Alguna cosa es mou entre els ‘precaris’, cerca o crea al teu barri una Oficina de Drets Socials i defensa els teus drets socials i els dels teus veïns i veïnes. Informa't i informa perquè ningú es quedi sense drets.
Segons fonts del Ministeri de Treball cada dia es produeixen a l'Estat espanyol més de 2.000 accidents laborals, en els quals moren tres persones i quatre queden invàlides. Al primer semestre de 2007 han mort 580 treballadors i el passat 27 de març el cas de Juan Alberto Cárdenas saltava als mitjans, després de morir a Madrid durant el seu primer dia de treball. Paleta colombià de 30 anys, sense papers i sense contracte, va morir a les quatre hores de la seva primera jornada després de desplomar-se-li damunt el sostre d'una nau industrial.
La sinistralitat en la construcció és un dels principals exemples de l'actual precarietat laboral, però l'incompliment dels drets dels treballadors i de la ciutadania es dóna en molts altres sectors. Actualment, un de cada tres treballadors és temporal, el 60% dels universitaris no troba una feina acord al seu nivell d'estudis i immigrants en situació irregular, becaris o treballadores del sexe no compten gairebé amb eines legals per protestar o denunciar abusos.
Però la precarietat no acaba aquí. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística, el 19,8% de la població espanyola està catalogada oficialment com a pobre, és a dir, posseix uns ingressos anuals inferiors al 60% de la mitjana. Mentre l'índex de preus al consum va créixer un 10% el 2006, el poder adquisitiu de la ciutadania de l'Estat ho va fer un 0,4%. El salari mig se situa per sota del conjunt de tots els països de la UE, amb excepció de Portugal i Polònia.
Segons un estudi realitzat pel sindicat Comission Obreres, més de la meitat dels treballadors menors de 36 anys guanya menys de 900 euros al mes, mentre el preu de l'habitatge ha pujat entorn del 180% des del 1999. Si la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració xifrava a finals del 2006 en més de tres milions la quantitat d'immigrants legals residents a Espanya, les organitzacions socials parlen d'un nombre similar de persones en situació irregular, és a dir, en condicions de clandestinitat i de difícil accés als seus drets socials.
Grups en moviment
Davant la fredor de xifres com aquestes, trobem la calidesa de les persones que estan darrere de les iniciatives socials que han sorgit en els últims anys en contra de la precarietat, com les oficines de drets socials (ODS). Terrassa, Gijón, Màlaga, Madrid o Sevilla són alguns dels llocs en els quals s'han engegat aquests espais de cooperació entre persones precàries, que ofereixen assistència de tot tipus i obren una nova via per a la conquesta dels drets de la ciutadania.
De forma progressiva, moltes vegades integrades dintre dels centres socials, s'han anat formant aquests grups per donar resposta a la precarietat en diferents parts de l'Estat. El 1995 naixia l'ODS Berri- Otxoak a Barakaldo, Vizcaya, tot un referent dels espais de defensa i promoció dels drets socials. A finals del 2003 s'engegaven altres dels projectes més consolidats: l'Associació contra l'Exclusió Alambique, a Gijón; i l'Oficina de Drets Socials (ODS) a la Casa del Pumarejo de Sevilla.
A partir d'aquí, s'han anat desenvolupant altres iniciatives a Màlaga o com la de l'ODS de Terrassa engegada dintre de l'espai de l'Ateneu Candela. El moviment Baladre també ve desenvolupant i implantat aquesta experiència a diferents punts del territori espanyol.
“El primer va ser partir de nosaltres mateixos, també tenim treballs precaris i inestables”, expliquen des del col·lectiu de Terrassa. “I a partir de la nostra experiència veiem la forma de buscar alternatives amb altres persones que passen per la mateixa situació”.
“Ens trobem sols davant el perill: immobiliàries sense escrúpols, caps agressius, administracions sordes, i polítics impassibles. Però des de la nostra experiència precària hem inventat estratègies de supervivència, hem après a muntar-nos-ho de mil maneres possibles, a sobreviure, a surar malgrat tot. Per això vam decidir obrir una Oficina de Drets Socials i posar en comú tots aquests sabers i recursos que coneixem. Perquè estem farts de tanta precarietat”, afegeixen.
Es tracta, doncs, d'espais autogestionats d'informació i assessoria per convertir els problemes de les persones aïllades en processos d'autoorganització social i de creació de xarxes de suport mutu. “És una possibilitat de trobar recursos, assessorament i companyia per solucionar tot el que no volem seguir suportant. I és, sobretot, una aliança dels precaris per assolir sortides possibles, exigir que es compleixin aquells drets que ja existeixen, i reivindicar nous. D'aquesta manera fem visible a la nostra ciutat, barri o poble tot el que no ens agrada”, ens diuen des de l'ODS de Terrassa.
“El que ens va portar a plantejar-nos el projecte va ser la necessitat col·lectiva de començar a posar en comunicació els nostres problemes quotidians i, sobretot, tractar de buscar respostes i solucions col·lectives als problemes d'habitatge, treball o papers que ens afecten”, apunten des de Madrid.
Els elements bàsics d'aquestes oficines són assistència sobre habitatge, informació general sobre ajudes, assessoria laboral, mecanismes directes de conquesta de drets, així com classes de castellà o ajuda en matèria de regularització de persones migrants.
“Donem a conèixer serveis socials que amb freqüència es perden per no demandar-los i s'equivoca qui pensa que aquí només s'acosten col·lectius marginals”, assenyalen des de Berri- Otxoak. Els últims anys per les seves oficines han passat majoritàriament dones amb fills al seu càrrec i treballs temporals, pensionistes i també molts treballadors i treballadores, expliquen.
Què PuC FeR Jo?
Tenim drets a tenir drets, per això busca o crea aquest tipus d'espais al teu barri, poble o ciutat. Pots trobar informació a les següents pàgines webs i emails:
> Pàgina web de l'ODS de Terrassa i web de l'Ateneu Candela.
> Pàgina web del Centre Social Seco de Madrid.
> Pàgina web de la Casa del Pumarejo de Sevilla.
> Web de Berri- Otxoak
> Web del moviment Baladre
Més informació:
Informació sobre Drets Socials a la Viquipèdia
Pàgina web de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC)
Pots demanar més información als següents mails:
Associació contra l'exclusió Alambique, de Gijón: asociacionalambique[arrova]@hotmail.com
Precarias a la Deriva, de Madrid: precariasaladeriva[arrova]sindominio.net
També pots informar-te o apropar-te a alguna de les entitats que treballen el sector de la inclusió social o la inserció sociolaboral al teu barri o ciutat. Pots accedir a les seves dades al Directori d'ONG de Canal Solidari.
Llegeix altres notícies sobre inclusió social publicades a Canal Solidari.
Segons fonts del Ministeri de Treball cada dia es produeixen a l'Estat espanyol més de 2.000 accidents laborals, en els quals moren tres persones i quatre queden invàlides. Al primer semestre de 2007 han mort 580 treballadors i el passat 27 de març el cas de Juan Alberto Cárdenas saltava als mitjans, després de morir a Madrid durant el seu primer dia de treball. Paleta colombià de 30 anys, sense papers i sense contracte, va morir a les quatre hores de la seva primera jornada després de desplomar-se-li damunt el sostre d'una nau industrial.
| Què són els Drets Socials? |
| Segons la Viquipèdia, els drets socials garanteixen universalment, és a dir, a tota la ciutadania, l'accés als mitjans necessaris per tenir unes condicions de vida dignes. “Serien l'equivalent als anomenats drets humans de segona generació (els econòmics, socials i culturals), propis dels Estats de Dret”. Enumerant-los serien: el dret a una ocupació i a un salari, a la protecció social en casos de necessitat, a un habitatge adequat, a l'educació, a la sanitat, a un medi ambient saludable, a l'accés a la cultura i a tots els àmbits de la vida pública. L' Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) inclou també dins d'aquests el dret a la no discriminació de les dones, el dret a una alimentació adequada, el dret a la terra, el dret a l'aigua i els drets de les persones immigrants. La Conferència Mundial de l'ONU sobre Drets Humans ha reafirmat que els Drets Socials han de considerar-se al mateix nivell que els Drets Civils i Polítics. |
Però la precarietat no acaba aquí. Segons l'última Enquesta de Condicions de Vida realitzada per l'Institut Nacional d'Estadística, el 19,8% de la població espanyola està catalogada oficialment com a pobre, és a dir, posseix uns ingressos anuals inferiors al 60% de la mitjana. Mentre l'índex de preus al consum va créixer un 10% el 2006, el poder adquisitiu de la ciutadania de l'Estat ho va fer un 0,4%. El salari mig se situa per sota del conjunt de tots els països de la UE, amb excepció de Portugal i Polònia.
Segons un estudi realitzat pel sindicat Comission Obreres, més de la meitat dels treballadors menors de 36 anys guanya menys de 900 euros al mes, mentre el preu de l'habitatge ha pujat entorn del 180% des del 1999. Si la Secretaria d'Estat d'Immigració i Emigració xifrava a finals del 2006 en més de tres milions la quantitat d'immigrants legals residents a Espanya, les organitzacions socials parlen d'un nombre similar de persones en situació irregular, és a dir, en condicions de clandestinitat i de difícil accés als seus drets socials.
Grups en moviment
Davant la fredor de xifres com aquestes, trobem la calidesa de les persones que estan darrere de les iniciatives socials que han sorgit en els últims anys en contra de la precarietat, com les oficines de drets socials (ODS). Terrassa, Gijón, Màlaga, Madrid o Sevilla són alguns dels llocs en els quals s'han engegat aquests espais de cooperació entre persones precàries, que ofereixen assistència de tot tipus i obren una nova via per a la conquesta dels drets de la ciutadania.
De forma progressiva, moltes vegades integrades dintre dels centres socials, s'han anat formant aquests grups per donar resposta a la precarietat en diferents parts de l'Estat. El 1995 naixia l'ODS Berri- Otxoak a Barakaldo, Vizcaya, tot un referent dels espais de defensa i promoció dels drets socials. A finals del 2003 s'engegaven altres dels projectes més consolidats: l'Associació contra l'Exclusió Alambique, a Gijón; i l'Oficina de Drets Socials (ODS) a la Casa del Pumarejo de Sevilla.
A partir d'aquí, s'han anat desenvolupant altres iniciatives a Màlaga o com la de l'ODS de Terrassa engegada dintre de l'espai de l'Ateneu Candela. El moviment Baladre també ve desenvolupant i implantat aquesta experiència a diferents punts del territori espanyol.
“El primer va ser partir de nosaltres mateixos, també tenim treballs precaris i inestables”, expliquen des del col·lectiu de Terrassa. “I a partir de la nostra experiència veiem la forma de buscar alternatives amb altres persones que passen per la mateixa situació”.
| “És una possibilitat de trobar recursos, assessorament i companyia per solucionar tot el que no volem seguir suportant” |
Es tracta, doncs, d'espais autogestionats d'informació i assessoria per convertir els problemes de les persones aïllades en processos d'autoorganització social i de creació de xarxes de suport mutu. “És una possibilitat de trobar recursos, assessorament i companyia per solucionar tot el que no volem seguir suportant. I és, sobretot, una aliança dels precaris per assolir sortides possibles, exigir que es compleixin aquells drets que ja existeixen, i reivindicar nous. D'aquesta manera fem visible a la nostra ciutat, barri o poble tot el que no ens agrada”, ens diuen des de l'ODS de Terrassa.
“El que ens va portar a plantejar-nos el projecte va ser la necessitat col·lectiva de començar a posar en comunicació els nostres problemes quotidians i, sobretot, tractar de buscar respostes i solucions col·lectives als problemes d'habitatge, treball o papers que ens afecten”, apunten des de Madrid.
Els elements bàsics d'aquestes oficines són assistència sobre habitatge, informació general sobre ajudes, assessoria laboral, mecanismes directes de conquesta de drets, així com classes de castellà o ajuda en matèria de regularització de persones migrants.
“Donem a conèixer serveis socials que amb freqüència es perden per no demandar-los i s'equivoca qui pensa que aquí només s'acosten col·lectius marginals”, assenyalen des de Berri- Otxoak. Els últims anys per les seves oficines han passat majoritàriament dones amb fills al seu càrrec i treballs temporals, pensionistes i també molts treballadors i treballadores, expliquen.
Què PuC FeR Jo?
Tenim drets a tenir drets, per això busca o crea aquest tipus d'espais al teu barri, poble o ciutat. Pots trobar informació a les següents pàgines webs i emails:
> Pàgina web de l'ODS de Terrassa i web de l'Ateneu Candela.
> Pàgina web del Centre Social Seco de Madrid.
> Pàgina web de la Casa del Pumarejo de Sevilla.
> Web de Berri- Otxoak
> Web del moviment Baladre
Més informació:
Informació sobre Drets Socials a la Viquipèdia
Pàgina web de l'Observatori de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC)
Pots demanar més información als següents mails:
Associació contra l'exclusió Alambique, de Gijón: asociacionalambique[arrova]@hotmail.com
Precarias a la Deriva, de Madrid: precariasaladeriva[arrova]sindominio.net
També pots informar-te o apropar-te a alguna de les entitats que treballen el sector de la inclusió social o la inserció sociolaboral al teu barri o ciutat. Pots accedir a les seves dades al Directori d'ONG de Canal Solidari.
Llegeix altres notícies sobre inclusió social publicades a Canal Solidari.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada