La Generalitat ha d´assumir el 32,5% de sobrecost per garantir les prestacions perquè l´estat no dota d´ajuts. Aquí rau el mal: l´estat es reserva la titularitat dels serveis socials, quan la competència exclusiva és de la Generalitat (el departament d´Acció Social i Ciutadania), que, per contra, no va presentar recurs d´inconstitucionalitat al respecte. I el drama anirà a més a mesura que es vagi desplegant la llei estatal i les necessitats econòmiques es vagin generalitzant segons els graus de dependència, a més nombre de gent afectada.
L´àmbit estatal s´hauria de dotar de 307 milions d´euros de més pel desplegament de la llei.Es queda en 145 milions d´euros, per sota del 50% del pressupost necessari, i d´aquesta manera, l´estat espanyol carrega de forma premeditada als pressupostos malmesos de la Generalitat.i dels diferents governs nacionals i autonòmics, el cost financer d´aplicar la llei. Malgrat tot, el que té previst invertir el Departament és d´invertir-hi 704 milions d´euros per garantir-ne l´aplicació real.
El maltracte a les classes populars del PSOE es fa així, retallant ajudes, i si es volen garantir, que se les paguin els governs perifèrics, quan la clau de la caixa la té l´estat i a sobre laminant competencialment l´aplicació de l´estatut en l´article 166.b en l´àmbit exclusiu català dels serveis socials, amb nous intents d´invasió competencial. Paguem el fet de no haver presentat recurs d´inconstitucionalitat en el seu moment, però el minso autogovern (si el desastre de l´acord de finançament es confirma, amb la benedicció d´un acord PP-PSOE, que sigui extensiu a una retallada de l´estatut via Tribunal Constitucional, i amb vist-i-plau del PSC), posarà el país en posició de resposta nacional. I ens caldrà plantar-nos contra el poder establert de l´estat opressor socialment i nacionalment, prenent mesures contundents, com forçar convocatòria d´eleccions anticipades,i que sigui el poble que posi a cadascú segons les seves responsabilitats davant el maltracte continu de l´estat espanyol,davant de les necessitats de tenir una seguretat social catalana pròpia, dotada econòmica i legislativament per defensar un veritable estat del benestar davant l´actual situació de crisi que es multiplicaran les necessitats de la gent més desfavorida.
L´estat espanyol vol que augmenti el 17,2% el nombre de persones, que ara ja estan al llindar de la pobresa, i és que a dia d´avui encara estem sota les línies mestres de "La ley de bases de la seguridad social", del 28 de desembre de 1963. I es que en matèria social,encara està pendent la transició política real, ja que s´aplica el model unitarista franquista. que garanteix competències a l´estat i obliga a nacions com la nostra a dotar-se a partir dels seus recursos propis els serveis socials que la llei obliga que ens doni l´estat, mentre l´estat recapta els impostos, sense retornar-nos el que ens pertoca. Un model pervers, insolidari i d´estratègia anorreadora que ens porta al col.lapse econòmic i social i a la fractura social que cal denunciar.
Moisès Rial Medina
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada