La UE, per a què?, per a qui?
Sovint des de l´independentisme s´ha irat la Unió Europea com a sortida dels anhels de llibertats col.lectives pel poble català. Res me´s lluny de la realitat, la UE és una europa dels estats al servei de multinacionals, que no entenen de drets, sinó només de mercats i beneficis a costa de retallades salarials i major càrrega de treball, la solució no és delegar en els altres sinó bastir un projecte nacional on l´àmbit socioeconòmic es decideixi a Catalunya, començant pel
Marc Català de relacions laborals i no delegant al BCE, que tant efectes negatius causesn a la majoria de la població a través d´un òrgan no democràtic que fixa l´Euribor a milions d´hipotecats d´arreu.
Caldria plantejar des de l´independentisme i a sectors diversos de la societat si una europa que viu allunyada als interessos de la gent, on tothom pot visibilitzar augments de preus des de l´entrada de l´Euro a qui serveix i perquè serveix. A la nostra causa ni social ni nacional com a país, segur que no. Ni el simple gest d´oficialitat del català.
Ara hi ha una campanya especifica per denunciar el darrer Tractat de Lisboa des de la
CGT de Catalunya.
I diu així:
Des del seu origen, la Unió Europea és un projecte econòmic que ha buscat un mercat europeu unificat i la projecció de les seves multinacionals i capitals cap a l'exterior. Ara el seu desafiament és convertir-se en una superpotència mundial. El Tractat de Lisboa, que substitueïx a la difunta Constitució Europea, serveix a aquesta finalitat, ja que:
Blinda una UE neoliberal. El creixement econòmic i la competitivitat són els grans objectius de la UE (art. 3 i protocol nº6). La Unió treballarà per a eliminar els “obstacles” al lliure comerç mundial (art. 10 A i 188 B), garanteix la lliure circulació de capitals (art 56 i 57-3), i aposta per la liberalització i interconnexió del mercat energètic (art 1176A).
A més, la nova estratègia de la Unió (Europa Global: competint en el món) persegueix “mantenir la seva competitivitat en el mercat mundial intensificant els seus esforços per a crear oportunitats per a les seves empreses en tercers països. Per a construir empreses fortes, la UE també haurà de crear un entorn més favorable a les empreses dintre de les seves pròpies fronteres”.
Amb la Carta de Drets Fonamentals es retallen els drets ambientals i socials (com el del treball, salut o habitatge digne). També s'obre la porta al desmantellament dels serveis públics deixant-los subjectes a les normes de la competència (art. 86 i 87).
És clarament antidemocràtic: Els països més rics (Alemanya, França, Regne Unit) tindran més pes. S'aprofundeix la UE a diverses “velocitats”, on els menys poderosos tindran cada vegada menys capacitat de decisió. S'augmenten els àmbits en els quals les decisions es prendran en la UE i no a nivell estatal. El Consell i la Comissió mantenen la majoria del poder legislatiu i executiu, mentre que el Parlament segueix complint un paper subaltern. El Banc Central Europeu no té cap control democràtic.
Augmenta el poder militar de la Unió per a protegir l'euro: S'augmenten les despeses militars (art 27-3). També es potencien els euroexèrcits i la pertinença a l'OTAN (art 27-7). A més es donen suport els “atacs preventius” (doctrina Solana, art. 28).
Aquest Tractat està en la línia del procés de construcció de la UE, el que genera una dinàmica en la qual:
La UE destrueïx l'entorn, ja que la la seva construcció implica un distanciament cada vegada major entre els llocs de producció i consum, que són connectats a través de les grans infraestructures de transport i de connexió energètica. Això implica milers de km2 d'asfalt i formigó; l'increment de les emissions de CO2 a l'atmosfera (que produeïxen el canvi climàtic); o la segmentació del territori, el que amenaça encara més la biodiversitat. A més, la UE és la segona emissora de gasos d'efecte hivernacle del planeta en termes absoluts (el 24%) i per cápita.
La UE augmenta les desigualtats, ja que el control de la inflació i el dèficit són objectius de la UE, però no així eliminar l'atur i la precarietat. La Unió no recull el dret a una renda bàsica universal o el de poder viure en un habitatge digne. A més a les persones immigrants no se'ls reconeix drets tan bàsics com el lloc de residència o el vot.
Això queda reflectit en xifres, ja que en el si de la UE més d'un terç de la població activa està en situació precària: 19 milions de desocupats, 21 milions de contractes precaris, 33 milions a temps parcial i un nombre creixent d'assalariats sense papers (immigrants i nadius). A més, la diferència salarial de les dones respecte als homes és del 28%, i la UE deporta o rebutja a 500.000 persones cada any.
La UE retalla les llibertats, ja que a Brussel·les hi ha 15.000 lobbistes que es dediquen a pressionar perquè les legislacions que emanin de la Unió serveixin als interessos dels gran capital. A més la participació popular està limitada per a permetre que les decisions es prenguin de forma més àgil. Finalment, amb al coartada del terrorisme, la UE i els seus estats membres estan retallant les llibertats de la població.
La UE té un caràcter creixentment militarista a l'aparèixer tropes de la Unió en diferents llocs del planeta (Líban, Kosova, Haití, Sudan, Bòsnia...), s'està creant un sistema de posicionament via satèl·lit en tot el globus que tindrà aplicació militar (el Galileu), els euroexèrcits cada vegada estan més dotats i tenen major capacitat d'intervenció exterior, i s'ha aprovat la “Doctrina Solana”, per la qual la Unió pot intervenir militarment en qualsevol lloc del globus en defensa dels seus interessos
Confederació General del Treball (CGT)
Baladre, coordinadora estatal de lluites contra l'atur, la precarietat i l'exclusió social
Ecologistes en Acció
Mes informació de la campanya clicant aquí
Entrades
2 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada