Des de fa un mes, els monjos budistes lideren les manifestacions que a Birmània demanen més llibertat. Les protestes pacífiques i la seva repressió han visibilitzat un conflicte en què la comunitat internacional no acaba d'intervenir.
Una quinzena de persones mortes i més de 300 detinguts. És el balanç de les protestes pacífiques que, des de fa més d'un mes, encapçalen els monjos budistes a Birmània.
El règim militar del país, que governa des de fa 18 anys, ha tret l'exèrcit al carrer, ha ocupat monestirs per impedir que els monjos surtin a protestar i està tancant cibercafés per impedir que la població utilitzi la Xarxa per enviar fotografies i imatges sobre el que passa al país. Aquestes són algunes claus del conflicte:
>> El motiu de les protestes. El 14 d'agost el Govern birmà va pujar més d'un 60% el preu de la benzina, va doblar el preu del dièsel i va quintuplicar el del gas natural. Com a conseqüència, moltes persones no poden pagar l'autobús per anar a treballar ni aliments bàsics com arròs i ous. Els manifestants també demanen la llibertat dels presos polítics i més llibertats.
>> 45 anys de règim militar. Birmània no té un govern democràtic des de fa dècades. L'actual Junta Militar va arribar al poder el 1988, enderrocant un altre règim dictatorial i anunciant eleccions lliures. Personalitats com Aung San Suu Kyi van formar nous partits polítics però just abans dels comicis van ser detinguts per la Junta. Des de llavors, nombroses ONG han denunciat les violacions de drets humans per part del Govern, com l'ús de nens soldats en l'Exèrcit. Només a Birmània oriental, 3.000 pobles han estat destruits. Pots saber més veient aquest vídeo (en anglès):
>> Revolució ‘safrà’ i periodisme ciutadà. Birmània no vivia unes mobilitzacions tan intenses des del 1988 quan, com ara, fins més de 100.000 persones van sortir al carrer i van ser reprimides durament per l'Exèrcit. El que diferencia les manifestacions d'ara és que molts ciutadans aprofiten les noves tecnologies per fer arribar fotografies i vídeos sobre el que està passant. Blocs com Moemaka Media recullen fotos de les protestes (com les següents), encara que cada vegada és més difícil informar perquè el Govern ha tancat cibercafès, fa que la connexió a Internet sigui molt lenta i ha tallat línies de telèfons mòbils.
>> Mobilització internacional. Als monjos budistes que fa un mes van començar a manifestar-se es va afegir la població birmana i, des de fa dies, ciutadans de tots el món i organitzacions socials també porten a terme iniciatives de suport. Amnistia Internacional ha organitzat aquest cap de setmana concentracions a diverses ciutats espanyoles i activistes de 21 països feien fa uns dies una vaga de fam de 24 hores en solidaritat amb el poble birmà. A Internet, la iniciativa Avaaz.org convida a signar una carta al Consell de Seguretat de l'ONU i al Govern xinès perquè intervinguin en el conflicte, i llistes de distribució com Oil Watch animaven aquests dies a vestir-se amb samarretes vermelles-taronja per donar suport als monjos que lideren les mobilitzacions. Des de fa temps, també per Internet diverses campanyes demanen no anar de turisme a Birmània per no donar suport al règim militar i recullen signatures per demanar a l'editorial de les guies de viatge Lonely Planet que retiri la seva guia sobre aquest país en senyal de protesta.
>> Els interessos de la comunitat internacional. L'enviat especial de l'ONU, Ibrahim Bambari, està de visita a Birmània i s'ha pogut reunir amb la líder opositora i premi Nobel Aung Sant Suu Kyi, però no amb el líder de la Junta Militar, el general Than Shwe, ni amb el seu número dos, el general Maung Aye. Tampoc hi ha de moment cap resolució unitària per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides perquè Rússia i la Xina han bloquejat totes les accions argumentant que no hi ha perill d'inestabilitat internacional. ONG com Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres i l'International Crisis Group demanen resoldre el conflicte de manera diplomàtica i insten l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ENDRECEN), la Xina i l'Índia a intervenir com a mediadors. Aquests dos països tenen interessos econòmics a Birmània i acords sobre petroli i gas.
>> El símbol d'Aung San Suu Kyi. En els últims 18 anys, aquesta activista pels drets humans ha passat gairebé 12 anys sota detenció domiciliària. L'ordre de detenció havia d'haver expirat el 27 de maig del 2007, però dos dies abans les autoritats de Myanmar la van renovar per un any més, denuncia Amnistia Internacional. Moltes campanyes internacionals demanen el seu alliberament.
>> Milers de persones exiliades. Només a Malàsia, l'Acnur té constància de l'existència de 31.000 refugiats birmans, però la xifra podria ser més elevada. Ara, i des de la distància, tots segueixen amb expectació les manifestacions que lideren els monjos budistes. “Seguiran marxant fins que aconsegueixin la democràcia. Si aquest cop no ho aconsegueixen, Birmània no té esperança”, assenyala Raymond Saw Kyat Htoo, membre de la minoria ètnica birmana dels karens i exiliat des de fa quatre anys.
Més informació:
Campanya pels drets humans a Birmània en castellà
Organitzacions pels drets humans a Birmània
Global Voices dóna informació actualitzada sobre el conflicte
Especial sobre Birmània publicat a OneWorld
Llegeix altres notícies sobre Birmània publicades a Canal Solidari
Una quinzena de persones mortes i més de 300 detinguts. És el balanç de les protestes pacífiques que, des de fa més d'un mes, encapçalen els monjos budistes a Birmània.El règim militar del país, que governa des de fa 18 anys, ha tret l'exèrcit al carrer, ha ocupat monestirs per impedir que els monjos surtin a protestar i està tancant cibercafés per impedir que la població utilitzi la Xarxa per enviar fotografies i imatges sobre el que passa al país. Aquestes són algunes claus del conflicte:
>> El motiu de les protestes. El 14 d'agost el Govern birmà va pujar més d'un 60% el preu de la benzina, va doblar el preu del dièsel i va quintuplicar el del gas natural. Com a conseqüència, moltes persones no poden pagar l'autobús per anar a treballar ni aliments bàsics com arròs i ous. Els manifestants també demanen la llibertat dels presos polítics i més llibertats.
>> 45 anys de règim militar. Birmània no té un govern democràtic des de fa dècades. L'actual Junta Militar va arribar al poder el 1988, enderrocant un altre règim dictatorial i anunciant eleccions lliures. Personalitats com Aung San Suu Kyi van formar nous partits polítics però just abans dels comicis van ser detinguts per la Junta. Des de llavors, nombroses ONG han denunciat les violacions de drets humans per part del Govern, com l'ús de nens soldats en l'Exèrcit. Només a Birmània oriental, 3.000 pobles han estat destruits. Pots saber més veient aquest vídeo (en anglès):
>> Revolució ‘safrà’ i periodisme ciutadà. Birmània no vivia unes mobilitzacions tan intenses des del 1988 quan, com ara, fins més de 100.000 persones van sortir al carrer i van ser reprimides durament per l'Exèrcit. El que diferencia les manifestacions d'ara és que molts ciutadans aprofiten les noves tecnologies per fer arribar fotografies i vídeos sobre el que està passant. Blocs com Moemaka Media recullen fotos de les protestes (com les següents), encara que cada vegada és més difícil informar perquè el Govern ha tancat cibercafès, fa que la connexió a Internet sigui molt lenta i ha tallat línies de telèfons mòbils.
>> Mobilització internacional. Als monjos budistes que fa un mes van començar a manifestar-se es va afegir la població birmana i, des de fa dies, ciutadans de tots el món i organitzacions socials també porten a terme iniciatives de suport. Amnistia Internacional ha organitzat aquest cap de setmana concentracions a diverses ciutats espanyoles i activistes de 21 països feien fa uns dies una vaga de fam de 24 hores en solidaritat amb el poble birmà. A Internet, la iniciativa Avaaz.org convida a signar una carta al Consell de Seguretat de l'ONU i al Govern xinès perquè intervinguin en el conflicte, i llistes de distribució com Oil Watch animaven aquests dies a vestir-se amb samarretes vermelles-taronja per donar suport als monjos que lideren les mobilitzacions. Des de fa temps, també per Internet diverses campanyes demanen no anar de turisme a Birmània per no donar suport al règim militar i recullen signatures per demanar a l'editorial de les guies de viatge Lonely Planet que retiri la seva guia sobre aquest país en senyal de protesta.
>> Els interessos de la comunitat internacional. L'enviat especial de l'ONU, Ibrahim Bambari, està de visita a Birmània i s'ha pogut reunir amb la líder opositora i premi Nobel Aung Sant Suu Kyi, però no amb el líder de la Junta Militar, el general Than Shwe, ni amb el seu número dos, el general Maung Aye. Tampoc hi ha de moment cap resolució unitària per part del Consell de Seguretat de les Nacions Unides perquè Rússia i la Xina han bloquejat totes les accions argumentant que no hi ha perill d'inestabilitat internacional. ONG com Amnistia Internacional, Metges sense Fronteres i l'International Crisis Group demanen resoldre el conflicte de manera diplomàtica i insten l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ENDRECEN), la Xina i l'Índia a intervenir com a mediadors. Aquests dos països tenen interessos econòmics a Birmània i acords sobre petroli i gas.
>> El símbol d'Aung San Suu Kyi. En els últims 18 anys, aquesta activista pels drets humans ha passat gairebé 12 anys sota detenció domiciliària. L'ordre de detenció havia d'haver expirat el 27 de maig del 2007, però dos dies abans les autoritats de Myanmar la van renovar per un any més, denuncia Amnistia Internacional. Moltes campanyes internacionals demanen el seu alliberament.>> Milers de persones exiliades. Només a Malàsia, l'Acnur té constància de l'existència de 31.000 refugiats birmans, però la xifra podria ser més elevada. Ara, i des de la distància, tots segueixen amb expectació les manifestacions que lideren els monjos budistes. “Seguiran marxant fins que aconsegueixin la democràcia. Si aquest cop no ho aconsegueixen, Birmània no té esperança”, assenyala Raymond Saw Kyat Htoo, membre de la minoria ètnica birmana dels karens i exiliat des de fa quatre anys.
Més informació:
Campanya pels drets humans a Birmània en castellà
Organitzacions pels drets humans a Birmània
Global Voices dóna informació actualitzada sobre el conflicte
Especial sobre Birmània publicat a OneWorld
Llegeix altres notícies sobre Birmània publicades a Canal Solidari
Entrades
1 comentari:
http://web.mac.com/birmania
Publica un comentari a l'entrada