29 d’abril 2008

(Maragall dimissió) La ponència política del Congrés d´ERC té un tuf de centre-dreta neoliberal

Avui he tingut temps de llegir la ponència política d´ERC que ha d´ésser el full de ruta pels propers 4 anys, que haurà de marcar el camí de la futura nova direcció d´Esquerra Republicana.
I en ella que es f referència al Barometre d´Opinió del CEO per argumentar el gradualisme naif de permanència al govern, on els nostres electors esperen d´un partit que es és d´esquerres , republicà i independentista en la seva praxi en les institucions on es present, sigui coherent, l´actul direcció reitera en la bunqueritzar-se en les institucions, subordiant el partit a les exigències del govern, causa de l´abandó de la meitat del nostre electorat, que esperava que fossim coherents i que el poder no ens faria canviar, almenys als representants d´ERC que hi treballen.
Mirant el propi baròmetre hi ha dades interessants que amb ponència on es parla en termes capitalistes(competitivitat,capital,mercats,meritocràcia...), enlloc de justícia social,solidaritat, ajuda mútua propi d´un partit d´esquerres, i a sobre més enllà de posar que cal deixar de dependre del "mercat espanyol", ens oblidem de la societat i les seves preocupacions reals, apart d´algunes pinzellades.
Qüestions,que no es tenen en compte,i NO S´ABORDEN RESPOSTES SOCIOECONÒMIQUES ( tornarem a fer politiques neoliberals de rebaixes d´impostos?) que recull el CEO, com a preocupacions PRINCIPALS(pag.95/96 Barometre del CEO MES GENER 2008,PENJAT A GENCAT,ECONOMIA):
-Immigració: preocupa en context de desacceleració,i que s´ha de donar resposta a gent que ha vingut a treballar amb drets i deures entre nosaltres,en ponència,no es parla de plenes competències reconegudes a l´estafatut i que Ministre Corbacho hauria de transferir, com exigència.
-ATUR- Marc català de relacins laborals (s´esmenta en genèric però s´obvia que suposa i cal exigir, per exemple desplegament ,legislació i dotació economica que doni horitzó social als 3.405.000 treballadors/es catalans i de la resta dels Països catalans amb instauració d´una Seguretat Social catalana, que trenqui la seguretat social unionista espanyola i que doni un salt a l´ofeg de les classes populars i ens posi a nivells de països nòrdics a treballadors/es a compte d´altri i pròpia, així com a pensionistes, pel dinamisme de l´economia catalana i la transferència de politiques actives i passives QUE DONI UN GIR AL 31% DE PRECARIS CATALANS/ES, PRINCIPALMENT JOVES). No es fàcil, i això és un acte de justícia, que si ni en fem esment, globalment ho podem afrontar exercint en àmbit sociolaboral el dret de decidir.
- TRANSPORT PÚBLIC: El dèficit inversor va lligat al nou sistema de finançament. No s´esmenta que farem quan ens diguin com excusa de crisi econòmica per negar finançament i perpetuar espoli fiscal i que faci que 4 comarques catalanes, entre elles el Berguedà a ple segle XXI no tinguem ferrocarril i tinguem 10 municipis sense alternativa al transport privat, per exemple. De nou no tenim dret de decidir en tema fonamental, però si en resposta a l´estat espanyol amb criteris nacionals.

-INFLACIÓ,PÈRDUA DE PODER ADQUISITIU,VIDA CARA,PREU CARBURANTS:
Un cop més els preus desbocats, el tribunal de la competència absent perquè en aquest tema tampoc tenim el dret de decidir i l´estat obvia que 3 empreses controlen el 60% de les compres a fabricants i distribució(carrefour,mercadona,Eroski) i amb tot el que podria comportar de puja de preus, si presumptament es posesin d´acord.i que no tenim eines de control efectives, més enllà de gestió de denúncies de consumidors particulars. En cal eines vàlides i globals,sinó només ens queda exercir el dret de decidir.

BAIX NIVELL SALARIAL: Lligat a anterior, convenis catalans propis, IPC Català i fixar index de refèrència, bastir el marc català de relacions laborals com exigència de futurs acords de govern faria entenedor la cojunció dels problemes de la majoria social de les classes populars amb discurs d´ERC, MENTRE LES CÚPULES DELS SINDICATS MAJORITARIS, LA PATRONAL I EL GOVERN CATALÀ NO HAN DESPLEGAT NI UN SOL CONVENI CATALÀ PROPI ELS DARRERS ANYS. I qui ho patim som els treballadors/es d´aquest país.

Pag 103,BAROMETRE CEO GENER 2008. En la resposta sobre la satisfacció amb la notra democràcia, de 2000 respostes, 752 poc satisfets i 166 estant gens satisfets, més d´un 45% veuen dèficits democràtics, i la societat catalana està avançant cap a un desprestigi de l´actual marc legal, que provoca desprestigi de la classe politica en general(1366 de 2000 responen que els politics només busquen el seu propi benefici), aguditza l´abstenció i que tenim la base social per fer el gran salt cap a la ruptura democràtica amb l´estat,i caldria que ponència ho recollís, enlloc d´esgarrapar uns milers de vots a d´altres partits de l´estatuts quo per justificar la pèrdua de perfil politic.
La manca d´autocritica, a part d´alguna referència en indefinició del no a l´estafatut, suposa un enrocament de posicions, enlloc de reconèixer la fi de l´autonomisme i enlloc de fer referència al dret de decidir només, posar-hi les pautes per exercir-lo i condicionar els governs e torn en futures compteses electorals. La coherència passa també en exigir el compliiment de l´estatut del 30 de setembre en qualsevol retallada estatutària, pas previ de tirar endavant un referendum d´autodeterminació, si voloem ser creibles davant els ja més d´un 20% de catalans independentistes que així ho manifesten i que molts d´altres quan el procés el vegin que va seriosament s´hi afegiran.
Una ponència política no pot ser un simposi de la conselleria d´innovació només, i que destili un tuf neoliberal , que ens posa a les antipodes del vot jove independentista que està per posar fil a l´agulla al dret de decidir.Cal que la ponència reculli les reflexions anteriors i sigui assumit per a tohom si volem fer un gir en positiu, amb uns 10000 militants que majoritàriament volen politiques d´esquerres i coherència nacional, per així tornar a ilusionar a la bona gent d´aquest país.