(Maragall dimissió) Obama, com excusa per tapar la crisi. En materia econòmica,més del mateix, per començar.

OBAMA, COM EXCUSA PER TAPAR LA CRISI. EN MATÈRIA ECONÒMICA, D ENTRADA, MÉS DEL MATEIX

El govern espanyol de José Luis Rodriguez Zapatero, esperava la presa de posesió d´Obama, com a president dels EUA,pensant en com tapar la crisi social , econòmica, d´atur i financera, que està afectant especialment a Catalunya, amb una sagnia d ´expedients de regulació d´Ocupació, més pensant en fer-se la foto abans de les eleccions a la nació gallega i a la nació basca. Obama és un nou governant inmaculat,amb un discurs naif apelant a déu, que comparat amb Bush, qualsevol és millor, però no deixa d´ésser d´un tarannà dretà, no ens enganyem. Ara diuen que té índex de popularitat del 80%. Auguro que amb els reptes que té, ha de decebre a molts,que personalment el perfil d´ésser una persona que ve del treball social, li dona una perspectiva de les desigualtats, principal causa de la situació actual, dels abusos de l´avaricia del capitalisme, i aquí es veurà realment els peatges d´estar a on està com a President dels EUA, si realment vol fer gir real i no estètic. 

Potser si que donarà una mà més ampla, però al discurs ja avantposa el lideratge d´EUA, i això no és multilaterisme, sinó dirigisme, tan tipic dels presidents d´EUA. Guantánamo diu que clausurarà, però de moment només a signat suspensió de judicis ilegals per 120 dies, enlloc d´anular-los per improcedents i de no jutjar als responsables de tortures. Té dret a 100 dies de glòria, però una icona apadrinada pels mitjans de comunicació, més la necesitat en temps d´incerteses del present i del futur, no ens facin veure un messies polític que fins ara generava ilusió, genera confiança perquè no ha hagut de prendre decisions, però el temps posarà al seu lloc.

I alguns mandataris com Zapatero i entorns mediàtics han fet un servilisme al seu nomenament com si fóssim el 51è estat dels Estats units, i jo pel meu país vull sobirania i justícia social plena. 

Si ells en la dóna, benvingut, però no ens sotmetem d´entrada a la veneració mediàtica, que està més al servei de qui mana que veu en ell un antidot al desprestigi de la classe dirigent política que faran cua per fer-se la foto amb ell, com Zapatero,per tapar el mal finançament, la crisi financera, l´invasió competencial, l´atur desbocat i les retallades socials i pressupostàries, que més enllà d´una icona estetica d´un presidenciable mestís (ni blanc ni negre del tot), ens hauria de preocupar la proximitat del nostre dia a dia, i no tenir un servilisme mediàtic al país dels causants de la crisi financera global del capitalisme, que ha traspasat a l´economia real mundial i que a Catalunya repercuteix i ja supera els 423.232 aturats al desembre del 2008, els quals tenen més preocupacions que idolatrar a un Obama, per distreure´ls, recordant que ell defensa la pena de mort, no era partidari de universalitzar la sanitat pública, a diferència de Hillary Clinton, entre d´altres i no resoldrà el seu particular dia a dia als aturats d´aquí. Una dada: ha nomenat a Paul Volcker, que fou president de la Reserva Federal amb el president més neoliberal, en Ronald Reagan, i dirigirà el consell d´assessors econòmics de la Casa Blanca, on també hi serà l´home més ric del món, Warren Buffet,i aquests,ja sabem que no estan pas al servei de les classes populars ni molt menys ni dels EUA ni de la resta del món , sinó al servei de l´alta burgesia i la mateixa casta que ha causat la crisi financeraabusant de la desregulació al seu mateix servei, assesorarà a Barack Houssein Obama. Amb Obama, de nou, els llops guardaran el ramat.

Yes we can, si, ha estat possible,però per fer què? Aviat ho sabrem.

Almenys quedem-nos amb la il.lusió de superar l´etapa Bush com a portaveu dels neocons d´EUA, i la seva visió militarista, superat per la ilusió que milers de persones als EUA, s´hagin il.lusionat fins ara, mercès en part a vídeos com el de "Yes, We Can" i a la democràcia digital participativa a internet. El món necessita ilusions, no narcotitzants de la realitat. Que no ens donin gat per llebre, perquè el món no espera, i mirant enllà no emmudim les nostres necessitats socials i nacionals properes.

Quedem-nos amb que milers de persones als EUA, s´hagin il.lusionat fins ara, mercès en part a vídeos com aquest: