En memòria davant la pèrdua d´un home lúcid que va saber explicar la seva experiència a generacions posteriors, durant el temps que va estar al camp de concentració de Mathausen, aquell home amb ulls intrigants i memoria memorable, que vaig conèixer un dia de festa major a Olvan, en l´exposició de mesies rurals, amb familiars de Puig-reig, que ja llavors, que abans del cas Enric Marco es fes públic la seva falsetat, ell ja em va dir que era un farsant, un deshonor als qui si varen patir els tràgics successos. Era germà del conegut com a Canyés , l´home emblemàtic del futbol a Puig-reig, del C.E. Puig-reig, un republicà, també alegre malgrat vida atzarosa.
Una vida entrega per les llibertats, que es recorda al Berguedà actual Nº 46, la seva marxa a peu el 1939 a la frontera i que va haver de passar per camps de concentració de França, a Sant Cebrià, abans d acabar deportat a Mathausen. I que malgrat tot no es va ronser a explicar una vida tràgica, perquè les generacions posteriors no perdin la memòria d´uns temps i unes atrocitats, que mai haurien d´haver existit. Homenatjat amb supervivents com Neus Català i d´altres, Josep Simon Mill, era nascut a Olvan, al Berguedà. Sindicalista de la CNT. Malgrat l’afecció cardíaca que patia, es va acabar incorporant a files per defensar la República. Una vegada a França, serà destinat a fer treballs de fortificació a la Línia Maginot, que no va impedir l’ocupació alemanya, però, en canvi, sí que va comportar la captura de molts republicans espanyols. Després de passar per diverses presons, fou deportat a Mauthausen. Com molts altres supervivents, ha tingut la generositat de reviure el seu dolor, ha tornat a aquell horror i n’ha deixat testimoni en el llibre Un clam de llibertat, amb una exactitud envejable de tristes vivències que quedaran per la posteritat.
Josep, el teu record perdurarà sempre.
JOSEP SIMON MILL
[Mauthausen]
Olvan (Berguedà, Bcn), 15/09/1912
Frases de la seva collita:
“el 1936 era president de la CNT a Olvan, i uns 2mesos abans del ‘Alzamiento…’, em vaig casar amb la Maria. Durant la guerra vam tindre una filla, però no la vaig poder veure per primer cop fins 1953, quan la Pepita tenia 14anys”
“En Serrano-Suñer, gendre d’en Franco era ambaixador d’Espanya a Alemanya, quan aquests li van preguntar què fer amb els espanyols(?), la resposta fou: ‘feu-ne el que volgueu que aquesta gent no són pas espanyols, perquè els espanyols, són a Espanya’. Van haver-hi desenes de milers d’espanyols morts als camps nazis”
“vaig estar ‘4anys, 3mesos i 11dies’ a Mauthausen. He escrit un llibre amb aquest titol”
“hi havien piles i piles de morts, el crematori podia estar 3 dies i 3 nits seguides sense parar. La flamarada que sortia de la xemeneia, il·luminava tot el camp per la nit”
“quan els homes ja no s’aguantaven drets, uns 10 o 20 o 30 anaven agafats amb els braços amb els altres per no caure, i els portaven a una barraca –on jo feia de manobre en una càmara de gas del costat-. Entraven vius per la dreta i em deien ‘Simon, ya nos veremos en el cielo!’, però els hi responia: ‘No tengais miedo, si sois recuperables os llevarán a otro campo’, però deien ‘Que Dios te escuche”, “Que tengas razón”, “Que así sea”. La barraca era una mena d’infermeria, els hi injectaven benzina, i al cap de pocs minuts, els companys que havia vist entrar vius per la dreta, ja estaven morts per l’esquerra llestos per portar-los amb vagonetes cap al crematori”
“els homes havien de patir abans de morir, els despullaven, i els deixaven amb un gos perquè els mosseguessin”
“un SS que es deia Weissmayer es va ‘inventar’ un mètode d’assassinar: una escletxa a la pared, des d’on disparaven pel darrera, al clatell del pres, mentre li deien que li estaven mesurant l’alçada”
“el 21 o 22 de Juny del 1941, dia que els alemanys van invaïr Rússia, no paraven de cridar els de la SS ‘Heil Hitler, avui Russia, demà Amèrica!”
“en el camp van crear un burdel, amb noies també presoneres, unes deu. Un dia vaig anar i em va tocar la no.3, es va començar a despullar mentre me la mirava i em va dir molt seca ‘Ràpid!’, i li vaig respondre: ‘Què et penses, que sóc un gos!?!’, li vaig donar cinquanta cèntims (d’un marc alemany) i m’en vaig tornar cap a la barraca”
“després de l’alliberament vaig anar cap a Paris, on hi vaig viure 50 anys. La Maria m’espera a Olvan. Ens comunicàvem per carta. L’any 1949 vaig conèixer a l’Elisabeth a Paris i el 1960 m’hi vaig casar. La Maria no em va acceptar mai el divorci que li demanava. El 1995, ja grans, l’Elisabeth i jo vam anar a viure a la residència de Santpedor, se’m va morir al cap de set dies. La Maria encara viu, però visc sol a la residència, i cada diumenge baixo a casa de la meva filla Pepita a dinar”
“en aquest residència també hi ha l’àvia d’en Pep Guardiola. Fixa’t, tenim un pòster signat per ell!”
Una vida entrega per les llibertats, que es recorda al Berguedà actual Nº 46, la seva marxa a peu el 1939 a la frontera i que va haver de passar per camps de concentració de França, a Sant Cebrià, abans d acabar deportat a Mathausen. I que malgrat tot no es va ronser a explicar una vida tràgica, perquè les generacions posteriors no perdin la memòria d´uns temps i unes atrocitats, que mai haurien d´haver existit. Homenatjat amb supervivents com Neus Català i d´altres, Josep Simon Mill, era nascut a Olvan, al Berguedà. Sindicalista de la CNT. Malgrat l’afecció cardíaca que patia, es va acabar incorporant a files per defensar la República. Una vegada a França, serà destinat a fer treballs de fortificació a la Línia Maginot, que no va impedir l’ocupació alemanya, però, en canvi, sí que va comportar la captura de molts republicans espanyols. Després de passar per diverses presons, fou deportat a Mauthausen. Com molts altres supervivents, ha tingut la generositat de reviure el seu dolor, ha tornat a aquell horror i n’ha deixat testimoni en el llibre Un clam de llibertat, amb una exactitud envejable de tristes vivències que quedaran per la posteritat.
Josep, el teu record perdurarà sempre.
JOSEP SIMON MILL
[Mauthausen]
Olvan (Berguedà, Bcn), 15/09/1912
Frases de la seva collita:
“el 1936 era president de la CNT a Olvan, i uns 2mesos abans del ‘Alzamiento…’, em vaig casar amb la Maria. Durant la guerra vam tindre una filla, però no la vaig poder veure per primer cop fins 1953, quan la Pepita tenia 14anys”
“En Serrano-Suñer, gendre d’en Franco era ambaixador d’Espanya a Alemanya, quan aquests li van preguntar què fer amb els espanyols(?), la resposta fou: ‘feu-ne el que volgueu que aquesta gent no són pas espanyols, perquè els espanyols, són a Espanya’. Van haver-hi desenes de milers d’espanyols morts als camps nazis”
“vaig estar ‘4anys, 3mesos i 11dies’ a Mauthausen. He escrit un llibre amb aquest titol”
“hi havien piles i piles de morts, el crematori podia estar 3 dies i 3 nits seguides sense parar. La flamarada que sortia de la xemeneia, il·luminava tot el camp per la nit”
“quan els homes ja no s’aguantaven drets, uns 10 o 20 o 30 anaven agafats amb els braços amb els altres per no caure, i els portaven a una barraca –on jo feia de manobre en una càmara de gas del costat-. Entraven vius per la dreta i em deien ‘Simon, ya nos veremos en el cielo!’, però els hi responia: ‘No tengais miedo, si sois recuperables os llevarán a otro campo’, però deien ‘Que Dios te escuche”, “Que tengas razón”, “Que así sea”. La barraca era una mena d’infermeria, els hi injectaven benzina, i al cap de pocs minuts, els companys que havia vist entrar vius per la dreta, ja estaven morts per l’esquerra llestos per portar-los amb vagonetes cap al crematori”
“els homes havien de patir abans de morir, els despullaven, i els deixaven amb un gos perquè els mosseguessin”
“un SS que es deia Weissmayer es va ‘inventar’ un mètode d’assassinar: una escletxa a la pared, des d’on disparaven pel darrera, al clatell del pres, mentre li deien que li estaven mesurant l’alçada”
“el 21 o 22 de Juny del 1941, dia que els alemanys van invaïr Rússia, no paraven de cridar els de la SS ‘Heil Hitler, avui Russia, demà Amèrica!”
“en el camp van crear un burdel, amb noies també presoneres, unes deu. Un dia vaig anar i em va tocar la no.3, es va començar a despullar mentre me la mirava i em va dir molt seca ‘Ràpid!’, i li vaig respondre: ‘Què et penses, que sóc un gos!?!’, li vaig donar cinquanta cèntims (d’un marc alemany) i m’en vaig tornar cap a la barraca”
“després de l’alliberament vaig anar cap a Paris, on hi vaig viure 50 anys. La Maria m’espera a Olvan. Ens comunicàvem per carta. L’any 1949 vaig conèixer a l’Elisabeth a Paris i el 1960 m’hi vaig casar. La Maria no em va acceptar mai el divorci que li demanava. El 1995, ja grans, l’Elisabeth i jo vam anar a viure a la residència de Santpedor, se’m va morir al cap de set dies. La Maria encara viu, però visc sol a la residència, i cada diumenge baixo a casa de la meva filla Pepita a dinar”
“en aquest residència també hi ha l’àvia d’en Pep Guardiola. Fixa’t, tenim un pòster signat per ell!”
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada