El Barça, el Català i el País, ens projecta al món tal com som i volem ser

Si en aquestes dates de la Diada Nacional de Catalunya, que commemorem una derrota, ens fixem amb la història del Barça recent i el català, i la seva catalanitat projectada l'esportiva.

Hem d'iniciar recordant, que els Estatuts del FC Barcelona, en el seu article 6è, en referència a la llengua pròpia del club diu “La llengua pròpia del FC Barcelona és el català i, com a tal, és la que s’utilitza de manera normal i preferent en totes les activitats del Club”, aprovat com la resta dels Estatuts, per l'Assemblea General Ordinària del 19 d’agost de 2009

Fem memòria: El Barça en dóna exemple allà on va, com l'exemple de l ús normalitzat el vam tenir amb l'entrenador del FC Barcelona, Pep Guardiola, durant la roda de premsa de després del partit contra el Dinamo de Kíev, va explicar que el català "és la nostra llengua. Som un país que tenim una llengua pròpia i, quan sortim, els que la parlem la fem servir. Res més". Ho va fer [vegeu-ne el vídeo] en resposta a la pregunta que li van fer els periodistes ucraïnesos al demanar-li per què feia servir el català a les rodes de premsa per respondre alguns periodistes -que també se li havien dirigit en català.

O quan des de sectors econòmics es menysprea el català com AirBerlin, també el El FC Barcelona va decidir rebutjar el vol que havia de dur els jugadors del primer equip de futbol de Pisa (Itàlia) a Chicago (EUA) en un avió de LTU, una "low-cost" propietat de la companyia Air Berlin. La causa: el menyspreu pel català que la companyia alemanya Air Berlin va mostrar i que va desfermar una forta polèmica.

I en les seleccions Catalanes, tant l'ex-president Joan Laporta va aprofitar la Diada del 2006 per parlar del duel entre les selecció catalana i la basca explicant que 'serà un partit molt simbòlic, ple de sentiment i de representativitat' i va explicar que s'ha d'aprendre de nacions que fa poc han aconseguit el reconeixement com Gibraltar: 'el fet que Gibraltar ho hagi aconseguit obre una porta a poder continuar avançant per seguir lluitant pel reconeixement internacional”. O l'ex-jugador Oleguer Presas, han defensat el reconeixement de les seleccions catalanes,

En el vesant esportiu i social el Futbol Club Barcelona i la Federació Catalana de Futbol (FCF) han signat un conveni de col·laboració pel qual el club blaugrana donarà 750.000 euros anuals a la Federació Catalana per al foment del futbol base català i per a la salut de tots els nens i nenes que practiquen el futbol a Catalunya.

Inclús quan El FC Barcelona va destinar un tant per cent dels ingressos de la venda d'entrades del Barça-Madrid (2007)de futbol fossin destinats al foment de la llengua catalana.

Es va signar l'acord que oficialitza aquesta contribució del FC Barcelona al foment de la llengua catalana amb representants del club i de la Fundació Llull, que aglutina les entitats Acció Cultural del País Valencià, Òmnium Cultural i l'Obra Cultural Balear.

I es que les tendències del seu ús per organismes espanyols, és manifesta, inclús quan finalment el director de comunicació de l'ACB (Asociación de Clubs de Baloncesto), Mario Hernando, va tenir que rectificar i “permetre” l'ús de la llengua catalana a roda de premsa que van fer el FC Barcelona com el TAU basc, a les instal·lacions del club blaugrana després del primer partit de la final de la lliga espanyola de bàsquet, com si fos una deferència, no un dret,tot i que Hernando va acabar dient que l'ACB "no volia ferir la sensibilitat de ningú" amb la censura del català a les declaracions dels jugadors.

O ex-jugadors com el francès Lilian Thuram, va comparar les xiulades que patia el seu ex-company d'equip, el català Oleguer Presas, amb els crits racistes que de vegades es produeixen en alguns camps de futbol. Thuram va afirmar que de la mateixa manera que aquells gestos i burles contra els jugadors negres tenen el seu orígen en els prejudicis, els xiulets a l'Oleguer són per la mateixa causa. Thuram a més es preguntà "Per què escridassen l'Oleguer ? Per ser català ? Perquè hi ha una història sobre Catalunya. Cada manifestació on hi ha una agressió té una explicació. Sempre n'hi ha una. Sigui el racisme anticatalà, o el racisme contra els negres, sempre hi ha un explicació i cal cercar-la a la història, al passat. Si s'expliquen les coses es podrà acabar amb el racisme". Jugadors d'arreu que han compartit els colors del Barça ,que entenen la nostra realitat social i nacional i la comparteixen, han fet també la catalanitat com a senyera.

I el club ha defensat l'exercici de la llibertat d'expressió dels seus jugadors, com quan els serveis jurídics del Barça van presentar una denúncia davant la Federació Espanyola de Futbol per les declaracions que el davanter alseu moment del Llevant -cedit pel Málaga-, Salva Ballesta, va fer en referència al jugador culer Oleguer Presas sobre el seu article "la bona fe" on criticava l'Estat de dret espanyol i feia referència al cas del pres Iñaki De Juana Chaos.

I es que la catalanitat i la projecció del país turisticament, es va consolidar quan el logotip "Catalunya" s'incorpora als "polos" dels jugadors i de l'equip tècnic del primer equip durant les gires d'estiu que va realitzar l'equip. Segons fonts properes a l'acord, el mercat japonès i els seus turistes encaixen perfectament amb l'oferta turística que oferei Catalunya, sobretot pel que fa al patrimoni artístic i cultural català, doncs valoren i s'interessen molt per les obres de Gaudí o Dalí, entre d'altres. El FC Barcelona i Turisme de Catalunya varen firmar un conveni per promoure la marca "Catalunya" a nivell internacional durant les concentracions del Barça de pretemporada a Escòcia i pel continent asiàtic. Aquest acord, que és una renovació del que ja havien firmat la temporada anterior, va implicar que el Barça portés el logotip "Catalunya" durant la gira per Edimburg, Pequin Tòquio i Hong Kong.

I a l'hora de proveïr-se la sensibilitat és especial quan El Barça s'adhereix a la campanya "A Taula, en Català", promoguda per la Plataforma per la Llengua i l'ADEC.
En el marc dels actes de commemoració de la Diada Nacional de Catalunya, el Futbol Club Barcelona va anunciar la seva adhesió a la campanya "A Taula, en català", que promouen la Plataforma per la Llengua i l’Associació en Defensa de l'Etiquetatge en Català (ADEC), i amb la qual s’ha compromès a establir el criteri de l’etiquetatge en català per a les compres que faci l’entitat de productes comercials, començant per les begudes refrescants, cerveses, vins i caves i llet.
La moció que ara va signar el Barça equival a l’adopció del compromís de comprar productes etiquetats en català (començant per les begudes comentades anteriorment) tant per al consum intern com per als actes institucionals. Per bé que en algunes concessions actuals no s'inclou aquesta condició, a partir d’ara en les concessions noves que signi o en les renovacions dels vigents amb les empreses proveïdores de productes de l’entitat esportiva, inclouran una clàusula que establirà que els productes siguin etiquetats almenys en català. Amb aquestes mesures, la Junta Directiva del Futbol Club Barcelona mostra la seva voluntat de respectar l'entorn cultural i lingüístic dels socis i col·laboradors de l’entitat i contribuir a la normalització de la llengua pròpia del país.

I la projecció internacional vinculant Barça i UNICEF, ha donat una dimensió social arreu del tarannà de la catalanitat al món. Jo sóc català'. 35 anys després de l'històric discurs de Pau Casals a la seu de les Nacions Unides de Nova York (EUA),es van tornar a sentir aquestes paraules. Les va pronunciar el president de Barça en l'acte de presentació de l'acord entre el Barça i UNICEF mentre evocava precisament la intervenció de Pau Casals i recordava que Catalunya és una nació.
L'acord a què han arribat el FC Barcelona i UNICEF implicà una col·laboració del club català amb l'organisme de l'ONU que vetlla pels drets de la infància al món, començant pel 0.7% dels seus ingressos anuals (uns 2 milions d'euros) que aporta el Barça a UNICEF fins l'any 2010 per a programes en favor de la infància arreu del món. D'entrada un dels primers projectes que es finançaren fou aportació a infants afectats per la SIDA a Swazilàndia. A més a més el club llueix amb orgull a la seva samp d'UNICEF als partits que disputa de competició europea . A més , el Barça es va compromètre també a col·laborar per aconseguir els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, que pretenen, entre altres coses, reduir la pobresa i la fam al món.

I el país també hi guanya amb el Barça , com quan La Federació Catalana de Futbol (FCF) va confirmar que l'exjugador i exentrenador holandès del FC Barcelona, Johan Cruyff, és el seleccionador de la selecció de futbol del Principat., aprofitant la projecció mediàtica i el fet que potser, al no tenir un Estat propi, i per tant un reconeixement de la selecció, facilitaria acords amb seleccions oficials de primer nivell. Si no hagués estat entrenador del Barça, això seria més dificil. 

I els jugadors, malgrat les obligacions estatals no voluntàries, ja que se'ls pot retirar llicència federativa, manifesten la necesitat i voluntat de jugar amb Catalunya, com en els seus inicis a la revista de la Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes, va entrevistar el jugador del Barça i de la selecció catalana de futbol Bojan Krkic. El jove de Linyola (el Plà d'Urgell) manifestà en l'entrevista que "els jugadors catalans han de jugar amb Catalunya" quelcom que ell pensa fer "cada cop que pugui i em cridin", ja que "és un somni que tenia des de ben petit".

Respecte a la possibilitat d'aconseguir seleccions catalanes oficials a nivell internacional, Krkic passa la pilota als polítics, reconeixent que "és una aspiració molt complicada" però deixant clar que "estaria encantat" de fer-ho si s'aconseguís aquesta oficialitat.

I si un element de normalització del català és el seguiment televisiu i el fet que el Barça continuarà sent un dels grans protagonistes de TV3. Televisió de Catalunya es va assegurar la transmissió dels partits de Lliga del Barça per set anys(fins el 2013). L'acord, preveu l'emissió d'un mínim de vuit partits de Lliga de l'equip blaugrana per temporada. Entre Barça, Espanyol i Nàstic, la presència de futbol de Primera Divisió, i en català, es veu notablement incrementada en les pantalles catalanes, que tots plegats converteixen en els programes més mirats al cap de l'any per TV3 i C33.

I la visió de Països Catalans ja el 2004 va tenir un primer gest amb l’associació La Bressola i el FC Barcelona signant un conveni de col·laboració entre les dues entitats en el marc de la gira 'Fent País'.

El referent mundial té una dada que ens mostra en com molta gent identifica arreu el Barça com un patrimoni cultural inqüestionable, quan El Museu del Barça és el més visitat de Catalunya. També es considera un dels millors museus de futbol del món. Allí s’hi recullen més de cent anys d’història, de triomfs i d’emocions, compartits per catalans i gent d'arreu del món.

I el crack mediàtic i esportiu Lionel Messi, ja té en català el seu web .

I podriem trobar capitols diversos on es posa en dubte la catalanitat del club, però hi hagi qui hi hagi a la Presidència del Barça, ho haurà de tenir-ho ben present perquè aquesta és l'essència del club empaltat amb els èxits esportius. En les darreres eleccions a la presidència del Barça, Sandro Rosell va signar un acord d'intencions amb la USAP amb l'objectiu d'agermanar les dues institucions si acabava guanyant les eleccions. Ja com a president del Barça, Rossell va signar recentment a Perpinyà un acord de col·laboració entre les dues entitats, que entre d'altres, un dels punts de l'acord serà la disputa d'un partit al Camp Nou del Top 14 de Rugby. I la publicació d'un codi ètic que vincula a la nova directiva, així com actes a la mateixa diada abans del partit, malgrat quela LFP fixés en hora coincident el Partit i la manifestació de l'11 de setembre. I per ascendència, inclús la data de les eleccions pot coincidir en el clàssic FC Barcelona. Reial Madrid, que provocarà cops de colze per ser a la llotja presidencial.

I la linia ascendent, s'ha d'acompanyar progressivament en molts d'altres fets,com l'exercici de l ús del català normativament, s'expressi la catalanitat desacomplexadament,no com un acte folclòric, sinó com un reflex de la nostra pròpia realitat nacional catalana, ja que el Barça, el català i el país tenen camins en comú que ambdós surten reforçats per projectar-nos al conjunt del Països Catalans i arreu del món, ja que el Barça és l' embaixador esportiu de primer ordre que ens emociona, ens dona els millors moments, s'emmiralla molta gent. I ara. en el pitjor context social i econòmic i de retallada estatutària,  ens dóna una escletxa de com som i volem ser a ulls del món, tal com som i tal com volem ser com a país.

Moisès Rial