23 de juliol 2008

(Maragall dimissió) Llei de dependència: La Generalitat ha d´asumir un 32,5% de sobrecost per garantir les prestacions al no dotar d´ajuts l´estat

Aquí és on radica el mal: L´estat es reserva la titularitat dels serveis socials, quan la competència exclusiva és de la Generalitat, que no va presentar recurs d´inconstitucionalitat, com ja vaig denunciar al seu moment.

I el drama anirà a més com a mesura que es vagi desplegant la llei estatal i les necessitats econòmiques es vagin generalitzant segons els graus de dependència, a major nombre de població afectada. L´àmbit estatal s´hauria de dotar de 307 miilons d´euros de més el desplegament de la llei.
Es queda en 145 milions, per sota del 50% del pressupost necessari, carregant als pressupostos malmesos de la Generalitat i dels diferents governs nacionals i autonòmics, el cost financer per aplicar la llei, de forma premeditada, l´estat espanyol. Malgrat tot el previst pel departament és invertir-hi 704 milions d´euros per garantir-ne l´aplicació real .
El maltracte a les classes populars del PSOE, es fa així, retallant ajudes i si es volen garantir, que se les paguin els governs perifèrics, quan la clau de la caixa la té l´estat i a sobre laminant competencialment l´aplicació de l´estatut en article 166.1.b en l´ambit exclusiu català dels serveis socials ,
amb nous intents d´invasió competencial.
Paguem no presentar recurs d´inconstitucionalitat al seu moment, però el minso autogovern, si el desastre de l´acord del finançament es confirma, amb la benedicció d´un acord PP-PSOE, que sigui extensiu a retallada de l´estatut, via Constitucional, amb el vist-i-plau del PSC, posarà el país en situació de resposta nacional, que ens caldrà plantar contra el poder establert de l´estat opressona socialment i nacionalment, prenent mesures contundents, com forçar la convocatòria d´eleccions anticipades, que sigui el poble que posi a lloc a cadascú segons les seves responsabilitats polítiques davant el maltracte continu de l´estat espanyol, davant de la necessitats de tenir una seguretat social catalana pròpia, dotada econòmicament i legislativament per defensa un veritable estat del benestar davant de l´actual situació de crisi, que es multiplicaran les necessitats de la gent més desafavorida.
L´Estat vol que s´incrementi el 17,2% de persones a Catalunya que ara ja estant al llindar de la pobresa, i és que estem a dia d´avui encara, sota les linies mestres de "La Ley de bases de la seguridad social del 28 de desembre de 1963", i és que en matèria social, encara està pendent la transició politica real, ja que s´aplica el model unitarista franquista que garanteix competències a l´estat i obliga a les nacions com la nostra a dotar-se amb els seus recursos propis els serveis socials que la llei obliga a dotar-nos l´estat, mentre l´estat recapta els impostos sense retornar-nos el que ens pertoca, un model pervers, insolidari i d´estratègia anorreadora que ens porta al colapse econòmic, social i a la fractura social, que cal denunciar.

Esquerra ho denuncia en la següent nota de premsa, el colapse anunciat:

La consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha afimat avui, després d'assistir al Ple del Consell Territorial del Sistema per l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD), que 'si no es millora el finançament de la llei, Catalunya tindrà serioses dificultats per aplicar-la a mesura que les persones amb graus de dependència menors vagin entrant al sistema de la dependència'.

En aquesta sessió plenària s’ha donat a conèixer els criteris de repartiment del nivell acordat dels crèdits de l’Estat per finançar la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. En el cas de Catalunya, l’Estat hi destinarà 39.332.134 euros. D’aquesta manera, aplicant els criteris de la Llei, l’Estat hauria d’aportar en total 307 milions d’euros quan la realitat és que n’aportarà 145, la qual cosa produirà un dèficit molt important.

Capdevila ha proposat per afrontar el dèficit 'augmentar el nivell acordat en el Marco de Cooperación, fins a 436 milions d’euros en lloc dels 241 actuals' i ha defensat que 'es compensi l’increment del mínim garantit en el mateix percentatge que han crescut les prestacions econòmiques, un 4,1%, en lloc del 2%', així com 'diferenciar el mínim garantit del mínim acordat , que són els 39.332.134 milions'. En aquest sentit, Capdevila propugna que 'el mínim garantit sigui ampliable en funció de les persones dependents que es valorin'.

El Departament d’Acció Social i Ciutadania calcula que aquest any es beneficiaran del sistema unes 55.000 persones. Per fer-hi front, el Departament ha doblat aquest 2008 els recursos destinats a atendre a les persones amb dependència (Grau III i Grau II nivell 2), superant els 702 milions d’euros.
Tot i que finalment s’ha retirat de l’ordre del dia, la consellera també ha fet referència al Proyecto de Criterios comunes de acreditación para garantizar la calidad de los centros y servicios del Sistema para la Autonomía y Atención a la Dependencia. Segons el text d’aquest projecte l’Estat serà l’encarregat de fixar els criteris mínims per l’acreditació dels centres i serveis del SAAD, que inclouen aspectes com ràtios de professionals, calendaris d’aplicació, qualificacions professionals o indicadors de qualitat. La consellera considera que 'aquest punt podria envair les competències que Catalunya té en serveis socials en la regulació i l’ordenació de les entitats, els serveis i els establiments públics i privats que presten serveis a Catalunya, que es recull en l’article 166.1.b de l’Estatut d’Autonomia'.Capdevila ha afegit en aquest sentit, que 'correspon a la Generalitat en l’àmbit de les seves competències exclusives, de manera íntegra, la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies'.

D’altra banda, la consellera Carme Capdevila ha volgut fer notar la congelació pressupostària que pateixen les subvencions a les comunitats autònomes per la realització de programes socials que atorga el Govern central i que s’han donat a conèixer en la Conferència Sectorial d’Assumptes Socials. Aquest 2008 l’import de les subvencions per Catalunya ascendeix a 22.458.195,47 euros, la mateixa xifra que es va destinar l’any passat. Així les mesures per conciliar la vida familiar i laboral tenen aquest any la mateixa partida pressupostària que l’any 2004. En el mateix cas, es troba la partida de suport a les famílies en situacions especials i la partida de mesures per infància maltractada, entre d’altres. En aquest context, la consellera ha alertat que 'en un context de crisi econòmica cal estar preparats per poder oferir més ajuts socials, ja que és en aquests moments quan més ciutadans i ciutadanes poden requerir puntualment dels serveis'.

Més informació clica aquí