El 2002, l'ONU va aprovar un protocol que establia mecanismes per prevenir la tortura. El Govern espanyol el va ratificar el 2006 però malgrat això el problema encara existeix “més enllà de casos aïllats”, segons diverses organitzacions.
Daniel acompanyava dues amigues a la nit quan dos agents se li van acostar i sense identificar-se li van demanar que els donés la droga que portava. El van començar a pegar, i les amigues van trucar a la policia i va ser a l'arribar els agents quan van descobrir que els altres també eren policies. Tot i així els van detenir i van posar una denúncia contra Daniel en la qual se li acusava d'homicidi.
A un altre jove, cinc agents el van detenir fa un any i mig quan sortia de casa seva amb la seva dona embarassada. Durant el trajecte al cotxe policial el van amenaçar i quan van arribar a comissaria es van adonar que s'havien confós de persona i li van dir que millor no presentés una denúncia formal.
Aquests dos casos van tenir lloc a Espanya i els han recollit entitats com Amnistia Internacional i la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.
L'ONU va aprovar l'any 2002 el Protocol Facultatiu Contra la Tortura, que estableix mecanismes pràctics per evitar casos de tortura i maltractaments a presons, comissaries i altres espais com els centres de retenció d'immigrants. El text va ser ratificat pel govern espanyol el 2006 però “no s'ha avançat res en aquests dos anys. Més aviat hem anat cap enrere”, explica Luisa Domingo, de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona.
Per pressionar i instar el Govern a actuar contra la tortura a l'Estat espanyol, les 42 organitzacions membre de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura van elaborar una sèrie de recomanacions. Precisament, la ratificació del Protocol és “gairebé l'única recomanació que s'ha complert”, tot i que encara no compta amb un mecanisme definit sobre com funcionar, adverteix Luisa Domingo.
Augmenten les denúncies
L'existència de mecanismes de prevenció és important perquè, segons la coordinadora contra la tortura i Amnistia Internacional, les denúncies de tortura “continuen existint”. Com explica Luisa Domingo, de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el 2006 es van contrastar 610 casos a l'Estat i el 2007 la xifra provisional és de 720 “. Hi ha la sensació que contínua havent pràctiques de maltractaments a presons i comissaries”, afegeix.
Segons el director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, en els últims dos o tres anys s'han donat casos de “cops, puntades de peu o insults, fins i tot estant emmanillats sota guarda policial”. També hi ha hagut casos d'amenaces “de mort i amenaces que si no cooperaven violarien la seva núvia”, afegeix.
Els processos també es ralenteixen perquè aquest tipus de casos “poques vegades” arriben als tribunals; perquè quan arriben els presumptes responsables dels maltractaments “solen ser indultats”; perquè els procediments judicials duren anys; o perquè companys dels agents inculpats s'encarreguen de les investigacions.
Segons Beltrán, el principal obstacle per acabar amb aquestes pràctiques a Espanya és “la manca de reconeixement que existeix un problema amb la tortura que va més enllà de casos aïllats”. Es tracta d'un problema que “afecta tots els cossos de seguretat de l'Estat i mentre no es reconegui no s'engegaran mesures”, afirma el director d'Amnistia Internacional.
Mesures pendents
A les comissaries, presons, centres de retenció o espais habilitats en els aeroports a Espanya es pot presentar en qualsevol moment un equip del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa. Aquest organisme va començar a funcionar fa gairebé vint anys per garantir que el tracte que es dóna a persones privades de llibertat sigui digne i, en l'actualitat, pot actuar en els 47 països del Consell d'Europa.
A l'Estat, el comitè ha vingut una dotzena de vegades, en visites generals o puntuals per verificar situacions com la dels immigrants que van saltar la tanca a Melilla. “La situació a Espanya no és pitjor que en altres països d'Europa occidental” i varia en algunes comunitats autònomes, indica Mauro Palma, president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa. Aquesta afirmació també la fa l'ex relator de l'ONU sobre la Tortura, Theo van Boven, que parla de la importància de recollir a nivell estatal les recomanacions internacionals de prevenció i que incideix en la necessitat de vèncer la impunitat i reparar les víctimes dels maltractaments.
A l'Estat espanyol, en concret, és necessari millorar molts aspectes. Un d'ells és "l'accés a l'advocat en una detenció normal” des del primer moment ja que poden transcórrer fins a “vuit hores abans de permetre l'accés a l'advocat” o “només quan ha de declarar, però no abans”, explica Mauro Palma. Una altra realitat que hauria de millorar és l'accés al metge ja que “no és suficient” només amb l'accés al metges forense actual.
En aquest context, Palma mostra també la seva preocupació per les detencions incomunicades i la necessitat d'informar “a l'exterior” que determinada persona està detinguda. I per la possibilitat de detencions incomunicades de menors entre 14 i 18 anys. “És inacceptable!”, diu.
Alguns avanços al País Basc i Catalunya
Les peticions de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura i Amnistia Internacional tenen lloc dies després de la incorporació als Mossos d'Esquadra dels cinc agents suspesos de sou i de feina després de ser gravats per una càmera oculta en una comissaria de Barcelona mentre presumptament maltractaven dos detinguts. Per la seva banda, el procés judicial segueix endavant.
Segons Luisa Domingo, del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Catalunya és una de les comunitats autònomes amb “major nombre de denúncies” per aquest tipus de casos, que afecten “tots els cossos de seguretat de l'Estat, fins i tot a la policia portuària”.
Durant l'últim any, però, hi ha hagut novetats que s'han traduït en la incorporació de càmeres de videovigilància a comissaries dels Mossos d'Esquadra, s'ha aprovat un comitè d'ètica per elaborar un codi de bones pràctiques policials. L'ús de viodeocàmaras per prevenir maltractaments per part dels agents i falses acusacions contra els detinguts és una de les pràctiques que també s'ha engegat al País Basc.
El repte, ara, és estendre les viodecàmares a la resta de l'Estat i a espais com les sales d'interrogatori; “perquè no passi com a Catalunya, que la cinta es va esborrar a les 24 hores”, adverteix Esteban Beltrán.
Què Puc Fer Jo?
¡Escriu a Bush per demanar el tancament de Guantánamo!
Més informació:
Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura
Sal a la ferida, informe d'Amnistia Internacional sobre la impunitat dels agents de policia en casos de tortura i maltractaments (doc en pdf)
Coneix la posició d'Amnistia Internacional sobre la instal·lació de càmares a zones de reclusió
Organització Mundial Contra la Tortura
Altres notícies sobre drets humans publicades a Canal Solidari
Canal Solidari-OneWorld 2008
Daniel acompanyava dues amigues a la nit quan dos agents se li van acostar i sense identificar-se li van demanar que els donés la droga que portava. El van començar a pegar, i les amigues van trucar a la policia i va ser a l'arribar els agents quan van descobrir que els altres també eren policies. Tot i així els van detenir i van posar una denúncia contra Daniel en la qual se li acusava d'homicidi.
A un altre jove, cinc agents el van detenir fa un any i mig quan sortia de casa seva amb la seva dona embarassada. Durant el trajecte al cotxe policial el van amenaçar i quan van arribar a comissaria es van adonar que s'havien confós de persona i li van dir que millor no presentés una denúncia formal.
Aquests dos casos van tenir lloc a Espanya i els han recollit entitats com Amnistia Internacional i la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura.
L'ONU va aprovar l'any 2002 el Protocol Facultatiu Contra la Tortura, que estableix mecanismes pràctics per evitar casos de tortura i maltractaments a presons, comissaries i altres espais com els centres de retenció d'immigrants. El text va ser ratificat pel govern espanyol el 2006 però “no s'ha avançat res en aquests dos anys. Més aviat hem anat cap enrere”, explica Luisa Domingo, de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona.
| "No s'ha avançat res en aquests dos anys. Més aviat hem anat cap enrere" |
Augmenten les denúncies
L'existència de mecanismes de prevenció és important perquè, segons la coordinadora contra la tortura i Amnistia Internacional, les denúncies de tortura “continuen existint”. Com explica Luisa Domingo, de la Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el 2006 es van contrastar 610 casos a l'Estat i el 2007 la xifra provisional és de 720 “. Hi ha la sensació que contínua havent pràctiques de maltractaments a presons i comissaries”, afegeix.
Segons el director d'Amnistia Internacional, Esteban Beltrán, en els últims dos o tres anys s'han donat casos de “cops, puntades de peu o insults, fins i tot estant emmanillats sota guarda policial”. També hi ha hagut casos d'amenaces “de mort i amenaces que si no cooperaven violarien la seva núvia”, afegeix.
| "Poques vegades" aquests casos arriben als tribunals i els procediments judicials duren anys |
Segons Beltrán, el principal obstacle per acabar amb aquestes pràctiques a Espanya és “la manca de reconeixement que existeix un problema amb la tortura que va més enllà de casos aïllats”. Es tracta d'un problema que “afecta tots els cossos de seguretat de l'Estat i mentre no es reconegui no s'engegaran mesures”, afirma el director d'Amnistia Internacional.
Mesures pendents
A les comissaries, presons, centres de retenció o espais habilitats en els aeroports a Espanya es pot presentar en qualsevol moment un equip del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa. Aquest organisme va començar a funcionar fa gairebé vint anys per garantir que el tracte que es dóna a persones privades de llibertat sigui digne i, en l'actualitat, pot actuar en els 47 països del Consell d'Europa.
A l'Estat, el comitè ha vingut una dotzena de vegades, en visites generals o puntuals per verificar situacions com la dels immigrants que van saltar la tanca a Melilla. “La situació a Espanya no és pitjor que en altres països d'Europa occidental” i varia en algunes comunitats autònomes, indica Mauro Palma, president del Comitè per a la Prevenció de la Tortura del Consell d'Europa. Aquesta afirmació també la fa l'ex relator de l'ONU sobre la Tortura, Theo van Boven, que parla de la importància de recollir a nivell estatal les recomanacions internacionals de prevenció i que incideix en la necessitat de vèncer la impunitat i reparar les víctimes dels maltractaments.
| El repte és estendre les viodecàmares a la resta de l'Estat i a espais com les sales d'interrogatori |
En aquest context, Palma mostra també la seva preocupació per les detencions incomunicades i la necessitat d'informar “a l'exterior” que determinada persona està detinguda. I per la possibilitat de detencions incomunicades de menors entre 14 i 18 anys. “És inacceptable!”, diu.
Alguns avanços al País Basc i Catalunya
Les peticions de la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura i Amnistia Internacional tenen lloc dies després de la incorporació als Mossos d'Esquadra dels cinc agents suspesos de sou i de feina després de ser gravats per una càmera oculta en una comissaria de Barcelona mentre presumptament maltractaven dos detinguts. Per la seva banda, el procés judicial segueix endavant.
Segons Luisa Domingo, del Col·legi d'Advocats de Barcelona, Catalunya és una de les comunitats autònomes amb “major nombre de denúncies” per aquest tipus de casos, que afecten “tots els cossos de seguretat de l'Estat, fins i tot a la policia portuària”.
Durant l'últim any, però, hi ha hagut novetats que s'han traduït en la incorporació de càmeres de videovigilància a comissaries dels Mossos d'Esquadra, s'ha aprovat un comitè d'ètica per elaborar un codi de bones pràctiques policials. L'ús de viodeocàmaras per prevenir maltractaments per part dels agents i falses acusacions contra els detinguts és una de les pràctiques que també s'ha engegat al País Basc.
El repte, ara, és estendre les viodecàmares a la resta de l'Estat i a espais com les sales d'interrogatori; “perquè no passi com a Catalunya, que la cinta es va esborrar a les 24 hores”, adverteix Esteban Beltrán.
Què Puc Fer Jo?
¡Escriu a Bush per demanar el tancament de Guantánamo!
Més informació:
Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura
Sal a la ferida, informe d'Amnistia Internacional sobre la impunitat dels agents de policia en casos de tortura i maltractaments (doc en pdf)
Coneix la posició d'Amnistia Internacional sobre la instal·lació de càmares a zones de reclusió
Organització Mundial Contra la Tortura
Altres notícies sobre drets humans publicades a Canal Solidari
Canal Solidari-OneWorld 2008
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada