El debat és obert i certament com mai , el debat intern a ERC esdevé transparent de cara a la societat. Ja vaig comentar anteriorment que no s ha de caure en error de debatre persones , per molt que la premsa hi insisteixi, i alguna candidatura també. Estem assistint a un debat que encara no és del tot enfocat en el que la base de la militància desitjaria saber de les diverses corrents, i que la gent del carrer també percep. S´ha instal·lat que l´actual cúpula d´ERC ja no té aquella frescura que ilusionava a l´independentisme, després d´un model personalista i que va descriminalitzar la paraula independència en l´època Colom, es va entrar en etapa on el discurs social bastia l´independentisme i situava ERC en l´alternativa davant dels dos partits hegemònics, PSC-PSOE i CIU.
I no cal fer gaire memòria per arribar a la situació actual, on l´independentisme, es digui el que es digui des de la premsa generalista del sistema, no para de créixer, reconeixent-se ésser aquells que així ho conisderen fins a un 31% de la societat. Per tant, si l´independentisme és cada cop més hegemònic, en especial entre les classes populars, i no com alguns encara es pensen, al Circle d´Economia o a la llotja del Liceu, hi ha un decalaix monstruós, que porta que l´independentista està d´alguna manera o altra desencisat o desenganyat amb l´opció politica independentista que resoldria els seus problemes socials, laborals, econòmics com a administració pública per dèficits fiscals no podem donar a la societat i com a país.
Per tant, com és el cas de les darreres eleccions estatals, s´han quedat a casa, o han fet vot de càstig votant opcions minoritàries, en blanc o la gran majoria com diu algun estudi sociològic, els independentistes catalans són abstencionistes.
I aquí passa la clau de volta de les possible precandidatures d´ERC. Tenim dos candidatures de continuisme legitimes, com els carodians amb el tàndem Benach-Niubó, que aglutinarien a priori la gent que està en l´àmbit institucional i que vol continuar el peix al cove, malgrat eslogan del 2014, que no és creible, quan hi voten en contra en les esmenes en aquest sentit, en la darrera conferència nacional d´ERC davant militància, almenys. Per tant gestionar el dia a dia, sense qüesitonar la fermesa nacional dins el govern d´entesa, cosa que feliçment satisfà quie creu haver integrat ERC al sistema. El sector Puigcercós, que jo reformulo i en dic pel seu nom, el sector Vendrell, ànima amb Pep Vall, d´aquest sector, i ves a saber els peatges que amb això deu haver hagut de pagar el seu propi lider, Joan Puigcercós, que com és d´esperar usaran el pes de 140 alliberats territorials, en recollida de firmes, i sinó al temps, quan algú hauria de recordar que són alliberats d´ERC, per molt que les nòmines les firmin Xavier Vendrell, com a Secretari d´organització. I per sort, hi ha alliberats, que són conscients que en un partit assembleari i democràtic com el nostre tothom té llibertat d´expressió, tot i que no sempre s´exerceixi, per si de cas, i és l´error copiar els mals vicis de partits com CIU-PSC/PSOE-PP que tenen molt interioritzat la jerarquies internes i les dependències que això suposa. Té un pes destacable dins el partit, però el seu paper de sector aparell, amb infinitat d´històries a seccions locals i comarcals no afins, han cremat moltes naus, que els pot passar factura. Tenen com a valor com la majoria de militància valer-se d´esquerres, i conèixer militància, tot i que Joan Puigcercós hagi donat des de l´estada a Madrid amb trobades amb entorns propers al poder econòmic, a voltes, fent declaracions neoliberals lloant virtuds del lliure mercat o la rebaixa d´impostos, allunyats als postulats d´esquerres, i com Carod que creu en virtuts de l´economia de mercat, i com menys estat millor com va dir. I no oblidem a més que ambdós accepten les recomanacions que els va fer José Montilla, que ERC havia d´eliminar la seva ànima llibertària, ser un partit assembleari, i que gràcies a la militància de base, l´intent dels dos al Congrés de Lleida, no va reeixir. Per cert, el militant que va fer esmena per defensar tema assembleari, ara treballa a Vicepresidència a les ordres de Carod, pel que em consta. Veurem si els sectors continuistes que interioritzen el sistema, apadrinen en ponència politica del Congrés, nou intent d´eliminar que un militant , un vot, l´RH d´ERC, l´assemblearisme.
I queden dos sectors que volen articular un gir a ERC. Per un cantó, Reagrupament, que té un suport cada cop més important a comarques, dolgudes del control de l´executiva del partit, amb gent que hi porta molts anys, igual com passa al PSC-PSOE enrocat majoritariament per gent del Baix Llobregat, que fa que Rcat agafi pes al territori, però que els elogis des de sectors convergents no els fan un gran favor, i darrerament se sent dir que les critiques al patriotisme social de Carretero, destilen un tarannà més proper al centre-dreta que a l´esquerra, tot i tenir un discurs trencador desacomplexat amb el màxim rival politic, el PSC-PSOE. Defensen una assemblea anual de militància, cosa que no va succeir amb el segon govern d´entesa i defensen l assemblearisme, denunciant el desastre del govern tripartit i que espanta a sectors esquerrans del partit, i que l´oblit inicial de l´àmbit dels Països Catalans ha neguitejat a balears i País Valencià, i probablement volen dur als tribunals, per exemple el reglament del consell nacional pel Congrés, que contravé cap mínim d´avals a candidatures com diuen estatuts.
I per últim , queda Esquerra Independentista, que lideren una persona que hi he treballat uns quants anys en el seu moment a l´executiva de les JERC nacional i que em mereix la seva confiança, com és l´Uriel Bertran, que crec que serà la gran revelació si aconsegueix Esquerra Independentista recollir les 500 firmes úniques que obliga als sectors que vulguin presentar candidatures a President i Secretari General. Crec que la seva capacitat de treball i la seva joventut, són un valor, que es demostra amb gestos com obrir ERC a gent preparada com l Elisenda Paluzie i l´Hector López Bofill, posar el full de ruta avanç dels personalismes , és l´esperança per donar un gir a ERC, i l´únic que les condicions pel 2010, seran acceptar el dret de decidir, amb concert econòmic i llei de referèndums, i si no accepten la resta de forces, no ens ha de fer por anar a l´oposició, a diferència d´altres corrents, i que ara, poc a poc "copien" argumentari per no perdre suport intern. Coherència politica i ilusió.
La meva aposta per aquests motius, sens dubte és Esquerra Independentista. I de molts més que els més de 500 adherits que ara ja hi han donat suport i s´aniran sumant a terriotori fent pinya en aquest nou pal de paller que vulguin un canvi tranquil però real, una renovació amb il·lusió i una aposta de futur que ens ajudi a que l´esquerra independentista vagi per la via directa de la majoria social, sense dependències de cotxes oficials, ni de controls orgànics i que apostin per direcció col·legiada multilideratge, perquè encara que alguns ho hagin oblidat ERC pesi a qui li pesi, és l´eina politica parlamentària més potent per l´alliberament social i nacional d´aquest país, i els seus dirigents, no haurien d´haver-ho oblidat, i molts militants això ho tindran molt en compte, qui té més credibilitat per dur a terme aquest projecte polític social i nacional.
En definitiva, surti qui surti guanyador, que tingui mà estesa, i que les classes populars, i el conjunt del país, s´ilusionin de nou i fer com a la república que ERC la força hegemònica que ens porti a les llibertats socials i nacionals, perquè el procés és en marxa, només falta les persones disposades a fer el sacrifici i la determinació per encarrilar aquest procés. I no ha de fer res que la gent es vagi posicionant, perquè a diferència d´altres partits on qui és disident de linia orgànica oficial, se l´aparta, el nostre, tots decidim i tots exercim la nostra llibertat d´opinió i d´elecció, un exemple a seguir que dóna transparència a la societat a la que ens dirigim i dinifica i aproxima la política, en moments on el desprestigi és generalitzat i que el model assembleari nostre, posa molt nerviosos a CIU-PSC/PSOE ara que aviat tenen també els processos congressuals aviat. Els partits s´han d´obrir a la societat, o la societat més tard o me´s d´hora els girarà l´esquena.I l´abstenció creixent és un simptoma evident.
I no cal fer gaire memòria per arribar a la situació actual, on l´independentisme, es digui el que es digui des de la premsa generalista del sistema, no para de créixer, reconeixent-se ésser aquells que així ho conisderen fins a un 31% de la societat. Per tant, si l´independentisme és cada cop més hegemònic, en especial entre les classes populars, i no com alguns encara es pensen, al Circle d´Economia o a la llotja del Liceu, hi ha un decalaix monstruós, que porta que l´independentista està d´alguna manera o altra desencisat o desenganyat amb l´opció politica independentista que resoldria els seus problemes socials, laborals, econòmics com a administració pública per dèficits fiscals no podem donar a la societat i com a país.
Per tant, com és el cas de les darreres eleccions estatals, s´han quedat a casa, o han fet vot de càstig votant opcions minoritàries, en blanc o la gran majoria com diu algun estudi sociològic, els independentistes catalans són abstencionistes.
I aquí passa la clau de volta de les possible precandidatures d´ERC. Tenim dos candidatures de continuisme legitimes, com els carodians amb el tàndem Benach-Niubó, que aglutinarien a priori la gent que està en l´àmbit institucional i que vol continuar el peix al cove, malgrat eslogan del 2014, que no és creible, quan hi voten en contra en les esmenes en aquest sentit, en la darrera conferència nacional d´ERC davant militància, almenys. Per tant gestionar el dia a dia, sense qüesitonar la fermesa nacional dins el govern d´entesa, cosa que feliçment satisfà quie creu haver integrat ERC al sistema. El sector Puigcercós, que jo reformulo i en dic pel seu nom, el sector Vendrell, ànima amb Pep Vall, d´aquest sector, i ves a saber els peatges que amb això deu haver hagut de pagar el seu propi lider, Joan Puigcercós, que com és d´esperar usaran el pes de 140 alliberats territorials, en recollida de firmes, i sinó al temps, quan algú hauria de recordar que són alliberats d´ERC, per molt que les nòmines les firmin Xavier Vendrell, com a Secretari d´organització. I per sort, hi ha alliberats, que són conscients que en un partit assembleari i democràtic com el nostre tothom té llibertat d´expressió, tot i que no sempre s´exerceixi, per si de cas, i és l´error copiar els mals vicis de partits com CIU-PSC/PSOE-PP que tenen molt interioritzat la jerarquies internes i les dependències que això suposa. Té un pes destacable dins el partit, però el seu paper de sector aparell, amb infinitat d´històries a seccions locals i comarcals no afins, han cremat moltes naus, que els pot passar factura. Tenen com a valor com la majoria de militància valer-se d´esquerres, i conèixer militància, tot i que Joan Puigcercós hagi donat des de l´estada a Madrid amb trobades amb entorns propers al poder econòmic, a voltes, fent declaracions neoliberals lloant virtuds del lliure mercat o la rebaixa d´impostos, allunyats als postulats d´esquerres, i com Carod que creu en virtuts de l´economia de mercat, i com menys estat millor com va dir. I no oblidem a més que ambdós accepten les recomanacions que els va fer José Montilla, que ERC havia d´eliminar la seva ànima llibertària, ser un partit assembleari, i que gràcies a la militància de base, l´intent dels dos al Congrés de Lleida, no va reeixir. Per cert, el militant que va fer esmena per defensar tema assembleari, ara treballa a Vicepresidència a les ordres de Carod, pel que em consta. Veurem si els sectors continuistes que interioritzen el sistema, apadrinen en ponència politica del Congrés, nou intent d´eliminar que un militant , un vot, l´RH d´ERC, l´assemblearisme.
I queden dos sectors que volen articular un gir a ERC. Per un cantó, Reagrupament, que té un suport cada cop més important a comarques, dolgudes del control de l´executiva del partit, amb gent que hi porta molts anys, igual com passa al PSC-PSOE enrocat majoritariament per gent del Baix Llobregat, que fa que Rcat agafi pes al territori, però que els elogis des de sectors convergents no els fan un gran favor, i darrerament se sent dir que les critiques al patriotisme social de Carretero, destilen un tarannà més proper al centre-dreta que a l´esquerra, tot i tenir un discurs trencador desacomplexat amb el màxim rival politic, el PSC-PSOE. Defensen una assemblea anual de militància, cosa que no va succeir amb el segon govern d´entesa i defensen l assemblearisme, denunciant el desastre del govern tripartit i que espanta a sectors esquerrans del partit, i que l´oblit inicial de l´àmbit dels Països Catalans ha neguitejat a balears i País Valencià, i probablement volen dur als tribunals, per exemple el reglament del consell nacional pel Congrés, que contravé cap mínim d´avals a candidatures com diuen estatuts.
I per últim , queda Esquerra Independentista, que lideren una persona que hi he treballat uns quants anys en el seu moment a l´executiva de les JERC nacional i que em mereix la seva confiança, com és l´Uriel Bertran, que crec que serà la gran revelació si aconsegueix Esquerra Independentista recollir les 500 firmes úniques que obliga als sectors que vulguin presentar candidatures a President i Secretari General. Crec que la seva capacitat de treball i la seva joventut, són un valor, que es demostra amb gestos com obrir ERC a gent preparada com l Elisenda Paluzie i l´Hector López Bofill, posar el full de ruta avanç dels personalismes , és l´esperança per donar un gir a ERC, i l´únic que les condicions pel 2010, seran acceptar el dret de decidir, amb concert econòmic i llei de referèndums, i si no accepten la resta de forces, no ens ha de fer por anar a l´oposició, a diferència d´altres corrents, i que ara, poc a poc "copien" argumentari per no perdre suport intern. Coherència politica i ilusió.
La meva aposta per aquests motius, sens dubte és Esquerra Independentista. I de molts més que els més de 500 adherits que ara ja hi han donat suport i s´aniran sumant a terriotori fent pinya en aquest nou pal de paller que vulguin un canvi tranquil però real, una renovació amb il·lusió i una aposta de futur que ens ajudi a que l´esquerra independentista vagi per la via directa de la majoria social, sense dependències de cotxes oficials, ni de controls orgànics i que apostin per direcció col·legiada multilideratge, perquè encara que alguns ho hagin oblidat ERC pesi a qui li pesi, és l´eina politica parlamentària més potent per l´alliberament social i nacional d´aquest país, i els seus dirigents, no haurien d´haver-ho oblidat, i molts militants això ho tindran molt en compte, qui té més credibilitat per dur a terme aquest projecte polític social i nacional.
En definitiva, surti qui surti guanyador, que tingui mà estesa, i que les classes populars, i el conjunt del país, s´ilusionin de nou i fer com a la república que ERC la força hegemònica que ens porti a les llibertats socials i nacionals, perquè el procés és en marxa, només falta les persones disposades a fer el sacrifici i la determinació per encarrilar aquest procés. I no ha de fer res que la gent es vagi posicionant, perquè a diferència d´altres partits on qui és disident de linia orgànica oficial, se l´aparta, el nostre, tots decidim i tots exercim la nostra llibertat d´opinió i d´elecció, un exemple a seguir que dóna transparència a la societat a la que ens dirigim i dinifica i aproxima la política, en moments on el desprestigi és generalitzat i que el model assembleari nostre, posa molt nerviosos a CIU-PSC/PSOE ara que aviat tenen també els processos congressuals aviat. Els partits s´han d´obrir a la societat, o la societat més tard o me´s d´hora els girarà l´esquena.I l´abstenció creixent és un simptoma evident.
Entrades
2 comentaris:
Jo és que m'ho miro de fora, i tot i admirar formalment el debat i el procés públic (com a bon penjat de "west wing" que soc) no puc evitar els dubtes que em causes les informacions contradictories que em donen els bloggers de confiança: els uns posant l'Uriel de submarí del Puigcercós
http://josepsort.blogspot.com/
i els altres al Carretero de proper al cacionalcatolicisme
http://perefontanals.blogspot.com/2008/04/carretero-cara-descoberta.html
El procés públic ha d'ésser un exemple que farà enrogir als partits sotmesos al marc del sistema(PSC-PSOE,CIU,PP) que provocarà que les seves bases també vulguin u procés co el d'ERC. A dia d'avui, el món blocaire reflexa diferents opinions plurals, a diferència de itjans tradicionals que generalment promocionen a qui els han donat favors des del govern o grus mediàtics del sistema. Les opcions, com EI, emmudeixen i això és simptoma que els fa por al mrc espanyol i al sistema, i això la militància ho tindrà molt en compte, quan ara del que es tracta és garantir que els 4 corrents tinguin les 500 firmes minimes úniques per presentar candidatures oficials.
Publica un comentari a l'entrada