La recentment creada i aprovada al Congreso del regne d´Espanya, la Llei de memòria històrica a rebut dues respostes des de la societat civil que a continuació reprodueixo, i que vora 12.000 persones vam reclamar recentment al Palau Sant Jordi, amb homenatge a familiars de Puig Antich, Peiró, Companys, entre d´altres casos pendents de revisió, reclamaant els 2 milions de documents de particulars i entitats de catalans ubicats encara a l´Arxiu de Salamanca. Mentre el PP es vincula amb l´oposició a la Llei amb tesis pseudofranquistes, ERC reclama la justícia i revisió dels judicis sumaríssims entre d´altres que no inclou la nova llei, que eximeix a les esglésies de la retirada de símbols franquistes, un no pacte de silenci i connivència amb la simbologia franquista.
Mentre a països llatinoamericans fan revisió del passat donant justícia a víctimes, al regne d´Espanya, amb la nova Llei , regna la impunitat política amb el passat.
A continuació es tracta de la rèplica a l´acord PSOE-CIU-PNB-CC, per part d´Amnistia Internacional i el sindicat CGT que opinen el següent:
Amnistia Internacional afirma:
Mentre a països llatinoamericans fan revisió del passat donant justícia a víctimes, al regne d´Espanya, amb la nova Llei , regna la impunitat política amb el passat.
A continuació es tracta de la rèplica a l´acord PSOE-CIU-PNB-CC, per part d´Amnistia Internacional i el sindicat CGT que opinen el següent:
Amnistia Internacional afirma:
- La llei de la memòria històrica està "molt allunyada del dret internacional" i, per tant, "no salda el deute pendent de l'Estat amb totes les víctimes que van patir greus violacions de drets humans i mai van obtenir veritat, justícia ni reparació".
- El projecte de llei "ha millorat després del seu pas per la Comissió Constitucional del Congrés dels Diputats", però continua sent insuficient. L'organització posa l'accent en les víctimes de greus crims contra el dret internacional (tortures, execucions extrajudicials, desaparicions forçades...) "que el text deixa al marge de les indemnitzacions econòmiques i de les limitades vies per accedir a la justícia".
- Absurditat del fet que la llei declara "il·legítims" els crims franquistes, una paraula que, en dret internacional, "no té cap valor jurídic". Amb aquest eufemisme, es renuncia a "l'oportunitat de garantir un recurs idoni i eficaç per a l'obtenció de la nullitat d'aquestes sentències. Per tant, no es garanteix el dret de les víctimes a obtenir justícia individualitzada i material".
- La llei emblemàtica de Zapatero no assumeix la principal recomanació de la condemna del franquisme expressada el 2006 per l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa d'engegar "una comissió nacional d'investigació sobre les violacions de drets humans comeses sota el règim franquista" per aconseguir establir "la veritat sobre la repressió".
I la opinió de la CGT, que comuniquen en nota de premsa el següent:
Llei de Memòria Històrica: un nou pacte per l'oblit i la impunitat del
franquisme
Crida de CGT a la mobilització social
El projecte de Llei de Memòria Històrica pactada pels partits polítics,
que ara a l'octubre de 2007 reprèn la seva tramitació parlamentària de
forma definitiva, renúncia a la Veritat, la Justícia i el respecte als
Drets Humans de les víctimes de la dictadura franquista.
CGT manifesta públicament la seva més absolut rebuig i es rebela davant
la mateixa, no assumint que amb aquesta llei es tanca i queda saldat el
deute que la democràcia té encara pendent amb les víctimes del règim
franquista i d'aquest amb la Història.
Aquesta Llei representa a una nova claudicació de les forces polítiques
democràtiques i especialment del govern socialista que, trenta anys
després de la Transició i amb dues generacions pel mig, no s'han atrevit
a fer el que des de fa temps ha sol·licitat el Consell d'Europa i que
constitueïx una realitat cívica normalitzada en països com Xile i
Argentina: la constitució d'una Comissió de la Veritat que declari la
nul·litat radical dels tribunals i sentències de la dictadura i la
imprescriptibilitat dels delictes contra la drets humans comesos en
aquest període, com contempla l'ONU en repetides resolucions.
Fins que no es produeixi la derogació total i amb conseqüències
jurídiques de l'entramat legal punitiu del franquisme, la democràcia
espanyola serà una democràcia vigilada, segrestada i lligada al mateix,
i les normes que intentin esbiaixar la realitat assassina d'aquell règim
franquista tindran la lectura de Llei de Punt Final.
L'Exposició de Motius del projecte de Llei és calculadament ambigüa. En
ell es recorre als conceptes de reconciliació, concòrdia, respecte,
pacifisme, transició, constitució, retrobament, vocació integradora,
convivència, cohesió… per a intentar ocultar la VERITAT, per a intentar
no anomenar a les coses pel seu nom i en conseqüència, per a no
condemnar, sense cap tipus de pal·liatius, el règim franquista, la
dictadura i el genocidi comès contra diverses generacions d'homes i
dones que van lluitar per la llibertat des de 1936.
Les generacions actuals tenen el dret a heretar una educació i una
formació basada en la condemna del règim franquista a l'haver estat
responsable de l'amargor, el sofriment, l'aïllament, la destrucció i
l'anihilament físic i mental de diverses generacions. La democràcia
actual té el deure de transmetre a la joventut que el cop militar
franquista va suposar la ruptura traumàtica amb el sistema democràtic de
1936, amb el sistema polític vigent, va suposar l'aïllament d'Espanya,
l'obscurantisme, el retard social a tots els nivells i, tot això, a
costa de la violació dels drets humans més elementals i perpetrant crims
contra la humanitat.
En l'esperit del projecte de Llei, se segueix mantenint l'equidistància
entre víctimes i botxins, intentant homologar els que van lluitar per la
llibertat amb els que defensaven el feixisme. Es consuma un intent per
seguir oblidant, per ignorar l'autèntica realitat de la història de la
guerra civil, el franquisme i la dictadura. La llei no es planteja com
tasca implantar una determinada memòria col·lectiva. Per què? Això seria
diferenciar entre víctimes i botxins? Mentre no es recuperi la memòria
col·lectiva basada en la veritat , en la justícia i el respecte als
drets humans, el dictador seguirà venerat en un mausoleu grandiós i els
poetes i treballadors seguiran desapareguts en les fosses comunes. La
normalitat de la vida pública i la fi de la transició, no es produiran
fins que aquesta democràcia no hagi trencat amb el règim franquista.
Per altra banda, la llei renuncia a la recuperació de la memòria
col·lectiva i social, oblidant que la lluita del poble espanyol per la
llibertat va ser un projecte col·lectiu. És necessari que al costat del
dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria individual i
familiar de les víctimes del franquisme (recuperació de les persones
assassinades, empresonades, bandejades, torturades, desaparegudes,
esclavitzades, depurades, condemnades…), es recuperin les idees socials,
econòmiques, culturals, educatives, organitzatives defensades des de
concepcions republicanes i anarcosindicalistes i que configuren la
memòria col·lectiva i social. Per a CGT és prioritari que en els centres
educatius s'inclogui com matèria d'estudi el coneixement de la guerra
civil, la dictadura i la seva repressió genocida.
Amb aquesta Llei, l'Administració fa abandó total de responsabilitat en
l'esclariment dels crims contra la humanitat, recerca de desapareguts i
violació de drets humans perpetrada pel franquisme i sotmet a les
víctimes, perquè de forma individualitzada, intentin la seva
rehabilitació i dignificació pública enfront d'aquesta pròpia
Administració, pledejant per l'obtenció d'una Declaració de reparació i
reconeixement personal, que en si mateixa, no constitueïx cap tipus de
reconeixement de responsabilitat patrimonial, ni reparació, ni
indemnització.
Per a CGT és inadmissible, inasumible, innegociable, que la Llei no
anul·li les sentències franquistes. Se segueixen validant les sentències
repressives dictades per la dictadura. No n'hi ha prou amb declarar el
caràcter radicalment injust de les condemnes i sancions durant la guerra
civil, no n'hi ha prou amb ilegitimar els tribunals, jurats, òrgans
penals durant la guerra civil i les seves resolucions, no n'hi ha prou
amb declarar il·legítimes per “vicis de forma i fons” les condemnes
franquistes, no n'hi ha prou amb reconèixer la falta actual de vigència
jurídica de les sentències…
És absolutament necessari anul·lar de forma clara, contundent, en
l'articulat de la Llei, les sentències franquistes. L'Administració no
pot rentar-se les mans pel que fa a la validesa jurídica d'aquestes
sentències La Llei deroga expressament determinades lleis franquistes.
Què ocorre amb les que no es deroguen? Per altra banda, la no derogació
implica el reconeixement legal del franquisme. Així mateix, la derogació
d'una llei significa la seva vigència fins que es produeixi aquesta
derogació. En conseqüència, la revisió de les sentències es fa
pràcticament impossible. Els processos seguits contra Granado i Delgado,
Joan Peiró, Puig Antich i tants milers més, seguiran sense tenir cap
reparació, seguiran sent culpables per al franquisme i també per a la
democràcia.
La Llei no comprarà el silenci de CGT, millorant algunes de les
indemnitzacions que puguin rebre les víctimes del franquisme,
indemnitzacions que en alguns casos són ridícules i en altres casos,
obertament discriminatòries entre víctimes anteriors o posteriors a
1968. Per què aquestes discriminacions entre víctimes? Les
Administracions Públiques renuncien a la seva responsabilitat en les
localitzacions de desapareguts, exhumacions i identificació de víctimes
enterrades en fosses comunes. L'Estat no solament no escometrà aquesta
tasca sinó que regularà i burocratitzarà el procés que han de complir
qui a títol personal vulguin fer aquest treball.
El Valle de los Caídos seguirà sent el mausoleu dels líders del colpisme
i la repressió encara que es retirin tots els símbols franquistes i
feixistes o es deixi d'indemnitzar a institucions públiques o privades
que no vulguin retirar-los. No es planteja el reconeixement del treball
esclau i la seva reparació davant l'ingent cens d'edificacions i obres
realitzades. No s'estableix una política clara de recuperació,
rehabilitació i accés als arxius, no s'esmenta res sobre la
impossibilitat d'inscripcions de defuncions en els registres civils o la
possibilitat de modificar les causes de mort. En conclusió, amb aquesta
Llei no es repara la Justícia i la Veritat, no es reparen les víctimes,
no s'escomet la recerca de desapareguts, no es recupera la memòria
col·lectiva i social, no s'assumeix el reconeixement dels crims contra
la humanitat perpetrats pel franquisme, no es declara la il·legalitat
del franquisme, no hi ha una ruptura definitiva amb el règim de la
dictadura.
Aquesta llei està avalant novament una memòria històrica escrita i
revisada pels vencedors. CGT no es resigna i seguirà lluitant per la
recuperació de la memòria històrica dels vençuts. Per a això, formulem
ja una crida a la Mobilització Social de totes les organitzacions
socials, sindicals, polítiques… que estiguin en contra d'aquesta Llei,
que ve a representar una segona autoamnistía, amb l'agreujant que
aquesta nova autoamnistía està afavorida des d'un govern socialista que
permetrà assentar definitivament la revisió històrica feta des dels
vencedors.
Secretaria de Formació de la CGT
Comissió de Memòria Llibertària
www.memorialibertaria.org
Llei de Memòria Històrica: un nou pacte per l'oblit i la impunitat del
franquisme
Crida de CGT a la mobilització social
El projecte de Llei de Memòria Històrica pactada pels partits polítics,
que ara a l'octubre de 2007 reprèn la seva tramitació parlamentària de
forma definitiva, renúncia a la Veritat, la Justícia i el respecte als
Drets Humans de les víctimes de la dictadura franquista.
CGT manifesta públicament la seva més absolut rebuig i es rebela davant
la mateixa, no assumint que amb aquesta llei es tanca i queda saldat el
deute que la democràcia té encara pendent amb les víctimes del règim
franquista i d'aquest amb la Història.
Aquesta Llei representa a una nova claudicació de les forces polítiques
democràtiques i especialment del govern socialista que, trenta anys
després de la Transició i amb dues generacions pel mig, no s'han atrevit
a fer el que des de fa temps ha sol·licitat el Consell d'Europa i que
constitueïx una realitat cívica normalitzada en països com Xile i
Argentina: la constitució d'una Comissió de la Veritat que declari la
nul·litat radical dels tribunals i sentències de la dictadura i la
imprescriptibilitat dels delictes contra la drets humans comesos en
aquest període, com contempla l'ONU en repetides resolucions.
Fins que no es produeixi la derogació total i amb conseqüències
jurídiques de l'entramat legal punitiu del franquisme, la democràcia
espanyola serà una democràcia vigilada, segrestada i lligada al mateix,
i les normes que intentin esbiaixar la realitat assassina d'aquell règim
franquista tindran la lectura de Llei de Punt Final.
L'Exposició de Motius del projecte de Llei és calculadament ambigüa. En
ell es recorre als conceptes de reconciliació, concòrdia, respecte,
pacifisme, transició, constitució, retrobament, vocació integradora,
convivència, cohesió… per a intentar ocultar la VERITAT, per a intentar
no anomenar a les coses pel seu nom i en conseqüència, per a no
condemnar, sense cap tipus de pal·liatius, el règim franquista, la
dictadura i el genocidi comès contra diverses generacions d'homes i
dones que van lluitar per la llibertat des de 1936.
Les generacions actuals tenen el dret a heretar una educació i una
formació basada en la condemna del règim franquista a l'haver estat
responsable de l'amargor, el sofriment, l'aïllament, la destrucció i
l'anihilament físic i mental de diverses generacions. La democràcia
actual té el deure de transmetre a la joventut que el cop militar
franquista va suposar la ruptura traumàtica amb el sistema democràtic de
1936, amb el sistema polític vigent, va suposar l'aïllament d'Espanya,
l'obscurantisme, el retard social a tots els nivells i, tot això, a
costa de la violació dels drets humans més elementals i perpetrant crims
contra la humanitat.
En l'esperit del projecte de Llei, se segueix mantenint l'equidistància
entre víctimes i botxins, intentant homologar els que van lluitar per la
llibertat amb els que defensaven el feixisme. Es consuma un intent per
seguir oblidant, per ignorar l'autèntica realitat de la història de la
guerra civil, el franquisme i la dictadura. La llei no es planteja com
tasca implantar una determinada memòria col·lectiva. Per què? Això seria
diferenciar entre víctimes i botxins? Mentre no es recuperi la memòria
col·lectiva basada en la veritat , en la justícia i el respecte als
drets humans, el dictador seguirà venerat en un mausoleu grandiós i els
poetes i treballadors seguiran desapareguts en les fosses comunes. La
normalitat de la vida pública i la fi de la transició, no es produiran
fins que aquesta democràcia no hagi trencat amb el règim franquista.
Per altra banda, la llei renuncia a la recuperació de la memòria
col·lectiva i social, oblidant que la lluita del poble espanyol per la
llibertat va ser un projecte col·lectiu. És necessari que al costat del
dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria individual i
familiar de les víctimes del franquisme (recuperació de les persones
assassinades, empresonades, bandejades, torturades, desaparegudes,
esclavitzades, depurades, condemnades…), es recuperin les idees socials,
econòmiques, culturals, educatives, organitzatives defensades des de
concepcions republicanes i anarcosindicalistes i que configuren la
memòria col·lectiva i social. Per a CGT és prioritari que en els centres
educatius s'inclogui com matèria d'estudi el coneixement de la guerra
civil, la dictadura i la seva repressió genocida.
Amb aquesta Llei, l'Administració fa abandó total de responsabilitat en
l'esclariment dels crims contra la humanitat, recerca de desapareguts i
violació de drets humans perpetrada pel franquisme i sotmet a les
víctimes, perquè de forma individualitzada, intentin la seva
rehabilitació i dignificació pública enfront d'aquesta pròpia
Administració, pledejant per l'obtenció d'una Declaració de reparació i
reconeixement personal, que en si mateixa, no constitueïx cap tipus de
reconeixement de responsabilitat patrimonial, ni reparació, ni
indemnització.
Per a CGT és inadmissible, inasumible, innegociable, que la Llei no
anul·li les sentències franquistes. Se segueixen validant les sentències
repressives dictades per la dictadura. No n'hi ha prou amb declarar el
caràcter radicalment injust de les condemnes i sancions durant la guerra
civil, no n'hi ha prou amb ilegitimar els tribunals, jurats, òrgans
penals durant la guerra civil i les seves resolucions, no n'hi ha prou
amb declarar il·legítimes per “vicis de forma i fons” les condemnes
franquistes, no n'hi ha prou amb reconèixer la falta actual de vigència
jurídica de les sentències…
És absolutament necessari anul·lar de forma clara, contundent, en
l'articulat de la Llei, les sentències franquistes. L'Administració no
pot rentar-se les mans pel que fa a la validesa jurídica d'aquestes
sentències La Llei deroga expressament determinades lleis franquistes.
Què ocorre amb les que no es deroguen? Per altra banda, la no derogació
implica el reconeixement legal del franquisme. Així mateix, la derogació
d'una llei significa la seva vigència fins que es produeixi aquesta
derogació. En conseqüència, la revisió de les sentències es fa
pràcticament impossible. Els processos seguits contra Granado i Delgado,
Joan Peiró, Puig Antich i tants milers més, seguiran sense tenir cap
reparació, seguiran sent culpables per al franquisme i també per a la
democràcia.
La Llei no comprarà el silenci de CGT, millorant algunes de les
indemnitzacions que puguin rebre les víctimes del franquisme,
indemnitzacions que en alguns casos són ridícules i en altres casos,
obertament discriminatòries entre víctimes anteriors o posteriors a
1968. Per què aquestes discriminacions entre víctimes? Les
Administracions Públiques renuncien a la seva responsabilitat en les
localitzacions de desapareguts, exhumacions i identificació de víctimes
enterrades en fosses comunes. L'Estat no solament no escometrà aquesta
tasca sinó que regularà i burocratitzarà el procés que han de complir
qui a títol personal vulguin fer aquest treball.
El Valle de los Caídos seguirà sent el mausoleu dels líders del colpisme
i la repressió encara que es retirin tots els símbols franquistes i
feixistes o es deixi d'indemnitzar a institucions públiques o privades
que no vulguin retirar-los. No es planteja el reconeixement del treball
esclau i la seva reparació davant l'ingent cens d'edificacions i obres
realitzades. No s'estableix una política clara de recuperació,
rehabilitació i accés als arxius, no s'esmenta res sobre la
impossibilitat d'inscripcions de defuncions en els registres civils o la
possibilitat de modificar les causes de mort. En conclusió, amb aquesta
Llei no es repara la Justícia i la Veritat, no es reparen les víctimes,
no s'escomet la recerca de desapareguts, no es recupera la memòria
col·lectiva i social, no s'assumeix el reconeixement dels crims contra
la humanitat perpetrats pel franquisme, no es declara la il·legalitat
del franquisme, no hi ha una ruptura definitiva amb el règim de la
dictadura.
Aquesta llei està avalant novament una memòria històrica escrita i
revisada pels vencedors. CGT no es resigna i seguirà lluitant per la
recuperació de la memòria històrica dels vençuts. Per a això, formulem
ja una crida a la Mobilització Social de totes les organitzacions
socials, sindicals, polítiques… que estiguin en contra d'aquesta Llei,
que ve a representar una segona autoamnistía, amb l'agreujant que
aquesta nova autoamnistía està afavorida des d'un govern socialista que
permetrà assentar definitivament la revisió històrica feta des dels
vencedors.
Secretaria de Formació de la CGT
Comissió de Memòria Llibertària
www.memorialibertaria.org
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada