Veiem aquests dies com es va succeïnt un seguit de declaracions públiques des de qui presideix el Pacte pel dret a Decidir Joan Rigol, com la vice-president Joana Ortega, que com un mantra nou tal com ja havia dit anteriorment ja el propi President Artur Mas, que acataria el Marc legal espanyol, tal com va dir a la sortida amb el President Espanyol Rajoy. Hi ha un guió no públic compartit entre dirigents del PP i CIU, i no em refereixo només a privatitzacions, retallades o reformes laborals, sinó especificament al tema de la consulta del #9N2014.
Recordem que CIU es va presentar a unes eleccions ambiguament amb l´esperança d´obtenir una majoria absoluta o el més àmplia possible per continuar el peix al cove, que es va desbaratar ja que la gent conscient del seu model social i la esocnfiança de que el procés no el tirés endavant, va perdre tot i ser primera força bous i esquelles,i va posar a Esquerra Republicana en una situació privilegiada , que li conferia el paper clau de governabilitat, i al meu entendre encertadament, més enllà de la signatura de l´acord d´estabilitat per tirar endavant la consulta, no va acceptar els peatges i la política de curta volada d´entrar a un govern i així condicionar en el possible el sentit de l acció de govern i frenar la deriva neoliberal d´externalització de serveis públics i el mandat de la consulta vistes les eleccions en clau plebiscitàries, que garantia quedar-se a l´oposició. I dic encertadament vist els esdeveniments a un mes vista de la Diada de l´11 de setembre i poc menys que dos mesos de la data prevista de la consulta per exercir un referèndum d´autodeterminació.
S´inicia la fase de desmarcatge arrenglerant-se amb el bloc constitucional, que els equipara a PSC i PP en allò de la legalitat espanyola vigent, com si l´acord de governabilitat per dur a terme la consulta no hagués existit.
A l´hora de la veritat, els partits d´ordre constitucional s´arrengleren, i és bo i pedagògic que CIU surti de l´armari i mostri a les seves pròpies bases que els peatges de la #castacatalana que viuen especialment a la part alta de la Diagonal barcelonina són els que manen, i els dirigents de CIU obeeixen. I això, recordant una conversa amb un convergent de decades de militància,durant el dia de la diada del Pi de les tres branques, encara no és suficient assumit dincs CDC que això succeeix i en canvi sí a UDC, com l´interlocutor militant em deia “a CIU, UDC és qui porta els calers, a CDC és qui porta els vots” i de la mateixa manera que “van donar ordres”en el seu llenguatge de pujar a la Diada del Pi, no tinc tant clar, que els puguin dir toca retirada al peix al cove a unes bases de CIU que s´han sobiranitzat inclús en sector econòmics. Precisament en un sopar amb una taula de perfil econòmic plagada de no gaire dissimulats convergents, repetien lo del procés,com un mantra que “quan arribés l´hora de la veritat, no caldria patir, perquè el govern d´Israel ens ajudarà per pagar les nòmines dels funcionaris”, ai làs, que dir quan hi han actualment més de 400 nens morts per bombardejos d´Israel a una altre poble que no se´ls reconeix com Estat, com és Palestina i continua el bombardeig d´escoles, hospitals, mitjans i principals infraestructures per continuar la colonització de terrenys saltant-se convencions de Drets Humans i mandats de les Nacions Unides.
Però bé, ambdues anècdotes expliquen prou bé, que el procés de pressa de consciència que amb l´Estat Espanyol no hi ha res a fer, i que la solució viable és que el poble decideixi és assumit pel conjunt de la societat i al seu sí, i el big bang a dins de CIU està en fase de no retorn ja que negar que el #9N el poble tingui la paraula i admetre una propera sentència del Tribunal Constitucional espanyol que negui la consulta, per sobre d´una llei de consultes pròpia que hi doni legitimitat social al procés de la consulta, no pot sortir gratuït en ple escàndol del #caspujol que esdevindrà #clanpujol quan se sàpiguen l´entramat a l´ombre de 23 anys de govern monocolor de CIU, el desprestigi que un expresident presumptament hagi fet tràfic d´influències i evasió fiscal, i a sobre denuncii a la banca andorrana per filtració del secret bancari, quan Andorra ja va acceptar per pressions de París aixecar el secret bancari, i tot per tapar l´entramat, fa vergonya aliena, i desprestigia el poc llegat social de CIU que els quedava, i la forta vinculació de Pujol amb CIU, posa la marca CIU a la picota. I si la pèrdua de valor electoral de la marca CIU, els fugen en massa la base militant , simpatitzants i votants per trair que es faci possible l´exercici de l´autodeterminació, el Big bang a dins CIU, els serveis a la casta catalana a l´ombra mediàtica i econòmica de la cúpula de CIU, i es que el fet de treballra colze a colze en multitud d´actes amb altres persones diverses amb plataformes locals de l´ACN per impulsar el 9N de membres de les bases de CIU, és un element important que serà letal per aquesta formació, però obrirà una onada encara més sobiranista que faci un gir a l´esquerra sobiranista com a garantia que es canalitzi que sí o sí es faci la consulta, vist el gir a obeir el marc espanyol per part de la cúpula de CIU, i els primers damnificats seran les seves 900 candidatures municipals i alcaldables corresponents que pagaran el preu de l´obediència espanyola.
Perquè al poble se li pot fer empassar la pastanaga de dos anys més, i mentrestant anar dilapidant el sector públic, però el #9N, per poc exitosa que sigui la presència a la via catalana, farà que sigui una onada que s´endurà a qui pretengui posar pals a les rodes , a qui veritablement és el subjecte polític, el poble, el que vol decidir, i té la clau per decidir desobeïr i exercir la democràcia el 9 de novembre de 2014.
En això l´èpica li cal símbols i iniciativa del
blocaire Jordi Martí #9Nramdevioletes emulant la revolució dels clavells a Portugal, ens pot dotar d´un simbol de dignitat que sorgeix del poble, en contra del poder de l´Estat perquè no oblidem que si el poble vol, ho farem possible. De tan sols nosaltres depèn perquè per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi, com deia
Antoní Massaguer.
Editorial:
Entrades
