11 de maig 2008

(Maragall dimissió) Reflexions avals Congrés Esquerra Republicana i esmenes EI de consens


El procés assembleari per l´elecció de Secretari General i President d´ERC, després de la presentació d´avals, i a espera de comprovació dels dubtes en duplicats i anulacions, per donar el número definitiu, ha donat a Esquerra Independentista una posició a nivell de militància que ve a esdevenir la centralitat política d´Esquerra Republicana i el nou pal de paller del canvi. Mentre dins el continuisme hi ha perill de desercions i de possible retirada d´alguna candidatura per no desgastar imatge guvernamental, i vist el fracàs de suports amb les seves pròpies previsions (com sector Puigcercós prometia 4000 avals als seus de carrer, quedant-se a la meitat) i han hagut d´anular acte al Palau de la Música, i els caldrà reformular-lo, pel perill estrepitós de no omplir-lo i visualitzar el que és vox populi, un secret a veus, que molts que els han avalat, al ser vot secret, no els hi tenen garantit el vot, i hi ha desercions que silencioses, i qui afirma que algú altra mana a l´ombra seva, perquè els propers veuen que no es pot continuar 4 anys més de la mateixa manera, tot i que t´ho afirmin en privat.
En quan a Reagrupament, deterinats videos i afirmacions dirigides a EI, que creiem en el relleu com ells, però des de la perspectiva d´esquerres, ja està respost pel propi Uriel Bertran en aquest article.
És trist qui digui que vol el canvi dediqui més esforços a carregar a possible aliats si més no estratègics, que a qui són responsables de trobar-nos ERC en situació actual de pèrdua de suport per incohoerència ideològica del que es diu al que es fa de sectors Carod-Puigcercós, que alguns dels seus més de 300 afiliats inserits a l´administració, no tots, van forçar les presses del segon tripartit, sense consens i no votació interna, juntament amb titubejos del no a lé statut fulminat per PSOE-CIU, ens porten estadi actual i cal rectificar per recuperar els 650.000 vots i accelerar procés sobiranista imminent.
I és que l´ànima llibertària d´ERC, hereva de la tradició de l´assemblearisme obrerista de l´ERC dels anys 30 hegemònica, perviu, i com més a uns se´ls demana amb exigències determinades els avals, més demostres davant els teus, les pors de pèrdua de privilegis d´èlit, que no haurien d´esdevenir en un partit que es denomini d´Esquerres, Republicà, ja que això més d´un i de dos, és un esquema del passat a ERC: caciquisme d´alguna persona de l´aparell conegudes al territori, com passa, que s´haurà de passar full el 14 de juny.
Fet que ho tenen ja interioritzat a dins els partits del sistema: CIU-PSC-PSOE,IC, PP...), que l´aire fresc d´un debat a obert de propostes de futur pel país crear a Esquerra, lluny de ser un garbuix interesat, esdevé un model per obrir els partits a la societat, una oportunitat que no podem desaprofitar, de què volem i que s´admet diverses maneres de pensar obertament, encara que els grans mass media no ho reflexin . Capitol apart caldria analitzar les obediències de determinats mitjans a determinades candidatures oficialistes(ERC Futur i Gent2014), ja que hi ha partits que els convé que continuiin els mateixos factors que la militància no oblida.
Guanyi qui guanyi, el 8 de juny caldrà treballar en fer de nou hegemònica aquesta nostra esquerra, recuperar el valor republicà, davant de partits monàrquics com PSC-PSOE, que constaten inutilitat dels seus 25 diputats i espanyolistes( només cal veure els guerra, Gonzalez,De la Vega,etc que opinen sobre incompliment del finançament recollit a l´estatut retallat) i forçar-los en seves contradiccions ical ser desacomplexadament independentista davant regionalisme català de dretes, per sumar més gent diversa a la majoria social sobiranista.
Però ens cal posar un full de ruta per eines que no podem esperar més, vertebrar el sindicalisme nacional, defugint aventures fracassades amb l´espanyolisme sindical de cúpules de CCOO-UGT, que per activa o per passiva accepten que les direccions estatals, neguin, seguretat social catalana, neguin el traspàs de la Inspecció de Treball, traspàs de les politiques passives(atur, prestacions,etc), FOGASA, etc.
Per accelerar caldrà coordinar els treballadors/es sindicalistes sobiranistes per accelerar procés sobiranista davant colapse del sistema amb negatives del TC i el finançament que ens situa en cojuntura favorable la ruptura democràtica a un marc social i nacional sobirà. Des de Sindicalistes per la sobirania ja hem començat a teixir complicitats.
Tot plegat les esmenes que presentem des d´Esquerra Independentista simbolitzen aquest consens intern necessari i que les presentarà EI, però seran patrimoni de tota la militància, perquevolem el millor per Esquerra Republicana i pel país, no perquè quedi un document arraconat a un arxiu, sinó per aplicar-lo en la nova direcció d´Esquerra Republicana a partir de l´elecció dels nostres candidats, Jaume Renyer a la Presidència i Uriel bertran a la secretaria General, que a diferència d´altres que pensen en criteris de Presidència de la Generalitat del 2010, a EI, pense en com reconstruir el vell i nou partit del Segle XXI, Esquerra republicana a partir del 14 de juny.

- ESMENES ESQUERRA INDEPENDENTISTA