11 d’octubre 2007
(Maragall dimissió) 453.000 pisos desocupats a Catalunya, un 13,57% del total; al Berguedà en tenim 3844 de desocupats, un 18, 28% del total comarcal
He quedat astorat de les dades, donades pel butlletí El Pesol negre, en el darrer exemplar, fent anàlisi exhaustiu comarcal, amb cas especial del casc antic de Berga i al conjunt de comarca:
Al novembre del
2005 concretament estaven
buits el 18,28 per cent dels
pisos de la comarca. La xifra
supera de llarg la mitjana catalana.
En el conjunt del país, els
pisos deshabitats representen
un 13,67 per cent del total.
Segons el cens d’habitatges de
lInstitut d´Estadística de
Catalunya del 2001, al
Berguedà hi ha 3.844 pisos
buits. 14.177 estan plens de
dilluns a diumenge, i 2920 son
habitatges de segona residència.
A Catalunya, hi ha 453.000
pisos deshabitats. La majoria,
307.859, són a la demarcació
de Barcelona, que és la zona de
tot lEstat amb més pisos tancats,
davant de Madrid.
Els municipis de lalt Berguedà
registren xifres molt altes de
desocupació. Tant altes que
arriben a doblar la mitjana
catalana. A Cercs el 29,14 dels
pisos estan deshabitats, a la
Pobla el percentatge es del
28,46 i a Guardiola del 26,80.
Pel que fa al baix Berguedà
Gironella és el municipi que té
més habitatges buits: en té
516, es a dir el 21,15 del total.
A Casserres hi ha 19,59 per
cent de pisos tancats; a Avià el
19,02 i a Puig-reig, el 16,21 per
cent.
Si ens centrem a Berga a lany
2001 dels 7.804 pisos que hi
havia construïts 1.265 estaven
buits. Això significa el 16, 21
per cent del total. De tots els
pisos buits de Berga, gairebé la
meitat es concentren al barri
vell. Aquí es calcula que uns
500 habitatges estan deshabitats,
una xifra que representa
el 31,77 per cent del total de la
zona.
Molts d’aquests habitatges deshabitats
estan en mans d’empreses
especuladores, sense
cap mena dinterès en vendre
ls o llogar-los a particulars.
Prefereixen vendrels a altres
empreses que a la vegada els
revendran a unes altres mentre
el preu no para de pujar. Tot
plegat ho anirem veient en els
següents articles daquest
reportatge.
Així doncs el mercat de lhabitatge
està controlat per uns
pocs que senriqueixen a costa
dun dret fonamental. Mentre
les capes desfavorides no
poden accedir a un habitatge
digne i les classes mitjanes
shipotequen pel resta de la
seva vida aquests pocs obtenen
uns beneficis astronòmics
especulant i a costa de la suor
de la resta de la població.
Perquè la premsa generalista no treu aquestes dades? Aquin interessos particulars es deu? El dret a l´habitatge, amb aquestes dades, encara queda més en entredit, i ja veurem si nova llei d´habitatge i pendrà cartes en els casos més sonats.
Al novembre del
2005 concretament estaven
buits el 18,28 per cent dels
pisos de la comarca. La xifra
supera de llarg la mitjana catalana.
En el conjunt del país, els
pisos deshabitats representen
un 13,67 per cent del total.
Segons el cens d’habitatges de
lInstitut d´Estadística de
Catalunya del 2001, al
Berguedà hi ha 3.844 pisos
buits. 14.177 estan plens de
dilluns a diumenge, i 2920 son
habitatges de segona residència.
A Catalunya, hi ha 453.000
pisos deshabitats. La majoria,
307.859, són a la demarcació
de Barcelona, que és la zona de
tot lEstat amb més pisos tancats,
davant de Madrid.
Els municipis de lalt Berguedà
registren xifres molt altes de
desocupació. Tant altes que
arriben a doblar la mitjana
catalana. A Cercs el 29,14 dels
pisos estan deshabitats, a la
Pobla el percentatge es del
28,46 i a Guardiola del 26,80.
Pel que fa al baix Berguedà
Gironella és el municipi que té
més habitatges buits: en té
516, es a dir el 21,15 del total.
A Casserres hi ha 19,59 per
cent de pisos tancats; a Avià el
19,02 i a Puig-reig, el 16,21 per
cent.
Si ens centrem a Berga a lany
2001 dels 7.804 pisos que hi
havia construïts 1.265 estaven
buits. Això significa el 16, 21
per cent del total. De tots els
pisos buits de Berga, gairebé la
meitat es concentren al barri
vell. Aquí es calcula que uns
500 habitatges estan deshabitats,
una xifra que representa
el 31,77 per cent del total de la
zona.
Molts d’aquests habitatges deshabitats
estan en mans d’empreses
especuladores, sense
cap mena dinterès en vendre
ls o llogar-los a particulars.
Prefereixen vendrels a altres
empreses que a la vegada els
revendran a unes altres mentre
el preu no para de pujar. Tot
plegat ho anirem veient en els
següents articles daquest
reportatge.
Així doncs el mercat de lhabitatge
està controlat per uns
pocs que senriqueixen a costa
dun dret fonamental. Mentre
les capes desfavorides no
poden accedir a un habitatge
digne i les classes mitjanes
shipotequen pel resta de la
seva vida aquests pocs obtenen
uns beneficis astronòmics
especulant i a costa de la suor
de la resta de la població.
Perquè la premsa generalista no treu aquestes dades? Aquin interessos particulars es deu? El dret a l´habitatge, amb aquestes dades, encara queda més en entredit, i ja veurem si nova llei d´habitatge i pendrà cartes en els casos més sonats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada