Després de l´excitació nacionalista espanyola, amb videos del NO-DO colorejat de Rajoy, molts, amb normalitat vam treballar com qualsevol altra dia, un exemple més per dir que no hi ha res de celebrar a un 12 d´otubre a nivell institucional.
Quan es parla d´Hispanitat, obvien el Descobriment d'Amèrica, els noranta milions d'inques, maies, asteques, araucans i guaranís eren prou feliços fins que varen arribar els conqueridors del regne espanyol , van arribar a Amèrica hi van trobar un botí massa llaminer com per no colonitzar amb armes i la religió catòlica, "que entraven amb foc i sang"al Nou Món. S´obvia que a Europa no hi teniem cap ciutat de les dimensions de Tenochtitlán (Mèxic), que era cinc vegades més gran que per exemple Madrid (Espanya).
Els asteques comptaven amb una xarxa desenvolupada educativa; les seves terres estaven extensament conreades i tenien una eficaç xarxa de regadiu. Els europeus no disposavem de cap organització política estatal com la Gran Confederació d'Anáhuac. Els avenços científics dels maies van ser causa de la sorpresa dels nouvinguts, tals com l'ús de la volta en les construccions, l'adopció del concepte matemàtic del zero i les acurades observacions astronòmiques que van establir les fases del sol, de la lluna i la carència dels eclipsis. El seu calendari de divuit mesos era més exacte que l'europeu. L'organització avançada política dels inques i la seva complexa seguretat social, comptava amb el mòdul comptable dels quipús.
Disposaven, a més, d'un imperi unit, un sistema de comunicacions avançat i una llengua, el quéchua, que ensenyaven metodològicament per mantenir la cohesió nacional. Els inques practicaven la tolerància religiosa. Les asteques també van avançar en les observacions astronòmiques, i igual que els maies disposaven d'un calendari com aquest, així com un sistema numèric vigesimal.
Tots els pobles americans explicaven|comptaven amb avançades arquitectura, dansa, escultura, orfebreria. Tots posseïen un complex panteó de deïtats i monumentals centres cerimonials. Tots comptaven amb immenses ciutats que disposaven d'imposants temples, places i palaus. Els europeus venien amb el ferro i la pólvora, la roda i l'arada però també portaven el tracoma, el tifus i la lepra. Va ser la verola qui primer es va encarregar de despoblar Amèrica: la meitat de la població aborigen va morir per la seva causa.
Segle i mig després només quedaven tres milions i mig dels noranta milions d'habitants originals. La colonització va assumir la forma d'un immens saqueig indiscriminat. En segle i mig es van exportar a Espanya 185 tones d'or i 16 mil tones de plata, el triple de totes les existències prèvies de metall preciós a Europa. Van sorgir els bancs d'Anvers, Lió, Amsterdam, Francfurk, Sevilla. En 1573 Potosí, centre de l'extracció argentífera, tenia la mateixa població que Londres. Les encomandes, les mitas, les estades|estances, la plantació i l'esclavisme van ser les formes assumides per l'explotació que va desconcertar d'impostos i va estimular la depredació colonial. A l'explotació econòmica es van unir les matances i els genocidis. Però els espanyols no van ser els únics en emprar aquesta crueltat gratuïta. Des de 1860 fins al 90 els nord-americans van realitzar un planificat genocidi dels aborígens americans. Començant amb els Navajos fins a concloure en l'extermini dels Sioux, en la matança de Wounded Knee.
A l'Amèrica hispana va ser el Frare Bartolomé de las Casas qui va relatar els excessos i va intentar commoure a la corona espanyola. Als indis se'ls mantenia en la ignorància i el servei|i servitud, se li envilia moralment, l'embrutien amb l'alcohol, li llançaven a destruir-se entre si en espantoses guerres civils i se'ls exterminava en caceres humanes. Molts intel·lectuals llatinoamericans: Astúries, Arguedas, Mariátegui han comprès aquest menyscapte de les cultures americanes i han defensat la noble tradició que va ser atropellada per l'expansionisme europeu. José Martí es lamentava de "les nostres repúbliques doloroses d'Amèrica, aixecades entre les masses mudes d'indis, al soroll de baralla del llibre amb el cirial."
La unificació de dos mons que es desconeixien entre si va significar la destrucció violenta d'una civilització per una altra. Espanya va actuar, com les altres potències europees, amb absolut menyspreu per la compassió humana. El projecte de conquesta a sang i foc era part de les normes usuals en un món que emergia de la barbàrie. Aquests cruents antecedents expliquen perquè el presumpte Dia de la "Raça Hispànica" és un dia de dol als pobles llatinoamericans.
Perquè del colonialisme espanyol i el dret de conquesta a l´estat espanyol, l imperi a les nacions interiors colonitzades sel´s mostra la fatxanderia de l´imperi exterior perdut, per sort ja desaparegut, com a acte d´ignorància històrica, menyspreu a milers de descendents d´indigenes vius i de nacions sobiranes llatinoamericanes , que a Catalunya, esperem que el procés de lliure determinació agilitzi per fi la nostra plena descolonització, i que milers de llatinoamericans que viuen entre nosaltres, també s´apunten a la causa nacional catalana, al veure els estiravots patris amb cabra inclosa que simbolitza un estat irreal i decadent que agonitza per moments, que "llueixen" conquestes passades, davant de la desafecció a l´estat, i l´impotència de la desafecció cada cop més gran per l´inutilitat de l´estat que ens maltracta culturalment, socialment i fiscalment i que quan se n´donin compte, del que en quedarà serà el que hauria d´ésser fa temps, Castella la Gran, d´aquest invent imposat que denominen encara Espanya .
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada