Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris País Valencià. Mostrar tots els missatges
17 de novembre 2008
(Maragall dimissió) El paradigma de Nissan,exemple de la dependència laboral i nacional.Anem cap a una vaga general?
Aquest cap de setmana de viatge a València, on l´EUROMED vertebra la relació amb Catalunya en transport públic, per manca d´un TGV que no interesa el model radial de l´estat, vaig poder parlar sobre percepció de la crisi amb algun gestor i coneixedor situació econòmica de primera mà, i comentava com reben cada cop més consultes d´autònoms que demanen consultes de com suspendre pagaments a seguretat social,perquè ja no els surten els números i que al País Valencià va lligat com aquí, a crisi sector construcció, afectant àmbits paralels com ceràmica,autònoms i serveis,apart de la crisi de tèxtil i joguina, a plom de fa anys.
De tornada vaig llegir al Punt un informe exhaustiu dels expedients de regulació d´ocupació(ERO) a Catalunya ,el més gran ERO temporal per 7000 a SEAT,i 370 ERO´s mésja resolts en el que va d´any, i 150 més aquest setembre sols,on es donava detall dels milers de llocs de treball que desapareixeran de confirmar-se per part del Departament de Treball a Catalunya, on tenen un allau d´expedients, sovint amb la barra lliure del context de crisi econòmica global.
I aquí el govern d Entesa ha de concretar una linia vermella inexorable per marcar el seu perfil d´esquerres i com a tals partits que se n´autodenominen, defensors tan PSC,ERC i IC dels interessos de la classe treballadora majoritària, aquests 3,5 milions de treballadors/es del pais, la majoria social sovint silenciada, que cada cop se sent més allunyada de les classes dirigents. I el punt d´inflexió és el gir liberal del PSC, amb declaracions del propi José Montilla demanant actualment flexibilitat a treballadors i sindicats per atraure inversions que ha encès ànims i crides a la seva dimissió.
Mentre es reunien amb ministres espanyols de Treball i Indústria,Corbacho(que va abstenir-se permetent que tirés endavant la directiva de les 65 hores) i Miguel Sebastián(negociador a París amb Renault cap a on pot anar a parar producció cotxe elèctric)hi havia a la mateixa Plaça Sant Jaume, treballadors de Nissan es manifestaven en contra de l´expedient que afecta a 1680 treballadors, entre moltes d altres empreses, com a cas paradigmàtic de la situació laboral i nacional.
Perquè també nacional? Perquè són treballadors catalans victimes que la proposta del ministre d Indústria espanyol, Miguel Sebastián va proposar que la substitució de les actuals berlines i forgunetes que feia Nissan a nivell estatal, es substituís per un cotxe elèctric, marginant a Catalunya i negociant augment de les plantes espanyoles de Palencia i Valladolid en un 15% de producció. I ara hi ha una lluita entre les tres plantes per qui rep els encàrrecs d´aquest model de futur, amb aquest pacte d´esquena a Csatalunya. Hi ha tres plantes: Barcelona amb zona franca i totes les subcontrates proveïdores, Palencia i Valladolid, i ara no saben com disimular-ho, ja que govern del PSOE si que té clar que és Espanya i què no ho és. I l´aposta de l´Estat son per dues de les tres plantes: Palència,amb Megane amb producció màxima i Valladolid el cotxe elèctric, d´entrada, ambdós amb un 15% més de producció.
Després de que els treballadors portin dos mesos de lluites, en feina amb torns intempestius, retallades laborals, adaptar-se a canvis organitzatius,etc, l´estat que diu dir-se "socialista"oprimeix milers de treballadors que se´ls reclama el seu vot com a classe treballadora i visualitzen que Espanya no és Catalunya, pels treballadors catalans en el cas,trobant-se indefensos i qui els ha de defensar, la màxima autoritat política del país, President del PSC José Montilla, acota el cap i assumeix la situació colonial d´aceptar primar altres territoris per decisió politica del PSOE, si no hi ha canvis de darrera hora.
I avui tenia lloc reunió de consellera Serna, amb ministre espanyol Corbacho, el conseller d´In-dustria Josep Huguet i President Montilla, per com afrontar la crisi del sector industrial a Catalunya, que de ben segur més enllà de bones intencions, o vitges llampec a Japó,com el seu dia a París per veure directius, les decisions i els centres de decisió no és de capital català i no són a Catalunya, no tenim DRET A DECIDIR REALMENT.
De els 100 empreses catalanes de més dimensió, poquísimes són d´empresaris catalans, i per tant estem en mans del capitalisme global transnacional i el capitalisme amb el suport de l´Estat que ha deslocalitzat 75 empreses grans a Madrid en un any.
I aquí , entre l aplicació d´una legislació laboral europea que imposibiliti les deslocalitzacions industrials, amb beneficis reals a registre mercantil, són inmorals i hauria d´estar penalitzat a nivell d´impostos, en virtut de la responsabilitat social d´haver generat beneficis els treballadors de les plantes en èpoques de vaques grases i en l´actualitat,o en el passat com a Nissan amb 6.712 milions d´euros de beneficis reconeguts, no tinguin vergonya a voler expulsar a 1680 treballadors. Ens cal un model de cogestió alemany de les empreses. Quantes empreses tenen representants dels treballadors als consells d´administració?El moviment cooperatiu va reeixint però encara no té prou cos com passa en altres nacions on tenen referents que tiben l´economia d´un poble, com passa a Euskadi amb la ma ocooperativa més gran d´Europa, la corporación Mondragón, malgrat intents incipients com el grup cooperatiu Clade a Catalunya.
Si hi hagués cogestió,de ben segur les retribucions i contractes blindats actuals indecens no s´haurien produit en empreses en crisi en molts casos, i tot això porta a la refundació del capitalisme a un model redistributiu, fomentant el decreixement i el consum responsable, ara que l´economies més poderoses entren en recessió, i que porti a promoure el productivisme autoregulat que no busqui la rendibilitat immediata de costos, que esgota fons d´energia, i això vol dir un canvi cultural, de consum i de producció, que no es fa d´un dia per l´altre.
En l´àmbit proper, la clau de volta és desplegar un marc català de relacions laborals, que ens doti d´un marc autoregulador, que superi no tenir un status d´estat propi i veu pròpia en el context internacional,que ens doni eines que no tenim perquè les empreses que s´ubiquin a Catalunya, no puguin fer jugades especulatives, i d´invertir en criteris de valor afegit, i no de costos laborals mileuristes o menys amb relació a altres països per maximitzar guanys empresarials, i evitar el dumping social existent, que incentiva que amb fons de cohesió europeus, es destini a fàbriques al nord d´àfrica(cas Nissan a Tanger) o a l´europa de l´Est(cas Pirelli a romania), com moltes empreses catalanes amb capital estranger.
I això la dreta política del PP i CIU, no estan per la feina, ja que creuen en l´opció liberal del lliure mercat. S´obliden que el marc català de relacions laborals es va aprovar el seu ple desplegament en el primer tripartit. Qui ostenta atribucions pe desplegament? la conselleria de Treball, que ben poca cosa apart del Consell de relacions laborals de Catalunya, ha fet, per fer-lo efectiu el seu desplegament, i no posar nerviosos a sectors econòmics, bo i adquirint eines efectives per defensar el teixit industrial del país i la seva regulació perquè no ens pasés casos com l´actual, o es minimitzés els efectes de destrucció de prop 400 llocs de treball al dia actuals.
Quin model es segueix? fer seguidisme del govern espanyolista del PSOE, que esmerça esforços per fer-se la foto amb un personatge funest politicament com George Bush, després de la victòria d´Obama,en una trobada dels actors politics dels estats del G-20,que podien haver regulat per impedir situació actual de forat negre de la banca internacional que no es presten diners per saber que TOTS tenen actius financers d´hipoteques incobrables i que els deixa sense liquidesa, i incentiven por a la crisi,per furtar més recursos públics a entitats financeres, i quan podien fer quelcom, optaren per inhibir-se i acotar el cap dient que el mercat s´ha d´autoregular, i així fins a la propera crisi, que ho acabi d´ensorrar el món econòmicament, i generi més atur i pobresa global, mentre una minoria privilegiada mou capitals impunement o els ubica a paradisos fiscals, o com a nivell estatal espanyol s´eximeix de liquidar impostos a les grans fortunes,mentre la majoria social financem l´estat i se´ns expolia 150.000 milions de rendes del treball (80% impostos són de treballadors a sou d´altris), que van per donar oxigen a la banca i premiar la seva mala gestió,ni més ni menys que el 15% del PIB.
El marc català de relacions laborals és en la crisi actual una eina que caldria desplegar, i en elles la creació d´un banc públic català, que podria emetre deute públic i finançament a particulars,economia social,cooperatives i emprenedors,-que el PNB ja té aprovat per Euskadi, i que pot substituir amb fusions de caixes,a canvi suport pressupostos del PSOE-, que financii els sector productius del país, que a dia d´avui no tenim però que la classe treballadora no hi podem renunciar pel futur laboral i nacional, conjuntament amb un finançament que ens doti un concert econòmic per encarar el present i el futur.
En definitiva, el dret de decidir, davant de la crisi, és tenir la clau laboral i nacional,concretant-se en el finançament per fer politica social com a paraigua protector a les classes més desafavorides i afectades directament o indirectament per la crisi, conjuntament amb un marc laboral propi que ens doni dret de decidir per construir el model socioeconòmic que ens doni una plena ocupació i de sous i perspectives de futur dignes per aquest país.
De no resoldre´s, ens aboca per ambdós motius a començar a plantejar-se amb el context politic,social i econòmic, el planteig d´una VAGA GENERAL, -com s´indicava a la manifestació anticapitalista a Barcelona-, que faci aglutinar manifestants pel dret a decidir en l´àmbit socioeconòmic,laboral i fiscal que aglutini sectors obreristes i sobiranistes sota un lema comú , com per exemple "Exigim el Dret de decidir,pel futur dels treballadors/es de Catalunya".
Etiquetes de comentaris:
anticapitalista,
Catalunya,
ERO,
NISSAN,
País Valencià,
PIRELLI,
SEAT
25 d’octubre 2008
(Maragall dimissió) Exposició "Cançoníssima" de discs de cantautors de la "nova cançó" a l´Espai Octubre de València
Durant visita a València, poder gaudir d´un lloc cèntric com és l´Espai Octubre, vora Ajuntament de València, és un luxe, com l´exposició Cançoníssima, dies de vinils i cançons, amb cantautors de l´alçada de Lluís Llach,Jaume Sisa,Maria del Mar Bonet,Guillermina Mota,Ovidi Montllor...que varen marcar una època i la seva influència ha arribat als nostres dies. Gaudiu-ne amb aquest vídeo:
Etiquetes de comentaris:
País Valencià,
València
24 d’octubre 2008
(Maragall dimissió) Videos de l´oceanogràfic a València
A continuació teniu un recull dels 11 videos diversos de l´oceanogràfic de València, penjats al canal propi Llibertats a Youtube que podeu observar diverses especies entre ells peixos diversos, dofins, taurons,pingüins en el que és l´oceanogràfic més gran d´europa:
Primer vídeo:
Segon vídeo:
Tercer vídeo:
Quart vídeo:
Cinquè vídeo:
Sisè vídeo:
Setè vídeo:
Vuitè vídeo:
Novè Vídeo:
Desè Vídeo:
Onzè vídeo:
Primer vídeo:
Segon vídeo:
Tercer vídeo:
Quart vídeo:
Cinquè vídeo:
Sisè vídeo:
Setè vídeo:
Vuitè vídeo:
Novè Vídeo:
Desè Vídeo:
Onzè vídeo:
Etiquetes de comentaris:
País Valencià,
València
18 de juliol 2008
(Maragall dimissió) Les balances fiscals: o tenim bilateralitat, o ens subordinem a ésser una regió de l'estat, caldrà convocar eleccions a tardor
Les balances fiscals, publicades pel govern, són les que haurien d'exercir de referència, emprant un model de relació bilateral entre Estat i GENERALITAT.
Qualsevol altra formulació, i menys davant altres comunitats estatals, és la negació del principi de bilateralitat reconegut a l'estatut i legitimat per l'únic marc legitim ampli pel 90% de la societat, l'aprovat el 30 de setembre del 2005.
L'estat després d'infinits maltractaments fiscals, d'ocultació d'informació que ha perjudicat dècades a les classes populars i treballadores dç aquest país , dotant-los de menys infraestructures, menys escoles i més barracons, menys centres de dia i hospitals, pitjors cues a la sanitat, menys recursos assistencials per un espoli fiscal sagnant que ronda els 2800 euros per persona i any, afegit a l'increment en 7 anys de 1,2 milions de persones fins els 7,35 milions d'habitans a Catalunya, un 17,2% de persones en risc d'estar sota el llindar de pobresa, uns 1.264.963 catalans/es, a tenir en compte, partint de la població de Catalunya a 1 de gener del 2008, que ja som 7.354.441 persones exactament.
La constatació del maltracte dels Països Catalans, especialment Balears, i també País Valencià, és l'evidència del treball pedagògic a fer per desconectar d'un estat que espolia, i ho considera solidaritat, quan aquesta no és tal, quan els serveis són pitjors pels ciutadans d'aqui que als que presumptament han de rebre la solidaritat se'n beneficien en excé, empobrint les societats dels Països Catalans.
El 9 d'agost o hi ha un pacte amigable amb lé stat que ens doti d'un concert econòmic a curt plaç o caldrà plantejar-se tancament de caixes i les retencions a treballadors, autònoms , PIMES i grans empreses ubicades a Catalunya es dipositin a Agència Tributària de Catalunya, epr garantir el benestar que ens nega l'estat i que ens podem finançar per l'avaria i el maltracte que arriba al 9,5% del PIB, o la riquesa que es genera cada any al conjunt del país.
ERC s'hi juga la fi del govern de coalició si després de l'agressió de la tercera hora pel decret admés per Conseller Maragall es traspassa la linia vermella de finançament, davant tebiesa actual, que denota que els gestors actuals del partit no han entès encara missatge congressual, i al setembre caldrà fer assemblees decisòries si es confirma l'engany nou al finançament perquè el país ja no pot esperar més i més en context de crisi, i rebaixa per sota dels 14.000 miilions d'euros no es soluciona amb compromisos i traspassos impositius reals, per generar més riquesa i meś benestar al país, caldra plantejar-se convocatòria electoral a la tardor, que ens obri la via de l'exercici de l'autodeterminació, tal com faran a l'octubre a Euskadi.
Qualsevol altra formulació, i menys davant altres comunitats estatals, és la negació del principi de bilateralitat reconegut a l'estatut i legitimat per l'únic marc legitim ampli pel 90% de la societat, l'aprovat el 30 de setembre del 2005.
L'estat després d'infinits maltractaments fiscals, d'ocultació d'informació que ha perjudicat dècades a les classes populars i treballadores dç aquest país , dotant-los de menys infraestructures, menys escoles i més barracons, menys centres de dia i hospitals, pitjors cues a la sanitat, menys recursos assistencials per un espoli fiscal sagnant que ronda els 2800 euros per persona i any, afegit a l'increment en 7 anys de 1,2 milions de persones fins els 7,35 milions d'habitans a Catalunya, un 17,2% de persones en risc d'estar sota el llindar de pobresa, uns 1.264.963 catalans/es, a tenir en compte, partint de la població de Catalunya a 1 de gener del 2008, que ja som 7.354.441 persones exactament.
La constatació del maltracte dels Països Catalans, especialment Balears, i també País Valencià, és l'evidència del treball pedagògic a fer per desconectar d'un estat que espolia, i ho considera solidaritat, quan aquesta no és tal, quan els serveis són pitjors pels ciutadans d'aqui que als que presumptament han de rebre la solidaritat se'n beneficien en excé, empobrint les societats dels Països Catalans.
El 9 d'agost o hi ha un pacte amigable amb lé stat que ens doti d'un concert econòmic a curt plaç o caldrà plantejar-se tancament de caixes i les retencions a treballadors, autònoms , PIMES i grans empreses ubicades a Catalunya es dipositin a Agència Tributària de Catalunya, epr garantir el benestar que ens nega l'estat i que ens podem finançar per l'avaria i el maltracte que arriba al 9,5% del PIB, o la riquesa que es genera cada any al conjunt del país.
ERC s'hi juga la fi del govern de coalició si després de l'agressió de la tercera hora pel decret admés per Conseller Maragall es traspassa la linia vermella de finançament, davant tebiesa actual, que denota que els gestors actuals del partit no han entès encara missatge congressual, i al setembre caldrà fer assemblees decisòries si es confirma l'engany nou al finançament perquè el país ja no pot esperar més i més en context de crisi, i rebaixa per sota dels 14.000 miilions d'euros no es soluciona amb compromisos i traspassos impositius reals, per generar més riquesa i meś benestar al país, caldra plantejar-se convocatòria electoral a la tardor, que ens obri la via de l'exercici de l'autodeterminació, tal com faran a l'octubre a Euskadi.
Etiquetes de comentaris:
Illes Balears,
País Valencià,
Països Catalans
06 d’abril 2008
(Maragall dimissió) Falles 2008 a València, Gandia i Xàtiva
Etiquetes de comentaris:
Gandia,
País Valencià,
València,
Xàtiva
Subscriure's a:
Missatges (Atom)