En el marc de la Unió Europea, aquest organisme que actua com a eina de consolidació del capitalisme i desmantellament dels drets socials i laborals, per elevació, actua de nou amb l´acció
del sindicalisme institucionalitzat a nivell europeu amb les respectives patronals, amb l´acceptació del concepte de flexiseguretat i els acords, tancaria portes a un marc català de relacions laborals que apropi la negociació col.lectiva i garanteixi el poder adquisitiu real als treballadors a l´IPC Català i l´adaptació a la nostra realitat, entrant a competir en salaris i ínfims drets a països amb rendes salarials i socials ínfimes com les de l´Europa de l´Est a dia d´avui, en la línia de la directiva Bolkestein, seguint la linia neoliberal de la UE. Tot plegat, ha rebut resposta amb el següent manifest:
“TENIM DRET A TENIR DRETS”
“La flexiseguretat és la tomba dels drets laborals i socials”
El 18 d'octubre, mentre els governs de la Unió Europea tancaven un nou
tractat per a substituir a la moribunda Constitució europea, els
sindicats agrupats en la Confederació Europea de Sindicats (per part
espanyola UGT-CCOO-ELA), i les organitzacions patronals europees van
arribar a un principi d'acord sobre un nou concepte denominat
“Flexiseguretat”, denominació que engloba vells conceptes com
competitivitat, productivitat, abaratament, desprotecció i precarietat.
El que caracteritza les polítiques concretes de flexiseguretat és:
flexibilitat en les condicions d'ocupació (contractació) i flexibilitat
en els acomiadaments (sense causa i barats); un sistema de subsidis
(protecció social) per a corregir les situacions d'atur en la transició
entre que perds una ocupació i en trobes una altra; polítiques actives
d'ocupació, per mitjà de dispositius d'inserció professional
(formació/qualificació al llarg de tota la vida laboral), per a reduir
el temps en el qual s'està aturat; i l'allargament de la vida laboral
“activa”, augmentant l'edat de jubilació i endurint les condicions
d'accés a jubilacions anticipades.
Des del 2006, la Comissió Europea va engegar el denominat “Llibre Verd
per a modernitzar el dret laboral per a afrontar els reptes del segle
XXI”, en una Europa que es mou entre el mercat “pur i dur” i, un estat
de benestar en franca deterioració. L'Europa del segle XXI, i els seus
dirigents reals, Comissió Europea, Banc Central i Consell de la UE i
multinacionals, necessiten aconseguir un consens suficient sobre una
estratègia basada en la competitivitat i, al mateix temps “garantir” una
bona protecció social als seus ciutadans.
La denominada estratègia de Lisboa, “fer de la UE l'economia més
competitiva del món entorn al 2010”, se sustenta en els processos de
globalització, els quals possibiliten la deslocalització del capital a
ritmes tan impressionants que la no existència d'autèntics àmbits
transnacionals de negociació, així com la no existència d'un estatut
protector del treball a nivells mundials, comporten la desertització de
milers i milers d'ocupacions relativament “dignes” (preu pagat + drets
laborals) en sectors productius i de serveis, per a ser substituïts per
altres milers i milers d'ocupacions, on aquestes comporten la reducció
dràstica dels costos de producció (preus pagats + drets laborals).
Estem parlant de la llibertat absoluta de moviments del capital, com
condició del benefici i, alhora, la desprotecció i desregulació dels
drets laborals i socials. Les Empreses, el capital, al poder utilitzar
la regla de la desregulació, guanyen en poder contractual i saben
perfectament, que la unitat negocial s'ha fragmentat, així com les
condicions laborals dels treballadors (diferents status jurídics i
contractuals), afeblint el poder contractual dels mateixos. Aquí es
troba la primera base, flexibilitat en la contractació i en la ruptura
unilateral del contracte, és a dir en l'acomiadament.
Les polítiques de flexiseguretat impliquen una reconfiguració dels
respectius àmbits del dret del treball i del dret de la seguretat social
i, per descomptat, de les polítiques de l'ocupació. Es tracta
d'harmonitzar a tota la UE en la desprotecció laboral i social, traient
el problema de cada estat nació (reformes laborals, reformes de sistemes
de seguretat social, reformes de jubilacions-pensions, etc.) i d'aquesta
manera, evitar-se el conflicte, el qual es torna més complex, a causa de
la no existència d'estructures sindicals alternatives globalitzades.
La “liberalització”, la qual inclou el replegament del sector públic i
el seu progressiu desmantellament, avui massa avançat com per ser
possible una tornada enrera, ha generat les bases de gestió política i
social des del mercat, és a dir, des del privat i, per tant, la recerca
del benefici privat, com garantia dels nostres salaris, les nostres
ocupacions, les nostres pensions, els nostres habitatges, les nostres
mobilitats, les nostres igualtats, etc.
La flexiseguretat és la tomba on volen enterrar els drets laborals i els
drets socials de les persones que habitem aquesta part del món
denominada UE. Tenim dret a tenir drets i aquest és un Dret inalienable
de cada persona.
Contra el concepte de la flexiseguretat, cridem a la mobilització i
acció sindical.
Gabinet d'Estudis Confederals de la CGT
del sindicalisme institucionalitzat a nivell europeu amb les respectives patronals, amb l´acceptació del concepte de flexiseguretat i els acords, tancaria portes a un marc català de relacions laborals que apropi la negociació col.lectiva i garanteixi el poder adquisitiu real als treballadors a l´IPC Català i l´adaptació a la nostra realitat, entrant a competir en salaris i ínfims drets a països amb rendes salarials i socials ínfimes com les de l´Europa de l´Est a dia d´avui, en la línia de la directiva Bolkestein, seguint la linia neoliberal de la UE. Tot plegat, ha rebut resposta amb el següent manifest:
“TENIM DRET A TENIR DRETS”
“La flexiseguretat és la tomba dels drets laborals i socials”
El 18 d'octubre, mentre els governs de la Unió Europea tancaven un nou
tractat per a substituir a la moribunda Constitució europea, els
sindicats agrupats en la Confederació Europea de Sindicats (per part
espanyola UGT-CCOO-ELA), i les organitzacions patronals europees van
arribar a un principi d'acord sobre un nou concepte denominat
“Flexiseguretat”, denominació que engloba vells conceptes com
competitivitat, productivitat, abaratament, desprotecció i precarietat.
El que caracteritza les polítiques concretes de flexiseguretat és:
flexibilitat en les condicions d'ocupació (contractació) i flexibilitat
en els acomiadaments (sense causa i barats); un sistema de subsidis
(protecció social) per a corregir les situacions d'atur en la transició
entre que perds una ocupació i en trobes una altra; polítiques actives
d'ocupació, per mitjà de dispositius d'inserció professional
(formació/qualificació al llarg de tota la vida laboral), per a reduir
el temps en el qual s'està aturat; i l'allargament de la vida laboral
“activa”, augmentant l'edat de jubilació i endurint les condicions
d'accés a jubilacions anticipades.
Des del 2006, la Comissió Europea va engegar el denominat “Llibre Verd
per a modernitzar el dret laboral per a afrontar els reptes del segle
XXI”, en una Europa que es mou entre el mercat “pur i dur” i, un estat
de benestar en franca deterioració. L'Europa del segle XXI, i els seus
dirigents reals, Comissió Europea, Banc Central i Consell de la UE i
multinacionals, necessiten aconseguir un consens suficient sobre una
estratègia basada en la competitivitat i, al mateix temps “garantir” una
bona protecció social als seus ciutadans.
La denominada estratègia de Lisboa, “fer de la UE l'economia més
competitiva del món entorn al 2010”, se sustenta en els processos de
globalització, els quals possibiliten la deslocalització del capital a
ritmes tan impressionants que la no existència d'autèntics àmbits
transnacionals de negociació, així com la no existència d'un estatut
protector del treball a nivells mundials, comporten la desertització de
milers i milers d'ocupacions relativament “dignes” (preu pagat + drets
laborals) en sectors productius i de serveis, per a ser substituïts per
altres milers i milers d'ocupacions, on aquestes comporten la reducció
dràstica dels costos de producció (preus pagats + drets laborals).
Estem parlant de la llibertat absoluta de moviments del capital, com
condició del benefici i, alhora, la desprotecció i desregulació dels
drets laborals i socials. Les Empreses, el capital, al poder utilitzar
la regla de la desregulació, guanyen en poder contractual i saben
perfectament, que la unitat negocial s'ha fragmentat, així com les
condicions laborals dels treballadors (diferents status jurídics i
contractuals), afeblint el poder contractual dels mateixos. Aquí es
troba la primera base, flexibilitat en la contractació i en la ruptura
unilateral del contracte, és a dir en l'acomiadament.
Les polítiques de flexiseguretat impliquen una reconfiguració dels
respectius àmbits del dret del treball i del dret de la seguretat social
i, per descomptat, de les polítiques de l'ocupació. Es tracta
d'harmonitzar a tota la UE en la desprotecció laboral i social, traient
el problema de cada estat nació (reformes laborals, reformes de sistemes
de seguretat social, reformes de jubilacions-pensions, etc.) i d'aquesta
manera, evitar-se el conflicte, el qual es torna més complex, a causa de
la no existència d'estructures sindicals alternatives globalitzades.
La “liberalització”, la qual inclou el replegament del sector públic i
el seu progressiu desmantellament, avui massa avançat com per ser
possible una tornada enrera, ha generat les bases de gestió política i
social des del mercat, és a dir, des del privat i, per tant, la recerca
del benefici privat, com garantia dels nostres salaris, les nostres
ocupacions, les nostres pensions, els nostres habitatges, les nostres
mobilitats, les nostres igualtats, etc.
La flexiseguretat és la tomba on volen enterrar els drets laborals i els
drets socials de les persones que habitem aquesta part del món
denominada UE. Tenim dret a tenir drets i aquest és un Dret inalienable
de cada persona.
Contra el concepte de la flexiseguretat, cridem a la mobilització i
acció sindical.
Gabinet d'Estudis Confederals de la CGT
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada