Moisès Broggi, una pèrdua en la memòria històrica social i nacional

S´ha mort Moisès Broggi, aquell home que visqué els temps dificils de la guerra civil com a cap quirúrgic de les brigades internacionals i conegué com pocs els horrors de la guerra. El seu nom em resona amb un gest inmoral quan el 9 de juliol l´Ajuntament de Barcelona de la mà de Xavier Trias va negar un escenari pel final de la manifestació independentista on Moisès Broggi, entre d´altres havia d´intervindre, i que la seva convalescència i el anar en cadira de rodes, no va impedir que amb esforços pogués parlar. Els mateixos que intentaren impedir-li la seva paraula, avui el lloen des de ciu. Els mateixos que no eren dels seus, al circulo ecuestre dels vencedors, que se´n mofaven per la seva dignitat com humanista, metge i persona , on el seu compromís amb el país va mullar-se en l´assemblea nacional i tant d´altres esdeveniments a favor de la independència i una ètica social i per una sanitat pública que pretenen retallar-nos. Aquest és el vídeo del 9 de juliol on Moisès Broggi instava a viure entre iguals, no entre subordinats

This World BBC 2012 The Great Spanish Crash subtitulado

This World BBC 2012 The Great Spanish Crash subtitulado

BN 28 12 12 ELS AJUNTAMENTS DEPENDRAN DE BERGA

TV3 - Amb filosofia - La melancolia

Els Impostos són la Tarifa Plana dels Drets Socials: un cop pagats no en...

Xavier Mena i les 4 anècdotes en bateria

Conseller Mena: "Agafin el primer vol a Londres i a servir cafès"

Viure en un barri pobre pot significar viure 8 anys menys

COMERCIAL DEL AÑO! FUNERARIA LOPEZ

Iceland forgives mortgage debt of its population

"Ansar", persona non grata

El referèndum al 2014 amb més europa i menys BCE

Després de les eleccions al Parlament de Catalunya, fruit de les converses de governabilitat a la Generalitat ha sortit i centrat el debat de la possibilitat d´una consulta pel dret a decidir(eufemisme per no explicitar el dret d´autodeterminació), on sembla que s´apunta durant l´any 2014.
Però aquest procés, que tibarà el debat social i nacional, ni ha d´ésser l´excusa per justificar retallades socials ni una cortina per assegurar-se el poder polític per part de CIU i alhora trobar un soci amb ERC per salvar-lo de les explicacions per presumptes corrupcions com apunten els casos ITV i el cas Palau.
I la pregunta de la consulta, en concret la seva referència a Europa pot ser genèrica, en el sentit d´integrar-se a un entorn socioeconòmic, sense tenir-se que sotmetre´s a la zona Euro.

Recordem que recentment els ministres de l´UE han aprovat l´ampliació de poder per l´òrgan no democràtic del BCE, que ja ni compta amb un membre permanent de l´estat espanyol, que a efectes pràctics actua de corretja de la principal economia de l´eurozona, Alemanya i per tant defensant els interessos crediticis de la banca alemanya , als dictats del Bundestack alemany.
I el BCE al controlar la política monetària de l´euro i del control de la banca, el converteix en un òrgan de dependència econòmica de primer ordre, que en el context actual d´un euro fort, i l´estat espanyol de no disposar d´una moneda pròpia i política monetària cedida al BCE, provoca que la competitivitat faci l´actual pressió a la baixa de la massa salarial.

Devaluació salarial, per la no devaluació de la moneda, i així fins al austericidi de devolució als mercats del deute, fent que ja es paguin 40.000 milions d´euros d´interessos dels pressupostos de l´estat espanyol , i que el conjunt del deute públic suposi un terç del pressupost estatal, abocant per l´augment de la prima de risc i el diferencial d´interès amb els bons alemanys a un impagament imminent, tot i que la majoria del deute , és privat, i ja es porten saquejats 216.000 milions de diner públic, el 21% del PIB Estatal, entregats al sistema bancari, enlloc de liquidar bancs, ens espolien fiscalment a la societat, i de retruc provoca les retallades encadenades sense fi.
Tot plegat, la bancarrota de l´estat espanyol i les destralades en l´estat del benestar fa que la sublevació social creixi cada cop més, i prengui relleu la necessitat que tot procés democràtic d´autodeterminació real, hagi de definir si s´aposta per un banc central propi i sortir de l´eurozona i de la dependència del BCE, i avançar en banc central com ja tenen Anglaterra, suècia i noruega, amb possibilitats de plantejar una política crediticis i monetària pròpia.
La independència real, ens la juguem per tant en la formulació, de dur-se a terme el referèndum el 2014 o quan sigui, en citar i apel.lar a continuar a la UE , o apostar per un model d´independència econòmica, amb Acord econòmics bilaterals, sigui el cas de Suïssa, Islàndia , Liechtenstein i Noruega, aplegat dins l´EFTA.
Cal fer que des de la pluralitat del sobiranisme es plantegi una independència real, no una nova dependència, per sortir de les brases de l´estat espanyol, o caure de nou al foc neoliberal del BCE. Ens hi juguem una veritable independència, que puguem fixar el nostre nivell de benestar i amb veinatge amigable amb l´entorn socioeconòmic i cultural  amb veu pròpia, establint el marc laboral, de seguretat social, d´estat del benestar i política fiscal redistributiva i progressiva, sense límits, com la millor garantia per un futur de prosperitat i llibertat.

Tancades en defensa de la sanitat pública.

TMB demana 2 anys de presó per als representants d

Testimonio de José M, José A, y César, en proceso de desahucio

11 raons pel català

Antonio Baños - Posteconomía (Resum)

Valoració de resultats de les eleccions al Parlament del #25N 2012

Després de les eleccions participatives del 25 de novembre al Parlament de Catalunya. Cal fer un reflexió seren de resultats i del panorama polític que s´obre.

Per un cantó, el resultat de les eleccions al Parlament, ha deixat en evidència que les enquestes cuinades, segons els designis per mobilitzar un electorat o altre, ni tan sols s´han acostat a l´enquesta vàlida, la real, del 25 de novembre.
A grans trets, el balanç real és que les diferències de vot en relació al 2010 han dut a que CIU perdi 90.000 vots, el PSC perdi 52.000 vots, el PP en guanyi 84.000, la CUP guanyi en la seva primera comptesa al Parlament 126.000 vots, ICV-EUiA  en guanyi 128.000 vots, Ciutadans en guanyi 168.000 vots i ERC aconsegueixi 273.000 vots.

CiU	1.112.341	30,68%	50		62	1.202.830	38,43%	CiU
	ERC-Cat Sí	496.292	13,68%	21		10	219.173	7,00%	ERC/ESQUERRA
	PSC	523.333	14,43%	20		28	575.233	18,38%	PSC-PSOE
	P.P.	471.197	12,99%	19		18	387.066	12,37%	P.P.
	ICV-EUiA	358.857	9,89%	13		10	230.824	7,37%	ICV-EUiA
	C's	274.925	7,58%	9		3	106.154	3,39%	C's
	CUP-Alternativa d'Esquerres	126.219	3,48%	3
	PxC	60.142	1,65%				75.134	2,40%	PxC
	SI	46.608	1,28%			4	102.921	3,29%	SI
	Eb	27.874	0,76%				18.679	0,60%	Eb-CenB
	PACMA	20.777	0,57%				14.238	0,45%	PACMA-ANIMALISTA
	PIRATA.CAT	17.942	0,49%				6.451	0,21%	PIRATA.CAT
	UPyD	14.552	0,40%				5.418	0,17%	UPyD
	FARTS.cat	11.675	0,32%
	VD	5.936	0,16%
	U.C.E.	2.502	0,06%				904	0,03%	UCE
	PRE-IR	815	0,02%				1.547	0,05%	PRE-IR
	SiR	332	0%
							39.834	1,27%	RI.cat
							15.784	0,50%	EV-GVE
							7.189	0,23%	DES DE BAIX
							6.990	0,22%	CORI
							3.330	0,11%	PDLPEA
							3.028	0,10%	PCPC
							2.208	0,07%	ALTERNATIVA DE GOVERN
							2.201	0,07%	PFiV
							2.100	0,07%	PUM+J
							1.920	0,06%	P.O.S.I.
							1.760	0,06%	FE de las JONS
							1.066	0,03%	PCAS
							908	0,03%	PH
							824	0,03%	PDR.CAT
							788	0,03%	M.S.R.
							597	0,02%	GN
							498	0,02%	GLBTH/TSI
							314	0,01%	PxCat
							218	0,01%	CDS
							187	0,01%	BLOC.S.C.
							98	0%	PAR
							82	0%	SAIN
							54	0%	ALS
							49	0%	P.J.P.
							46	0%	DW

Desgranant resultats, podem extreure algunes conclusions:

CIU: La campanya plantejada amb lema "la voluntat d´un poble"amb un Mas per sobre del bé i del mal, fou un abús de la ignorància amb to messiànic, que apel.lava a que els vora 2 milions de persones que va sortir al carrer l´11 de setembre de 2012, s´afegirien com ovelles esgarriades aun projecte polític, esgotat per un líder que es presenta per 4a ocasió i que en l´àmbit empresarial se´l coneix per tancar alguna empresa i de conseller d´Indústria de Jordi Pujol i apadrinat per ell , com a tap a Duran Lleida, ha estat comparsa dels designis dels mercats, aplicant les retallades pressupostàries i de serveis sanitaris, educatius i de serveis socials més grans de la democràcia. I aquí la mobilitzacióde moviemnts socials a CAPs, centres educatius, llistes d´espera, el nombre més alt d´expedients de regulació, la política neoliberal dictada al PP amb reforma laboral, desregulació de drets i suport a oligopolis i model regressiu via codi penal, l´erigeixen en el líder del tatcherisme econòmic, de la mà del PP durant 2 anys, amb acords pressupostaris del PP a la Generalitat, no s´obliden amb 3 mesos després de l´11 de setembre i unes eleccions anticipades, en un context d´impagaments de concerts econòmics i nòmines, amenaces de temes judicials pel cas Palau i les concesions d´ITV, obligaven a avançar 2 anys, i provar de tapar amb la senyera, el col.lapse i les retallades. Resultat: La gent , al plantejar en clau plebisctària el #25N, ha preferit vota qui realment porta temps defensant la independència al Parlament i alhora castigar qui se n´orguleix de les retallades, que la jornada de lluita del 31 d´octubre i la vaga general del 14N va ajudar a situar en el mateix pla que el debat del referèndum d´independència. 

ERC: Esquerra partia d´un relleu a la Secretaria General, amb el relleu de Joan Puigcercós, etiquetat amb el tripartit i que , encertadament, el primer tripartit, amb la investidura de Pasqual Maragall en bae a regeneració , nou acord de finançament i nou estatut, fou entès per l´electoral, i el segon per pressions de reduit nombre de col.locats a càrrecs del govern , pressionà per fer possible 2on tripartit, que a vista de la gent , era en clau de cadira i no de projecte de govern. Nou lideratge de Junqueras, amb perfil acadèmic i municipal, ben relacionat amb entorn de l´esquerra independentista i ben vist per sector catalanista de CIU, obria noves possiblitats. Una campanya clara i en positiu i l´impuls de l´11 de setembre, i recollint les preocupacions socials i el suport que algú amb possiblitats posi fre a retallades amb un discurs integradors amb el lema "un nou país per a tothom" a calat i ha fet que per primer cop ERC esdevingui el cap de l´oposició. Això és una ocasió única, ja que deixa el PSC en caiguda lliure de 52 diputats a inici democràcia a actuals 20 noquejats, i que les imputacions a sabadell i ramificacions, acaben de noquejar les seves possibilitats electorals,a bm un Pere Navarro que encara es recorda la pissarra-calculadora del debat electoral de tv3 com a exemple de lideratge.

PSC: La pèrdua del segon lloc, el gir espanyolista, la fugida del sector maragallista, el deixen en caiguda lliure, i més d´hora que tard , hi haurà ruptura dins del PSC amb un PSC catalanista i la definitiva aparició d´un PSOE amb ets i uts. L´episodi de recents imputacions poden donar el certificats de catarsi i defunció.

ICV: Joan Herrera recull un bon resultats, fruit el descontent, però inferior en nombre d´escons per no ser homogeni a diverses circumscripcions , i que no recull la caiguda del PSC en bona part, i li creix i entra al parlament una nova competència la CUP, que pot donar joc a una competència en capitalitzar els moviments socials i de protesta. El desgast de CCOO com a corretja de transmissió electoral, ja no li donen els resultats per creixer més, tot i que l´articulació d´una zyriza catalana pot aglutinar complicitats.

PP: Per una campanya polaritzada per l´eix nacional, juguen el paper de l´espanyolisme oficial, però les retallades de Rjoy, els han limitat el creixement, i els creix la competència de Ciutadans. La imatge de dona robot "de disseny" de Sanchez Camacho no connecta amb amplis sectors societat catalans, al marge del catalanisme i que sost´suport de mitjans estatals com TV1 T5, Antena3 i intereconomia li donen cobertura.

Ciutadans: el planteig en contra de la casta, i discurs metropolità antiindependentista els ha donat resultats escel.lents de 9 diputats, i frena creixement del PP, que provoca que PP no sigui segona força,amb els mateixos suports mediàtics, que amb grup parlamentari tindran major  projecció pública, a tenir en compte, ja que el creixement és amb 2 anys tan sols i el lerrouxisme, amb el tema llengua pot causar estralls, si no és cojuntural i es consolida.

CUP: La base municipalista i la campanya en clau sobiranista ha impulsat una alternativa independentista i  anticapitalista encapçalada per David Fernández, calant en àrea metropolitana, amb un discurs social, i no tant en els feus de la CUP, que es nota el desgast dels acords i suports a no pocs municipis a CIU i dinàmiques locals. El fet d´entrar amb 3 diputats, els garanteix per correlació resta de forces el grup mixt. Caldrà veure el conglomerat de corrents, com es lliga estar al carrer i al Parlament i es materialita ser el cavall de troia i els acords i votacions puntuals per perfilar el perfil. Tenen un llarg recorregut per menjar-los espai a ICV i vot antisistema. Caldrà veure si declaracions tipus Rieradevall de preferir votar a CIU enlloc d ERC,van a més.

SI: López Tena es deixarà notar absència al Parlament, però les formes i posicionament sionista, i el vot útil cap a ERC, i l absència de Laporta, els ha deixat fora del Parlament. Caldrà ma ample perquè les bases de solidaritat tinguin entrada progressiva a Esquerra i reforça esquerra nacional.