27 de març 2008

(Maragall dimissió) Trobada de Blocaires de la Berguedàsfera

Per tal de preparar les properes jornades de la Berguedàsfera, hem organitzat primera trobada de blocaires del Berguedà, aquest dissabte 29 de març del 2008.


LLOC: RESTAURANT CAL MARÇAL

MUNICIPI: PUIG-REIG

HORA: 22H.

MENÚ: DE PRIMER FUSTA AMB EMBOTITS DE LA COMARCA I SEGON I POSTRES A TRIAR.

PER CONFIRMAR ASSISTÈNCIA DE PERSONES BLOCAIRES FINS DIVENDRES: berguedasfera@gmail.com

(Maragall dimissió) Presentació del disseny identificatiu de la Berguedàsfera, obra del dibuixant Jaume Capdevila (KAP)

Us recordo als blocaires de la comarca:

PRESENTACIÓ DEL DISSENY IDENTIFICATIU DE LA BERGUEDÀSFERA

DISSABTE, 29 DE MARÇ

LLOC: BIBLIOTECA RAMON VINYES, DE BERGA

HORA: 10 HORES DEL MATÍ

Amb l´assistència de l´autor i blocaire, el ninotaire, Jaume Capdevila (KAP)

(Maragall dimissió) Video de l´homenatge a Salvador Seguí, ens ha d´empenyer el contexte politic que ens vindrà

Fa uns dies vam fer homenatge al sindicalista de la CNT, Salvador Seguí, com un referent poc valorat , símbol del catalanisme obrerista, aquesta majoria social que cal recuperar plenament per a l´independentisme, ja que l´espoli salarial(534 euros) i fiscal (2622 euros) i de serveis públics privatitzats o colapsats no poden continuar, cal el Marc Català de relacions laborals (IPC Català, Banc Públic català, Seguretat Social Catalana, trencant caixa única unionista espanyola, Convenis laborals nacionals catalans, polítiques passives i actives amb prestacions i pensions amb índex català, no com ara,etc... i l´independentisme ha de preparar context politic davant retallada de l´estafatut al Tribunal constitucional espanyol i el nou engany del finançament en ell acordat, per preparar la ruptura democràtica amb l´estat espanyol, i el nou full de ruta que els diferents corrents d´ERC hauran de tenir en compte aquests elements per sumar la majoria social, el catalanisme obrerista, el que no arriba a fi de mes i està hipotecat i maltractat per l´estat espanyol. Us passo el tall de l´explicació històrica per part de l´oriol jonqueres, iniciativa que hem empès els companys des de la transversalitat sindical amb Sindicalistes per la Sobirania:


19 de març 2008

(Maragall dimissió) ERC ha de aglutinar als 3.408.794 treballadors/es catalans, el catalanisme obrerista és majoria social


Repassant dades de l´afiliació a la seguretat social espanyola(encara), tenim a Catalunya 3.408.794 treballadors/es a compte propi o d´altri. Altra cosa és que no es tingui percepció particular obrerista, però que la realitat d´una societat hipotecada al 73% , amb un 58% de mileuristes, cada cop fa més evident juntament amb la desaparició d´una capa mitjana i es tendeix a un model bipolar de gent molt rica i una majoria cada cop me´s empobrida i precaritzada.
Què ha fet i sobretot què ha de fer ERC per aglutinar aquesta majoria social que ens portaria cap a la sobirania per millorar les classes socials populars del catalanisme? Aquesta hauria d´ésser una de les claus de la futura direcció d´ERC i em permeto la llicència de dirigir als futuribles candidats el missatge que sense aquesta majoria social el país no avançarà cap a la sobirania, sinó es fa un discurs a les preocupacions de les classes populars amb un ampli ventall de preocupacions que des de la constitució d´ERC als anys 30 va fer constituir en la força hegemònica. Llavors unificant casals republicans, rabassaires, obrers de fàbriques que escoltava el territori i les comarques,aglutinats en una ERC de bracet d´una hegemònica CNT amb més de 500.000 afiliats,que inclús va tenir consellers al govern de la Generalitat amb ERC. Cal en el marc del segle XXI, trobar les eines, i crear-les per repetir la història per acompanyar la majoria social cap a la sobirania del nostre país.
Igual que per a molts sectors socials s´ha trencat el tòpic de l´independentisme, també en el sindical , molts dels conceptes que defensem des de Sindicalistes per la Sobirania, han anat assumint-se, com el Marc català de relacions laborals, IPC Català, convenis laborals propis, etc.
Un avenç que no té encara una traducció en la substitució de una casta dirigent sindical desacomplexadament nacional en la pràctica, vist la representativitat sindical, malgrat que a l´afiliació sindical i milers de delegats sindicals són gent independentista, o com a mínim, ho veuen com a solució per millorar les condicions de vida de les classes populars. Algun dia caldrà desenvolupar una conferència sindical transversal pel sobiranisme, si la cosa continua sense que direccions sindicals, i no cito sigles fan un tomb real , i no només de discursos que no es tradueixen en fer convenis marc catalans, per exemple els darrers 8 anys, pensant més en el que diuen direccions sindicals de Madrid que la realitat catalana.
Tenim casos com els conductors d´autobusos de Barcelona, que ni tan sols reben un suport polític evident de la casta de l´stablishment, malgrat una lluita sense precedents, lluites davant deslocalitzacions com Fraphe, expedients de regulació com a Nissan , etc, com volem que no hi hagi me´s abstenció i desànim, si la majoria de partits defensen els beneficis empresarials sense responsabilitat social i les privatitzacions de serveis públics?. També l´independentisme ha d´estar com a exponent vora auqestes inquietuts. I com no, la majoria que pateix per l´Euribor, s´ah plantejat les institucions europees si són democràtiques,com el BCE,? No les triem la ciutadania, sinó una terna de buròcrates lluny de la realitat social, dins una Unió Europea neoliberal que financia deslocalitzacions a països emergents, amb pressupostos . La mateix història de sempre: amb diners que es treuen del consum de les classes populars, financem el perjudici sobre la majoria social treballadora, i el mateix passa amb el 80% dels impostos que paguem els treballadors a l´estat espanyol, que financien missions internacionals a saber quins països, en nom de la globalització capitalista. Mentrestant a Euskadi ja preparen un gran Banc Públic basc. I aquí a què esperem? I diguin que diguin, el capitalisme esta en crisi, només cla veure que la sobreproducció, cada cop crearà més crisis econòmiques i financeres, i com no, el BCE , a donar diners de tots per reflotar la banca. Masoquistes, o inconscients de la realitat que hauríem de conèixer aquest me´s de 3 milions de treballadors/es catalans, i també del conjunt dels Països Catalans.
Unes realitats que no hem de defugir, i que cal que també ERC faci pedagogia , com a partit d´Esquerres. Ja que del contrari, es gira l´esquena a la majoria dels 3.408.794 treballadors/es i seguint pautes de partits neoliberals, més enllà que es autocitin com a socialistes(PSC), liberals(CIU-PP), en les seves pràctiques. Som diferents, i els treballadors del nostre país, ERC ens ha de visibilitzar no com a part del sistema de dominació capitalista, sinó d´emancipació social de les classes populars cap a la plena independència del nostre país. Llenço al debat: Carod, Puigcercós, Bertran i Carretero, aposten per la justicia social i la independència i inquietuts dels 3.408.794 treballadors/es del nostre país i de la resta dels Països Catalans. Aquests és el debat real que ens cal com a partit a ERC i com a país per sortir davant model colonial de pèrdua de poder adquisitiu continu i de competitivitat basada en salaris baixos . M´agradaria que tots els futurs candidats quan es fessin públics, es fessin seu aquest discurs , no com a retòrica, sinó perquè és una de les poques vies si volem ser una majoria social en pocs temps, davant la gestió de l´stablishment i del peix al cove de la resta.
Ja ho va dir Salvador Seguí que qui posaria traves a la independència seria la Lliga Regionalista i Foment del Treball, els treballadors no ens fa por, ja que no hi tenim res a perdre. Aquests continuen tenint equivalents actuals. Però a ERC, no ens ho podem permetre de renunciar a l´obrerisme catalanista, si volem ser de nou majoria social, amb discursos, però sobretot en fets en l´acció política.

18 de març 2008

(Maragall dimissió) Aviat parlarem de Saülgordillosfera, oi blocaires?

Aquest post és escrit amb apreci al Saül Gordillo, que m´ha fet esment a partir de dos darreres converses tingudes presencialment, sobre el que em proposa irònicament com a ciberokupa ctalà de l´any. Home, crec que sortia suplement de l´Avui de diumenge, i el vaig llegir a Gandia(País Valencià) que hi ha 112 milions de blocs, i que jo administri uns 50, és misèria. Ara bé, allò que tinc inquietud o considero que s´ha de donar valor a la xarxa, i sobretot visualitzar el territori del Berguedà a la xarxa, doncs modestament he fet la meva contribució. Ara d´aqui a "Okupar", que jo sàpiga els espais no tenen llogaters, són lliures, perquè ningú n´ha volgut difondre,. Saül, sé que comparteixes percepció que internet és llibertat, i jo, modestament i aporto la meva contribució de visualització d´una comarca allunyada dels cercles informatius comuns, el Berguedà, per tant una visió de rerepaís, personal i de compromís social i nacional. Posats a fer ironia, m´agradaria més el terme RIALSFERA.
Per cert, per quan parlarem de Saülgordillosfera? T´animes a crear blocs o ens tens a centenars de blocaires que et seguim, esperant els teus posts de la Saülgordillosfera, de forma ansiosa, consumidors d´actualitat politica i opinió, com a baròmetre blocaire i pulsòmetre periodístic que esdevé aquesta continua cerca de blocs delerosos de matisos i punts de vista transversals i que tenim de nexe d´unió el teu bloc, tal com si fos un planeta envoltat de centenars de satèlits blocaires, fet que em porta la reflexió a proposar la nova paraula a normalitzar al món blocaire: SAÜLGORDILLOSFERA.
I qui vulgui escurçar o més familiarietat, proposo: SAÜLSFERA
Què en penseu, blocaires?

(Maragall dimissió) Les violacions de drets humans al Tibet, de nou sobre el mapa

Fa uns mesos, els monjos budistes demanaven a Birmània més llibertat. Ara els protagonistes són els monjos tibetans. La Xina ha donat un ultimátum perquè parin les manifestacions i el Dalai Lama parla de 'genocidi cultural'.


Organitzacions de drets humans denuncien des de fa anys que la tensió i la violència estructural són un fet habitual al Tibet però, aquests dies, aquesta realitat ha tornat a sortir a la llum i s'ha posat a la vista de gran part del món.

A Lhasa, ciutat sagrada i capital del Tibet, protesten des de fa diversos dies monjos tibetans als quals se'ls han unit altres ciutadans. Els manifestants aprofiten que part de la comunitat internacional mira cap a la Xina perquè en pocs mesos acollirà la celebració dels Jocs Olímpics; denuncien la repressió que pateixen per part de les autoritats xineses, que ocupen el Tibet des de fa més de 50 anys.

De moment, les informacions que arriben no són del tot clares. El Govern xinès diu que, a causa dels incidents han mort una dotzena de persones, però des del Govern tibetà a l'exili, al nord de l'Índia, diuen que el nombre de víctimes podria arribar al centenar. Segons el Dalai Lama, la violència que s'està donant aquests dies correspon a “un genocidi cultural” que es dóna al Tibet des de fa anys i la comunitat internacional hauria de respondre a “la seva responsabilitat moral” recordant a la Xina que, com a país amfitrió dels Jocs Olímpics, ha de complir una sèrie d'obligacions.

Des del Govern xinès, en canvi, diuen que la situació a Lhasa està sota control i que el Govern aplicarà una política de “tolerància zero” amb les persones que es manifestin en aquesta ciutat o a altres municipis. Al·ludint motius de seguretat, les autoritats xineses han expulsat els turistes i els periodistes estrangers de la capital del Tibet. També és difícil aconseguir informació a través d'espais com Youtube, ja que el Govern xinès, per segona vegada en mig any, ha bloquejat l'accés a aquest canal.

Més protestes dins i fora de la Xarxa

Les protestes dels monjos tibetans han comptat aquests dies amb el suport de ciutadans que, a diversos països, també s'han manifestat. A l'Estat espanyol, la comunitat tibetana ha demanat la fi de la violència. En una carta oberta, el director de la Casa del Tibet a Barcelona, Thubten Wangchen, ha criticat que, a causa de “la pressió del règim xinès”, la policia a l'Índia i el Nepal ha reprimit “durament les manifestacions pacífiques” que demanen “respecte pels drets humans i llibertat per tornar al seu país”. A més, Wangchen ha exigit la llibertat per a tots “els tibetans, monjos i monges i el Panchen Lama”, retinguts per les autoritats xineses.

“Les forces de seguretat xineses haurien de parar els seus atacs violents contra els manifestants al Tíbet i permetre que les Nacions Unides portin a terme una investigació independent”, afegeix Human Rights Watch, que critica la forta “presència de forces de seguretat xineses als carrers” del Tibet i acusa el règim de Xinesa d'aprofitar els incidents per destruir dos monestirs i deixar incomunicats molts altres.

Altres entitats com Amnistia Internacional adverteixen de les “restriccions a llarg termini imposades als observadors de drets humans”. “Les referències al ‘terrorisme’ i les amenaces per a la seguretat de l'Estat formulades per les autoritats xineses, especialment en el context dels preparatius per a les Olimpíades, es consideren com a justificació de l'àmplia onada repressiva no només contra minories ètniques crítiques amb l'autoritat de la Xina, sinó també contra defensors i defensores de drets humans”, afegeix l'ONG.

D'altra banda, la Campanya Internacional pel Tibet parla d'arrests arbitraris i de presos polítics, a més de tortures i execucions de tibetans que s'oposen a la presència xinesa a la regió. Aquesta organització explicava fa uns mesos que cada any, entre 2.500 i 3.000 tibetans creuen les montanyes de l'Himàlaia per fugir de l'ocupació xinesa i exiliar-se a l'Índia i el Nepal.

A totes aquestes veus d'organitzacions internacionals se sumen també la de persones que a títol individual parlen aquests dies sobre el conflicte a través de la blogosfera. “Greu, digna de denúncia i vergonyosa; no obstant això en aquesta ocasió no hi ha ‘recomanacions dels organismes internacionals’… Serà que allà no hi ha petroli”, diu a la seva bitàcola Alena Collar.

A Una Palabra Tuya es pregunten també on està la comunitat internacional, i Nekane explica que fa dotze anys va visitar el Tibet i, com a turista, va viure també una retallada de llibertats que és encara més gran per a la població tibetana. Al seu bloc, Martha ens recomana un vídeo per saber més sobre el conflicte.

Què Puc Fer Jo?


La Campanya Internacional pel Tibet demana suport per exigir l'alliberament del XI Panchen Lama, retingut per les autoritats xineses des de fa 13 anys. També pots donar suport a la seva causa perquè, amb motiu dels Jocs Olímpics, la Xina respecti els drets humans al Tibet.

Amnistia Internacional també t'anima a signar per demanar al Govern xinès que el llegat de les Olimpiades sigui el respecte dels drets humans.

A YouTube pots veure vídeos sobre el conflicte al Tibet.

Més informació:
Pàgina web i bloc de la Casa del Tibet a Barcelona
Human Rights Watch
Amnistia Internacional
Campanya Internacional pel Tibet
Govern tibetà a l'exili
Altres notícies sobre Tibet publicades a Canal Solidari

Canal Solidari-OneWorld 2008

11 de març 2008

(Maragall dimissió) ERC necesita recuperar coherència en els seus postulats polítics, per sobre de personalismes

Després des resultats adversos d´ERC arreu del país, que ha suposat en relació a les anteriors eleccions estatals d´una pèrdua de més de 300.000 vots, és hora de fer reflexió. Elements: hi ha qui diu que la bipolarització, i i reduccionisme entre PP-PSOE, com no, que els mitjans afins de cadascun dels partits han accentuat, ja que ambdós els convé,han desdibuixat nacionalment les postures de l´independentisme polític dels 8 als 3 diputats a les corts espanyoles. Elements: un atemptat amb ressó de declaracions de la filla de l´ex-regidor del PSOE a Arrasate, que no s´ha analitzat el valor sentimental que pot haver influit en el vot, quan va incrementar-se la participació, una bona campanya electoral del PSC-PSOE amb isatges simples o ells o el PP, la desmobilització per el fracàs estatutari de la gent més sobiranista, i la cada cop més sentit comentari que aquests de la cúpula d´ERC, que et sents dir "que s´han acomodat al poder i a la cadira".
Cadascú farà la seva valoració, i elements no en falten, però hi ha qüestions que s´obvien:
- No tenim un entorn mediàtic afí: els mass media defensen l´stablishment politic(PP-PSOE-CIU) i et solen treure quan desgastes a oponent politic afí del mitjà. Només cal veure el PSOEriódico, per veure com s´esplaia per dimensionar en clau de crisi ERC, quan un fet de acompanyar a marxar amb fets a tot un President de la Generalitat, com Pasqual Maragall, quin tracte minimitzador han tingut els mitjans pro-PSOE(PRISA, SER, GRUPO ZETA..) que en el cas de l´expulsió de Carod del govern prou que es van explaiar i que ara, apostaran per donar cobertura al candidat d´ERC que aseguri major comoditat de mantenir en les institucions el PSC que depenen de suport d´ERC. Cal estratègia nacional per construir mitjans de contrapoder, i ERC no s´ha cregut encara la XARXA REPUBLICANA de més de 300 blocaires( i no només els intitucionals) que té de militants d´ERC i JERC, perquè l actual direcció encara percep com un destorb o actua amb una certa supèrbia i obvia que som un partit assembleari i TOTES LES VEUS són necesàries per reforçar el projecte de l´esquerra independentista. Per quan el web oficial les recollirà linkant a tots/es plegats? El proper congrés hauria de tenir un espai propi pels internautes i blocaires militants, com un primer pas per rectificar i veure la militància de base com un valor i no com un destorb, com més d´un militant m´ha fet evident. Som 322 mitjans de comunicació a internet la XARXA REPUBLICANA.
Per això des de la base promocionem bloc col.lectiu transversal,LA XARXA REPUBLICANA, que qualsevol militant d´ERC i és convidat a dir-hi la seva, en funcionament abans de presents eleccions del 9 de març.
- El problema més greu que té ERC és coherència politica amb els seus postulats, obert a una majoria social, que aglutini al 31% de persones que votaria a favor en un referèndum d´autodeterminació. Cal recuperar discurs ilusionador i traslladar-lo a les institucions. No es val dir una cosa perquè toquen eleccions i practicar una altra. Algú dirà dragon Khan? No, coherència. El primer tripartit, va ésser entès perquè tenia un contingut politic concret inapelable: regeneració política després de pactes CIU-PP i aire fesc a la genralitat i acord per nou finançament i reforma d´estatut. Es va intentar, vam ser coherents, a diferència de reventaestatuts com Zapatero-Mas, girant esquena al 90% del parlament. Es va consultar les bases, que hi vam donar suport i alguns que llavors érem consellers nacionals i vam donar suport unànim. Segon tripartit. Propostes naif que ni tan sols recuperava feina pendent del acord del tinell. Sensació de la societat que et sents dir: Els que manen a ERC estaven massa avesats i això de ser conseller i anar amunt i avall fa massa patxoca com per deixar-ho. Problema: No es va posar a votació entre la militància el segon acord , i això és l´error més greu d´actual direcció. I potser s hauria votat a favor. Però no ho varen fer. I crec que majoria abans d´un mal acord, que pactessin els traïdors de l´estatut retallat, en contra de la voluntat del parlament, i moltes de les coses que passen ara no haurien passat, perquè estar al goven en si i perquè si, no és garantia de res, si es renuncia als ideals mínims, com fan el naifisme ideològic de CIU-PSC.Desànim intern per pèrdua de coherència, i sensació d´abandó dels principis per la gestió institucional sense compromisos davant del propi electorat del segon tripartit que visibilitzi i justifiquin estada al govern, amb l´agreujant que els mateixos que estan al govern dirigeixen aparell del partit, i per tant per alegria del PSC-PSOE l´estada al govern congela politicament el propi partit, que només és calmat, com fan CIU-PSC, amb la designació de gent militant per fer tasques del propi govern i el més greu, l´espanyolista PSC-PSOE es percep com a no tant dolent entre propi electorat per la no-acció política institucional amb determinats aspectes . El mateix error que va fer CIU amb el PP davant la societat catalana. I la militància de base s´indigna , però treballa des de la base per evitar el desastre previsible, malgrat tot.L´elector ho percep i per contradiccions ja té els partits del sistema.Són eleccions espanyoles. Resultat:Ja el tenim el 9 de març que passem de 8 a 3 diputts, malgrat tenir un tàndem atractiu Joan Ridao i Joan Tardà a Circumscripció de Barcelona, per exemple.
I ara, la premsa que no coneix suficientment dinàmica interna, ho planteja com diferències personals entre Puigcercós i Carod, que casualment, practiquen el bipartidisme que hem patit PP-PSOE: tapa debat que es vol obviar. Hi ha altres possibilitats que són Carretero i Uriel bertran. I perquè altres possibilitats no es puguin treballar el territori, el més convenient, ja que sector oficial ha fet centenars d´actes per la campanya , fem-lo al juny. I si pot ser, a València, que reduim afluència de majoria de militància. Que cadascú tregui les seves conclusions. I algú no s´enrecorda que al Congrés de Lleida, tant Puigcercós com Carod estaven d´acord en eliminar RH d´ERC, ésser un partit assembleari, única garantia que la voluntat de les classes populars del catalanisme sempre tinguem un partit parlamentari que escolti la gent i que eviti endogàmies internes i de regeneració nula com pateixen partits tradicionals com PSC-CIU-PP, hàbits de dirigisme i control orgànic?
Alternativa? Coherència ideològica. Unitat dels corrents del partit a treballar per ERC en ve del país per afrontar un referendum proper d´autodeterminació. I recuperar el discurs social, abandonant derives liberals pròpies de partits de dretes com proposar rebaixes d´impostos. Per això ja hi ha CIU-PP que menystenen els que menys tenen. I recuperar la R de Republicans amb orgull. Sóc partidari de renegociar acord de govern a la Generalitat, com a mínim amb allò que va aprovar militància,i la mateixa IC i PSC, el pacte del tinell, i desplegar-lo. Que no volen? Demostració que ens volen fagocitar de la mateixa manera que li va passar ERC amb pactar amb CIU per fer Heribert Barrera President del Parlament. Que pacti els traidors de l´estafatut(PSC-PSOE-CIU) el seu desplegament, si tenen nassos de pactar. I al temps per tenir majoria social ERC. Coherència i paciència. Les contradiccions, les han de tenir els altres.
Tot està per fer, tot és possible, de nosaltres depèn. Debat obert per parlar amb claretat i reformular per esdevenir no com els altres, sinó l´esquerra independentista, a l´oposició , al govern i a la majoria social, que no ens subordini ni a PSC,PSOE ni a CIU, la centralitat és la coherència d´ésser un mateix, que al temps, té el premi merescut. Rectificar és de sabis i ens ha d´unir construir per esdevenir una majoria social a les properes eleccions al Parlament de Catalunya i recuperar el pes politic perdut en aquestes eleccions i marcar de nou l´agenda polític del país i marca l´agenda politica de la resta de forces politiques. Entre tots/es ho aconseguirem.

(Maragall dimissió) RESUM PLE EXTRAORDINARI MUNICIPAL 11/3/2008 DEL GRUP D´ERC PUIG-REIG

PLE EXTRAORDINARI 11 DE MARÇ DEL 2008

1.-Aprovació inicial del pressupost 2008:

En els ingressos ordinaris,trobem que en els impostos sobre construccions ,instal.lacions i obres hi posen 195.000 €, quan l'any 2007 van tancar amb uns drets nets de 170.579,36€,entenem que això no correspon a la realitat atenent a la dAvallada del sector de la construcció.

I en quan a les llicències urbanístiques,tenien un drets nets 56.000 € al 2007 i ara pressuposten 65.000 € creiem que tampoc contempla la realitat.

Una pregunta,el cafè de l'Ametlla i dels pisos de cal pons que no es cobra lloguer?Ja m'ho respondran desprès.

En l'apartat de despeses,en les despeses de càrrecs electes que recordem que és el dels polítics,passem de 59.178 € al inici del 2007 a 107.907 € al 2008 ,això és un augment del 82 %,vostès em diran que són més regidors al govern,però aquesta quantitat no puja tant pels sous dels regidors sinó pel sou que s'ha posat l'alcalde.Es podria haver augmentat de forma gradual durant la legislatura.

A les infractuctures,creiem que aquesta partida ja neix curta,entenem que el 2007 van fer una despesa important i desmesurada,segons el nostre entendre, no han controlat gens bé la despesa i ara la volen retallar de cop; passant d'unes obligacions reconegudes de 388.880,06 € al 2007 a 200.000 € al 2008,creiem que això ho fan per equilibrar,però una vegada més és molt poc realista, i a més a més tenint en compte que algunes despeses contretes al 2007 les han passat a inversions,afegint que s'han gastat també tot el romanent de tresoreria.

Una pregunta tenim tarifa plana a tots els edificis públics?,no entenc gaire la partida de telèfons d'oficines i jutjats,contempla els mòbils?

Què contempla la partida d'atencions protocolâries i representatives?(3.000 €)

Festes populars:tenint en compte que al 2007 van contreure unes obligacions reconegudes de 197.362,45 € expliqui'ns com pensen fer totes les festes del calendari festiu d'aquest municipi amb els 85.000 € que han pressupostat enguany.Amb aquets diners tindran per la corrida ,festa major,i no sé si ens quedem curts.

A la partida d'ensenyament hi ha un augment del 55,5 % més que el 2007 i a la partida de comerç i turisme un 228,28 % més que al 2007 i a medi ambient el 367,07 % més que el 2007.Aquest augment és per una actuació concreta?En canvi en cultura només augmenten un 11% més que el 2007.Creiem que és poc.Ens han arribat veus que aquest any Puig-reig seria la seu per proclamar la pubilla de Catalunya,a més a més com vostè va dir srta.Coromines també estan treballant en una festa per les entitats i suposem que incrementar les subvencions a les entitats del municipi,potser hauríem de fer una partida més Grossa per cultura.

Pensem que la partida de Joventut s'hauria de destinar més diners.Pensem que és positiu que l'ajuntament sigui solidari,però en lloc de dir-se partida de A+A, aquesta partida hauria de denominar-se solidaritat i així englobar totes les iniciatives que puguin sortir en aquest àmbit.

En l'apartat d'inversions,com ja els van dir els nostres companys d'ERC l'any passat que vostès comptaven ingressar uns calers el 2007 amb la alineació de la parcel.la la Catalana però vostès no tenen la garantia de disposar d'ells en la seva totalitat aquest 2008,perque no depen de vostès.

Perquè tornen a reflexar la partida de la urbanització de la catalana,no s'hauria d'haver liquidat a pressupost tancat del 2007?

Estem d'acord que inverteixin en parcs infantils,compartim també que posin cistelles de bàsquet ,necessàries pel desenvolupament de les activitats del Club de Básquet Puig-reig.

El que no veiem gens clar és que en les despeses que contemplen el teatre de l'Ametlla no hagin previst la part que vostès estan compromesos a posar si volen rebre la que s'ha concedit per part de la generalitat .,és a dir en el capítol d'inversions on hi ha la despesa del teatre en lloc de dir 349.978,18 € hauria de contemplar 699.978,18 €,en cas contrari pensem que no reflexa la realitat.I llavors la partida de ingressos queda desequilibrada amb aquests 349.978,18 €.

Un altre aspecte que mostra falta de concreció en les inversions és el fet que hi ha 6 partides d'1 € i una de 2 €.

En definitiva els votarem EN CONTRA,aquests pressupostos per les següents raons:

1.-Retallades molt poc realistes i difícils d'assumir en les despeses del pressupost Ordinari.

2.-Han apujat un 82 % la partida dels càrrecs electes.

3.-En inversions,es preveu una venda que difícilment es podrà fer dins d'aquest periode(parcel.la Catalana).

4.-Que la partida del teatre de l'Ametlla hauria de contemplar la inversió que l'ajuntament té l'obligació de fer.

5.-La falta de concreció en algunes inversions.

6.-Es prescindeix de la sala polivalent,com ja ens pensàvem,sent un espai imprescindible per les nostres entitats.


2.-Aprovació inicial modificació puntual del Pla General d'ordenació Urbana a l'àmbit del polígon d'Actuació 1 PA1 i convenis urbanístics:

En primer lloc no en sembla bé que es posi aquest punt en un ple extraordinari,que els veïns no poden intervenir,perquè no en el ple del mes de Febrer o el correspon al mes de març?

Als convenis hi falten dades,no podem aprovar-els sense dades.Som a les portes d'aprovar el nou PGOU,perque en el seu moment no ho va posar a dintre del PGOU i ja està,però és clar venien les eleccions municipals.Ens sembla una falta d'ètica perquè d'altres zones del municipi no donen llicències per aquest motiu.VOT EN CONTRA.

www.esquerra.cat/puigreig


09 de març 2008

(Maragall dimissió) Sindicalistes x la Sobirania,fem homenatge a Salvador Seguí en 85è aniversari de la seva mort

Demà, dilluns des de Sindicalistes per la Sobirania, realitzem aquest acte en homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, el dilluns 10 de març, En el 85è aniversari del seu assassinat.

Com ve recorda el company sindicalista Cesc Poch, les paraules històriques a l´Ateneu de Madrid, on digué:

“A Catalunya, els elements reaccionaris del catalanisme, sovint aixequen la bandera de les reivindicacions catalanes, en un sentit nacionalista. I quan més soroll fan és en els moments quan es produeix un fet social de ressonància, talment com si cerquessin la intervenció de les autoritats de l’Estat espanyol per a batre els treballadors catalans. Nosaltres, ho dic ací a Madrid, i si convé també a Barcelona, som i serem contraris a aquests senyors que pretenen monopolitzar la política catalana, no per assolir la llibertat de Catalunya, sinó per poder defensar millor els seus interessos de classe i sempre amatents a malmetre les reivindicacions del proletariat català. I jo us puc assegurar que aquests reaccionaris que s’autoanomenen catalanistes el que més temen és el redreçament nacional de Catalunya, en el cas que Catalunya no els restés sotmesa. I com que saben que Catalunya no és un poble mesell, ni tan sols intenten deslligar la política catalana de l’espanyola.

En canvi, nosaltres, els treballadors, com sigui que amb una Catalunya independent no hi perdríem res, ans el contrari, hi guanyaríem molt, la independència de la nostra terra no ens fa por. Estigueu segurs, amics madrilenys que m’escolteu, que si algun dia és parles seriosament d’independitzar Catalunya de l’Estat espanyol, els primers i potser els únics que s’oposarien a la llibertat nacional de Catalunya, foren els capitalistes de la Lliga Regionalista i del Fomento del Trabajo Nacional”.Tanmateix hi ha moltes proves que confirmen el meu raonament. Tan se val que proclamin el seu catalanisme en discursos i articles periodístics quan són a Barcelona. Si pensen que es troben en perill els interessos particulars de la seva classe benestant, enfollits i a corre-cuita fan cap a Madrid, per tal d’oferir els seus serveis a la Monarquia centralista, i més d’una vegada els haureu pogut veure vestint la casaca de ministre. ¿És, per ventura, amb la col·laboració ministerial com és poden afermar les aspiracions de llibertat nacional de Catalunya, sotmesa a una monarquia centralista i enemiga de l’emancipació del pobles hispànics? Sortosament la Catalunya vexada i injuriada, privada de la seva llibertat nacional, coneix bé els seus detractors i sap de quin cantó estan els seus veritables amics i defensors. Una Catalunya, alliberada de l’Estat espanyol us asseguro, amics madrilenys, que fóra una Catalunya amiga de tots els pobles de la Península Hispànica i sospito que els qui ara pretenen presentar-se com els capdavanters del catalanisme, temen una entesa fraternal i duradora amb les altres nacionalitats peninsulars. Per tant és falsa la catalanitat dels qui dirigeixen la Lliga Regionalista. I és que aquesta gent avantposa els seus interessos de classe, és a dir els interessos del capitalisme, a tot interès o ideologia. Estic tan cert del que dic, que sense pecar d’exagerat, puc assegurar-vos que si algun dia Catalunya conquesta la seva llibertat nacional, els primers, si no els únics, que li posaran entrebancs, seran els homes de la Lliga Regionalista, perquè a Catalunya com arreu, el capitalisme està mancat d’ideologia”
(Salvador Seguí: escrits. Recull a cura d’Isidre Molas. Pàg 53-54. Ed.62, 1975)

ELS TEMPS NO CANVIEN MASSA, I LA SEVA VIGÈNCIA ESFEREEIX.

Lloc de l´acte podeu trobar clicant aquí. US HI ESPEREM!


El proper dilluns dia 10 de març, coincidint amb el 85è aniversari del seu assassinat, Sindicalistes x la Sobirania (SxS) organitza un homenatge a en Salvador Seguí, el Noi del Sucre, en l'indret on va ser mort. Salvador seguí ha estat el més destacat i popular dirigent sindicalista de la nostra història. L'acte serà:

DILLUNS 10 DE MARÇ DE 2008
A LES 12'30H DEL MIGDIA
A LA RAMBLA DEL RAVAL CANTONADA CARRER SANT RAFAEL
BARCELONA
PARLAMENTS A CÀRREC DE: ORIOL JUNQUERES, HISTORIADOR I DE SxS

Adjuntem el cartell de l'acte en PDF i t'agraïm que en facis la màxima difusió, tant en paper com online, tot esperant la teva assistència.

Atentament,

Sindicalistes x la Sobirania

06 de març 2008

(Maragall dimissió) El món FACEBOOK i la causa Volem FACEBOOK en català! We want FACEBOOK in catalan!

Si un dels fenòmens en procés de creixement a internet experimenta un creixement exponencial, aquest és FACEBOOK, que té ja més de 64 milions d´internautes arreu del món.
Des de que vaig rebre invitació a entrar-hi , han incorporat el castellà com a idioma i l´alemany (que no sé perquè li diuen español, si com a tal no existeix constitucionalment a ells que tan els hi agrada) com a opció, em vaig plantejar perquè no fer la causa FACEBOOK en català. De moment porta ja 423 adherits i va creixent. N´hi han multissimes de causes, però cal adminnistrar el temps per no tenir-ne dependència pel seu potencial infinit.
I els fenòmens d´interactivitat ha fet que vaig rebre proposta del administrador de causa Facebook en gallec, per unir esforços i fer adhesions creuades.
Crec que internet ens dóna noves eines més enllà dels mitjans tradicionals per internacionalitar causes , en uns moments de desprestigi de la politica del tacticisme de les cúpules de la majoria de partits, allunyades de la realitat sovint, aquest és un exemple sense barreres de cap tipus com suposa la xarxa d´internet per unir esforços nacions diverses.
Per cert ,si voleu també unir-vos a altres causes i grups socials que he promogut , podeu triar entre i dir-hi la vostra:

- BRAMS, per sempre!

- BERGUEDÀSFERA

- Catalunya Central

- Club de fans del Pedraforca

- El Berguedà

- Jose Maria Aznar al Tribunal Penal internacional

- La Patum

- "La Corrida"

- Pel Marc Català de relacions laborals

- Per la República catalana independent

- Posem en marxa el decreixement! / Put in place the decrease!

- Prepirineu

- Puig-reig

- We want Social Justice! / Volem Justícia Social!

- Volem FACEBOOK en català/ We want FACEBOOK in catalan!

- Volem una constitució catalana! We want a constitution catalan!

05 de març 2008

(Maragall dimissió) El KAP ens ha fet un disseny per la Berguedàsfera. Posem-nos-el al bloc!


El prestigiós dibuixant que té col.laboracions a diferents mitjans, Jaume Capdevila(KAP), ens dóna als blocaires un signe distintiu, als blocaires de la Berguedàsfera que l´hi hem d´estar agraits. Ara posem-lo als nostres blocs en un lloc preferent i que arreu sàpiguen de quina comarca som els blocaires arreu del món i per la xarxa, som del berguedà!

03 de març 2008

(Maragall dimissió) Telefónica ens prèn el pèl al Berguedà. Diem-els-hi el que en pensem


Ja fa uns dies es va produir , en concret l´11 de febrer passat un tall d un cable de fibra òptica, que va deixar sense telèfon, fax, ADSL, etc. a 12000 usuaris al Berguedà, i també d´altres a la cerdanya i l´Alt Urgell. Aquest fet, per la seva gravetat en cas de produir-se, per exemple emergències, i afectar la quotidianeitat d usuaris i empreses, va tenir un punt nou de decepció després de la visita a l´Espunyola, de Joaquim Faura, director General de Telefónica a Catalunya.
Ja des de la Berguedàsfera, dins l´espai de debat XARXA BERGUEDÀ, posar a debat a través de l´iniciat Observatori Social de les TIC al Berguedà, per denunciar i reclamar les millores necessàries de present i futur que li calen a la comarca, entre d´altres.
Precisament un dels blocaires membres, en Xavier Gual, ens ha detallat les afirmacions de Kim Faura, i les afirmacions sucoses que va realitzar.
En la xerrada/col.loqui, el passat dijous al Restaurant Cal Majoral de l'Espunyola sobre el tema "Renovar la Visió d'Internet a les empreses" i promoció de serveis de la multinacional, com no. Va desembocar queixes generalitzades de l´empresariat comarcal, com les deficiències de cobertura fora dels nuclis urbans i similars i sobre totes les altres deficiències de connexió respecte dels serveis que rebem, com municipis sencers , Sant Jaume de Frontanyà que no tenen cobertura de mòbil, afirmant que si els ajuntaments volien, i els alcaldes accepten posar antenes al seu municipi es poden resoldre la majoria de les zones "fosques", amb antenes de baix impacte visual. Va recordar que Telefónica es una empresa privada i que s'han de regir en criteris de rentabilitat.
A més, que a Catalunya estem al capdavant en quan a nombre de conexions ADSL per habitant (comparable a països com la meva estimada Finlàndia) però que el tràfic de informació per aquestes conexions és de les més baixes dels països desenvolupats. És dir, tenim les eines tècniques -segons ell- però no les fem servir suficient, i és clar, els preus i la velocitat no són precisament les de Finlàndia. Més greu, quanafirmà que tenen apunt connexions per particulars de 25 MB i de molt més per empreses però que no les poden llençar al mercat ja que està regulat pel "Gobierno de Madrid" i no els hi permeten comercialitzar-ho fins que els seus competidors tinguin el mateix producte disponible.
El blocaire Xavi Gual, va esmentar la iniciativa de la Berguedàsfera, i l´Observatori de les TIC al Berguedà, i com no, va dir que estava a la nostra disposició per si calia resoldre algun problema tècnic (algú que estigui en algun lloc de connexió difícil o impossible) o qualsevol altre. No es pot obviar que Telefónica de Espanya factura a Catalunya més de 3.000 milions d'euros al any. Molt més del que facturen a Argentina i Xile junts, d´un total de 9.000 milions que ha assolit. Vist els resultats des de comarques prepirinenques com la nostra, fets com els produïts, amb una minsa part d´aquests beneficis es garantiria allò que no és garanteix, l´accés universal, perdut després de privatitzar-se. Amb les aportacions i queixes d´usuaris de la gent, es vehicularà directament a kim Faura, enviant correu electrònic a la Berguedàsfera. Els usuaris, tenim molt a dir-hi, ja que el pitjor és la resignació amb els dèficits que patim acumulats.
Els telèfons track rurals dels incendis encara no estan alguns substituits, altes no tramitades, zones fosques, hospital comarcal incomunicat inclús, i reacció només quan se´l truca del màxim responsable de telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Bosch i ni tan sols informar prèviament a autoritats locals i comarcals, del tall general. Si això hagués succeït a l´àrea metropolitana, de ben segur que no ocuparia encara el càrrec que té, si la multinacional tingués un mínim de dignitat. I encara va afirmar quedant-se ample i dient que qui no té ADSL, és perquè no vol, ja que amb 4000 euros, es pot tenir via satèlit. Indignant. Aquest es l´equilibri territorial que ens garanteix Telefónica? El millor, és que per casuistica no va passar cap desgràcia. Però, i a la propera?