(Maragall dimissió) La imatge de Madrid que coqueteja amb el franquisme vora la Moncloa

Aquests dies, que s´aproven el pressupostos generals de l´estat amb els "nacionalistes" del BNG i PNB donant suport al PSOE/PSC, i que el senat reprova per primer cop a una ministra en exercici com Magdalena Alvarez, per cert experta tributària i professora d´economia per la UNED fins el 1990, em trobava a la capital del país veí per raons acadèmiques i no vaig poder estar de recollir aquesta imatge que sintetitza l´essència de l´estat espanyol actualÇ: en plena parada de Metro de Madrid, a la parada de Moncloa, o que en bus urbà i arribes amb l´autobús 46, et deixa aquí just davant de la seu de Ejercito del aire" presidit per la rojigualda, però que sovint passa desapercebut que entra les sigles d´una de les branques de l´exèrcit espanyol que constitucionalment parlant és ementat com el garante de la unidad territorial del estado español" i tenen marc amb la inscripció "FRANCISCO FRANCO CAUDILLO DE ESPAÑA", encara que no es percebi suficient ment a la fotografia, i és a dia d´avui a ple segle XXI. Aquesta és la Espanya, a pocs metres de la seu del govern de l´estat, que per moltes lleis de memòria històrica de perfil baix que es facin impera, un model queconviu amb el franquisme en una institució d´un estat que s´autodefineix com a demòcrata.
I he de dir que parlant amb algun que altra catedràtic, de paraula defensen lo que en denominen la Espanya plural, que inclús a fet tesi doctoral sobre gestió pública de ciutats de Madrid i Barcelona, en èopoca Maragall, i reconeixia que amb la meitat de recursos Barcelona era molt més eficaç, malgrat que actualment Madrid havia fet un salt amb inversions.
Però, també sobta que quan parlen de Catalunya, no l´associen amb les 750.000 persones que varen sortir al carrer el 1 de desembre, perquè quan els hi esmentes, en tenen la primera notícia, relacionen Catalunya amb "La caixa", i lo ve que va resistir el Pizarro a l´OPA a ENDESA,segons ells, un altra veritable drama nacional és comprovar que els espanyols convençuts, tenen tan o més clar que molts catalans, que nosaltres no som espanyols, i que esmentar per exemple el dèficit fiscal, i la seva negativa et responen amb lo que el problema és el mètode de càlcul i el que és més gros, el problema és la mala gestió dels recursos públics catalans com a causa real de dèficits a Catalunya, recordant el 3% que esmentava envers CIU a la corrupció a la obra pública, per tapar els 750.000 pobres que tenim a Catalunya, segons Fundació Jaume Bofill. Hi ha un desconeixement per ells fruit d´un buit mediàtic, però una candidesa per part nostra, que fa fereir per l´innocència, sovint vinculat amb la imatge de pidoladors de l´entorn de CIU amb allò de "que hay de lo mio" que no ens vegin amb criteris nacionals de país, sinó com a Catalunya que mira tan sols pel bé de la burgesia capitalista, enlloc de les classes populars catalanes, treballadors, pensionistes, aturats que que els costa arribar cada cop més a fi de mes.
I així un debat que sembla més aviat de sords que enlloc de reforçar el coneixement mutu, el que em reforça és que la distància sentimental, social, econòmica amb lé stat espanyol és un fet irreversible i que l´error és picar amb un ferro fred a les institucions de l´estat i a la intelectualitat madrilenya, si més no a nivell acadèmic, fent la pregunta: però a Espanya hi ha federalistes? et responen amb un NO contundent. Perdem el temps, Espanya està bé com esta essent unitarista ,centralista i radial, que se li cau la baba de convidar senadors, ministres, embaixadors a coctels, reunions, entregues de premis variopintes i que sovint es fan la gara-gara utuament per guanyar punts de notorietat social, el problema el tenim a casa perquè es mira encara massa a Madrid, quan hem de mirar més a Europa o a Brusel.les, però l´ocasió de pendre contacte amb sectors acadèmics de la capital de l´estat a un li permet de copsar el pensament arrelat i les pròpies febleses com a país, i exercint amb un full de ruta compartit el nostre Dret de decidir sobre el conjunt del nostre futur com a país.