Ara que el debat sobre el sindicalisme nacional s´ha començat a obrir a nivell generalista. Els pactes de la Moncloa, pacte de Toledo, Reformes laborals estatals, o darrer episodi de subordinació estatal, la negativa al traspàs inclús de l´Inspecció de Treball aprovat a l´estatut retallat amb col.laboració de la dreta regionalista catalana i el suposat progresisme espanyolista, amb benedicció per part cúpules de l´espanyolisme sindical de CCOO-UGT, episodis que generen desprestigi sindicats, o la negativa de participar a la manifestació de l´1 de desembre , la reflexió de Tribuna Catalana i l´article que vam signar des de la pluralitat sindical a El punt obren el debat a dins i a fora d´Esquerra Republicana sobre la necesitat imperiosa en el procés d´alliberament nacional i social i l´articulació urgent del sindicalisme nacional. I el debat acaba de començar, i l´afiliació de cadascú pot condicionar a un procés que no té via de retorn. No podem esperar més.
M´atreveixo a fer recepta: cal fer una conferencia nacional de treballadors i sindicalistes autodeterministes com a primer pas perquè es visibilitzi que som molt més dels que es pensen cúpules sindicals respectives, basat en full de ruta pel compromís pel desplegament efectiu del marc català de relacions laborals,i iniciar la reivindicació d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la unionista Seguretat Social espanyola, l´altra gran espoli ocult juntament amb el salarial(IPC Català), incidir en creació convenis laborals propis ,i fixi posició amb escenari proper del TC i finançament, que faci visible el debat sociolaboral a una majoria social sotmesa a un maltracte de serveis socials, salaris, precarietat a la majoria de la població.
Perquè d´independentistes, agradi o no , se´n reconeguin o no, n´hi ha poc o molts a gairebé tots els sindicats i de maltractats per l´estat espanyol som la majoria social.
Des de Sindicalistes x la sobirania, ja hi hem aglutinat a més de 530 treballadors/es en aquest procés. Ens en falten molts més per sumar els més de 3.405.000 treballadors/es catalans i milions més del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
La unitat ens donarà la força en un procés que tenim una oportunitat històrica. Aviat hi haurà més o menys matitzada una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I abans del 8 d´agost s´ha d´haver fixat l´acord de finançament. Ambdós seran dues noves constatacions de que vol continuar l´estat espanyol empobrint les classes populars del nostre país, fent competir amb menys recursos a més gent a accedir als serveis socials a un nombre cada cop més gent empobrida( l´informe de la fundació Bofill dóna ja un 20% de pobres a Catalunya).
Cal des de la transversalitat sindical preparar aquest escenari, i que no ens agafi amb el pas canviat, com reflexionavem dissabte passat amb el responsable d´acció social de la Intersindical-csc, en Carles Sastre, a Berga en parlavem de la necesitat i la cojuntura favorable, en xerrada que hi prenia part la Intersindical-CSC i el comitè de descansos de TMB de CGT, organitzat pel Casal Panxo i l´Ateneu Llibertari del Berguedà.
Si els catalanistes d´esquerres som majoria de treballadors i tenim autoestima pel que contribuim i pel que som, caldrà també donar una resposta sindical, convocant , si es confirma l´escenari de perpetuació del menyspreu legislatiu i fiscal al poble català, per anar a convocar una VAGA GENERAL a Catalunya, abans que els dubitejos de determinats dirigents politics deixin a la societat catalana novament orfe de resposta, cal que aquesta encapçali el procés de dignitat social i nacional i que ens faci tornar al consens del 90% del Parlament amb refrendar l´estatut del 30 de setembre del 2005 aprovat o engegem procés per exercici del dret a decidir.
I aquí sense matisos caldrà veure resposta de les organitzacions sindicals catalanes que en ponències diuen defensar el marc català de relacions laborals, que es defineixin en sentència del Tribunal Constitucional espanyol sens ambigüitats i quan vingui el nou engany del finançament retallat, segurament justificat per motius de crisi econòmica perpetuar espoli fiscal. A d´altres latituds, un sindicalisme nacional al costat de les classes populars ni tan sols dubtaria. Aquí alguns els pesa més el finançament que els ve de l´estat i governs amb cursos per reforçar estructura del sindicalisme que a l´estat espanyol li convé i mantenir els seus alliberats que reforcin estructura espanyolista sindical que segresti la consecució d´un sindicalisme nacional conseqüent, a costa de sotmetre els interessos de país. Caldrà que cadascú prengui posicions, però el procés no té punt de retorn.
Algú s´apunta a la iniciativa a sumar en aquesta causa per la justícia social i l´alliberament nacional? Des de la transversalitat partint de la base encara no articulada de treballadors/es i sindicalistes compromesos amb l´alliberament social i nacional tirarem endavant aquest procés que no té via de retorn i que d´altres nacions sense un marc nacional propi ja fa temps que tenen articulat.
Com més serem, més lluny arribarem. Com ens deia el Berguedà Antoní Massagué, per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..
M´atreveixo a fer recepta: cal fer una conferencia nacional de treballadors i sindicalistes autodeterministes com a primer pas perquè es visibilitzi que som molt més dels que es pensen cúpules sindicals respectives, basat en full de ruta pel compromís pel desplegament efectiu del marc català de relacions laborals,i iniciar la reivindicació d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la unionista Seguretat Social espanyola, l´altra gran espoli ocult juntament amb el salarial(IPC Català), incidir en creació convenis laborals propis ,i fixi posició amb escenari proper del TC i finançament, que faci visible el debat sociolaboral a una majoria social sotmesa a un maltracte de serveis socials, salaris, precarietat a la majoria de la població.
Perquè d´independentistes, agradi o no , se´n reconeguin o no, n´hi ha poc o molts a gairebé tots els sindicats i de maltractats per l´estat espanyol som la majoria social.
Des de Sindicalistes x la sobirania, ja hi hem aglutinat a més de 530 treballadors/es en aquest procés. Ens en falten molts més per sumar els més de 3.405.000 treballadors/es catalans i milions més del País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord.
La unitat ens donarà la força en un procés que tenim una oportunitat històrica. Aviat hi haurà més o menys matitzada una sentència del Tribunal Constitucional espanyol. I abans del 8 d´agost s´ha d´haver fixat l´acord de finançament. Ambdós seran dues noves constatacions de que vol continuar l´estat espanyol empobrint les classes populars del nostre país, fent competir amb menys recursos a més gent a accedir als serveis socials a un nombre cada cop més gent empobrida( l´informe de la fundació Bofill dóna ja un 20% de pobres a Catalunya).
Cal des de la transversalitat sindical preparar aquest escenari, i que no ens agafi amb el pas canviat, com reflexionavem dissabte passat amb el responsable d´acció social de la Intersindical-csc, en Carles Sastre, a Berga en parlavem de la necesitat i la cojuntura favorable, en xerrada que hi prenia part la Intersindical-CSC i el comitè de descansos de TMB de CGT, organitzat pel Casal Panxo i l´Ateneu Llibertari del Berguedà.
Si els catalanistes d´esquerres som majoria de treballadors i tenim autoestima pel que contribuim i pel que som, caldrà també donar una resposta sindical, convocant , si es confirma l´escenari de perpetuació del menyspreu legislatiu i fiscal al poble català, per anar a convocar una VAGA GENERAL a Catalunya, abans que els dubitejos de determinats dirigents politics deixin a la societat catalana novament orfe de resposta, cal que aquesta encapçali el procés de dignitat social i nacional i que ens faci tornar al consens del 90% del Parlament amb refrendar l´estatut del 30 de setembre del 2005 aprovat o engegem procés per exercici del dret a decidir.
I aquí sense matisos caldrà veure resposta de les organitzacions sindicals catalanes que en ponències diuen defensar el marc català de relacions laborals, que es defineixin en sentència del Tribunal Constitucional espanyol sens ambigüitats i quan vingui el nou engany del finançament retallat, segurament justificat per motius de crisi econòmica perpetuar espoli fiscal. A d´altres latituds, un sindicalisme nacional al costat de les classes populars ni tan sols dubtaria. Aquí alguns els pesa més el finançament que els ve de l´estat i governs amb cursos per reforçar estructura del sindicalisme que a l´estat espanyol li convé i mantenir els seus alliberats que reforcin estructura espanyolista sindical que segresti la consecució d´un sindicalisme nacional conseqüent, a costa de sotmetre els interessos de país. Caldrà que cadascú prengui posicions, però el procés no té punt de retorn.
Algú s´apunta a la iniciativa a sumar en aquesta causa per la justícia social i l´alliberament nacional? Des de la transversalitat partint de la base encara no articulada de treballadors/es i sindicalistes compromesos amb l´alliberament social i nacional tirarem endavant aquest procés que no té via de retorn i que d´altres nacions sense un marc nacional propi ja fa temps que tenen articulat.
Com més serem, més lluny arribarem. Com ens deia el Berguedà Antoní Massagué, per vèncer, cal anar-hi, anar-hi i anar-hi..
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada