Catalunya té prop de 850.000 persones que necesiten el suport dels serveis socials. I la nova llei aprovada, genera drets universals i farà extensiu a 500.000 persones més serveis socials, ajuts i eines per inserir a la societat a aquells que per diverses circumstàncies necessiten un suport públic.
Un gran dia pel benestar dels més desafavorits amb aquesta iniciativa, parcialment . Ara bé, això servirà per no deixant-se envair competencialment, quan l atribució dels serveis i atenció socials correspon a les comunitats autònomes o nacions com la nostra? Tenim un desastrós exemple amb la Llei de dependència. Caldrà veure com s´articula i que no sigui per delegació de l´estat sinó per gestió i direcció i competència del govern català, i no ens trobem que amb els nostres impostos es cometi una LOAPA com recentment pretén la ministra Chacón amb competències d´habitatge també i que no passi que les ajudes les patrimonialitzi l´estat espanyol que ens espolia socialment i fiscalment i fixa criteris, sobvint contraris al que constitucionalment es defineixi l´estat com "un estado social y democrático de derecho", que no s´aplica en la generació de drets reals, cal que al nostre país, Catalunya i fixem les bases espanque ens nega l´estat espanyol.
Si volem construir un ple estat del benestar que suposa amb aquesta Llei avançar en la quarta pota i poc a poc acostar-nos socialment a països nòrdics.La tendència és a substituir al concepte estat del benestar a l´estat de serveis, en criteris clarament mercantilista la ideologia que propaguen els mitjans de comunicació dominants del lliure mercat, com potenciador del món dels desitjos, i així de la demanda i el consum, amb una clara pèrdua de la perspectiva del punt de vista social de les necesitats, incentivant una capa mitja pro-sistema capitalista,per tant arraconant-se,de les situacions de mancances de determinats col.lectius de població, cada cop més majoritari de grups marginats, jubilats, parats, subcontractats, precaris...
Existeix el ocult "estat del malestar", , com són els joves, dones, vells i grups que per qualsevol motius són considerats "diferents".
L´estat espanyol en els temes socials i nacionals usa l´intervencionisme negatiu, que consisteix d´intentar de suprimir el problema generat per les necessitats mitjançant la tàctica d´eliminar els problemes que crea a la col.lectivitat el plantejament públics de les necesitats mitjançant la repressió de les manifestacions d´aquestes reaccions, com en d´altres temps es va fer amb l almoina i el tractament de la pobresa.
I l´efecte més debastador de l´estat espanyol el de l´absentisme, que consisteix a inhibir-se entre el lliure joc de la dinàmica econòmica i social.
La tercera reacció quan no funcionen les dos anteriors és l´intervencionisme positiu, i en aquest cas és el govern català ha exercit amb la nova Llei de serveis socials, a l´espera del seu desplegament normatiu i de règim competencial i econòmic.
Ara bé, que ningú s´equivoqui la despesa social de l´estat o del govern català tracta d´asegurar la legitimació del sistema capitalista, com o defensa James O´Connor en l´obra "La crisis fiscal del Estado". Ell defensa que l´origen i evolució de l´estat del benestar, va lligat a les necesitats de desenvolupament i pervivència del capitalisme en la seva fase avançada, abans que ja que el capitalisme se sustenta en les desigualtats entre rics que acumulen riquesa i pobres que sotmeten als primers.
El desplegament normatiu i la capacitat econòmica marcaran el desenvolupament de la Llei, que benvinguda sigui, per les conseqüències positives que generarà, ni que sigui per paliar efectes neoliberals. Caldrà que en aquesta fase avançada del capitalisme en la privatització de serveis i prestacions i desmantellin encobertament les institucions públiques per generar amb les necessitats, beneficis privats que s´hauria de gestionar públicament de forma descentralitzada a organismes més propers a la població, com marca inclús legislació estatal,q ue no es va respectar amb la Llei de dependència.
El govern català li cal crear eines que substitueixin la Dirección General de Inmigración y migraciones, la Dirección general de servicios socials i dependencias, la secretaria de estado de servicios socials, familias y discapacidad, el Imserso, Dirección general de coordinación de politicas sectoriales sobre la discapacidad,Instituto de la juventud(injuve) , Instituto de la mujer amb lenes competències i crei òrgans de tutela nacional catalana per la Creu Roja , la ONCE en territori propi, etc, que tenen tutela estatal, encara en molts aspectes i que donaria cara i ulls a un estat català del benestar si creem eines necesàries d´autogovern.
Un dubte: s´estan fent els esforços per tenir a milers de treballadors socials necessaris? A la UOC, per exemple no cursen estudis de diplomatura de Treball social, malgrat que els efectes de desigualtats produïts pel neoliberalisme capitalista cada cop són més presents, i així, el serveis amb qui es farà? Els usuaris en pagaran conseqüències de no planificar-se la formació de professionals Cal posar-hi fil a l´agulla, perquè no tothom pot fer classes presencials i amb el nou espai europeu universitari, que dona ales a l´elitisme universitari ja que requerirà plena dedicació i per tant la maoria social de fills de treballadors/es es veuran limitats a poder-los exercir amb mínimes garanties de disponibilitat de temps. Una porta a l´esperança si corregim errors anteriors.
Un gran dia pel benestar dels més desafavorits amb aquesta iniciativa, parcialment . Ara bé, això servirà per no deixant-se envair competencialment, quan l atribució dels serveis i atenció socials correspon a les comunitats autònomes o nacions com la nostra? Tenim un desastrós exemple amb la Llei de dependència. Caldrà veure com s´articula i que no sigui per delegació de l´estat sinó per gestió i direcció i competència del govern català, i no ens trobem que amb els nostres impostos es cometi una LOAPA com recentment pretén la ministra Chacón amb competències d´habitatge també i que no passi que les ajudes les patrimonialitzi l´estat espanyol que ens espolia socialment i fiscalment i fixa criteris, sobvint contraris al que constitucionalment es defineixi l´estat com "un estado social y democrático de derecho", que no s´aplica en la generació de drets reals, cal que al nostre país, Catalunya i fixem les bases espanque ens nega l´estat espanyol.
Si volem construir un ple estat del benestar que suposa amb aquesta Llei avançar en la quarta pota i poc a poc acostar-nos socialment a països nòrdics.La tendència és a substituir al concepte estat del benestar a l´estat de serveis, en criteris clarament mercantilista la ideologia que propaguen els mitjans de comunicació dominants del lliure mercat, com potenciador del món dels desitjos, i així de la demanda i el consum, amb una clara pèrdua de la perspectiva del punt de vista social de les necesitats, incentivant una capa mitja pro-sistema capitalista,per tant arraconant-se,de les situacions de mancances de determinats col.lectius de població, cada cop més majoritari de grups marginats, jubilats, parats, subcontractats, precaris...
Existeix el ocult "estat del malestar", , com són els joves, dones, vells i grups que per qualsevol motius són considerats "diferents".
L´estat espanyol en els temes socials i nacionals usa l´intervencionisme negatiu, que consisteix d´intentar de suprimir el problema generat per les necessitats mitjançant la tàctica d´eliminar els problemes que crea a la col.lectivitat el plantejament públics de les necesitats mitjançant la repressió de les manifestacions d´aquestes reaccions, com en d´altres temps es va fer amb l almoina i el tractament de la pobresa.
I l´efecte més debastador de l´estat espanyol el de l´absentisme, que consisteix a inhibir-se entre el lliure joc de la dinàmica econòmica i social.
La tercera reacció quan no funcionen les dos anteriors és l´intervencionisme positiu, i en aquest cas és el govern català ha exercit amb la nova Llei de serveis socials, a l´espera del seu desplegament normatiu i de règim competencial i econòmic.
Ara bé, que ningú s´equivoqui la despesa social de l´estat o del govern català tracta d´asegurar la legitimació del sistema capitalista, com o defensa James O´Connor en l´obra "La crisis fiscal del Estado". Ell defensa que l´origen i evolució de l´estat del benestar, va lligat a les necesitats de desenvolupament i pervivència del capitalisme en la seva fase avançada, abans que ja que el capitalisme se sustenta en les desigualtats entre rics que acumulen riquesa i pobres que sotmeten als primers.
El desplegament normatiu i la capacitat econòmica marcaran el desenvolupament de la Llei, que benvinguda sigui, per les conseqüències positives que generarà, ni que sigui per paliar efectes neoliberals. Caldrà que en aquesta fase avançada del capitalisme en la privatització de serveis i prestacions i desmantellin encobertament les institucions públiques per generar amb les necessitats, beneficis privats que s´hauria de gestionar públicament de forma descentralitzada a organismes més propers a la població, com marca inclús legislació estatal,q ue no es va respectar amb la Llei de dependència.
El govern català li cal crear eines que substitueixin la Dirección General de Inmigración y migraciones, la Dirección general de servicios socials i dependencias, la secretaria de estado de servicios socials, familias y discapacidad, el Imserso, Dirección general de coordinación de politicas sectoriales sobre la discapacidad,Instituto de la juventud(injuve) , Instituto de la mujer amb lenes competències i crei òrgans de tutela nacional catalana per la Creu Roja , la ONCE en territori propi, etc, que tenen tutela estatal, encara en molts aspectes i que donaria cara i ulls a un estat català del benestar si creem eines necesàries d´autogovern.
Un dubte: s´estan fent els esforços per tenir a milers de treballadors socials necessaris? A la UOC, per exemple no cursen estudis de diplomatura de Treball social, malgrat que els efectes de desigualtats produïts pel neoliberalisme capitalista cada cop són més presents, i així, el serveis amb qui es farà? Els usuaris en pagaran conseqüències de no planificar-se la formació de professionals Cal posar-hi fil a l´agulla, perquè no tothom pot fer classes presencials i amb el nou espai europeu universitari, que dona ales a l´elitisme universitari ja que requerirà plena dedicació i per tant la maoria social de fills de treballadors/es es veuran limitats a poder-los exercir amb mínimes garanties de disponibilitat de temps. Una porta a l´esperança si corregim errors anteriors.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada