“Impost que no grava un ús, sinó un possible ús”, “sistema arbitrari”, “mesura injusta”, “penalitza al conjunt de la societat criminalitzant-la”, “llei insultant”, “estafa”… A la Xarxa ho deixen clar: no els agrada el cànon digital.
La comunitat blocaire és una de les més afectades per l'entrada en vigor de la taxa del cànon digital i no s'ha quedat callada. La blogosfera s'ha omplert de posts i referències a la polèmica llei i guanyen, per aixafadora majoria, els contraris al cànon. Els blocaires es pregunten quin és el veritable sentit dels drets d'autor, quan es va considerar que havien de ser protegits, i quan i per què es van convertir en una mercaderia. La majoria coincideixen en una màxima: “el que s'estigui lucrant, que comparteixi amb l'autor”. Els prorratejos i les taxes preventives provoquen majoritàriament rebuig.
Tots som culpables . “Injust i insultant”. Això és el que pensen els autors del bloc de referencia ‘Microsiervos’, un dels més seguits a la Xarxa. “No es tracta que els autors no cobrin per les seves obres, sinó que ho facin d'una forma justa, i el cànon digital no ho és”, llegim a la bitàcola tecnològica. “A un país en el qual un dels pilars del sistema judicial és la presumpció d'innocència, el cànon ens presumeix a tots culpables”, afegeixen.
Els 'Microsiervos' també denuncien que la seva aplicació indiscriminada ho fa “injust”, perquè s'aplica a qualsevol CD o DVD que compris, encara que ho vagis a utilitzar per a fer una còpia de seguretat de les fotos i vídeos de les teves vacances o dels documents del teu ordinador i que és “una estafa”, perquè encara que se suposa que ho paguem com a compensació del dret a còpia privada, els sistemes de gestió de drets digitals intenten evitar que es puguin fer aquestes còpies.
Sistema arbitrari. Guillermo a ‘Espai Fílmica’ també mostra els seus arguments en contra del cànon. Explica, per exemple, que aquest s'aplica per a, suposadament, compensar una suposada pèrdua econòmica derivada de l'ús d'aquests dispositius per a emmagatzemar material no autoritzat i es distribueix entre ‘els creadors’, però que l'encarregada de fer això no és una entitat pública, sinó una societat de gestió “i els mecanismes per a calcular quina quantitat de diners li correspon a cada qui no estan clars o ho estan, però són completament arbitraris”.
El blocaire també es planteja que si les xarxes p2p són legals, el material que per elles circula es podria considerar pirateria. “Personalment, crec que el més just és entendre que tant a la xarxa com al món físic existeixen usos amb ànim de lucre i usos sense ànim de lucre. Hem de cobrar a aquells que es lucren amb el nostre treball i no fer-ho amb aquells que no ho fan. Sembla bastant senzill, no?”, explica l'autor, que també desmunta al seu post els arguments a favor del cànon .
A qui beneficia realmente el cànon?. En una línia semblant en Ricardo es pregunta a ‘Vindran dies’ per què no és l'administració pública la que gestiona els ingressos d'aquesta nova normativa. “Gràcies a aquesta mesura, la Societat General d'Autors s'embutxacarà aproximadament 110 milions d'euros en concepte de cànon, que encara no se sap com serà distribuït entre els artistes-autors”, denuncia el blocaire.
I l'entorn digital?, i el software lliure? José María Sancho també planteja els seus dubtes a ‘Legalventure’: “Algun blocaire ha cobrat compensació per l'ús privat de la seva creació?, és menys creació el disseny gràfic d'una pàgina web?, cobra compensacions algun dissenyador gràfic en entorn digital?, què passa amb el net.art?, què passa amb el periodisme digital?”.
Per al blocaire un dels aspectes més negatius de la nova normativa és que la immensa massa de creadors que sostenen l'estructura d'intercanvi creatiu d'informació que fa sostenible la denominada societat de la informació queda fora de protecció. “Paguen per la vulneració pressuposta dels drets d'autor dels creadors tradicionals i a més serveixen d'excusa per a obtenir ingressos massius per mitjà del cànon a favor d'un dels diversos lobbys invisibles del nostre Estat. Jo utilitzo majoritàriament programari lliure, i he de pagar un cànon cada vegada que gravo un CD”, critica Sancho .
“Els llocs de Guadalinex i Linex han tingut milions de descàrregues de les imatges les quals només es poden gravar en CD abans d'usar-se per tant, hi ha milions d'usuaris que han pagat pel cànon per a gravar un CD de programari lliure”, afegeix .
Uns altres dels molts blocaires que s'han mostrat clarament contraris al cànon digital són ‘No sóc pirata’ o 'El bloc de Suso’. Molts altres autors de bitàcoles digitals s'han adherit també a la plataforma Tots contra el cànon. ‘'El País del Sol Naixent'’ ha estat un dels blocs més actius. “T'imagines que cada vegada que entris en un edifici li hagis de pagar a l'arquitecte? Tots fem el nostre treball i no pretenem que el del mes passat ens ho paguin tots els mesos fins a la mort, els nostres artistes són especials…”, llegim al seu post.
Altres, com Ciberi@ C@ñi, s'ho prenen amb més filosofia i analitzen pros i contres de la nova normativa amb ironia i sentit de l'humor. Pixel i Dixel recull la crònica de la presentació del Manifest a favor del cànon i ens explica les opinions dels assistents, mentre que una minoria, com QMenta es mostren a favor del cànon. El blocaire català reivindica que estar a favor d'aquest impost no impedeix ser un defensor d'altres fórmules, com el copyleft o el creative commons. “El que ha de quedar clar és que aquestes opcions són dels creadors. Si un autor no vol renunciar als seus drets, té dret a que aquests estiguin protegits, no?
Enllaços relacionats:
Tots contra el cànon. Plataforma en contra del cànon de la SGAE.
Compensació sí Associació de Compositors i Autors de Música (ACAM).
Llegeix altres notícies relacionades amb la tecnologia publicades a Canal Solidari.
Canal Solidari-OneWorld 2008
| Què és el cànon digital? |
| El cànon digital, aprovat a finlas del passat mes de desembre, és una compensació pel dret a la còpia privada, una compensació pels ingressos que presumptament deixen de percebre els autors cada vegada que algú realitza una còpia privada de la seva obra en lloc de comprar l'original. Es paga quan un compra un suport o un equip capaç d'emmagatzemar o reproduir obres subjectes a drets d'autor. |
Tots som culpables . “Injust i insultant”. Això és el que pensen els autors del bloc de referencia ‘Microsiervos’, un dels més seguits a la Xarxa. “No es tracta que els autors no cobrin per les seves obres, sinó que ho facin d'una forma justa, i el cànon digital no ho és”, llegim a la bitàcola tecnològica. “A un país en el qual un dels pilars del sistema judicial és la presumpció d'innocència, el cànon ens presumeix a tots culpables”, afegeixen.
Els 'Microsiervos' també denuncien que la seva aplicació indiscriminada ho fa “injust”, perquè s'aplica a qualsevol CD o DVD que compris, encara que ho vagis a utilitzar per a fer una còpia de seguretat de les fotos i vídeos de les teves vacances o dels documents del teu ordinador i que és “una estafa”, perquè encara que se suposa que ho paguem com a compensació del dret a còpia privada, els sistemes de gestió de drets digitals intenten evitar que es puguin fer aquestes còpies.
Sistema arbitrari. Guillermo a ‘Espai Fílmica’ també mostra els seus arguments en contra del cànon. Explica, per exemple, que aquest s'aplica per a, suposadament, compensar una suposada pèrdua econòmica derivada de l'ús d'aquests dispositius per a emmagatzemar material no autoritzat i es distribueix entre ‘els creadors’, però que l'encarregada de fer això no és una entitat pública, sinó una societat de gestió “i els mecanismes per a calcular quina quantitat de diners li correspon a cada qui no estan clars o ho estan, però són completament arbitraris”.
El blocaire també es planteja que si les xarxes p2p són legals, el material que per elles circula es podria considerar pirateria. “Personalment, crec que el més just és entendre que tant a la xarxa com al món físic existeixen usos amb ànim de lucre i usos sense ànim de lucre. Hem de cobrar a aquells que es lucren amb el nostre treball i no fer-ho amb aquells que no ho fan. Sembla bastant senzill, no?”, explica l'autor, que també desmunta al seu post els arguments a favor del cànon .
A qui beneficia realmente el cànon?. En una línia semblant en Ricardo es pregunta a ‘Vindran dies’ per què no és l'administració pública la que gestiona els ingressos d'aquesta nova normativa. “Gràcies a aquesta mesura, la Societat General d'Autors s'embutxacarà aproximadament 110 milions d'euros en concepte de cànon, que encara no se sap com serà distribuït entre els artistes-autors”, denuncia el blocaire.
I l'entorn digital?, i el software lliure? José María Sancho també planteja els seus dubtes a ‘Legalventure’: “Algun blocaire ha cobrat compensació per l'ús privat de la seva creació?, és menys creació el disseny gràfic d'una pàgina web?, cobra compensacions algun dissenyador gràfic en entorn digital?, què passa amb el net.art?, què passa amb el periodisme digital?”.
Per al blocaire un dels aspectes més negatius de la nova normativa és que la immensa massa de creadors que sostenen l'estructura d'intercanvi creatiu d'informació que fa sostenible la denominada societat de la informació queda fora de protecció. “Paguen per la vulneració pressuposta dels drets d'autor dels creadors tradicionals i a més serveixen d'excusa per a obtenir ingressos massius per mitjà del cànon a favor d'un dels diversos lobbys invisibles del nostre Estat. Jo utilitzo majoritàriament programari lliure, i he de pagar un cànon cada vegada que gravo un CD”, critica Sancho .
“Els llocs de Guadalinex i Linex han tingut milions de descàrregues de les imatges les quals només es poden gravar en CD abans d'usar-se per tant, hi ha milions d'usuaris que han pagat pel cànon per a gravar un CD de programari lliure”, afegeix .Uns altres dels molts blocaires que s'han mostrat clarament contraris al cànon digital són ‘No sóc pirata’ o 'El bloc de Suso’. Molts altres autors de bitàcoles digitals s'han adherit també a la plataforma Tots contra el cànon. ‘'El País del Sol Naixent'’ ha estat un dels blocs més actius. “T'imagines que cada vegada que entris en un edifici li hagis de pagar a l'arquitecte? Tots fem el nostre treball i no pretenem que el del mes passat ens ho paguin tots els mesos fins a la mort, els nostres artistes són especials…”, llegim al seu post.
Altres, com Ciberi@ C@ñi, s'ho prenen amb més filosofia i analitzen pros i contres de la nova normativa amb ironia i sentit de l'humor. Pixel i Dixel recull la crònica de la presentació del Manifest a favor del cànon i ens explica les opinions dels assistents, mentre que una minoria, com QMenta es mostren a favor del cànon. El blocaire català reivindica que estar a favor d'aquest impost no impedeix ser un defensor d'altres fórmules, com el copyleft o el creative commons. “El que ha de quedar clar és que aquestes opcions són dels creadors. Si un autor no vol renunciar als seus drets, té dret a que aquests estiguin protegits, no?
Enllaços relacionats:
Tots contra el cànon. Plataforma en contra del cànon de la SGAE.
Compensació sí Associació de Compositors i Autors de Música (ACAM).
Llegeix altres notícies relacionades amb la tecnologia publicades a Canal Solidari.
Canal Solidari-OneWorld 2008
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada