16 de juliol 2007

(Maragall dimissió) Discurs Plataforma pel Dret de decidir, al pi de les tres branques 2007 i valoració

Un any més, els incondicionals de l´independentisme, hem tret el cap i acte de presència al Pi de les tres branques, al Pla de Campllong de Castellar del Riu. L´estancament numèric, fruit del repte de reconvertir-lo a més de reivindicatiu, en acte popular aplegant activitats complementàries i algutinant entitats socials d´arreu dels Països catalans, com a repte pendent. Ara, l´essència es manté amb els incondicionals de diverses families de l´independentisme, amb to relaxat fins i tot en els discursos, superant sortosament el frentisme sistemàtic, com a bon auguri i valorant la jornada ha començat amb una ballada dels gegants d'Espinalbet, valorant els discursos, en Pep Riera, d'Assemblea Pagesa, va plantejar els efectes perversos dels cultius transgènics, modificats , amb els seus efectes desconeguts, que clicant aquí podeu consultar la llista vermella de productes de consum habitual que "el fabricant no garanteix que estiguin modificats genèticment" ,..

En Gerard Fernàndez, de la Plataforma pel Dret de Decidir, més avall m´ha fet arribar el discurs llegit en nom de la Plataforma , destacant l´esment a "no reconèixer aquest tribunal ni les seves decisions.I exercir el dret de decidir i la maca de democràcia amb imposició de monarquia borbònica. Assumint doncs, la responsabilitat d’aquesta nova situació, cosa que vol dir, la fi dels pactes polítics amb l’estat espanyol.

Aquestes afirmacions, d´una trascendència ideològica, que pot marcar l´estratègia independentista de present i futur, davant l´indefinició estratègica actual, i anticipant fets propers que el catalanisme i el sobiranisme haurien de tenir presents en la denominada fase de desconnexió social i econòmica d´Espanya, es faci el salt a exercir la desconnexió politica real també, que sigui assumit col.lectivament i transversalment des del sobiranisme creixent.

La Rosa Calafat, sociolingüista de les Illes, ha reiterat l´empobriment del llenguatge amb l´ús del català a la publicitat de castellanisme, fent esment especial a l´anunci de Font Vella, i no usar expressions autòctones desacomplexadament.

En quan al Pi jove, Maulets i CUP de Berga han llegit manifestos amb públic militant principalment, i alguns militants de JERC i ERC, amb un to sense caure en frentisme, senyal evident que l´entrada als ajuntaments vagin evolucionant a la necessitat de sumar i no dividir a l´independentisme, enlloc de caure en el frentisme fàcil, perquè el repte és creixer amb independència de sigles, i la sensació que el sobiranisme creix, no té una traducció politica real, més enllà d´un cert vot de càstig a ERC a CUP en determinats municipis, que cal buscar motius en desencís politic estatutari i canalitzar-lo politicament i socialment, que canalitzat pot fer un tomb important a mig i llarg termini partint de l´actual fase de fi de l´autonomisme, i on el sobiranisme ben aviat pendrà molta més força, també, institucionalment.

Roger Mas han tancat la diada, en concert sota el Pi vell, amb la seva veu caracteristica, en un dia de sol intens.

Gerard Fernández, portaveu Plataforma pel Dret de Decidir

Discurs Pi de les Tres Branques, 15 juliol 2007


D’ençà la manifestació del 18f del 2006 on vàrem sortir centenars de milers de persones al carrer sota el lema som una nació tenim el dret de decidir, la PDD no ha descansat ni un sol dia en la defensa d’aquest dret. Vàrem demanar, el no a l’estatut, perquè consideràvem que no era l’eina que ens portaria a la plena sobirania. Després la majoria de catalans van aprovar l’estatut, un estatut retallat, retallat i retallat fins arribar al T.C espanyol.

Visualitzant cap a on anàvem, la PDD (composada per més de 700 entitats i 10.000 persones adherides) vàrem presentar el passat 18 de febrer a la plaça del Rei de Barcelona la campanya “Decideixo Decidir”. Una campanya que consisteix en recollir el màxim possible de signatures reclamant sota una petició popular col·lectiva el traspàs de la competència de convocar referèndums per part dels nostres parlaments, perquè som una nació i tenim el dret de decidir.

Des de la PDD us fem una crida a que aneu a signar de forma massiva als diferents punts de recollida arreu del territori. Hem de demostrar a l’estat espanyol i als nostres representants dels diferents parlaments dels PPCC que s’ acabat l’engany, que s’ acabat la negociació i que els catalans hem decidit, decidir per nosaltres sols, el nostre futur.

catalanes i catalans, el cicle de l’estatut està esgotat, s’acabat, i ara obrim un de nou, el de la sobirania. Des de la PDD, amb la pluralitat i transversalitat que ens caracteritza, com agent políticosocial que som i amb un posicionament de radicalitat democràtica volem avançar cap a una majoria social sobiranista.

Aquest nou cicle ens ha de portar a exercir amb plenitud el nostre dret de decidir com a poble. Sigui quina sigui la sentència del T.C. espanyol, serà contrària al dret de decidir de la nació catalana. I per aquesta raó cridarem a no reconèixer aquest tribunal ni les seves decisions. Assumim doncs, la responsabilitat d’aquesta nova situació, cosa que vol dir, la fi dels pactes polítics amb l’estat espanyol, un estat que no reconeix (ni té voluntat de reconèixer) la nostra existència. Uns pactes que han estat construïts damunt de greus dèficits democràtics, com la imposició d’una monarquia borbònica, instrument anacrònic i obsolet, que fou concebut per a entrebancar els drets polítics col·lectius dels pobles sotmesos a l’estat espanyol.

La PDD té doncs, la voluntat democràtica ferma de començar amb constància i amb tenacitat el camí cap a la sobirania, que s’entronca amb la defensa insubornable que fa, del dret de decidir.

Ens proposem de contribuir a aglutinar els esforços de les diferents expressions del sobiranisme català (des de l’ esquerra independentista fins al nacionalisme). Treballarem per fomentar el diàleg i la col·laboració amb tota mena d’entitats, agents socials, polítics i econòmics, amb els quals puguem fer camí conjuntament dins d’aquest espai de majoria social cap al sobiranisme, que marqui com objectiu el dret de decidir del poble català.

Entenem perquè és legítim, que totes les entitats, agents socials, econòmics i partits polítics tinguin les seves pròpies estratègies. Però demanem a tots ells, perquè ara és el moment històric, marcar una estratègia comuna de país. Una estratègia que comportarà una majoria social sobiranista, que ens permetrà com a nació decidir per nosaltres mateixos.

SOM UNA NACIÓ

TENIM EL DRET DE DECIDIR