Article d´Uriel Bertran i Joan Carretero al Diari Avui, que dona inici a converses oficials per aglutinar Esquerra Independentista i Reagrupament, amb Reagrupament Independentista, enllaç el qual direcciona al present article, que m´ha fet present el blocaire Josep Sort:
Junts podem!*
JOAN CARRETERO I URIEL BERTRAN / MILITANTS D'ERC I MEMBRES DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d'Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s'enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s'empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.
No admet més dubtes
L'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s'enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l'independentisme i, ara, d'ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l'Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s'està convertint en la segona part d'aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s'agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.
Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s'arronsi davant de l'Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l'experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l'agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d'ara, com a Reagrupament Independentista.
Independentisme majoritari
Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l'independentisme en un moment en què té possibilitats d'esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l'intent il·lús per reformar Espanya a través d'un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l'Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.
Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l'única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.
Espanya i la democràcia
Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d'un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.
Per tant, no n'hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni podem cometre l'error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d'elits o de polítics professionals.
Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l'esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és l'hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.
*Article publicat a l'AVUI, 8 de setembre.
Després del Congrés d´ERC, on va obrir en termes sociològics,un nou paradigma, el de la diversitat de sensibilitats, i la seva pluralitat legitima de sensibilitats es visualitzés a nivell intern i social, es va legitimar un paradigma que s´intuia més a fora del carrer que a nivell intern: els partidaris d´un alliberament social i nacional amb fermesa que visualitzi ERC com el garant de la devolució de sobirania per un cantó (Reagrupament i Esquerra Independentista) o els sectors que prioritzen l´acció institucional pragmàtica(ERC Futur i Gent d´Esquerra), que vist el més que previsible fracàs en el finançament, hauran de recapacitar si volen garantir un minim d´èxit electoral i tornar a connectar amb base social, més preocupada per l´entorn de crisi econòmica, de maltracte fiscal, salarial, de dèficits en serveis socials,llistes d´espera a sanitat, ensenyament, per la manca d´autogovern, que obliga a que ERC faci un pas en ferm en les institucions on estigui present pel bé d´aquesta majoria social sovint silenciada que representem els més de 6 milions de treballadors/es arreu dels Països Catalans,i davant sensació d´acomodament i relaxament dels ideals al calaix dels mitings, enlloc d´obrir un conflicte institucional i social amb el causant de la subordinació, l´estat espanyol i encarar el dret de decidir.
La repartidora institucional pot solucionar qüestions personals momentàniament, però la construcció social i nacional , sense capacitat de decisió real a dins el govern no podrem desplegar Llei de dependència, fer les carreteres, instituts, centres d´atenció primària previstos, ajudar el 17,9% de pobres a Catalunya, etc, i arriba l´hora de plantar-se a nivell de país i plantejar-se com ja vaig dir al seu moment una vaga general pel finançament i l´autodeterminació.
Objectivament, vist acte passat diumenge on hi havia adherides les principals forces sindicals per un estat propi adherides(CCOO,UGT,Instersindical-CSC,CGT), el fracàs estatutari i de finançament, ens aboca a respostes contundents i unitàries des de les classes populars.
La lluita davant de la precarietat laboral, el dumping social, l´accidentalitat, les deslocalitzacions industrials com al darrera a Berga amb 121 persones al carrer,com moltes d´altres empreses, expedients de regulació d´ocupació a Sony, Roca, Spanair,Pirelli,Simon,etc, i a moltes empreses com denuncia la Xarxa contra els tancaments i la precarietat, resideixen en la sobirania econòmica, que en molts casos es podrien afrontar amb un marc català de relacions laborals propi, si es fessin passos reals d´articular-lo,i que ha tingut infims resultats, tot i constar en el primer pacte del tinell i en d´altres la sobirania compartida amb la Unió Europea ens porta directives com la de les 65 hore setmanals, que es podrien vetar-se, en definitiva exercir el dret a decidir a nivell laboral, també.
I exemples com la inacció a la llei de dependència, subordinar-nos al marc estatal, quan és competència pròpia, ens aboca a situació actual que afectarà a 800.000 persones, ja que no hi ha recursos per desplegar-la, ja que l´estat no només no retorna els 15.000 milions d´euros d´espli reconegut, sinó les lleis que articula, les infrafinancia, per sobrecarregar pressupostos de la Generalitat, i a qui més afecta no és la casta que viu a zones altes i pijes metropolitanes i d´arreu que poden pagar-se de la seva butxaca serveis privats, sinó a les classes populars, que pateixen la saturació dels serveis públics de sobremanera, i que cada cop noten més en el seu dia a dia, i estan a un pas de fer-se independentistes, parlin la llengua que parlin, perquè els hi va el pa de cada dia, la salut, el benestar social i familiar. I tot plegat passa per la devolució de sobirania real, i no conformar-se en la comoditat gobernamental de la simple gestió institucional, més pròpia d´etapes autonomistes superades de peix al cove.
Estem vivint procés d´acceleració històrica, propi dels periodes de crisi, on la crua realitat posa sobre la taula els temes posposats. Els tarannàs tant d´Uriel Bertran com de Joan Carretero, sintetitzen les corrents majoritàries al si d´Esquerra Republicana, i això, en el procés d´aglutinació de forces, ha de tenir una traducció en els processos regionals propers. En la regió de la Catalunya Central, que aglutina Bages,Berguedà,Osona i Solsonès,Anoia hi tenim una persona de solvència contrastada i de coneixement del territori, com ja ha demostrat en aquests 8 anys de President d´ERC al Bages, en Marc Ges, a inicis d´octubre en el Congrés regional a Vic, serà la cara visible del nou tarannà que visualitzi Reagrupament Independentista, com d´altres candidats/es arreu del territori, perquè comencem des de la base de la militància d´Esquerra Republicana engegar el procés de no marxa enrer de la majoria social autodeterminista, que és latent, però necesita que la visualitzem politicament, amb el que la gent espera i ens demana a ERC, coherència.
Junts podem!*
JOAN CARRETERO I URIEL BERTRAN / MILITANTS D'ERC I MEMBRES DE REAGRUPAMENT INDEPENDENTISTA
Som independentistes i sabem que el nostre país pot aconseguir la independència. Cada any noves nacions assoleixen la seva llibertat. Perquè en el món global en què vivim disposar d'Estat propi, poder decidir lliurement el que més convé a cada moment, és un requisit indispensable per a qualsevol nació que es proposa progressar. I els Països Catalans no en som una excepció. El dilema a què ens enfrontem com a catalans és semblant al que s'enfronten Escòcia o el Quebec, o al que han resolt Montenegro o Eslovàquia; independència o perifèria que s'empobreix. Al món només compten els Estats, cada vegada més interdepenents, sí, però conservant tots ells la seva sobirania i el dret de decidir per desenvolupar-se en llibertat.
No admet més dubtesL'evolució del món i la situació d'espoli i crisi en què es troba avui Catalunya no admet més dubtes ni vacil·lacions. Ni més divisions. Estem sotmesos a un Estat espanyol que s'enforteix i ens empobreix. I que sempre ha aprofitat les actituds covardes dels partits catalans i les divisions del catalanisme, de l'independentisme i, ara, d'ERC, per imposar-nos els seus dictats. Ho vam evidenciar fa un temps amb les retallades que va patir l'Estatut i ho tornem a tastar, de nou, amb el que s'està convertint en la segona part d'aquell desastre: les rebaixes en la negociació del model de finançament. Un finançament just i adequat, per cert, sense el qual s'agreujarà la situació de les famílies i de les empreses, atesa la crisi econòmica que plana al damunt nostre.
Aquests episodis ens ensenyen que només ens en sortirem si, amb urgència, bastim un projecte que no s'arronsi davant de l'Estat espanyol i comencem a superar la inèrcia de divisions que ens han debilitat. Certament, no serà una tasca fàcil, perquè implica canviar el sentit negatiu de la nostra història recent. Però si ens ho proposem de nou, amb coratge i humilitat, i amb l'experiència que hem acumulat, estem segurs que és possible teixir tota la xarxa de complicitats que necessitem per guanyar. I com que per teixir i cosir el que cal és posar fil a l'agulla, Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista fem el pas i ens unim, i comencem a caminar, des d'ara, com a Reagrupament Independentista.
Independentisme majoritari
Treballar plegats ens servirà per donar una nova empenta a l'independentisme en un moment en què té possibilitats d'esdevenir majoritari i que no podem desaprofitar. Si alguna cosa ha quedat clara a Catalunya aquests darrers anys, ha estat el fracàs clamorós de tots els partits en l'intent il·lús per reformar Espanya a través d'un nou Estatut. Demostrat empíricament, al nostre país només li queda un camí per progressar: conformar un renovat projecte independentista, seriós, capaç de plantar cara a l'Estat i de superar les tremolors de cames dels que pacten a Madrid, i disposat a mobilitzar i a aglutinar les millors energies al seu voltant.
Sí, aquest és el projecte que exigeix cada vegada més gent i que volem impulsar a ERC; el de la fermesa, el del coratge i el de la il·lusió. El projecte de canvi que farà més forta l'única força política que avui pot aconseguir un Estat per a Catalunya. I per a desenvolupar-lo la unitat torna a ser necessària. La nostra voluntat és la de seguir sumant i sumant, ser el pal de paller perquè es puguin afegir al canvi i a ERC totes aquelles persones que creuen que el que estem fent val la pena. Així que no cal que ningú ens busqui contra ningú perquè no ens hi trobarà.
Espanya i la democràcia
Finalment, volem fer una reflexió i una crida a tothom. És cert que som molts els que avui desitgem la llibertat de la nostra nació. Molts més que en qualsevol altre moment de la nostra història recent. Som prou, fins i tot, per aconseguir-la si ens hi posem alhora. Però hem de ser conscients que tot i les poderoses raons que tenim per marxar d'un Estat espanyol que espolia el nostre esforç, que ens impedeix aconseguir el benestar que ens mereixem o poder ensenyar al món totes les potencialitats que tenim com a ciutadans, la nostra independència, per canals estrictament democràtics, no serà un procés plàcid ni exempt de tensions perquè Espanya no és un Estat veritablement democràtic.
Per tant, no n'hi ha prou que una majoria de catalans es planyi en silenci o que ens queixem des de casa cada vegada que ens posen bastons a les rodes. Ni podem cometre l'error de creure que assolir un Estat propi és cosa només d'elits o de polítics professionals.
Companyes i companys, la llibertat i la independència nacional són conquestes col·lectives que només aconsegueix un poble en moviment, que requereixen l'esforç i la militància de país de totes i tots. "Ara és l'hora catalans": així ens crida el nostre himne, i així ho proposem nosaltres. És l'hora del Reagrupament Independentista per rellançar el partit històric que ens ha de conduir a la llibertat, Esquerra Republicana de Catalunya.
*Article publicat a l'AVUI, 8 de setembre.
Després del Congrés d´ERC, on va obrir en termes sociològics,un nou paradigma, el de la diversitat de sensibilitats, i la seva pluralitat legitima de sensibilitats es visualitzés a nivell intern i social, es va legitimar un paradigma que s´intuia més a fora del carrer que a nivell intern: els partidaris d´un alliberament social i nacional amb fermesa que visualitzi ERC com el garant de la devolució de sobirania per un cantó (Reagrupament i Esquerra Independentista) o els sectors que prioritzen l´acció institucional pragmàtica(ERC Futur i Gent d´Esquerra), que vist el més que previsible fracàs en el finançament, hauran de recapacitar si volen garantir un minim d´èxit electoral i tornar a connectar amb base social, més preocupada per l´entorn de crisi econòmica, de maltracte fiscal, salarial, de dèficits en serveis socials,llistes d´espera a sanitat, ensenyament, per la manca d´autogovern, que obliga a que ERC faci un pas en ferm en les institucions on estigui present pel bé d´aquesta majoria social sovint silenciada que representem els més de 6 milions de treballadors/es arreu dels Països Catalans,i davant sensació d´acomodament i relaxament dels ideals al calaix dels mitings, enlloc d´obrir un conflicte institucional i social amb el causant de la subordinació, l´estat espanyol i encarar el dret de decidir.
La repartidora institucional pot solucionar qüestions personals momentàniament, però la construcció social i nacional , sense capacitat de decisió real a dins el govern no podrem desplegar Llei de dependència, fer les carreteres, instituts, centres d´atenció primària previstos, ajudar el 17,9% de pobres a Catalunya, etc, i arriba l´hora de plantar-se a nivell de país i plantejar-se com ja vaig dir al seu moment una vaga general pel finançament i l´autodeterminació.
Objectivament, vist acte passat diumenge on hi havia adherides les principals forces sindicals per un estat propi adherides(CCOO,UGT,Instersindical-CSC,CGT), el fracàs estatutari i de finançament, ens aboca a respostes contundents i unitàries des de les classes populars.
La lluita davant de la precarietat laboral, el dumping social, l´accidentalitat, les deslocalitzacions industrials com al darrera a Berga amb 121 persones al carrer,com moltes d´altres empreses, expedients de regulació d´ocupació a Sony, Roca, Spanair,Pirelli,Simon,etc, i a moltes empreses com denuncia la Xarxa contra els tancaments i la precarietat, resideixen en la sobirania econòmica, que en molts casos es podrien afrontar amb un marc català de relacions laborals propi, si es fessin passos reals d´articular-lo,i que ha tingut infims resultats, tot i constar en el primer pacte del tinell i en d´altres la sobirania compartida amb la Unió Europea ens porta directives com la de les 65 hore setmanals, que es podrien vetar-se, en definitiva exercir el dret a decidir a nivell laboral, també.
I exemples com la inacció a la llei de dependència, subordinar-nos al marc estatal, quan és competència pròpia, ens aboca a situació actual que afectarà a 800.000 persones, ja que no hi ha recursos per desplegar-la, ja que l´estat no només no retorna els 15.000 milions d´euros d´espli reconegut, sinó les lleis que articula, les infrafinancia, per sobrecarregar pressupostos de la Generalitat, i a qui més afecta no és la casta que viu a zones altes i pijes metropolitanes i d´arreu que poden pagar-se de la seva butxaca serveis privats, sinó a les classes populars, que pateixen la saturació dels serveis públics de sobremanera, i que cada cop noten més en el seu dia a dia, i estan a un pas de fer-se independentistes, parlin la llengua que parlin, perquè els hi va el pa de cada dia, la salut, el benestar social i familiar. I tot plegat passa per la devolució de sobirania real, i no conformar-se en la comoditat gobernamental de la simple gestió institucional, més pròpia d´etapes autonomistes superades de peix al cove.
Estem vivint procés d´acceleració històrica, propi dels periodes de crisi, on la crua realitat posa sobre la taula els temes posposats. Els tarannàs tant d´Uriel Bertran com de Joan Carretero, sintetitzen les corrents majoritàries al si d´Esquerra Republicana, i això, en el procés d´aglutinació de forces, ha de tenir una traducció en els processos regionals propers. En la regió de la Catalunya Central, que aglutina Bages,Berguedà,Osona i Solsonès,Anoia hi tenim una persona de solvència contrastada i de coneixement del territori, com ja ha demostrat en aquests 8 anys de President d´ERC al Bages, en Marc Ges, a inicis d´octubre en el Congrés regional a Vic, serà la cara visible del nou tarannà que visualitzi Reagrupament Independentista, com d´altres candidats/es arreu del territori, perquè comencem des de la base de la militància d´Esquerra Republicana engegar el procés de no marxa enrer de la majoria social autodeterminista, que és latent, però necesita que la visualitzem politicament, amb el que la gent espera i ens demana a ERC, coherència.
Entrades
2 comentaris:
Crec que ens equivoquem amb la unió. Una gent que prioritza la vessant nacionalista i que dóna poca o cap importància a les propostes socials no és la meva gent.
Una salutació.
Un acord tàctic a congressos regionals, no treu que Esquerra Independentista(EI) faci el seu camí defensant alhora valors d´alliberament social i nacional dins ERC.
Publica un comentari a l'entrada