segons ells, un altra veritable drama nacional és comprovar que els espanyols convençuts, tenen tan o més clar que molts catalans, que nosaltres no som espanyols, i que esmentar per exemple el dèficit fiscal, i la seva negativa et responen amb lo que el problema és el mètode de càlcul i el que és més gros, el problema és la mala gestió dels recursos públics catalans com a causa real de dèficits a Catalunya, recordant el 3% que esmentava envers CIU a la corrupció a la obra pública, per tapar els 750.000 pobres que tenim a Catalunya, segons Fundació Jaume Bofill. Hi ha un desconeixement per ells fruit d´un buit mediàtic, però una candidesa per part nostra, que fa fereir per l´innocència, sovint vinculat amb la imatge de pidoladors de l´entorn de CIU amb allò de "que hay de lo mio" que no ens vegin amb criteris nacionals de país, sinó com a Catalunya que mira tan sols pel bé de la burgesia capitalista, enlloc de les classes populars catalanes, treballadors, pensionistes, aturats que que els costa arribar cada cop més a fi de mes.
I així un debat que sembla més aviat de sords que enlloc de reforçar el coneixement mutu, el que em reforça és que la distància sentimental, social, econòmica amb lé stat espanyol és un fet irreversible i que l´error és picar amb un ferro fred a les institucions de l´estat i a la intelectualitat madrilenya, si més no a nivell acadèmic, fent la pregunta: però a Espanya hi ha federalistes? et responen amb un NO contundent. Perdem el temps, Espanya està bé com esta essent unitarista ,centralista i radial, que se li cau la baba de convidar senadors, ministres, embaixadors a coctels, reunions, entregues de premis variopintes i que sovint es fan la gara-gara utuament per guanyar punts de notorietat social, el problema el tenim a casa perquè es mira encara massa a Madrid, quan hem de mirar més a Europa o a Brusel.les, però l´ocasió de pendre contacte amb sectors acadèmics de la capital de l´estat a un li permet de copsar el pensament arrelat i les pròpies febleses com a país, i exercint amb un full de ruta compartit el nostre Dret de decidir sobre el conjunt del nostre futur com a país.


18 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Nou bloc: WEBS DEL BERGUEDÀ

Sovint, davant la deficient generalització de les noves tecnologies, és una quimera informació sobre el Berguedà, i inclús sobre els seus propis ajuntaments i llocs d´interès, o rebre informació de gent d´arreu del país per e-mail sobre tal o altra enllaç sobre el Berguedà.
Per això, modestament he creat aquest nou bloc per aglutinar i anar incorporant tots aquells enllaços sectorialitzats i alfabèticament recursos webs del Berguedà o sobre el Berguedà per la difusió arreu aprofitant aquesta eina global que és internet. Aquí teniu i podeu fer aportacions i aportar nous enllaços al nou:

- WEBLOC WEBS DEL BERGUEDÀ

(Maragall dimissió) Nou bloc LA PATUM, la festa catalana de referència

Si al Berguedà i a Berga en concret hi ha una tradició de segles que perdura i amb la seva proclamació de Patrimoni Oral i immaterial de la humanitat per part de la UNESCO té el reconeixement, però sobretot de la seva llarga trajectòria i la gent, els patumaires que la fem nostra i tothom que d´alguna manera o altra hi participa és la PATUM, com a símbol de país, que encara no té suficient reconeixement a fora de les nostres contrares, malgrat ésser també un símbol de catalanitat desacomplexada, lligada amb la tradició cultural catalana. En aquest sentit, aglutinar sota un webloc quelcom de LA PATUM, és la meva aportació a difondre aquesta festa sense igual, que hi podeu fer les vostres aportacions o videos de la festa per més fàcil consulta agrupada. Aquí teniu el nou:

- WEBLOC DE LA PATUM

(Maragall dimissió) Nou bloc "La Corrida", la tradició a Puig-reig

Si hi ha una tradició al municipi de Puig-reig que erdura i té llarga tradició i participació, la més remarcable, entre d´altres, la denominada per tradició com "La corrida", amb passacarrers de Rucs, cavalls i xarrecs, amb fira d´embotits i botifarres per a tothom, entre d´altres.
Aquí teniu aquest nou espai que podeu fer vostre amb aportacions sobre la festa Puig-reigenca a aques nou webloc, que per cert serà del 18 al 20 de gener del 2008 proper:

- WEBLOC "LA CORRIDA"

(Maragall dimissió) Austràlia, Canadà i EUA, entre els deu països que més violen els drets indígenes


Survival nomena en un informe els “deu terribles”, els principals països que no van respectar els drets dels indígenes en el 2007. Expropiació, abusos sexuals, assassinats, persecució i tortures són algunes d'aquestes violacions.


Survival, una entitat que lluita per la defensa dels drets indígenes, ha nomenat els “Deu terribles: els principals violadors de drets indígenes al 2007’. Amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans, celebrat el 10 de desembre, aquesta entitat ha aprofitat per denunciar actuacions violentes que realitzen alguns països contra els indígenes per explotar les seves terres.

Indonèsia, Austràlia, Canadà, EUA, Nova Zelanda, Botsuana, Brasil, Perú, Paraguai i Malàsia són els principals països violadors dels drets indígenes. La tala d'arbres, el petroli i el cultiu són les causes de violacions i expropiacions de les seves terres.

Survival destaca que Austràlia, Canadà, Nova Zelanda i EUA, “malgrat la seva suposada condició de democràcies liberals”, són els únics països que van votar en contra de la Declaració dels Drets dels Pobles Indígenes de l'ONU.

Els ayoreo-totobiegosode de Paraguai són els últims indígenes no contactats al sud de la conca de l'Amazones. Al Perú habiten 15 dels últims pobles indígenes aïllats. Els Papúa Occidental a Indonèsia, els indígenes guaraní a Brasil, els pobles de Sarawak a Malàsia. Aquestes comunitats estan sofrint assassinats, atacs per part de l'exèrcit, expulsions i tala de boscos, explica Survival.

Un dels casos més denunciats és el dels bosquimans de Botswana, que tot i guanyar el judici el 2006 per les expulsions il·legals, segueixen sense poder tornar als seus territoris.

Què PuC FeR Jo?


Actua a Survival

Més informació:
Survival
Consulta altres notícies sobre indígenes publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2007

17 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Campanya 'CAGUM EL PARE NOEL'


La campanya ‘Cagum el Pare Noel’ va néixer per reivindicar, recuperar i potenciar la figura del Tió de Nadal, com a Tradició i senyal d’identitat Nacional.
La campanya va venir causada per un augment de la presència del Pare Noel com a personatge referent a les festes de Nadal (publicitat, mitjans de comunicació, comerços,...) traient protagonisme a una festa tan nostrada com la “Cagada del TIÓ”. Cal entendre, doncs, aquesta campanya com a foment de les tradicions pròpies de la nostra cultura.
Amb aquest objectiu i a iniciativa de l’entitat La Desperta de Torelló, fa cinc anys que es va crear aquesta campanya als municipis de la vall del Ges (Torelló, Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló), com també a altres municipis d’Osona, Ripollès i Lluçanès.
Entitats com La Desperta de Torelló a la Vall del Ges, Òmnium Cultural (delegació d’Osona), La Fundació Humanitària Dr. Trueta i Vilaweb Vic, a Vic, Solc. Música i tradició, al Lluçanès, l’Associació de Joves de Santa Eulàlia de Riuprimer, el Casal Independentista de Sant Joan de les Abadesses i el Casal Boira Baixa de Manlleu han realitzat els tallers de tions al seu municipi, sota la mateixa campanya, i amb un resultat igualment exitós.
Per aquest motiu, aquest any es pretén fer un salt qualitatiu i quantitatiu de la campanya i coordinar les activitats amb tots aquells municipis que vulguin adherir-se a la campanya.
La campanya reuneix un seguit d’activitats que cada comissió organitza de manera autònoma al seu municipi, tot i que algunes com el taller de fer tions per als nens, és repeteixen a tots els municipis adherits a la campanya. També és comú tot el material d’imatge visual que s’utilitza a nivell publicitari i de difusió de la campanya (cartells, web, xapes commemoratives, logo...)

(Maragall dimissió) Sobre el nou tractat de la Unió Europea

Des d´una perspectiva catalana, una Unió Europea, que a dia d´avui resta allunyada a la ciutadania, que al tumbar-li la constitució Europea, aprova tractat sense referndums dels ciutadans que l´hauran d´acatar-la, i que afectarà a les seves vides , sobretot en l apartat socioeconòmic és greu. I més greu, no només perquè ens lliga a un Banc Central Europeu, sense control democràtic, que ells en diuen "indepdent"( de la ciutadania), com l última emissió de diner als bancs, amb diners de tots, que fixa els interessos dels crèdits de milions d´europeus, sense rendir comptes, un zero en politiques socials i menys de drets laborals i de salaris, que no ens reconeix ni tan sols la 7a llengua d´Europa, el català, i com és la Europa dels Estats que aquests tractat reforça, doncs com no som un estat, no pintem res, en termes reals, la gent perd el valor real de les coses amb l´euro serveix a la ilògica de les transnacionals per moure lliurement capitals i centres de producció amb un marc que l´ampara, sense rendir comptes, i algú sé stranya que cada cop hi hagi més euroescèptics, veient quan amb el cas de Kosovo, hi ha avisen que no és vàlid ni per Catalunya i Euskadi , el dret de l´autodeterminació .
Hi ha un posicionament en contra del tractat que reprodueixo, és de gabinet d´estudis de la CGT:

CGT davant del Tractat de la Unió Europea

El nou Tractat de la Unió Europea signat el 13 de desembre a la trobada
de Lisboa és una Reforma de l’actualment en vigor i encara és més
antidemocràtic en la seva gestació que el Projecte de Constitució
Europea, que, almenys va tenir la possibilitat de ser discutit i validat
pels ciutadans d’alguns països, per mitjà de referèndums.

La UE, els seus caps d’estat, la seva Comissió, han entès que comptar
-encara que sigui de forma molt limitada i controlada- amb els ciutadans
té el risc que aquests entenguin que l’ordre social que es constitueix,
no té res a veure amb unes relacions socials basades en el respecte dels
drets per a totes les persones que habiten o treballen en l’espai
denominat UE.

El nou Tractat aprofundeix en la liberalització de tots els mercats de
producció i de serveis i possibilita l’aplicació pràctica de la
Directiva Bolkestein, continuant oberta la porta a la privatització
total de la sanitat, l’educació, l’aigua i les pensions.

Aquest Tractat tanca les estratègies Empresarials, fixades a Lisboa
2000, basades en la competitivitat en un món cada vegada més global i
reafirmades les esmentades estratègies pels Sindicats CES (Confederació
Europea de Sindicats), en el programa de treball conjunt 2006-2008.

Estratègies que fan desaparèixer en la retòrica i en la realitat, els
serveis públics: sanitat, pensions, ferrocarrils, educació, aigua,
habitatge, etc. i introduint el mercat pel mig tant en la seva
concepció, "serveis d’interès general" com en la seva resolució (qui
estalviï, tindrà una sanitat privada, una pensió complementària, etc.).

El mercat com principi rector de la política, manifestada la mateixa en
termes de relacions econòmiques (la lliure competència i la lliure
circulació dels diners, com a drets intocables), en relacions comercials
(protecció de multinacionals en els seus intercanvis desiguals i
injustos amb altres països) i l’aposta decidida per les dinàmiques de
creixent financerització de la societat en el seu conjunt.

Les polítiques socials, despesa pública en prestacions i cobertures
socials: pensions, sanitat, dependències, educació, habitatge,
transports públics i models de mobilitat, igual que la fiscalitat,
segueixen sotmeses al vet, fent impossible una política comunitària
sobre això, mentre es permeten els paradisos fiscals dins de la pròpia Unió.

Si la lliure competència (competitivitat) és el principi rector, els
mercats de treball i les polítiques d’ocupació només poden regir-se per
la regla de la desregulació laboral (flexibilització) i la precarietat
integral de la força de treball (buidament de drets laborals i socials).

La Comissió adquireix el "poder absolut" a través de les adequades
polítiques internes, directives fonamentalment, per garantir "a les
empreses europees competitives, accés als mercats mundials i operar en
ells amb seguretat" (Meter Mandelson-Comissari de Comerç).

Igual com les necessitats sobre la mà d’obra extracomunitària, de
l’Europa que "envelleix", són tractades des de la lògica del mercat i la
doble moral, per una part polítiques de desregulació d’una mà d’obra
necessària i suficient per garantir el tipus de treball precari que
requereix la competitivitat i per una altra, polítiques de negació de
drets de ciutadania que, des de la repressió i control, converteixin en
usuals i permanents les relacions desiguals, injustes i neo-colonials de
les relacions Nord Sud i, sobretot, l’àrea d’influència euromediterrània.

L’empitjorament respecte al que hagués estat un Tractat en tota regla,
revestit de "Constitució Europea", es troba en una cosa que en el seu
moment va ser "venut" a la ciutadania com el manteniment d’un model
diferenciador d’Europa respecte a EUA, és a dir el seu Estat de Benestar
o social de mercat, condensat a la Carta de Drets Fonamentals, apareix
amb seriosos dubtes jurídics, més enllà de no recollir de forma
vinculant els drets socials.

Gabinet d'Estudis Confederals

15 de desembre 2007

(Maragall dimissió)Manifest de professors i investigadors universitaris contra model nou d´Educació superior Europea. El "Real decreto" de la polèmica

QUINA EDUCACIÓ SUPERIOR EUROPEA?
MANIFEST ESTATAL DE PROFESSORS I INVESTIGADORS UNIVERSITARIS
Els sotasignats, catedràtics, professors titulars, professors contractats, investigadors i becaris d’investigació de diverses universitats de la Unió Europea, en tant que responsables davant la societat de diferents camps de coneixement (per bé que a títol personal i no en representació de les nostres respectives institucions), desitgem manifestar públicament la nostra preocupació davant l’orientació que el procés de construcció d’un Espai Europeu d’Educació Superior està adoptant en allò que es refereix a les reformes de les estructures educatives, així com a la noció mateixa d’universitat i del seu paper en l’educació superior. Conscients com qui més de la necessitat de transformacions profundes que contribueixin a la seva millora, no per això deixem d’advertir la necessitat d’un debat públic en què puguin ser sotmesos a crítica alguns aspectes d’especial relleu.
Ens preocupa les transformacions de la universitat es plantegin sense l’indispensable debat públic o que en aquest debat les nombroses veus que han d’intervenir-hi no deixin sentir les opinions de professor i estudiants universitaris.
Ens preocupa que, amb el pretext que la universitat ha d’estar al servei de la societat, cosa que ningú no nega, proliferin les agències i institucions externes a la universitat que, dominades pel poder polític de torn o per poderosos grups de pressió, dirigeixin la política interna de la universitat.
Ens preocupa que, amb l’argument que la universitat ha d’atendre les demandes socials, fent una interpretació clarament reduccionista d’allò que sigui la societat, es posi realment la universitat a l’exclusiu servei de les empreses i hom atengui únicament a la formació dels professionals reclamats per aquestes.
Ens preocupa que de manera expressa sigui menyspreat una altra mena de demandes socials d’importància en absolut més petita, deslligades d’interessos mercantils i directament relacionades amb objectius perseguits per una part de l’alumnat universitari, com ara l’adquisició d’una sòlida formació teòrica en una determinada especialitat científica o humanística, o el conreu de molt diverses arts i sabers, factors que constitueixen una part del patrimoni cultural europeu digne de ser preservat i transmès.
Ens preocupa que els canvis no siguin respectuosos amb la idiosincràsia de cadascun del estudis universitaris i sigui aplicat un model únic per a totes les titulacions, en el qual domini gairebé absolutament la professionalització en el marc d’una concepció clarament utilitarista del coneixement. En particular ens preocupa que els criteri de l’anomenada “avaluació de la qualitat” es converteixin en rígids motlles que acabin amb la necessària diversitat dels estudis universitaris.
Ens preocupa que alguns “experts” en educació universitària hagin convingut que l’adaptació dels estudiants al mercat de treball sigui l’única finalitat de la formació universitària i que hagi de traduir-se en l’adquisició “d’habilitats, destreses i competències”, cosa que de fet suposa un buidament de continguts emmascarat en un nou llenguatge d’origen extraacadèmic. Molt especialment ens preocupa que les nostres autoritats acadèmiques hagin començat a parlar de l’adquisició de coneixement com “l’element limitant”, a manera d’un vell vestit, del qual convindria desfer-se com més aviat millor.
Ens preocupa que entre els objectius no explicitats de la volada que, per l’acció d’aquests suposats “experts”, prenen les esmentades competències, habilitats i destreses en detriment dels coneixements propis de cada disciplina, figuri, si més no en el cas específicament espanyol, el desig d’abordar per la porta de l’eixida el problema del fracàs escolar dels estudiants, derivat al seu torn de la inadequada formació amb què accedeixen a la universitat, problema que ha dut moltes facultats a la creació de grups zero a fi de pal•liar-lo.
Ens preocupa que, en aquest context i sota el lema “de l’ensenyament a l’aprenentatge”, la necessitat de reflexió pedagògica, imprescindible per a la millora de l’ensenyament universitari, es converteixi en el pretext per a atorgar a una particular disciplina acadèmica, la psicopedagogia, la funció de marcar la pauta a les altres. I que una transformació així no acabi sinó en un augment desmesurat del treball burocràtic del professor (programació, temporalització, fitxes, guies docents), que minvi les seves energies sense augmentar la qualitat de la seva docència. Veient allò que ha passat amb l’ensenyament secundari, en el cas espanyol això resulta especialment alarmant.
Ens preocupa que caminem cap a una Universitat el professorat de la qual no serà valorat fonamentalment pels seus mèrits docents i investigadors, sinó per la seva capacitat d’adaptació a les noves tecnologies d’informació i comunicació (TIC) i a la pedagogia de l”aprendre a aprendre”, i per tant a una Universitat definida per una menor exigència de qualificació dels seus investigadors i docents (cosa que, és clar, redueix costos).
Ens preocupa que la reforma universitària no sigui encarada amb un estudi seriós de les necessitats econòmiques (possible increment de plantilla, arranjament d’edificis, nous equipaments), elements sense els qual està abocada al fracàs. Això alhora es relaciona amb la pretensió que l’actual reforma educativa sigui duta a terme sense un finançament estatal incrementat (“cost zero”).
Ens preocupa més específicament que els vents polítics bufin en la direcció de reduir el pes econòmic del sector estatal en l’educació, així com de condicionar el finançament públic a la prèvia obtenció de finançament privat (eufemísticament anomenat “extern”), fins al punt d’arribar a convertir aquesta exigència en un sorprenent requisit de qualitat (com ja ha passat amb les mencions de qualitat dels programes de doctorat). Així, com a resultat d’un nou sistema de finançament universitari, ens preocupa que les universitats es vegin abocades a concebre la seva pròpia tasca com l’exclusiva producció d’aquelles mercaderies per les quals les empreses estiguin disposades a pagar.
Ens preocupa que s’accentuïn les diferències socials en l’accés a l’educació superior: temem sobretot que, en la major part de les universitats, els títols de grau acabin significant tan sols un “passi” al món laboral, mentre que els estudis de postgrau, els que de debò introduiran la diferència en la qualificació, siguin convertits en un negoci.
Ens preocupa que la formació contínua i la flexibilitat curricular de professors i alumnes, propiciades per la reforma, constitueixin l’ocasió i l’excusa per a una educació superior menys qualificada, amb la qual, de fet, hom estigui contribuint a formar futurs assalariats en pitjors condicions laborals i sotmesos a l’extrema mobilitat per territori europeu exigida pels empresaris.
Ens preocupa, per fi, que la comunitat universitària no exigeixi de ser escoltada, optant per fer cadascú la viu-viu o, com denuncia la Universitat de París 8, per adherir-se al lema “cadascú per a ell mateix i el mercat per a tothom”. Allò que està en joc és el futur de l’educació superior dins l’Estat Social de Dret.

Madrid(Espanya), març de 2005

estamospreocupados2007@yahoo.es
http://fs-morente.filos.ucm.es/debate/inicio.htm

Això ho deien ja el 2005, però les amenaces es van fer realitat amb el Real Decreto 1393, amb acord del ministres d´educació de diferent signe europeu , del Pla Bolonya, que suposa la privatització de l eensenyament superior, amb comitè ANECA a nivell estatal ( una nova invasió competencial??) que haurà de verificar el curriculum segons Bolonya, en el qual hi haurà participació empresarial, desapareixent la formació integral de la persona, i es va cap a model elitista, amb 240 crèdits a nivell estatal per grau( a europa, que és la excusa per quiparar totes les universitats hi ha varem que va de 180 a 280 crèdits), i que a menys que s faci ensenyament lliure o a distància, les presencials requerirà plena dedicació i pràctiques gratis a empreses, com a "formació". Cal difondre´l ja que qui faci llicenciatura, està en impàs ja que diplomatura equival a grau, i el nou model el següent pas seran masters i doctorats:

B.O.E. MARTES 30 DE OCTUBRE DE 2007
MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA
Enseñanzas universitarias.- Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales.
http://www.boe.es/boe/dias/2007/10/30/pdfs/A44037-44048.pdf


A nivell estatal també hi ha professors que denuncien el que suposarà, que ho fan en aquest manifest.
Cal dir que des d´ERC s´ha aconseguit una defensa del marc propi, que caldrà veure si en el dia a dia universitari el fan efectiu.

12 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Joan Ferran és un democrata?

Si el que pretén el diputat i blocaire del PSC-PSOE Joan Ferran, en un moment on els mitjans públics s´acostin a una no ingerència de cap formació política, seguint un model més proper a la BBC, o és una provocació lo de la crosta nacionalista, o un intent de manual de menystenir la democràcia. Primer: de quin nacionalisme parla: l´espanyolista? diria que no, ja l encarna ell dins el PSC-PSOE. Si la deriva de control clarament constatada en els serveis informatius en relació de temes politics cada cop és més evident, en un moment de substitució del seu home al davant de la Corporació ctalana, per un relleu més professional i independent,, la sensació és de pressionar més els professionals, quelcom que trencaria el codi deontològic, si és que el coneixen. Si les pressions no són suficients, un altra el diputat i blocaire Manuel Mas, de Mataró, proposa la privatització de l´unic ens públic que normalitza en català, vist que la burgesia catalana, a fet ben poc per uns mitjans privats en català, salvades excepcions com Rac1 que obté uns bons resultats d´audiència EGM, vora els 313.000 oients.
Caldrà construir eines noves, no ensorrar un dels pocs elements de normalització nacional del català amb un model, encara ara, autocentrat per sort i professionalitat d´alguns professionals, per molt que la graella del telenotícies copii en molts aspectes esquemes estatals, subordinant-nos a realitat massa sovint aliena, quan exemples de la manifestació del passat 1 de desembre, que ni tan sols fou seguida pe 3/24 hauria de provocar dimissions en el sentit contrari.
El sectarisme de la crosta espanyolista dins càrrecs mitjans i la direcció del PSC-PSOE, ratlla el sectarisme, veient que estant perdent suport social dia rere dia. La democràcia i la seva pluralitat hauria d ésser un deure i no una excepció. Mas i Ferran no ho han entès, ells que diuen defensar la sacrosanta constitució espanyola, els recomano que es llegeixin l´apartat Segon, en especial article 16, que si existeix llista negre de professionals( i jo en conec me´s d´un repressaliat dins la corporació), algú encara hi veuria algun presumpte indici de delicte , de drets i llibertats, potser se´ls caurà la cara de vergonya, ara tranquils que el Garzón no els cridarà a la Audiencia "Nacional", ja que són dels "seus". Joan Ferran, amb termes que a el li semblaran més pròxims, constitucionalment parlant, no és un demòcrata, ja que la lliberat ideològica, i més de professionals d´ un servei públic, ratlla el feixisme,.La societt és plural, i això alguns els costa entendre. Cadascú pot exposar els seus arguments, però no inciar una suposada "casa de bruixes" i quedar-se tan ample.
Per cert, hi ha una campanya per la independència dels mitjans que defugi pressions polítiques, com les denunciades, a internet, que rep adhesions individuals, clicant aquí.

11 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Un web oficial que recull totes les ofertes d’ADSL


Foto: pashazade a Flickr

S´informa a web Quins preus, que les valoracions oposades que mantenen Brussel.les i l’estat espanyol sobre el preu que paguen els usuaris d’ADSL, apart de generar desconfiança entre els consumidors, també provoca la necessitat d’investigar particularment qui té la raó. Ara el Ministeri d’Indústria ha llançat un web, usuariosteleco, que pretén donar informació, actualitzada quinzenalment, de les tarifes que ofereixen totes les operadores estatals. La feina de comparar amb d’altres ofertes europees per arribar a conclusions, ja dependrà de cadascú.

Recordem que la comissària de Competència, Neelie Kroes i, amb ella, l’executiu comunitari, mantenen que els usuaris espanyols han de pagar un 20% més del que paga la mitjana europea per accedir a la banda ampla. Per la seva banda, Francisco Ros, secretari d’Estat de Telecomunicacions, insisteix en què aquesta diferència no existeix.

Entre les ofertes d’ADSL que apareixen al web, les més econòmiques són les de Jazztel i Ya.com que ofereixen un mega de connexió per 19,95 euros al mes, sense Iva. Telefónica ofereix la mateixa velocitat per 21,9 euros, però amb horari limitat.

(Maragall dimissió) Presentació llibre "La Dolors. Una vida per la llibertat" de Progreso Marín demà a Berga

Us faig present comunicat de presentació de llibre per Edicions Albí

Benvolguts/des,


em plau recordar-vos que el proper dimecres, dia 12, a dos quarts de vuit del
vespre, tindrà lloc a la Biblioteca Ramon Vinyes de Berga la presentació del
llibre "La Dolors. Una vida per la llibertat", de Progreso Marín, editat per
Pagès Editors.

L'autor va néixer a Tolosa de Llenguadoc de pares republicans exiliats. El
llibre és una memòria viva de la seva mare, la Dolors Prat, nascuda el 1905,
que encarna una vida forta, símbol de totes aquelles dones i tots aquells
homes que van treballar per la Llibertat fins a morir-ne. La traducció al
català d'aquest llibre, editat en francès el 2002, ha estat a cura del
lingüista Michel Camprubí, exprofessor de la Universitat de Toulouse-Le
Mirail, d'arrels berguedanes, fill com l'autor de pares exiliats a França.

Marín també ha publicat, entre altres obres, "Exili: testimoniatges sobre la
Guerra d'Espanya, els camps i la Resistència contra el franquisme".

Ben cordialment,

Jaume Huch
Edicions Albí

(Maragall dimissió) Regalaràs tecnologia? Compte amb la contaminació!


Greenpeace publica la sisena edició del seu Rànquing Verd d'Electrònics en el qual treu a la llum els gadgets més bruts. Mòbils, televisors i videoconsoles de marques capdavanteres de mercat no són exemples de bon comportament ambiental.


El sector de les videoconsoles va vendre l'any passat a tot el món 62,7 milions d'unitats. Això suposa un creixement del 14,9% en un any i es converteix en el sector de desenvolupament més ràpid en el camp dels productes electrònics, segons dades de Greenpeace.

Aquest Nadal sens dubte seran un dels regals estrella, però les baixes puntuacions de les principals empreses, Microsoft i Nintendo demostren que encara tenen un gran marge de millora en les seves polítiques mediambientals i en la seva aplicació.

Microsoft, Nintendo, Philips o Sharp han entrat en els últims llocs de la classificació del Rànquing Verd d'Electrònics Internacional de Greenpeace pel seu comportament ambiental. Nintendo, per exemple, és la primera empresa que obté zero punts dels deu possibles. Philips i Microsoft han obtingut puntuacions una mica millors, amb un 2 i un 2,7 respectivament.

Empreses netes i brutes

Les empreses que es mouen en els llocs capdavanters del Rànquing Verd són aquelles els productes de les quals, o la majoria dels seus components, es fabriquen sense utilitzar alguns ingredients perillosos específics. En canvi, les empreses que s'han limitat a comprometre's amb l'eliminació de les substàncies nocives en un futur obtenen les pitjors puntuacions.

La nova edició d'aquest rànquing d'actualització trimestral presenta avanços importants en la part alta de la classificació. Sony Ericsson ha pres el primer lloc a Nokia, i les empreses Samsung i Sony ocupen, ara, el segon i tercer lloc respectivament.

Sense recollida de residus selectiva

Nokia i Motorola han estat penalitzats per mala conducta. Greenpeace ha comprovat, per exemple, que els programes de recollida de productes rebutjats de les empreses a Filipines, Tailàndia i Índia no estaven disponibles en sis països, en els quals aquestes declaraven, a través de la seva web, que tenien servei de recollida de residus electrònics.

Els representants de Nokia a Filipines, Tailàndia, Argentina, Rússia i Índia no havien estat informats sobre els programes de les seves empreses i, en molts casos, donaven informació enganyosa. El personal de Motorola tampoc va poder orientar els clients sobre els punts de recollida en els seus respectius països. I com a resultat, Nokia ha caigut des del primer lloc al novè i Motorola del novè al catorzè.

“Les empreses no han de confiar-se en què no comprovarem si són certes les seves declaracions de grandesa verda”, ha advertit Sara del Río, responsable de la campanya de Tòxics de Greenpeace.

Apple, Panasonic, Samsung, Sharp, Sony i Toshiba han indicat recentment que ells produeixen, en l'actualitat, ordinadors, il·luminació de panells LCD, càmeres de vídeo i càmeres digitals, o almenys els principals components, lliures de PVC i/o BFRs .

Què PuC Fer Jo?


Al voltant de la creixent preocupació pel medi ambient i el reciclatge d'electrodomèstics han sorgit a tot el món interessants i noves iniciatives i propostes que et donen una idea del que pots fer amb els teus aparells electrònics i elèctrics avariats.
Abans de comprar un electrodomèstic pots consultar la sisena edició del Rànquing Verd d'Electrònics de Greenpeace íntegrament a la web de l'ONG.
Pàgina web d'AERESS. Compta amb dades i recursos, a més d'oferir tota la informació necessària per a trobar una botiga de segona mà a prop del teu domicili.

Més informació:

Greenpeace
Legislació relativa a la gestió d'aparells elèctrics i electrònics
Informació sobre el PCB a Viquipèdia.
Campanya ‘Dóna el teu móbil’ de Creu Roja.

Llegeix altres iniciatives relacionades amb el medi ambient publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-One World 2007

09 de desembre 2007

(Maragall dimissió) El debat pendent de l´independentisme: l´independentisme llibertari o anarcoindependentisme




Tenia pendent de fa uns dies un post referint sobre la xerrada dins les jornades llibertàries que es varen fer al Berguedà, a iniciativa de l´Ateneu llibertari Columna i llibertat de Berga, el qual vaig assistir,que ve ha originar un dels debats pendents de l´independentisme: l´anarcoindependentisme.
A diferència dels anarcoindependentistes o independentistes llibertaris ,que tenin com a referència el llibre" anarquisme i alliberament nacional", un llibre que encara ara és un gran desconegut , tot i reeditar-se.
Sovint a nivell històric l´independentisme ha tingut coma referències ideològiques des de l´esquerra el marxisme, amb partits efimers, com el Bloc d'esquerra d'alliberament nacional (BEAN) fou una coalició política creada l'any 1979 entre un grup d'independents encapçalats per en Lluís Maria Xirinacs, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Català de Treballadors (BCT). I que com ve recorda la wikipedia el BEAN es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1979, sent la primera força extraparlamentària al Principat de Catalunya al Congrés de Diputats, superant en total els 50.000 vots. En el seu programa electoral es reivindicaven els quatre punts programàtics de la llavors dissolta Assemblea de Catalunya.Posteriorment el PSAN va deixar la coal·lició, i el BEAN va convertir-se en partit polític.
Davant la creació de la llavors nova formació política Nacionalistes d'Esquerra, del qual en són originaris dirigents actuals d´ERC com el vicepresident Josep-Lluís Carod, o el conseller Pep Huguet, o el ben conegut mossèn de Gallifa, Josep Dalmau, entre d´altres. Ells van crear un manifest per la presentació conjunta d'aquesta amb el BEAN a les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya després del franquisme, l'any 1980, incloent la publicació de llistes d'adhesions al diari Avui. Tot i que el mateix Xirinacs , que ens va deixar sense esdevenir ja esclau del jou de l´estat espanyol, va signar el manifest i que el BEAN va proposar infructuosament d'anar en coalició amb Nacionalistes d'Esquerra repartint-se els dos primers llocs de la llista per Barcelona, les dues formacions polítiques es van presentar per separat, fent-ho el BEAN sota el nom de BEAN-Unitat Popular, i cap de les dues va obtindre representació al Parlament de Catalunya.El BEAN es va autodissoldre el 1982.

I d´aqui la majoria ja sabeu l´evolució de l´independentisme parlamentari, fins a la Crida nacional a ERC, en època d´entra de Colom i d´ex-membres del BEAN esmentats, substituint a l´Hortalà en congrés de Lleida tumultuós.

I sempre que he assistit a actes a les JERC(que mantenen a internet estel roig d´icona) s´insisteix en el fil roig, que en teoria uneix els ex-membres i secretaris generals de les JERC, des de Joan puigcercós, Camil Ros, David Minoves, Uriel Bertran i Pere Aragonès i desconec si també el segueix el nou portaveu nacional Gerard Coca. Aquest fil roig, a priori el continuador a la direcció seria el mateix Puigcercós, que al meu entendre més abocat a la "real politik", que a seguir el suposat fil roig.

I de ben segur que d´altres organitzacions de l´esquerra independentista deu succeir quelcom, i que el model de control intern que propiciïn acords de consell nacional o òrgans de representació a la búlgara,que cada cop admetin menys dissidències una premissa del model del fil roig,i que pot tenir reminiscències a nivell territorial, en un model dirigista de control intern de l´organitzacio política que correspongui, i que basa en la defensa de la creació de l´estat amb tots els elements negatius que també això suposa de control social, sense qüestionar l´estat propi nou mateix a crear per sobre el del generar debat transversal i obert, un model més llibertari d´organitació social i política, fet que hi ha cada cop més independentistes que hagin deixat algunes d´aquestes organitzacions per l´ofec ideològic, enlloc d´admetre la pluralitat d´opinions.

I que consti que aquesta afirmació me la van fer algunes persones que varen abandonar Maulets, i que a la manifestació de l´11 de setembre, s´agrupen al denominat bloc negre, apartidista, que cada any va a més, que aglutina gent de l´entorn de Negres tempestes(Barcelona), Acció Autònoma(Terrassa) i Catarko(El Prat) , autodenominats anarcoindependentistes, que a diferència dels partits, aquest bloc aglutina al sector majoritari de la societat catalana: ELS ABSTENCIONISTES.

Però tornant a la xerrada que feia esment, va donar ideològicament força de si , hi va haver la presentació del coordinador del activista Josep Cara, en Miquel , representant de Negres Tempestes , que van fent presentacions de la reedició de"anarquisme i alliberament ancional arreu del país on sel´s crida i l´activista i company blocaire de la CGT , el Jordi Martí de Marçà al Priorat, del qual us faig apunts aquí.
Si anarquisme i alliberament nacional, aquest llibre escrit pels volts de la revolució del 68 amb autors en Ricard de vargas-gosarons, Jon A.Montesinbos, josep M. Canela, Joan Casares, Joan Palomas, Enric Cabra van escriure aquest referent literari de l´anarcoindependentisme, queda pendents la reedició de la mateixa temàtica "anarcoindepe" els llibres de Jordi Sabater(professor de treball social i membre del CESB), "anarquisme i catalanisme".I un referèncent més actual és Josep Serra Estruch, membre del FNC, durant un temps també d´ERC, director del Catalunya i director de l´Escola de cinema de Barcelona, que feu l´obra referent del moviment independentista llibertari "Entendre Occitània". També caldria reeditar el llibre "La CNT i el fet nacional català durant la guerra civil" que malgrat sectors clarament espanyolistes furibunds dins la CNT, també hi ha signes catalanistes en els anys 30 dins seu. Per cert en Jordi Martí em feia apunt que l´Emili Cortavitarte està fent recopilació de posicionaments espanyolistes i anàlisi del tema dins la CNT en la època, que pot aportarà llum i comprensió millor de la història.
Un altre llibre a reeditar per entendre el creixent moviment "anarcoindepe" és "La utopia necessària(Nacionalisme i societt civil) del Toni Mollà.
Amb quest material de referència el model estatista clàssic fins ara dins l´independentisme dé squeres de ben segur, quedarà qüestionat, de la amteixa manera que en el cas d´ERC , el seu element que és herència en els dies d´avui dels anys 30 de la seva vessant anarcoindependentista és el seu caràcter assembleari i laic. Es parla de que el poder ha de venir de baix , no al revés i a ERC malgrat que sovint es facin interpretacions esviaixades, la base social, agradi o no agradi a les direccions del partit, són profundament ASSAMBLEÀRIES, i simplent exerceixen aquest dret com herència de l´independentisme llibertari.
Si fessim història, el propi himne dels Segadors, es va fer un concurs per la seva lletra en el seu dia, i de les 8 propostes, 6 eren d´autors llibertaris, entre ells Cels Gomis, enginyer ctalà i folklorista, com mostra n´és l´actual himne.
Si de la CNT de llavors és hereu en bona part la CGT a nivell sindical, com apunta en Jordi Martí, la revista CATALUNYA, té com a marc de referència els Països Catalans. Com sovint es desconeix que hi va haver ja sectors de la CNT que reivindicaven aquest mateix marc. I que en moviments socials perviu actualment als Països catalans en col.lectius com Revolta Autònoma a València o al Casal les Vies, a Mallorca. Als anys 30, hi havia dirigint "la Soli", Felip Coruella com a director, i ho feia en Català, malgrat sectors reacis, com també hi havia sindicalistes que podríem classificar com a llibertaris independentistes, que deien que als treballadors no els feia cap por la independència, perquè no hi tenien res a perdre, com recordem des del manifest els impulsors de Sindicalistes per la sobirania, com Salvador Seguí "el Noi del Sucre" , entre d´altres.
En Jordi recordava un gran impulsor del moviment fou com a impulsor de la societt civil, per la seva laicitat i fermeses en la causa independentista dels Païsosc catalans, fou Joan Fuster, que tenia una proclama que deia "visca l´anarquia, vica ctalunya lliure!". O Josep Llunas amb la revista "La tramuntana" que va reunir gràcies a reunió a l´Ateneu Barcelonès gran quantitat d´intelectuals amb idees properes al moviment llibertari independentista.
I es que interpelant els conferenciants, l´alliberament nacional llibertari és un fet natural a d´altres nacions no emancipades com Euskadi, que ja els anys 1971, tenien el corrent Askatasuna, que tenia revista feta a l´exili, impulsat per Mikel Orrantia, que va desapareixer el 1980. O a Canàries amb el referent anarcoindependentista i noms Segundino González.

En definnitiva, és un corrent ideològic a l alça , amb base històrica i que , en el cas d´ERC, que té en els anys 30 de la seva constitució una influència notable de membres de la CNT, hi ha un element, que ve a lligar amb aquest moviment llibertari independentista que és el centre dels debats i de les virtuts, el seu caracter assambleari que garanteix que el poder és de baix a munt i no es dicta al revés. Mentre ERC garanteixi aquest fet, tindrà un futur prometedor i de ben segur corrents diverses cada cop se´l fan seu i el valoren més.
L´independentisme llibertari , el moviment roig i negre, que en determinats cercles denominem el sector "xipiró", té molt a descobrir-se i a difondre´s i modestament i he posat el meu granet de sorra perquè contribueixi a coneixe´s almenys.

01 de desembre 2007

(Maragall dimissió) Crònica des de Madrid de la manifestació de l´1 de desembre. "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago"


Certament, l´entorn personal més proper és coneixedor que malgrat voluntat manifesta d´assistir a la manifestació organitzada des de la Plataforma Pel dret de decidir, no vaig poder-hi prendre-hi part, com segurament tants d´altres, per diverses obligacions, amb tot,fou massiva la participació de més de 700.000 persones per manifestar-se davant del caos ferroviaris i el dèficits d´inversions i l´espoli fiscal que afecta especialment a les classes populars.
Doncs bé, per raons de representativitat universitària de junta estatal de facultat , amb universitaris de localitats geogràfiques prou dispars per captar impressions, em trobava ni més ni menys que l´ull de l´huracà d´allà on ens neguen el pa i l´aigua als catalans/es a nivell de bona gestió i d´esforç fiscal i d´inversió social, a la "Comunidad de Madrid(CAM)", que en això no en tenen la culpa la majoria dels mortals que hi viuen, sigui dit de passada, estàvem circunstancialment a Alcalá de Henares, ciutat Patrimoni de la Humanitat.
Això d´estar Espanya, aterris a la imponent Barajas, ja et posa de mala bava ara que tenen ja funcionant la T-4, oi més quan tornes a Barcelona i compares, sembla de joguina. Et passis l´amplissima xarxa de Metro madrilenya , que té 3 parades per l´Aeroport i agafis "Cercanias", que tenen parada de "Nuevos ministerios" connexió amb C-1, C-2 o C-7, tres linies per anar a Alcalá de Henares amb tren, segur que posaria de bastanta mala llet a més d´un usuari del Prat de Llobregat que volia anar fa un mes cap a Barcelona, i quan aquestes tres línies de rodalies poden aribar fins a Guadalajara!, connectant zones tant diferents com barris esquerranosos com Vallecas , que el PP els tenen abandonats per "rojos", però creen mogudes com televisions comunitàries per resistir , a diferència d´altres localitats plagats de militars com Torrejon de Ardoz per la base militar, que Franco amb acords de 1955 els va deixar col.locar als EEUU.
A les notícies de la premsa d´allà, podies "triar" entre el diari d´Alcalá, l´ABC, El Mundo... i la Vanguardia, i el País, tot cal dir que aquest darrer és el que triunfava entre universitaris. No em sobta que "La vanguardia", també el consideren dels "seus" mitjans, a la Comunidad de Madrid.
De la manifestació res de res a notícies, la quota catalana era el derbi Espanyol-barça. Recurs recorrent: telèfon i explicacions d´amistats de l´èxit descomuncal amb la convocatòria de vora 200 entitats a través de la PDD i adhesió de ERC, CIU,IC, EUIA, amb absències clamoroses del PSC i les habituals per outsiders del PP i Ciutadans.
I es que el matí, vaig tenir un "calurós" intercanvi d´opinions amb Vicerectora de l´Espai Europeu de la UNED sobre l´escàndol del que suposarà la reforma universitària aquest Reial decret 1393/2007 del 29 d´octubre que posa les bases de la privatització de l´ensenyament universitari , aplicant el Pla Bolonya, la rectora em diu que això ho han acceptat tots els ministres d´Ensenyament Europeu, i darrera aquesta voluntat de l´ANECA de controlar homologacions de carreres universitàries , que fa que desapareguin les diplomatures i licenciatures i hagin graduats (240 crèdits), màsters i doctorats amb intervenció empresarial en continguts, desapareixen model públic, que es calcin els que tenen les carrers a mig fer i la UNED no tindrà els plans definits fins la tardor del 2008.
Bé, torno a impressions, ja m´estendré en aquest tema altra volta. Després de conèixer resultats exitosos manifestció comento el tema amb gent de diferents indrets, i els ha arribat el caos de l´AVE, i poca cosa més. L´atenció mediàtica està ja centrada en la mort d´un Guàrdia Civil que feia funcions d´espionatges a ETA en territori francès.
Desconnexió per veure el derbi Espanyol-Barça amb l´impresentable comentarista de la sexta el Montes, des del dia que feia proselitisme militarista en no sé quin partit , i els seus comentaris infumables sobre si es podia seguir en català simultàniament i en gallec, com una raresa, un pren l´opció de treure-li la veu. No puc, fins el gol de Riera. Taules.Parlo amb company Gallec, que és del BNG, i que no només no se n´amaga i e fa proselitisme carnet en mà i li pregunto com és que el BNG va votar amb PSOE no destituir Magdalena Alvarez. I em diu lacònic, que el BNG fa peix al cove: els han donat les competències en infinitat de coses d´un cop, les més destacables, sobre temes agraris, sobre ports maritims i la creació d´un cos de seguretat gallec, a l´esstil mossos d´esquadra. Així obté suports el PSOE per salvar la ministra. I com és de suposar el PNB la renovació del cupo basc.
Algú creu encara amb Galeusca? Molts simpàtics però gallecs i bascos , primer miren per casa i aquí cornuts i pagar el beure. I el PSC a la lluna mentre Maragall té un exercici de dignitat personal. Ho pagaran electoralment.
Endemà, tornada per les còmodes rodalies, que , em deixava un detall, les rodalies de Madrid, al menys les que arriben a Alcalá de Henares no passa com a l´àrea metropolitana que la gent va dreta. Perquè? Perquè tenen dos pisos i el doble de capacitat, per tant. M´informen que em vaig perdre debat espontani sobre la laicitat a la nit, dividint-se companys de politiques, un xic rojos i de dret i economia una mica místics , però a la propera, no me´l perdo. Ja proposaré debat sobre la plurinacionalitat. Madrid cansa, i a un li provoca son i cansament per aguantar a certes hores.
A la tornada, al esmentar que a Catalunya es recomanable per exemple visitar el MNAC, i delletrejo el Museu Nacional d´Art de Catalunya, ja no s´aguanta representant de Zamora de dir allò de "los nacionalistas ya haciendo propaganda", com si fos un capritx. No em vaig poder estar, i crec que era a l´alçada de Vallecas que és clar erem una nació que només feia 800 anys que ho erem. Canvi de conversa per no escalfar tema oi més en el context no favorable.
A Barajas ja em dirigeixo a la prova del coto fluix, anar al quiosc i immortalitzar fotografia que recullo amunt. Agafo Vanguardia, perquè agafar el PSOEdiórico opinant sobre la manifestació em posaria de més mala lluna, i així també per passejar-me per la T-2 amb joiosa foto de gentada amb estelades i agafo com a pamflet per "desinformar-me" el Mundo. Escolto conversa de dos madrilenys arribats que un vol agafar l´SPORT, i l altra li diu: "Qué haces! no te atrevas a ir con ese diario en el Metro! en un to, de morbositat, però conscient del context desfavorable. Em vaig quedar amb les ganes de saber si era un rara avis culé i madrileny, o un suidcida lector madrileny.
Mentres espero el vol , faig mossec i faig el sacrifici de fer zapping radiofònic.Ja és desgràcia, però la primera que fan informació és la COPE: Passaven oients i explicaven funerals d´estat per guardia civil mort. No goso reproduir les barbaritats dites des de la bilis, però el més fluix que sento és pena de mort i visques "al cuerpo", etc. Desconnecto, fullejodiari ABC i em xoca veure El Fidalgo i el Mendez,re els seus representatns catalans s´absentaven de la manifestació en pacte amb representants diputats de tots els partits per declaració, i que ERC i va dur un tècnic, que em temo pot portar a deriva cap a ilegalització d´ANV per contaminació de discursos d´AVT com l´Alcaraz, que a la COPE el feien màrtir gairebé, ofegant la possiblitat de resolució política del conflicte basc, que insta el propi Rubalcaba insinuant il.legalització. Per uns vots d´espanyolisme s´es capaç del que faci falta, i més si això evita que es presentin a generals i no oli treguin vots a PNB.
Al temps. Hora d agafar el vol i parlo amb un ciutadà de la república dominicana que m´explica que n´està fart que cada cop que torna del seu país per anar a Barcelona, on viu i treballa, té que fer escala a Barajas i perd de les 11 del matí a més de les 3 de la tarda, i li explico que hi ha una camama centralista que li diuen AENA, ell perd me´s de 5 hores per no haver vols intercontinentals directes a Barcelona. Encara abans d´enlairar puc escoltar altra emisora, la SER, a les noticies es centren en atemptatt mortal, i si, esmenten la manifestació d´ahir a Barcelona dient "miles de personas", i el que em quedo esmaperdut i això ajuda a entendre per quin pacte aposta el grup PRISA a qui entrevisten per opinar: Duran Lleida. El que no vol la independència de catalunya com si fos el Portaveu d´aquella manifestació. Poca estona, perque l´altra gran notícia és la protesta de ciutadana de Salamanca per pujada de preus dels autobusos perquè han condonat deutes per prescripció a constructors l´ajuntament governat pel PP. A Aeroport el Prat, ja no hi ha busos gratuïts fins Estació de França que vaig utilitzar a l´anada, i ara cal anar a Rodalies. Després dé spera de 20 minuts, i 10 més d´engegada, que passa alguns trams molt lent,amb tiquet TOT gratis, s´asseu una noia llatinoamericana i expressa en alt la frase del dia al seu company: "Es la primera vez que vengo a Catalunya y no pago!". Ho pot dir més alt , però no més clar.
Conclusions feu-les vosaltres mateixos. Però mediàticament, que és el que arriba a la societat espanyola, es pot dir que hi ha un apagada informativa brutal, que l efecte de canvis de model d´estat fa i farà impossible mentre estem dins aquest estat espanyol, a menys que la mobilitzacions s´alcin de to. Si algú ho dubtava només ens queda exercir la sobirania pel nostre compte, amb independència de l´origen i condició social i fer una sacsejada al mapa polític.
Pesi a qui li pesi, cada cop sóm més sobiranistes al nostre país, amb la mateixa proporció com creix la indiferència a Espanya sobre el que ens succeeix, i això a l´hora d´acords a nivell estatals s´ha de tenir en compte, i el moment àlgic serà quan es tumbi l´estafatut, perquè les mascares i els posicionaments d´alguns ja no podran ser més ambivalents davant la societat.