Certament abstreure´s de la realitat mediàtica, inundada amb els jocs d´espionatges entre bastidors al PP,i ara a la llum pública notòriament, és a l´agenda del govern espanyol i del PSOE, com a cortina de fum perfecta, amb la vista posada a les properes eleccions nacionals basques i gallegues, per desgastar així el PSOE al PP, jugant al bipartidisme, encenent oportunament el ventilador de la corrupció de l´altra cara de la mateixa moneda espanyolista, com si les presumptes corrupcions del PSOE a Eivissa i Saragossa, no fossin de la mateixa magnitut.
El desgast el tenen ambdós, reconegut per la pròpia enquesta del CIS, perquè el debat al carrer és l´empobriment de l´economia familiar general, i que en l´àmbit dels Països Catalans, es concreta ja en, amb 919.049 aturats/des, a la ratlla dels 3000 acomiadaments al dia, que veuran mermarda economia familiar, que ens posa en una situació que els generacions més ben formades, són les més maltractades i són els primers a passar engruixir l´atur per la seva temporalitat laboral, els majors de 50 anys sense edat prejubilable, no tenen perspectiva de reocupació, i la resta, segons enquestes recents, en cada cop major nombre pateixen per conservar el seu lloc de treball, cal fer una reflexió col.lectiva inevitable, que més tard o més d´hora ens porta a la convocatòria d´una vaga general, com ja va succeir recentment a la Catalunya Nord i a França, i que després de sumar-se la patronal catalana Foment del Treball, a la CEOE, a acceptar automàticament sense condicions els ERO´s que es presentin, ,ens sobren els motius.
El capitalisme en política ha tingut sovint defensors del creixement del PIB com a patró polític de referència, ha quedat en entredit.Els politics profesionals han apelat enganyant a la societat que aposten a la plena ocupaci, quan precisament en una economia de mercat això és imposible de produir-se perquè encariria preus i fara augmentar els salaris que els propis capitalistes no els interesen, i que sovint autoregulen presionant els governs en donar una legislació d´entrada d´immigració per presionar salaris a ala baixa en els sectors més intensions de mà d´obra.
El capitalisme ha mort en la formulació actual per l´efecte de la sobreproducció industrial, que en un creixement continu i expansiu pot absorvir i generar llocs de treball, mentre hi hagi mercats nous a vendre o augmenti el consum.
És insostenible el nivell de consum, a compte d´economies familiars , domèstiques, i que sovint s´han sustentat en la capacitat de consum avançada a crèdit, que fa que l´estat espanyol tingui un endeutament superior als 800.000 milions d´euros, un 85% del PIB anual,amb un dèficit estatal per excés d´importacions de 87.137 milions d´euros, una balança comercial astronòmicament negativa, que aquestes rendes l´estat les ha de finançar amb deute públic amb un preu més car i fa que la pilota de l´endutament de l´estat sigui astronòmica, i faci que ens arroseguia a la majoria de mortals, ja prou martiritzats amb un espoli que ronda els 3000 euros per persona i any, el finançament de la mà del ministre espanyol Solbes, ens acabarà de confirmar que amb l´Estat espanyol, el millor que podem ser és veïns de tu a tu. I dé xemples de maltracte, siguin filtracions de la sentència del Tribunal Constitucional que apunten a retalaldes sensibles a l´estatut ja mutilat,ara resulta que si es vol fer solidaritat des de la proximitat , es nega subvencions a ONG´s , per ser d´estricte àmbit català, amb els impostos dels que marquem la casella de bens socials de la declaració de renda.
Quan la renda salarial de les families, a conseqüència de les congelacions del salari real en els darrers 10 anys, afegit a l´endeutament per accedir a un dret bàsic com és la vivenda, que sol rondar més del 50% de la despesa, ha portat, en un moment de lladrocini econòmic pel llibertinatge de la banca a retallar la liquiditat, a un colapse que encara no se sap les dimensions actuals, eprò que si sabem que afecta l´economia familiar real, i especialment als més de 50% de mileuristes al conjunt dels Països Catalans. I aquesta dada s´incrementarà quan la cotització de l atur té un topall de 1075 euros més enllà de la cotització dels anys treballats, que farà que el nombre de mileuristes en actiu o atur augmenti i augmenti el drama social.
Altra qüestió, els que ho coneixem en primera persona, som els afectats per expedient de regulació d´ocupació(ERO), que l´administració es venegloria d´acords pactats entre empreses i sindicats, quan , sovint les decisions d´assemblees de treballadors es veuen abocats a votar entre que l´administració dicti un laude que pot rondar els 20 dies per any treballat o el que doni de més la negociació comitè d´empresa-patronal, per molts o pocs anys treballats i aportant factors de producció sense corresponsabilitat de la plusvàlua en la generació de beneficis pels treballadors.
A sobre l´agència tributària, als acomiadats per ERO , rebran penalització d´IRPF, si reben indemnitzacions superiors als 20 dies per any treballat, mentre es "regalen" 200.000 milions d´euros a la banca alegrement, sense obligacions legals, ni intervencions públiques d´aquestes entitats. Un exemple més de la politica "socialista" del PSOE, en contra de les classes populars trebalaldors/es. I aquí, és on des de l´independentisme hem de saber explicar la utilitat de tenir eines pròpies al servei de la majoria social, i no com fa el PSOE, afavorint les rendes del capital dels més poderosos i continuar espoliant les rendes del treball amb més i més impostos i cada cop menys i pitjors serveis públics, a diferència de països nòrdics.
En el seu moment ja ho vaig dir, i ho reitero: ens cal desplegar el marc català de relacions laborals, i en concret ara més que mai, ens cal un banc públic català (el propi BNG ho proposa en eleccions gallegues per la seva nació), que doni suport a particulars,families i emprenedors a tirar endavant i fer entre tots enfortir el teixit socioeconòmic basat en una economia socialment justa, equilibrada al territori i pròspera que generi plena ocupació, on els criteris no sigui la productivitat i el PIB estricte,i el sector públic i l´economia social de la mà de les intitucions pròpies , mentre no tinguem un estat propi, intervingui plenament en l´economia , i nacionalitzant les entitats financeres i empreses que incompleixen els seus principis de responsabilitat social corporativa, al crear cartels que impedeixen oligopolis l´accés a la competència crean colusions empresarials, per repartir-se beneficis i quotes de mercat, davant la inacció de les institucions públiques de de defensa de la competència, demostrant-se que són els primers que no creuen en la llibertat de mercat , i el que volen és abusar de la seva posició per explotar-nos tarifes de bens i serveis a particulars abusius.
Cal anar a un model que generi riquesa, solvència i liquiditat a la societat i que els índex de refència sigui l´índex de desenvolupament Humà(IDH), com recomana les Nacions Unides, i que ens guii cap un nou model de societat on el diner no sigui l´amo i senyor dels nostres destins com a societat pel bé de presents i futures generacions, perquè es digui el que es digui, el debat de fons és el repartiment real de la riquesa que es genera i el poder de decidir en els àmbits socioeconòmics i de finançament, per garantir una veritable justícia social.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada