A qui li molesta la democràcia participativa? A qui entén la democràcia com quelcom delegat i poseit, amb capacitat de decidir-ne per l´altri sense considerar la importància de la decisió que es prèn. En el cas d´un partit de llarga tradició assembleària fruit de la seva arrel llibertària- i no com més d´un algun confon amb tics liberals en la gestió de la cosa pública- es deu com a partit d´esquerres a les classes populars, a la majoria social.
I qui millor, que les bases, legitimin quelcom tant trascendent, després de l´incompliment d´una llei orgànica de l´Estat espanyol del PSOE,incomplerta en l´acord en ni, un ni dos, sinó fins a 7 mesos al termini establert. Així, s´ha passat de l´eslògan:"Si guanya Zapatero, guanya Catalunya" a "Si guanya Zapatero, altre cop ens espolia Espanya".
I es que si actuen així, és perquè des del govern s´és feble, o pitjor, se li consenteix, i això quan estem parlant del govern sobirà del nostre país, és un insult inaguantable. Tan per acceptar el maltracte, com per l´estratègia del retard que porta a que la Generalitat hagi d´emetre deute públic per 5.000 milions d´euros per sortir del forat econòmic que ens sotmet l´estat espanyol, per negar el retorn dels nostres impostos en linia al concert econòmic.
Perquè el no acord, confirma la pròrroga de l´agonia, a espera que l´altre pilar de l´estat, la justícia via tribunal Constitucional faci la feina bruta de retallada, simbols i calers inclosos. És vox populi. I aqui és des d´Esquerra Independentista (EI) , actuen, davant dubiteixos de l´actual direcció, aplicar la democràcia participativa inherent del partit i que enorgulleix la militància, les grans decisions, totes i tots en serem corresponsables de forma assembleària.
Com vam fer amb l´estatut, i que la societat catalana va premiar electoralment. Per ésser coherents social i nacionalment. Ara toca el finançament també per referèndum dels 10.000 militants. Així ho reconeixen els estatuts i com més s´enroqui la direcció en no reconèixer la democràcia assemblearia interna -tret diferencial de la resta de forces parlamentàries-, més se li girarà en contra. Hem engegat ja la recollida de signatures, que amb un 10% de la militància, unes 1000, garantirem la corresponsabilitat d´una decisió per quan es faci públic l´acord de finançament que ofereix l´Estat, és el que li cal al país.
Les declaracions de Joan Ridao de l´"ara no toca", evasives, fins que tinguem l´acord, i com demanem, al cap de dues setmanes del mateix, l´exercirem, amb l´aval de la militància.
Les declaracions del conseller Josep huguet aludint "als òrgans democràtics elegits", no eximeix en exercici del dret al escrupulòs respecte dels estatus del partit que es deu i no hem de dubtar de l´exercici de referèndum intern vinculant com estableixen , ratificats en acord del darrer Congrés Nacional d´ERC, perquè ell, com a conseller , ho és, fins que el mandat de la direcció del partit, ho cregui oportú que en continui essent-ho, i no ha de confondre el paper de membre del Govern, amb el de paper de secretari general i President del partit, que ja tenen qui exerceixen aquestes funcions, a menys que hagin renunciat en favor del Conseller Huguet, i encara no ens n´haguem asabentat per la premsa.
Potser dedicar més atenció a les inquietuts de la comunitat educativa universitària, davant propera vaga general del proper 12 de març davant el procés de Bolonya (EEES), que fins i tot hi ha un estudiant en vaga de fam, el Tomàs Sayes ja en el 18è dia , els efectes de falsa equiparació amb europa(uns 180 altres 240 crèdits), per homologar i fer competir graduats superiors per fer pressió a la baixa en el mercat europeu i l´entrada de la banca amb crèdits que hauran de recòrrer aquells que no puguin estudiar sense treballar alhora com succeeixen habitualment, o garantir per llei els masters que es veuran abocats de fer els graduats siguin 100% públics, així com els beques, sancions i inversió a universitat de qualitat, l´ensenyament no amb criteris únicament economicistes i de mercat laboral sinó també de formació integral de la persona, hauria de prioritzar el conseller Huguet, perquè l´excel.lència no és l´elitització sinó l´accés universal a l´ensenyament públic superior català hauria d´ésser la prioritat d´un conseller que es digui d´esquerres i defensor del bé públic per garantir el futur per a tothom. I quelcom que no només ho defensen 20 estudiants assemblearis que ocupen la UAB, bona mostra ho és els més de 300 professors i treballadors universitaris. I tot plegat amb vista al 12 de març, vaga nacional d´estudiants.
I el concepte de democràcia, exigeix el referèndum per accceptar condicions laborals de l´acord col.lectiu dels treballadors, i no es pot pressionar la plantilla de SEAT, sota el xantatge de la multinacional d´acceptar un model que garanteixi viabilitat, a canvi de encara més sacrificis. Si el vol fer el farà on li surti més a compte, el que no es pot permetre un autodenominat govern d´esquerres que pressioni als treballadors a baixar-se els pantalons per engreixar els beneficis d´una multinacional,q ue com va succeir amb els 660, d´ètica, no gaire i d´engreixar els seus comptes de resultats a base de congelacions salarials, per un govern d´esquerres és escandalòs, i indigne al meu entendre per un conseller com Josep Huguet , en nom d´ERC que va presidir un advocat laboralista com Lluís Companys. I el desgast electoral és visualitzar el desgast ideològic de qui en nom d´unes sigles rebaixa el cos ideològic del que diu defensar el partit, i el conseller Huguet no fa un favor a les classes populars que representem des d´ERC. Per representar els interessos de la burgesia catalana, ja hi ha els hereus de Cambó, es digui CDC o UDC. I els amics de´ells que retallen acords del aprlament per elevar el 60% del salari mínim interprofessional com obliga la carta social europea.
La realitat és prou dura, quan tenim ja 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans, a Catalunya en concret hem passat del gener del 2008 de 287 ERO´s amb 4692 afectats/des al gener del 2009 amb 442 ERO´s amb 61019 afectats/des, un augment espectacularment tràgic del 402,44% , amb dades del minsteri de Treball espanyol.
, com alguns coneixem directament el cas de deslocalitzacions encobertes, malgrat promeses incomplertes a PIRELLI, que indignen al territori, que prou bé li és proper. Hi ha un malestar general, amb uns index de població al llindar de la pobresa a Catalunya que supera el 18%, que més tard o més d´hora ens abocarà a una vaga general a aturats i treballadors , per criteris socials i nacionals.
I si es confirma les previsions de les caixes d´estalvi amb informe FUNCAS, a nivell estatal la mitjana de l´atur actual del 19,8% arribarà a fi d´any al 20,5%, amb un milió més d´aturats ael 2009 i 500.000 més pel 2010. I pel pes socioeconòmic, aquí ens afectarà de ple i per tant li cal que dediqui més esforços dialèctics als problemes de país que tenim i vindran , a la dialèctica de partit, perquè d´altres des d´Esquerra Independentista, ja garantirem l´exercici vinculant de referèndum i la democràcia assembleària, perquè entre tots ens cal fer una aposta de partit responsable i col.legiada i assembleària pel referèndum intern, PERQUÈ VOLEM EXERCIR EL DRET DE DECIDIR, que li cal al país algú que mantingui la dignitat, i cadascú allà on li competeixi que exerceixi pel bé comú social i nacional.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada