El referèndum al 2014 amb més europa i menys BCE

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, fruit de les converses de governabilitat a la Generalitat ha sortit i centrat el debat de la possibilitat d´una consulta pel dret a decidir(eufemisme per no explicitar el dret d´autodeterminació), on sembla que s´apunta durant l´any 2014.
Però aquest procés, que tibarà el debat social i nacional, ni ha d´ésser l´excusa per justificar retallades socials ni una cortina per assegurar-se el poder polític per part de CIU i alhora trobar un soci amb ERC per salvar-lo de les explicacions per presumptes corrupcions com apunten els casos ITV i el cas Palau.
I la pregunta de la consulta, en concret la seva referència a Europa pot ser genèrica, en el sentit d´integrar-se a un entorn socioeconòmic, sense tenir-se que sotmetre´s a la zona Euro.

Recordem que recentment els ministres de l´UE han aprovat l´ampliació de poder per l´òrgan no democràtic del BCE, que ja ni compta amb un membre permanent de l´estat espanyol, que a efectes pràctics actua de corretja de la principal economia de l´eurozona, Alemanya i per tant defensant els interessos crediticis de la banca alemanya , als dictats del Bundestack alemany.
I el BCE al controlar la política monetària de l´euro i del control de la banca, el converteix en un òrgan de dependència econòmica de primer ordre, que en el context actual d´un euro fort, i l´estat espanyol de no disposar d´una moneda pròpia i política monetària cedida al BCE, provoca que la competitivitat faci l´actual pressió a la baixa de la massa salarial.

Devaluació salarial, per la no devaluació de la moneda, i així fins al austericidi de devolució als mercats del deute, fent que ja es paguin 40.000 milions d´euros d´interessos dels pressupostos de l´estat espanyol , i que el conjunt del deute públic suposi un terç del pressupost estatal, abocant per l´augment de la prima de risc i el diferencial d´interès amb els bons alemanys a un impagament imminent, tot i que la majoria del deute , és privat, i ja es porten saquejats 216.000 milions de diner públic, el 21% del PIB Estatal, entregats al sistema bancari, enlloc de liquidar bancs, ens espolien fiscalment a la societat, i de retruc provoca les retallades encadenades sense fi.
Tot plegat, la bancarrota de l´estat espanyol i les destralades en l´estat del benestar fa que la sublevació social creixi cada cop més, i prengui relleu la necessitat que tot procés democràtic d´autodeterminació real, hagi de definir si s´aposta per un banc central propi i sortir de l´eurozona i de la dependència del BCE, i avançar en banc central com ja tenen Anglaterra, suècia i noruega, amb possibilitats de plantejar una política crediticis i monetària pròpia.
La independència real, ens la juguem per tant en la formulació, de dur-se a terme el referèndum el 2014 o quan sigui, en citar i apel.lar a continuar a la UE , o apostar per un model d´independència econòmica, amb Acord econòmics bilaterals, sigui el cas de Suïssa, Islàndia , Liechtenstein i Noruega, aplegat dins l´EFTA.
Cal fer que des de la pluralitat del sobiranisme es plantegi una independència real, no una nova dependència, per sortir de les brases de l´estat espanyol, o caure de nou al foc neoliberal del BCE. Ens hi juguem una veritable independència, que puguem fixar el nostre nivell de benestar i amb veinatge amigable amb l´entorn socioeconòmic i cultural  amb veu pròpia, establint el marc laboral, de seguretat social, d´estat del benestar i política fiscal redistributiva i progressiva, sense límits, com la millor garantia per un futur de prosperitat i llibertat.