(Maragall dimissió) Les cúpules de CCOO i UGT abracen l´espanyolisme radial a l´oposar-se al traspàs de l´Inspecció de Treball(Maragall dimissió) Les

Aquest fi d any laboralment, hi ha dues notícies que són de gran calat i que la premsa generalitza ha tapat, on les cúpules de CCOO i UGT, després del seu desmarcatge de la manifestació de l´1 de desembre, seguint les tesis de PP-PSOE, donant l´esquena a milers de treballadors que es desplacen amb rodalies i pateix el caos circulatori i les exigències d´"inauguracionitis" de Zapatero, i que tan sols se´n va salvar sindicalistes i treballadors desmarcats, com l´ Intersindical-CSC i Sindicalistes per la sobirania, laboralment continuen la deriva espanyolista amb l´AINC que perpetua congelació salarial al 2% , amb la pèrdua de poder adquisitiu, on l´IPC Català arriba al 4,2%, i deixa als convenis d´empresa amb clàusules de revisió per salvar el poder adquisitiu i la negativa al compliment dels estatuts d´autonomia que ens doten de el traspàs de la Inspecció de Treball, que allunya el Marc català de relacions laborals necesari per posar fi a la sagnia salarial de milions de treballadors catalans, mentre els beneficis empresarials no han parat de créixer i que en 9.000 societats (sense incloure el sistema financer), que suposen el 25,9% del PIB estatal , els tres primers trimestres han augmentat un 30% els beneficis en relació al 2006, quan el conjunt del 2006 van augmentar un 36% respecte l´any 2005.
I encara hi ha qui regateja a la baixa i nega l´IPC Català, ara que els preus dels productes bàsics estan pels núvols i afecten les rendes més baixes.

Us deixo la nota de premsa Intersindical-CSC :

CCOO i UGT, contra el traspàs de la inspecció de treball i per la pèrdua de poder adquisitiu

Les centrals sindicals espanyoles i la patronal CEOE-CEPYME han acordat un nou posicionament comú, aquesta vegada en contra del traspàs de la inspecció de treball a les comunitats. Una demanda que vulnera de manera flagrant les disposicions de l’Estatut català –i el valencià-, que reconeixen la competència plena en aquest àmbit.

Un Estatut que CCOO i UGT van validar i que ja suposava una greu retallada en matèria de drets socio-laborals, motiu pel qual la Intersindical-CSC s’hi va posicionar en contra al seu dia. Ara, amb una suposada “unitat de mercat” com a bandera, les centrals espanyoles han ignorat allò que elles mateixes van votar i han demostrat, una vegada més, del costat de qui estan.

Així mateix, el nou acord sobre negociació col•lectiva per al 2008 que han signat els mateixos agents estableix una limitació del 2% en l’augment salarial, mentre la inflació a Catalunya ascendeix fins al 4,2%, abocant, d’aquesta manera, els treballadors i treballadores a una contínua pèrdua de poder adquisitiu i deixant com a única via de sortida les clàusules de revisió salarial de la revisió de cada conveni que es farà en un marc de negociació estatal.

Un marc que, a més d’allunyar les decisions per als treballadors i treballadores, es caracteritza per la imposició de condicions de treball cada vegada pitjors i per negar l’obertura d’altres àmbits de negociació més favorables i més propers.

CCOO i UGT renuncien, una altra vegada, a la reivindicació i ofereixen “pau social” a una patronal que no para d’obtenir beneficis rècord en un món laboral cada vegada més precaritzat.

I també la nota de premsa CGT Catalunya sobre Acord Interconfederal de Negociació col.lectiva(AINC):

Com cada any des de ja fa onze, CC.OO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han subscrit ahir l’anomenat "Acord Interconfederal per a la Negociació Col·lectiva -2008" , i que estarà vigent durant tot el pròxim any. Són ja amb aquest sis pactes que, firmats o prorrogats, pretenen des de l’any 1997 "orientar la negociació dels convenis col·lectius" en sectors i empreses.

De nou aquest pacte repeteix els objectius dels anteriors, que molt ens en temem no arribaran a res, tal com ha ocorregut anteriorment; o més aviat, al que sí que arribarà, és a limitar una vegada més les pujades dels salaris per sota de l’IPC real , i enfonsar fins i tot més si cap en el que anomenen "flexibilitat" i "competitivitat" , això sí, sempre a costa del salari i dels drets dels treballadors i treballadores.

Il·lustratius són els resultats obtinguts pels anteriors Acords, fórmula imposada per les patronals CEOE i CEPYME, i que CCOO i UGT assumeixen sense majors problemes, i que no ha solucionat els grans problemes que pretenciosament aborda.

Des de CGT entenem que només mitjançant l’acció sindical, la mobilització i la desobediència a aquest AINC podrem defensar els nostres drets. On hàgim de negociar, ho farem sense la coacció d’aquest instrument, i amb l’afany únic de millorar les condicions dels treballadors/es