La justícia espanyola , no dona més de si, i es que codi penal en mà, la llengua vehicular és el castellà, i passa fets que s´usi el dret a la defensa, per menystenir la llengua catalana pròpia de testimonis ,a Catalunya, fet que no deu passar a cap país del món, menys és clar, al regne d´Espanya. Però si el recurs presentat per López Tena per expedientar jutgessa, no ha reeixit, com bé afirma Víctor Alexandre, el màxim organ de la justícia el CGPJ li corrobora, i per tant la juricatura en pes, li dóna la raó amb aquest fet, i menysté el dret a l´ús del català, imposant el castellà.
Ara, que la jutgessa Ingelmo, no tingui una tendència desafecte amb la cultura i la llengua del país, és greu, però l´informació que ella fou la jutgessa que va absoldre el llibreter neonazi Varela, acusat d´actes de difusió del nazisme, a un li comença a quadrar, i m´aixeca sospites, que després del que vam viure al Berguedà, en un acte complementari als mateixos dies de Patum, que va llevar la vida de Josep Maria Isanta, auguro el pitjor en quan a les sentències del cas, malgrat les amenaces que han declarat que han patit testimonis, d´uns fets que esperem que no tornin a succeir ni a Berga ni enlloc, i que ja vaig opinar en el seu dia com a President d´ERC al Berguedà, davant les barbaritats polítiques de la consellera Tura amb frases que "la culpa és que a Berga hi hagi 4 col.lectius llibertaris i 3 independentistes" , o Artur Mas que al Berguedà es practiva "Kale Borroka", que vaig denunciar en el seu moment i que tan sols varen reproduir l´Avui i Tribuna catalana i més tard al Regio7.
Us reprodueixo informació difosa per el Looby per la independència:
Després que el jutge Santiago Vidal, en un gest de valentia sense precedents, aconseguís condemnar el reconegut ultra Pedro Varela, entre altres coses propietari de la llibreria filonazi Europa, a cinc anys de presó i una forta multa econòmica, tres jutges de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona, presidits per la mateixa Ingelmo, van decidir posar en dubte la sentència, de manera que el Tribunal Superior elevava la qüestió al Tribunal Constitucional de Madrid i allí el tema quedava encallat, encara ara. L’argument d’aquests tres jutges era que castigar els dubtes sobre un genocidi històric vulnerava el dret a la llibertat d’expressió. És a dir, negar l’Holocaust, segons Ingelmo i companyia, no pot considerar-se un delicte segons la Constitució Espanyola. I és que la carta magna val per a tot. Si la nova llei del Codi Penal recull un article (607.2) que posa al dia aquesta qüestió, tal com succeeix a Alemanya i diversos estats europeus, s’agafa la Constitució i assumpte resolt. Ja al seu dia s van queixar entitats com SOS-Racisme i l’Amical Mathausen. Mentrestant, Varela segueix lliure, la llibreria Europa oberta i Ana Ingelmo imposant el castellà a la sala.
Ara, que la jutgessa Ingelmo, no tingui una tendència desafecte amb la cultura i la llengua del país, és greu, però l´informació que ella fou la jutgessa que va absoldre el llibreter neonazi Varela, acusat d´actes de difusió del nazisme, a un li comença a quadrar, i m´aixeca sospites, que després del que vam viure al Berguedà, en un acte complementari als mateixos dies de Patum, que va llevar la vida de Josep Maria Isanta, auguro el pitjor en quan a les sentències del cas, malgrat les amenaces que han declarat que han patit testimonis, d´uns fets que esperem que no tornin a succeir ni a Berga ni enlloc, i que ja vaig opinar en el seu dia com a President d´ERC al Berguedà, davant les barbaritats polítiques de la consellera Tura amb frases que "la culpa és que a Berga hi hagi 4 col.lectius llibertaris i 3 independentistes" , o Artur Mas que al Berguedà es practiva "Kale Borroka", que vaig denunciar en el seu moment i que tan sols varen reproduir l´Avui i Tribuna catalana i més tard al Regio7.
Us reprodueixo informació difosa per el Looby per la independència:
Després que el jutge Santiago Vidal, en un gest de valentia sense precedents, aconseguís condemnar el reconegut ultra Pedro Varela, entre altres coses propietari de la llibreria filonazi Europa, a cinc anys de presó i una forta multa econòmica, tres jutges de la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Barcelona, presidits per la mateixa Ingelmo, van decidir posar en dubte la sentència, de manera que el Tribunal Superior elevava la qüestió al Tribunal Constitucional de Madrid i allí el tema quedava encallat, encara ara. L’argument d’aquests tres jutges era que castigar els dubtes sobre un genocidi històric vulnerava el dret a la llibertat d’expressió. És a dir, negar l’Holocaust, segons Ingelmo i companyia, no pot considerar-se un delicte segons la Constitució Espanyola. I és que la carta magna val per a tot. Si la nova llei del Codi Penal recull un article (607.2) que posa al dia aquesta qüestió, tal com succeeix a Alemanya i diversos estats europeus, s’agafa la Constitució i assumpte resolt. Ja al seu dia s van queixar entitats com SOS-Racisme i l’Amical Mathausen. Mentrestant, Varela segueix lliure, la llibreria Europa oberta i Ana Ingelmo imposant el castellà a la sala.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada