Tenia pendent de fa uns dies un post referint sobre la xerrada dins les jornades llibertàries que es varen fer al Berguedà, a iniciativa de l´Ateneu llibertari Columna i llibertat de Berga, el qual vaig assistir,que ve ha originar un dels debats pendents de l´independentisme: l´anarcoindependentisme.
A diferència dels anarcoindependentistes o independentistes llibertaris ,que tenin com a referència el llibre" anarquisme i alliberament nacional", un llibre que encara ara és un gran desconegut , tot i reeditar-se.
Sovint a nivell històric l´independentisme ha tingut coma referències ideològiques des de l´esquerra el marxisme, amb partits efimers, com el Bloc d'esquerra d'alliberament nacional (BEAN) fou una coalició política creada l'any 1979 entre un grup d'independents encapçalats per en Lluís Maria Xirinacs, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i el Bloc Català de Treballadors (BCT). I que com ve recorda la wikipedia el BEAN es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1979, sent la primera força extraparlamentària al Principat de Catalunya al Congrés de Diputats, superant en total els 50.000 vots. En el seu programa electoral es reivindicaven els quatre punts programàtics de la llavors dissolta Assemblea de Catalunya.Posteriorment el PSAN va deixar la coal·lició, i el BEAN va convertir-se en partit polític.
Davant la creació de la llavors nova formació política Nacionalistes d'Esquerra, del qual en són originaris dirigents actuals d´ERC com el vicepresident Josep-Lluís Carod, o el conseller Pep Huguet, o el ben conegut mossèn de Gallifa, Josep Dalmau, entre d´altres. Ells van crear un manifest per la presentació conjunta d'aquesta amb el BEAN a les primeres eleccions autonòmiques a Catalunya després del franquisme, l'any 1980, incloent la publicació de llistes d'adhesions al diari Avui. Tot i que el mateix Xirinacs , que ens va deixar sense esdevenir ja esclau del jou de l´estat espanyol, va signar el manifest i que el BEAN va proposar infructuosament d'anar en coalició amb Nacionalistes d'Esquerra repartint-se els dos primers llocs de la llista per Barcelona, les dues formacions polítiques es van presentar per separat, fent-ho el BEAN sota el nom de BEAN-Unitat Popular, i cap de les dues va obtindre representació al Parlament de Catalunya.El BEAN es va autodissoldre el 1982.
I d´aqui la majoria ja sabeu l´evolució de l´independentisme parlamentari, fins a la Crida nacional a ERC, en època d´entra de Colom i d´ex-membres del BEAN esmentats, substituint a l´Hortalà en congrés de Lleida tumultuós.
I sempre que he assistit a actes a les JERC(que mantenen a internet estel roig d´icona) s´insisteix en el fil roig, que en teoria uneix els ex-membres i secretaris generals de les JERC, des de Joan puigcercós, Camil Ros, David Minoves, Uriel Bertran i Pere Aragonès i desconec si també el segueix el nou portaveu nacional Gerard Coca. Aquest fil roig, a priori el continuador a la direcció seria el mateix Puigcercós, que al meu entendre més abocat a la "real politik", que a seguir el suposat fil roig.
I de ben segur que d´altres organitzacions de l´esquerra independentista deu succeir quelcom, i que el model de control intern que propiciïn acords de consell nacional o òrgans de representació a la búlgara,que cada cop admetin menys dissidències una premissa del model del fil roig,i que pot tenir reminiscències a nivell territorial, en un model dirigista de control intern de l´organitzacio política que correspongui, i que basa en la defensa de la creació de l´estat amb tots els elements negatius que també això suposa de control social, sense qüestionar l´estat propi nou mateix a crear per sobre el del generar debat transversal i obert, un model més llibertari d´organitació social i política, fet que hi ha cada cop més independentistes que hagin deixat algunes d´aquestes organitzacions per l´ofec ideològic, enlloc d´admetre la pluralitat d´opinions.
I que consti que aquesta afirmació me la van fer algunes persones que varen abandonar Maulets, i que a la manifestació de l´11 de setembre, s´agrupen al denominat bloc negre, apartidista, que cada any va a més, que aglutina gent de l´entorn de Negres tempestes(Barcelona), Acció Autònoma(Terrassa) i Catarko(El Prat) , autodenominats anarcoindependentistes, que a diferència dels partits, aquest bloc aglutina al sector majoritari de la societat catalana: ELS ABSTENCIONISTES.
Si anarquisme i alliberament nacional, aquest llibre escrit pels volts de la revolució del 68 amb autors en Ricard de vargas-gosarons, Jon A.Montesinbos, josep M. Canela, Joan Casares, Joan Palomas, Enric Cabra van escriure aquest referent literari de l´anarcoindependentisme, queda pendents la reedició de la mateixa temàtica "anarcoindepe" els llibres de Jordi Sabater(professor de treball social i membre del CESB), "anarquisme i catalanisme".I un referèncent més actual és Josep Serra Estruch, membre del FNC, durant un temps també d´ERC, director del Catalunya i director de l´Escola de cinema de Barcelona, que feu l´obra referent del moviment independentista llibertari "Entendre Occitània". També caldria reeditar el llibre "La CNT i el fet nacional català durant la guerra civil" que malgrat sectors clarament espanyolistes furibunds dins la CNT, també hi ha signes catalanistes en els anys 30 dins seu. Per cert en Jordi Martí em feia apunt que l´Emili Cortavitarte està fent recopilació de posicionaments espanyolistes i anàlisi del tema dins la CNT en la època, que pot aportarà llum i comprensió millor de la història.
Un altre llibre a reeditar per entendre el creixent moviment "anarcoindepe" és "La utopia necessària(Nacionalisme i societt civil) del Toni Mollà.
Amb quest material de referència el model estatista clàssic fins ara dins l´independentisme dé squeres de ben segur, quedarà qüestionat, de la amteixa manera que en el cas d´ERC , el seu element que és herència en els dies d´avui dels anys 30 de la seva vessant anarcoindependentista és el seu caràcter assembleari i laic. Es parla de que el poder ha de venir de baix , no al revés i a ERC malgrat que sovint es facin interpretacions esviaixades, la base social, agradi o no agradi a les direccions del partit, són profundament ASSAMBLEÀRIES, i simplent exerceixen aquest dret com herència de l´independentisme llibertari.
Si fessim història, el propi himne dels Segadors, es va fer un concurs per la seva lletra en el seu dia, i de les 8 propostes, 6 eren d´autors llibertaris, entre ells Cels Gomis, enginyer ctalà i folklorista, com mostra n´és l´actual himne.
Si de la CNT de llavors és hereu en bona part la CGT a nivell sindical, com apunta en Jordi Martí, la revista CATALUNYA, té com a marc de referència els Països Catalans. Com sovint es desconeix que hi va haver ja sectors de la CNT que reivindicaven aquest mateix marc. I que en moviments socials perviu actualment als Països catalans en col.lectius com Revolta Autònoma a València o al Casal les Vies, a Mallorca. Als anys 30, hi havia dirigint "la Soli", Felip Coruella com a director, i ho feia en Català, malgrat sectors reacis, com també hi havia sindicalistes que podríem classificar com a llibertaris independentistes, que deien que als treballadors no els feia cap por la independència, perquè no hi tenien res a perdre, com recordem des del manifest els impulsors de Sindicalistes per la sobirania, com Salvador Seguí "el Noi del Sucre" , entre d´altres.
En Jordi recordava un gran impulsor del moviment fou com a impulsor de la societt civil, per la seva laicitat i fermeses en la causa independentista dels Païsosc catalans, fou Joan Fuster, que tenia una proclama que deia "visca l´anarquia, vica ctalunya lliure!". O Josep Llunas amb la revista "La tramuntana" que va reunir gràcies a reunió a l´Ateneu Barcelonès gran quantitat d´intelectuals amb idees properes al moviment llibertari independentista.
I es que interpelant els conferenciants, l´alliberament nacional llibertari és un fet natural a d´altres nacions no emancipades com Euskadi, que ja els anys 1971, tenien el corrent Askatasuna, que tenia revista feta a l´exili, impulsat per Mikel Orrantia, que va desapareixer el 1980. O a Canàries amb el referent anarcoindependentista i noms Segundino González.
En definnitiva, és un corrent ideològic a l alça , amb base històrica i que , en el cas d´ERC, que té en els anys 30 de la seva constitució una influència notable de membres de la CNT, hi ha un element, que ve a lligar amb aquest moviment llibertari independentista que és el centre dels debats i de les virtuts, el seu caracter assambleari que garanteix que el poder és de baix a munt i no es dicta al revés. Mentre ERC garanteixi aquest fet, tindrà un futur prometedor i de ben segur corrents diverses cada cop se´l fan seu i el valoren més.
L´independentisme llibertari , el moviment roig i negre, que en determinats cercles denominem el sector "xipiró", té molt a descobrir-se i a difondre´s i modestament i he posat el meu granet de sorra perquè contribueixi a coneixe´s almenys.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada